dilluns, 25 de juliol de 2011

El gos de Jung

Avui, la segona entrega de la sèrie Troballa (o no).

Abans, dues cites:

"Allò que no es fa conscient es manifesta a les nostres vides com a destí"
Carl G. Jung







Carl Jung (1875-1961)







"Són les coses que no coneixeu les que canviaran la vostra vida"
Wolf Vostell

        



Voex, obra de Wolf Vostell (1932-1998), a Malpartida, Cáceres.



És a dir, allò que no coneixem, com el que tenim a l'inconscient, és el que més ens determina? Suposo que va per aquí la cosa, perquè el que no coneixes no ho pots dominar i pot ser que t'acabi dominant a tu.

(Demà Jung hagués fet 136 anys. Ho celebrarem passejant pel Tàmesi... El miniconte és a la memòria de la Fosca, que era un sol).

EL GOS DE JUNG

És perillós posar nom. Si a la meva gossa li dic Fosca, quan llegeixi Jung o els intèrprets de Jung i em cregui una mica això de l'ombra, de la foscor, de l'altre, de l'home del sac que ets tu mateix, etc., com podré mirar la Fosca amb els mateixos ulls?

Llavors li voldré dir Clara, que és un nom que combinat amb Gemma, no sé per què, crea la imatge absurda d'un ou en el cervell de la gent. Si la meva germana es diu Esther i no Clara també en part és per això (es clar que si jo no em digués Gemma potser ja ni s'hagués plantejat posar-li Clara). Sigui com sigui, si a la Fosca li dic Clara soluciono un problema per crear-ne un de nou. A més, fins ara no sembla que li hagi suposat molt problema, a la Fosca, el seu nom junguià.

A veure Fosca, vull dir Clara, vull dir Fosca, tu què n'opines? Com et vols dir?

I ella, la Fosca (perquè és negra de pèl) se'm queda mirant amb aquella cara de gos que té. I poden passar dues coses: que s'ajegui al meu costat fent el típic semicercle o que se'n vagi a buscar un estímul millor.

Llavors jo em quedo amb una cara de persona que no es pot aguantar i continuo fent-me preguntes: Jung tenia gos? I quin nom li va posar?


P.S. No sé si aquesta idea de l'ombra podria explicar d'alguna manera el comportament de l'assassí noruec. Tots tenim una ombra, però aquest tipus és ombra en si mateix. Ha de tenir el cervell completament capgirat, fanatitzat. No ho sé, és difícil explicar una barbaritat així.

8 comentaris:

  1. si, jo no ho puc entendre això de Noruega, per més que ho intento, penso que sòc un ingenu

    ResponElimina
  2. M’ha fet molta gràcia això de Gemma, Clara i l’ou. Espero que no se’m quedi al subconcient cada cop que et llegeixi a partir d’ara. Jo tinc un conte molt estrany que es diu “La Fosca”, no és dels meus favorits, no l’acabo d’entendre ni jo. No va de gossos, però potser va dels aspectes ocults de la ment i la percepció. Les dues cites són inquietants a més no poder, eh? Tot i que no tant com cert noruec d’extrema dreta. També m’inquieta llegir certes coses als diaris com quan diuen que no tenia l’aspecte d’un terrorista típic. Quin aspecte té un terrorista típic, pregunto jo? O l’insistir a qualificar-lo de “boig” quan l’inmensa majoria de “bojos” són del tot inofensius. Vaja, és que a mi la “normalitat” en què vivim m’inquieta força, en general.

    ResponElimina
  3. Aris, és que és tan bèstia que no s'entén. Una ideologia ultra combinada amb una ment assassina és letal. 21 anys em semblen molt pocs, un sospir.

    ResponElimina
  4. Òscar, espero que si em relaciones amb un ou sigui un de ben bonic, un ou ferrat, per exemple.
    Ja tardes en publicar aquest conte de "La Fosca", eh?
    Sí que són bones les cites, la de Jung ja la coneixia de fa temps (era la màxima del meu psicòleg de l'època), però la del Vostell la vaig descobrir l'altre dia (i a ell també) i les vaig relacionar.
    Sobre el noruec, no sé si us passa però jo hi penso sovint, és veritat que els bojos no acostumen a ser perillosos, i que certa gent "normal" ho és (es veu que era "simpàtic" i "amable" segons diuen els veïns), el que encara ho fa més repugnant. Però malalt està segur. Però molt.

    See you soon!!

    ResponElimina
  5. Ni JUNG tot sol podria explicar el cas d'aquest assassí....tot ombra però el problema és l'odi a l'estranger, a la diferencia, al qui ve de fora d'aquí neix l'horrible convenciment d'aquest individu....

    Una reflexió genial Gemma

    ResponElimina
  6. És que no té explicació possible Gemma. Almenys dins dels esquemes en que ens movem la majoria de persones. Aquesta persona es mou en una altra concepció del món i de la vida.

    El problema és que n'hi ha més com ells, i el més perillós és que n'hi ha uns quants més que atien aquestes ments malaltes.

    ResponElimina
  7. Sí, Elfree, com deia un profe meu, el que s'han de respectar són les persones (fins i tot els criminals, encara que ens pesi, que han de tenir el seu judici, etc.), però no les idees, hi ha idees que no són respectables i que són criminals en potència (i de vegades en acte) com la xenofòbia.

    ResponElimina
  8. Porquet, no sé què és primer, la ment malalta que s'alimenta d'una idea criminal, o una idea criminal que alimenta una ment malalta, bé, em sembla que és difícil separar-ho en un cas tan extrem, però espero que la gent que es creu respectable i que vota Anglades, teas parties, etc. s'hagi espantat prou com per repensar-se aquestes idees.

    ResponElimina