Esther: Si es mou el cable em creuràs?
Gemma: Sí, et creuré.
No sé per què, aquest cap de setmana la meva germana i jo vam començar a parlar de Mas allá de la vida, aquest programa en què una mèdium, Anne Germain, comunica amb els esperits per fer arribar els seus missatges als seus éssers estimats (perquè sempre són éssers estimats -que, com diu el meu cunyat, això ja és sospitós).
Quan veus el programa -jo l'he vist un cop i per youtube amb ma germana- penses que allò, si està preparat, està molt ben preparat, i la prova és la reacció d'emoció de la persona escollida per l'esperit, normalment perquè l'esperit li ha dit alguna cosa íntima que no s'esperava o perquè li ha dit allò que de veritat s'esperava.
Doncs bé, la meva germana hi creu. Dic hi creu, però per ella és evident que quan morim hi ha una energia que surt, amb els nostres records, etc., que no ho veiem, però hi és, com tantes coses. Per demostrar-m'ho vam invocar un esperit que ens donés bon rotllo, la iaia Mercè. Vam dir-nos que si el cable que penjava enmig de la finestra es movia, la iaia Mercè estava per allà (després vam pensar que igual estava a la Fresneda, un poble que li agradava molt, però vam intentar-ho). "Si es mou, em moro" vaig dir (cosa que hagués facilitat la comprovació). Res, no es movia. De sobte, el meu cunyat, que venia de comprar i no sabia res, dóna un cop al vidre i el cable es mou. Jo en vaig dir casualitat; ma germana, prova irrefutable.
La qüestió és que el tema m'està preocupant. Clint Eastwood en va fer una pel·lícula, però no em va acabar d'agradar perquè no em creia la premissa principal: que hi ha vida després de la vida i que estan entre nosaltres. La mateixa Germain va dir en una entrevista que no li agrada anar en autobús, perquè no sap mai on seure (això també és sospitós, que els esperits hagin de seure a l'autobús, fins i tot l'Esther ho va reconèixer).
Una entrevista a la susoditxa, amb fragments del programa:
L'Eastwood, que també creu en els esperits, suposem:
Això em recorda l'escena de la levitació el dia que vam anar amb la Sara al Rei de la Màgia, i allà estava clar que hi havia un truc. Com ho fan, els del programa? suposo que tenen bons informadors, familiars entenc, però els informadors per què es presten al joc? Potser perquè volen ajudar els seus éssers estimats de veritat, perquè es quedin en pau amb si mateixos, ni que sigui a través de l'engany. Ho puc entendre, però em sembla que no hauria d'estar permès. Sí, com més hi penso, més convençuda estic que no s'hauria de permetre. O sigui, es pot enganyar per amor? i si el motiu és la mort? I fer-ne espectacle?
Jo crec que la iaia Mercè viu quan la recordem, que no és poc, però ni jo ni ma germana tenim ni idea de què passarà després (esperem que passi quan siguem moooooooolt velletes). A més, ma germana és infermera i en la feina que feia abans ajudava la gent a morir, cosa que segur que feia molt bé i que sempre m'ha impressionat. M'agradaria tenir a ma germana a prop quan arribi el moment (espero anar-me'n abans, que sóc la gran), encara que sigui per acompanyar-me al no-res, o precisament per això.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No sé si ho deua haver vist, però he dedicat alguns posts i algun temps al tema de l'espiritisme. D'alguna manera, al meu blog actual també toco el tema. Tindria moltes coses a dir. Tot i que el programa el desconexia, la pel·li em va semblar fluixa i pensada per a fer cash.
ResponEliminaNo he vist la pel·lícula del Eastwood ni aquest programa. Els tinc que veure algun dia.
ResponEliminaEn quan a l'espiritisme, jo crec que hi ha algunes coses que encara cientificament no estan provades...però, perquè no podria quedar alguna cosa d'aquella persona que va viure? jo no ho he vist, però també em sembla increible tot els temes de comunicar-se a distància, sigui televisió, mòbils internet i per més que m'ho expliquen em segueix sent increible. El que passa, que com en tot, hi ha molta enredada pel mig i costa de trobar un medium de veritat.
Lluís, ara feia dies que no entrava al teu blog i m'hi he capbussat una mica. Sovint parles de màgia, de misteri. Parles dels fantasmes i esperits de Dorve i dels rastres, els senyals que deixen les coses, com en l'episodi de la dona ressuscitada a Sorpe. També cites un poema d'Arseni Tarkovski que diu que "no existeix la mort, la vida és eterna, no s'ha de témer la mort". Per tant, entenc que per a tu hi ha alguna cosa que podem anomenar esperits, o rastres espirituals, però jo crec que aquest rastres estan en els vius (en forma de records), en les parets, si vols, però que no tenen una entitat per ells mateixos. Em sedueix la teva visió, però no puc evitar pensar que amb la mort arriba veritablement la fi. Que no hi ha ànima immortal. Que pot haver misteri i màgia, però immanents.
ResponEliminaEspero que triguem molts i molts anys a comprovar-ho!
Aris, el que dius és el que també diu el Lluís, em sembla, i el que diu la meva germana, que hi ha moltes coses que existeixen i que no veiem. I que ha de quedar alguna cosa de tot plegat. Però si és així, dubto molt que els esperits aprofitin un programa de televisió per comunicar-se amb els seus éssers estimats, com tu dius, hi ha molt estafador. És veritat que de vegades passen coses, casualitats, coincidències que et fan dubtar. I que tenim religions i filosofies que parlen d'una ànima immortal, però tot plegat és una qüestió de creença. O hi creus, o no hi creus...
ResponEliminaLa visió del Joan: que quina mandra vagar per tota l'eternitat, que ja ha treballat prou i que prefereix que quan s'apagui el llum, s'apagui el llum.
ResponEliminaClint Eatswood, que en general m’agrada molt en la seva darrera etapa, no creu en la vida després de la mort, tot i haver fet aquest nyap de pel·lícula infumable. Ho vaig llegir a una entrevista, clar que la entrevista era a un diari gratuït, igual estava mal traduïda i on posava “no hi crec, volia dir “si hi crec”, acostuma a passar... Jo tampoc no hi crec, però m’agrada molt la paraula “misteri”, i gairebé sempre m’agrada deixar portes obertes al dubte. I Una mica de dubte per consolar-nos de la probable manca de sentit total i absoluta de la vida, de la mort i del Cosmos sencer, tampoc pot anar malament del tot!
ResponEliminaÒscar, doncs si no hi creu per què la fa? Ah, esclar per guanyar diners, com els del programa de la tele.
ResponEliminaDoncs aquí estem, sense creure-hi però com tu dius, obrint una miqueta la porteta a l'altra resposta a la gran pregunta, perquè, si no era la iaia Mercè, per què coi havia de moure el meu cunyat el cable, eh? Total, que em veig al programa aquest d'aquí quatre dies. Prepareu-vos.
Jo tiro cap a la teva banda. Les persones que ens han deixat (les estimades) reviuen quan les recordem els que encara movem la cua.
ResponEliminaLa resta... qui ho sap. I com que ningú ho sap del cert doncs jo no hi crec massa.
Ara, l'anècdota del cable i la iaia Mercè és genial!
Com diuen els gallecs meigas haveilas hailas ...jo el que trobo curiós és que quan hi ha grans crisis econòmiques polítiques i socials la qüestió de l'espiritisme revifa....a finals del segle XIX i a principis dels XX van ser l'època daurada de les mèdiums i altres personatges que se suposa parlaven amb els teus éssers estimats a petició i amb cobrament de la corresponent minuta és clar...tanmateix mai se sap em declaro escèptica però tampoc ho goso a negar-ho del tot...qui no ha fet coses com aquestes de si es mou el cable?
ResponEliminaGràcies, porquet, jo crec que si la iaia Mercè ens està veient s'ho deu estar passant la mar de bé. No, la veritat és que donava molt bon rotllo, era xerraire i riallera (de vegades massa xerraire...). M'alegra haver-la invocat-recordat.
ResponEliminaElfree, suposo que quan hi ha molt patiment hi ha més necessitat de consol (esclar) i aquest consol de vegades es busca i es troba on sigui. Jo no sé què faria en un cas desesperat, però vull pensar que no cauria en un engany.
ResponEliminaCom diu el Joan, el llum s'apagarà.
No podríem deixar-hi una espelmeta? ;)
Comentari alternatiu:
ResponEliminaAlgú coneix un electricista? ;)
Tampoc no puc afirmar que cregui en presències fantasmals, és més aviat una sensació metafísica (valgui la paradoxa). Allò que crec i que puc més o menys formular és que les explicacions científiques o materialistes no expliquen del tot el món ni la vida. Au, ja està dit. Que després hi ha gent que es pensa que passo les nits jugant a la "ouija".
ResponEliminaSí, sí, jo ja t'imaginava a Dorve amb la ouija invocant vés a saber quin poeta...
ResponEliminaBé, no ho tinc clar, sí que tinc una tendència materialista que m'impedeix creure en la transcendència. És allò de "hi ha altres móns, però són en aquest" (acabo de saber que és de Paul Éluard). No dic que no hi hagi misteri, hi ha coses prou misterioses com l'amor, els somnis o la mateixa mort, simplement és que no crec que hi hagi un més enllà o una dimensió desconeguda, encara que de vegades ho sembli. Tot és ençà, i déu n'hi do la feina que dóna. Crec.
Però la pregunta metafísica per excel·lència, "per què hi ha alguna cosa en comptes de no res?" es podria capgirar "per què hi ha el no res en comptes d'alguna cosa?" És veritat que és ben misteriós tot plegat.