Això va dir un dia la Sara quan tenia 2 anys, i em va fer tanta gràcia que aquí estem, fent un blog.
dijous, 14 de juliol del 2011
Diversió a dojo
- MAMA, TU QUÈ FAS PER DIVERTIR-TE A LA FEINA?
P.S. Les imatges les ha escollit la Sara per il·lustrar el tema (em sembla).
P.S.2. El Rubianes, en el seu esplendor.
(Aquesta és la meva il·lustració del tema).
P.S.3. Nietzsche sobre el treball (tradueixo del castellà).
"Els apologistes del treball"
"En la glorificació del treball, en els inevitables discursos sobre els beneficis del treball, veig la mateixa secreta intenció que en els elogis dels actes impersonals i d'interès general: la por secreta a tot el que és individual. Es comprèn ara molt bé, al contemplar l'espectacle del treball -és a dir, d'aquella dura activitat del matí fins a la nit-, que no hi ha millor policia, ja que serveix de fre a cadascú i serveix per aturar el desenvolupament de la raó, dels apetits i dels desitjos d'independència. El treball gasta la força nerviosa en proporcions extraordinàries i treu aquesta força a la reflexió, a la meditació, als somnis, als guariments, a l'amor i a l'odi; ens posa sempre davant dels ulls un fi intranscendent, i atorga satisfaccions fàcils i regulars. Una societat en què es treballa rudement sense descans gaudirà de la major seguretat, i la seguretat és el que adora el present com a divinitat suprema. Però és el cas (oh terror!) que el treballador és precisament qui s'ha tornat perillós. Els individus perillosos són legió, i darrere d'ells està el perill de perills: l'individuum"
Aurora, paràgraf 173.
Molt bé, tenim les visions de la Sara, del Rubianes i de Nietzsche. Intento fer la meva, a partir d'aquesta investigació:
1. Treballar és una sort i una maledicció, tant si fas una cosa que t'agrada com si no t'agrada. (Moltes vegades és una barreja).
2. Treballar gasta molta força nerviosa que traiem a la reflexió, als somnis o a la meditació. Mala cosa. Però en el treball també reflexionem, de vegades.
3. Quan et diverteixes és quan millor treballes; quan millor treballes és quan et diverteixes. Bé, en certes feines això no s'aplicaria exactament.
4. Pots intentar divertir-te a la feina, però mai com un nen a l'hora del pati. Iep, aquestes empreses modernes del Silicon Valley tenen integrat l'esbarjo dins la feina. Deuen saber el que es fan.
5. Que el treball no matxaqui l'individu!
De moment, ho deixaríem aquí. En realitat, a mi el que m'emprenya no és treballar, sinó llevar-me d'hora...
La veritat és que us veig molt críptiques avui. No se m’acudeix títol, ni cap comentari interessant... Ni flowers... Em sap greu de tot cor... Em sento molt Homer Simson.
No pateixis, al final m'ha sortit un títol i tot. I fins i tot he aconseguit respondre a la Sara amb un "intento fer coses interessants" no sé si gaire convincent. Ella m'ha dit que a l'escola juga per divertir-se, el que m'ha semblat molt assenyat. Bona nit, Homer.
que bo que era el Pepe! Ostres, m'he rigut de nou... (Aquest video però li tens que tapar les orelles a la Sara perquè el meu amic Pep era una mica mal parlat):)
Sí que és molt bo el Pepe. Que bé que existeixi el YouTube, sempre el pots tenir a mà! (em sembla que m'espero una mica a ensenyar-li a la Sara, sí, passar de "Buscando a Nemo" a Pepe Rubianes així de sobte...).
No ho sé, porquet, però a veure si me'n recordo dilluns al matí, quan agafi el metro, d'imaginar-me que tots ens estimem i anem contents a que el treball ens dignifiqui... Per cert, ja ha començat el cap de setmana! (recordem els nostres companys periodistes, entre d'altres, que només saben el que és un cap de setmana de tant en tant).
El Rubianes m’agradava especialment en dos moments: quan parlava del treball, i quan parlava de la solteria. Va elevar aquests dos conceptes dins la seva persona a dimensions metafísiques (i la frase no és meva). A mi el tema de la feina, tant quant n’he tingut com quan no n’he tingut, m’ha fet patir bastant en diversos moments de la meva vida, o sigui que ja em disculpareu que no tingui gaires ganes de parlar-ne. Algun dia espero poder viure dels meus microrelats, potser a euro la peça..., començo a fer comptes... bé, és que sóc tan mal negociant... En fi, la veritat és que el que necessitem són diners, no feina, és clar que els diners guanyats amb la feina d’altri per part dels que no treballen gaire són especialment repugnants, per no parlar dels guanyats d'altres maneres... M’agradaria viure en una societat en què la gent treballes menys hores, que tinguéssim menys necessitats creades, que es repartis millor la feina, que la gent sàpigues què fer en el seu temps lliure, etc. Ah, i definitivament algun dia haig de començar a llegir el savi bigotut!
Hola Òscar, m'alegro de trobar-te un altre cop per aquí. És veritat que la feina pot ser font d'angoixa. Jo he tingut èpoques en què la pregunta pertinent hagués estat "mama, tu què fas per no angoixar-te a la feina? Però bé, també això passa. No és cap tonteria això del microrelat a euro. Als blogs veig coses molt bones i els únics que en treuen profit econòmic són les companyies de telecomunicacions. (per cert, no existeix un iTunes de microrelats?). Però també és maco i romàntic que no hi hagi diners pel mig, o sigui, que no ho sé -és la tercera vegada que dic aquesta frase en aquest post! Què, em fas una oferta de 2x1 relats a un euro? ;)
Un iTunes de microrelats em sembla una idea genial! A veure si la patentes i m'ho fas saber. De totes maneres, Gemma i Sara, per les noies maques com vosaltres, m'agrada fer-ho gratis. Amb perdó.
Vaig començar aquest blog l'any 2009, als quaranta anys, arran d'aquesta frase que va dir la meva filla Sara de dos anys. Després d'uns anys de força activitat, la cosa es va anar esllanguint fins que l'any 2020 vaig parar d'escriure-hi, sense que fos intencionat. Ara, quatre anys després, he escrit una novel·la (segur que penso que encara pescaré algun lector) i tinc ganes d'escriure. A veure com està el barri!
ARA SONA, EN PRINCIPI, Jimi Hendrix: "Little Wing"
https://www.youtube.com/watch?v=03yPUlBE5OU
Hem fet un llibre...
... i l'hem publicat!
Que és maco, això de fer un llibre!
Apleganúvols. Petits contes d'imaginació variable. Disponible en versió digital (pdf). Clica a la imatge.
Com ens agrada aquest flim
I Want It Cohener
És quan bloguejo que hi veig clar (o estic confosa a un nivell superior).
Un poema que passava per aquí
Permanència
Hi ha persones que et prenen com un llibre de la biblioteca. Se'l llegeixen, i el tornen. Que ja és molt. Jo vull romandre a la prestatgeria de qui estimo, com a llibre de capçalera, que em rellegeixin, com a clàssic de clàssics, una obra mestra. Si no, no em poso pas a escriure l'amor.
Helena Bonals
Parauletes
VULL VOLAR PER LES MUNTANYES
(Cançó popular nepalesa)
Vull volar pels cels
Vull volar les valls
Per les muntanyes
Suau com la seda
Vull volar pels cels
Resham Firiri, Resham Firiri
Uder Jaonki Dandama
Bhangyang
Resham Firiri
The authors...
La plaiuli!
Les renetes
Regal de la Marta per a la Sara
Molt ben vist per ambonsulls
On vivim (és broma)
Els Gegants del Pi (Elisenda i Mustafà) i el Cuiner passant per allà
La veritat és que us veig molt críptiques avui. No se m’acudeix títol, ni cap comentari interessant... Ni flowers... Em sap greu de tot cor... Em sento molt Homer Simson.
ResponEliminaNo pateixis, al final m'ha sortit un títol i tot. I fins i tot he aconseguit respondre a la Sara amb un "intento fer coses interessants" no sé si gaire convincent. Ella m'ha dit que a l'escola juga per divertir-se, el que m'ha semblat molt assenyat. Bona nit, Homer.
ResponEliminaDivertir-se a la feina és treballar millor, no? De vegades passa ;).
ResponEliminaSanta innocència! la teva filla serà filosofa?
ResponEliminaSerà serà o és! no ho sé, però jo a partir d'ara quan em llevi pel matí diré para mis adentros "vaig a divertir-me a la feina!"
ResponEliminaAcabo d'afegir aquell fragment del Rubianes sobre el treball. És una altra manera de veure-ho...
ResponEliminaque bo que era el Pepe! Ostres, m'he rigut de nou... (Aquest video però li tens que tapar les orelles a la Sara perquè el meu amic Pep era una mica mal parlat):)
ResponEliminaPerò, però... i quan treballem? ;p
ResponEliminaSí que és molt bo el Pepe. Que bé que existeixi el YouTube, sempre el pots tenir a mà! (em sembla que m'espero una mica a ensenyar-li a la Sara, sí, passar de "Buscando a Nemo" a Pepe Rubianes així de sobte...).
ResponEliminaNo ho sé, porquet, però a veure si me'n recordo dilluns al matí, quan agafi el metro, d'imaginar-me que tots ens estimem i anem contents a que el treball ens dignifiqui... Per cert, ja ha començat el cap de setmana! (recordem els nostres companys periodistes, entre d'altres, que només saben el que és un cap de setmana de tant en tant).
ResponEliminaEl Rubianes m’agradava especialment en dos moments: quan parlava del treball, i quan parlava de la solteria. Va elevar aquests dos conceptes dins la seva persona a dimensions metafísiques (i la frase no és meva). A mi el tema de la feina, tant quant n’he tingut com quan no n’he tingut, m’ha fet patir bastant en diversos moments de la meva vida, o sigui que ja em disculpareu que no tingui gaires ganes de parlar-ne. Algun dia espero poder viure dels meus microrelats, potser a euro la peça..., començo a fer comptes... bé, és que sóc tan mal negociant... En fi, la veritat és que el que necessitem són diners, no feina, és clar que els diners guanyats amb la feina d’altri per part dels que no treballen gaire són especialment repugnants, per no parlar dels guanyats d'altres maneres... M’agradaria viure en una societat en què la gent treballes menys hores, que tinguéssim menys necessitats creades, que es repartis millor la feina, que la gent sàpigues què fer en el seu temps lliure, etc. Ah, i definitivament algun dia haig de començar a llegir el savi bigotut!
ResponEliminaHola Òscar, m'alegro de trobar-te un altre cop per aquí. És veritat que la feina pot ser font d'angoixa. Jo he tingut èpoques en què la pregunta pertinent hagués estat "mama, tu què fas per no angoixar-te a la feina? Però bé, també això passa. No és cap tonteria això del microrelat a euro. Als blogs veig coses molt bones i els únics que en treuen profit econòmic són les companyies de telecomunicacions. (per cert, no existeix un iTunes de microrelats?). Però també és maco i romàntic que no hi hagi diners pel mig, o sigui, que no ho sé -és la tercera vegada que dic aquesta frase en aquest post!
ResponEliminaQuè, em fas una oferta de 2x1 relats a un euro? ;)
Va, no siguem rates, gràcies a aquesta feina que tant em dignifica puc comprar-me'n una dotzena a preu oficial, ole!
ResponEliminaUn iTunes de microrelats em sembla una idea genial! A veure si la patentes i m'ho fas saber. De totes maneres, Gemma i Sara, per les noies maques com vosaltres, m'agrada fer-ho gratis. Amb perdó.
ResponElimina:-)
ResponElimina