Never Marry a Journalist Man (or Woman)

Vinyeta de David Horsey, d'aquí

- Començo a pensar que és molt avorrit que el papa treballi tant

La Sara té tota la raó. Com diu el gran Oliveres, s'ha de repartir la feina, i més si és una feina com la dels periodistes, amb estrès, horaris intempestius, incertesa pel futur de la professíó, i una alta taxa d'atur.

 

Si no, et pots trobar amb un periodista apassionat de la seva feina, però esgotat, i una dona i una filla que han de demanar l'ingrés al Club de mares desesperades amb fills únics. (Creiem que ens acceptaran, perquè la Sara és molt simpàtica i alegre i això sempre ajuda).

 

Ara que està de moda això del Win-Win, guanyem tots, estem pensant la manera de guanyar tots, amb un repartiment més equitatiu del temps: el cap del diari se sentirà més satistet amb si mateix (a ningú li agrada explotar, en el fons), el periodista més tranquil, la dona i la filla més contentes, i la societat, amb una informació encara millor, Win-Win.

 

Els Shocking Blue ja ho advertien el 1970: mai et casis amb un ferroviari ni amb un periodista

 

- Juguem a córrer i jo guanyo?

 

Aquesta és de la Duna, la filla preciosa de la meva amiga Lali, de 3 anys (la Duna, no la Lali). Hi vaig pensar ahir perquè reflecteix una mica la mentalitat empresarial habitual (inconscient, segurament). El que passa és que l'organització jeràrquica habitual es veu desfassada i s'intenta que sigui més horitzontal, com passa a la meva feina. Ara mateix hi ha una situació força estranya, amb caps que ara són menys caps i altres que ho són més, i tenim una graella que em sembla que torna a ser jeràrquica però d'una altra manera.

 

La part còmica és que ahir havia d'enviar un e-mail col·lectiu que envio periòdicament amb una informació i em vaig col·lapsar: a qui li he d'enviar com a destinatari principal i a qui amb còpia? per ordre alfabètic? de jerarquia? però no havíem quedat que corríem en horitzontal? Total, que he proposat (a un cap) de penjar la informació a la intranet i que la consulti qui vulgui (la poesia és de qui la necessita, deien a El cartero y Pablo Neruda; la informació, també).

 

Si tinc èxit, tothom tindrà accés a la informació i jo tindré la satisfacció d'haver fet un passet (minúscul, s'ha de dir), en l'horizontalització de la meva feina (calla, que d'aquesta igual m'ascendeixen). Win-Win.

 

       El Quino ja ho deia, també, estem o no estem tots a la mateixa barca? (que s'enfonsa).

 



Límit: 2 hores! (21 de març a les 24h)



 

 

Atenció, atenció, a les 24.00h d'avui s'acaba el límit per votar en el concurs "Idees obertes" per millorar l'app del Parlament.

 



El nostre amic ROBIN HOOD ha fet una proposta que ens sembla molt bona:

Permetre que els ciutadants participin votant sobre temes d'interès general.

- Els ciutadants poden proposar temes per ser votats.
- Cada ciutadà (numero de mòbil) pot votar una sola vegada.
- En cas de que una proposta rebi més de 100.000 vots haurà de ser portada al Parlament

Com diu ell, la idea és semblant al portal change.org però d'àmbit més local i amb la garantia que les propostes més votades serien portades al Parlament, això pot fer entrar temes que normalment no es tracten, ampliar la participació, fer-la més directa.

Així que si us agrada la idea i teniu temps (3 min), aquí teniu l'enllaç per votar:

http://ideesobertes.gencat.cat/parlament2012/loadHomeAction.action?request_locale=cat

Moltes gràcies!!!

PS. Acabo de mirar les votacions i la cosa està difícil.

PS de les 0.43h. Doncs ha guanyat millorar la informació més que participar activament.... de moment ;)

Cuina Dimensió Infantil

                                                      En Puckie

Aquests darrers dies s'ha donat una confluència astral de factors relacionats amb la cuina, que es poden resumir en tres:

1. Constatació que la Sara ha de menjar més verdura. Com a conseqüència lògica, la Sara i la Gemma diuen que volen fer un llibre de cuina. Amb receptes de verdura i més. Es dirà Cuina Dimensió Infantil (títol de la Sara).

2. La Sara comença el Taller de Cuina a l'escola (dura un mes). Li agrada molt. Dimecres ja tenim sopar. A la Gemma li agrada molt.

3. Ens toca el davantal màgic al post aniversari de la rits. Ens agrada molt.

Total, que hem començat a inventar receptes i a menjar-nos-les (la majoria). Les primeres receptes del llibre són:

1. Barquets d'espinacs

Amb Pringles! és una idea boníssima (de la Sara, esclar).

2. Amanida Sòcrates

Consisteix a preguntar a la nevera què té. L'amanida es fa amb la seva resposta. La fem sovint.

3. La sortida del rat-penat

Consisteix a fer rat-penats amb mongeta tendra i salsitxó.

4. Crema de verdures taronja claret, amb tocs de vermell

Crema amb carbassa, porros i espàrrecs, amb ceba, patata, crema de llet i iogurt, i trossets de pernil salat per damunt, boníssima!! Inspirada en Cocina para torpes, amb dibuixos de Forges.

5. Família infeliç de truita a la francesa

Aquesta no l'hem fet perquè és una mica depriment.

6. Patata de truita

Rotllo deconstrucció bulli del barri.

7. Composició de figuretes de peix

Figuretes de peix congelades, ehem, i disposades en un bonic dibuix figuratiu o abstracte, al gust.

8. Pastissets de fruita a la kantiana

Fes-los de manera que puguis voler que es converteixin en pastissets de fruita universals

9. Consciència de l'Obama

Pastís de xocolata (no excessivament negra), en equilibri.

Us convidem a enviar-nos més receptes, si voleu: fàcils, nutritives i amb orientació infantil, i amb verdura, si pot ser... les tastarem i les incorporarem al llibre!

De tota manera, avui ha sigut un dia verduraless i hem fet una pizza...

                           La Sara amb el davantal màgic de la rits i la massa de la pizza.

I per acabar, entre el Gegant del Pi i l'Elisenda, un nou gegantó per al nostre Olimp: el gegantó Plat(ó)

Fem Xui contra l'Entropia Mental

- Si recolleixes també pot ser divertit, a que sí?

             escultura dedicada a l'entropia (jo la veig bastant ordenada, per cert)

                             

 la cosa aquesta del Feng Shui (bàsicament, només em crec la idea general, que s'ha de cuidar l'espai)

No sé per què coi em falten alguns xips al cervell. Per exemple, el xip de l'ordre. A casa meva tot tendeix al desordre, començant pel meu cap i acabant pels mitjons (per cert, on van els mitjons desaparellats? al famós forat negre dels mitjons desaparellats?). El pitjor és que el meu desordre també afecta la feina. Divendres passat em van picar la cresta per alguns despistes que havia tingut i que potser no hagués tingut si posés més atenció i control. Per acabar-ho d'adobar, la Sara també ha sortit desordenada. La "nota" més alta va ser la de música però la més baixa va ser la de l'ordre (a primer de primària no només compten els "continguts", esclar, també compten els "procediments"). En fi, que el cap de setmana passat ens vam dedicar a recollir i a ordenar com unes possesses (la Sara anava fent descansos de la possessió, però jo no vaig parar, pràcticament). Algunes de les coses que vam trobar:

 

- Un parxís que no recordàvem que teníem.

- Un diari d'embaràs (a mà) que li donaré un dia a la Sara (amb el risc que em digui que sóc una pesada, que també és veritat).

- Un tros de mur de Berlín de quan vam fer l'Interail l'any 1990 amb el meu ex. Uns minuts més tard vam perdre les monedes del mateix viatge.

- Tot de medicaments caducats que van ser eliminats amb ganes.

- Gel de bany infantil que encara podem utilitzar.

- Tornar a escoltar LPs!! (o vinils, com se'ls diu ara), (perquè el plat estava enterrat sota un munt de CDs). La Sara els va trobar molt curiosos. Jo vaig descobrir un LP de Manhattan que era del Joan (ja sabia jo que havia escollit bé...).

 

Va ser tant divertit descobrir coses que no sé si tornar a deixar que l'entropia faci la seva feina (si és que entenc que vol dir "entropia") o dedicar-nos al Fem Xui (sense entrar en detalls) de manera estable i constant. Però si l'ordre mental reflecteix l'espacial i a l'inrevés, crec que em convé una mica d'ordre, ens convé, vaja. Si es van descuidar de posar-me/posar-nos aquest xip, ens l'haurem de fabricar.

 

 

 

PS. Acabo de trobar un proverbi xinès que té la seva gràcia: "abans de començar a canviar el món, fes tres voltes per casa teva".

Natural, com la vida mateixa

- Però com, mama, COM?

d'aquí

Li he explicat i ha rigut i ha cridat "el penis i la vagina, el penis i la vagina!", és natural que rigui, he pensat. Però després ha dit que li feia vergonya el que li havia explicat. Vaja, vergonya, també és natural. I que ella això, no. També ho és, de natural, a mi tampoc em va fer cap gràcia quan m'ho van explicar per primer cop. La gràcia intentarem explicar-li més endavant. També li explicarem més endavant que a ella la vam fer d'una manera una mica, mica, però molt mica, diferent, i que va ser una passada, que cada dia preguntàvem com anava la divisió cel·lular fins que la vam poder veure, per primer cop, amb 8 cèl·lules! Quants pares veuen els seus fills amb 8 cèl·lules! Una monada!! (bé, eren dues monades, mai sabrem si la Sara era la de la dreta o la de l'esquerra). La meva germana diu que no l'hi diria, que saber que t'han fet in vitro... potser quan tingui 18 anys... 18 anys?? Em sembla donar-li massa importància i veure-ho com una cosa negativa. No em sembla que hagi de ser cap trauma saber que després de buscar-te molt i molt temps, un metge molt simpàtic que es deia Dr. Bordàs i una biòloga que es deia Esther (com la tieta, per cert), van ajudar els teus pares a crear-te en un bonic i càlid laboratori.

 

No ho sé, encara que sembli estrany, nosaltres no ho veiem gens artificial, per a nosaltres és ben natural. De tota manera esperarem una mica, sí, a que assimili el mètode natural tradicional. Esperem que s'ho prengui bé. Segur que sí!

 

 

PS. Molts petons a l'Anna Veiga, des d'aquí.
PS2. He enviat un mail al Woody Allen a veure si em pot fer l'escena dels espermatozous adaptada a la nostra realitat, per penjar-la al blog. Diu que parli amb en Roures, que ja està fet. I que mentrestant em vagi mirant aquesta:

 

ANIVERSARI I ES BUSCA NOTARI

7.44h

IEP!!!

Crec que tenim empat a 3 de 20 encerts!!

Aquesta tarda cap allà les 19h donarem els resultats del concurs i farem el desempat.. Si hi ha cap notari per aquí la globosfera, vull dir la blogosfera, que miri de venir a aquest mateix post, sisplau... si no, farem el que podrem.

I portarem pastís i fanta de taronja i coca-cola i birres, també per al notari/a (normalment són notaris, oi?).

Moltes gràcies per ser-hi, als que heu participat al joc i als que no. Bon dia i fins ara, si voleu!!!

         Ix al carrer, diu en Josep Lluís Notari, és un bon missatge per a blogaires... ;)

19h

Així doncs, amb 20 encerts, els finalistes són:

EL SERGI, LA SÍLVIA I EN PONS!!

I seguint-los de prop:

LA MARTA I L'ELFREE (19 Encerts)

EN XEXU, EL PORQUET, L'ALBA, L'EDUARD, LA CARME I LA RITS (18 encerts)

Les solucions les he marcat en el post anterior.

El XeXu no ha guanyat però em jugo el Pi que ha estat el més ràpid. Entre la publicació del post i la publicació del comentari van passar 29 minuts. Ets un crack!!

20h

I EL GUANYADOR/A DEL CONCURS ÉS...

LA SÍLVIA!!!

20.15h

La màgia virtual fa que el petit pastís es multipliqui per a tothom com els pans i els peixos (per cert, és un peix). I xerinola!

CONCURS 4t ANIVERSARI

El proper dimecres 16 de gener fem 4 anys de blog!!
 

Em sembla que per aquestes contrades qui més qui menys està enganxat a aquest invent del dimoni, jo també. I per celebrar-ho hem preparat un CONCURS (ens copiem vilment del XeXu), que està relacionat amb el blog, però no cal haver-se llegit els 167 posts per respondre les preguntes, són fàcils!

 

El dia 16 sabrem el guanyador/a, que s'emportarà un bonic regal (encara per acabar de perfilar). Les respostes haurien d'arribar com a màxim el dimarts 15 de gener, posem a les 23.00h. Intentaré fer això de la moderació de comentaris.

 

ANIMEU-VOS I PARTICIPEU!!!!! Com es veu que es diu, what if you threw a party and nobody came?

 

El CONCURS consta de 7 blocs de 3 preguntes cadascun. S'ha de triar la correcta (com és lògic).


EL CONCURS EN QÜESTIÓ. LES SOLUCIONS
 

I. PARAULES DE SARA

Aquí no hi havia pistes, era o recordar-se o capbussar-se o intuir i de fet l'heu encertat molt. Com que és el millor del blog us passo un recull de frases dels 3 primers anys. És l'únic link que poso, eh?

1. La felicitat és tots contents en un/a ....................

A. Botiga de joguines

B. Festa

C. Biblioteca

2. Tu què fas per .................. a la feina?

A. Divertir-te

B. Guanyar-te la vida de manera honrada i responsable

C. Treballar

3. Tinc una idea: compartim ................... entre tots!

A. Les idees

B. Els diners

C. Compartir? I això què és?

II. COSES DE BLOGAIRES
Aquí tots heu encertat. Es nota que coneixeu el mitjà!! tot i que a la tercera pregunta hi ha hagut algun dubte raonable.... (segur que no ens equivoquem, rits!).

1. La rits de vuit8ena va ser decisiva perquè la Gemma acabés de...

A. Obrir-se un compte a Triodos

B. Obrir-se un compte a Suïssa

C. Obrir el primer txiquiparc per a gats
(pista, per despistar: la rits té un gat)




2. Quin blog va guanyar el c@ts al blog original, categoria en què estava nominat aquest blog?

A. Un blog sensible, exquisit amb el llenguatge, que sempre va amunt, molt amunt (pista: fa potxons)

B. Un blog minimalista (i sorprenent) en la forma i ric (i exigent) en el fons (pista: li agrada a Humber Humbert)

C. Un blog delirant, friki i divertit (pista: és molt i molt modest)
D. Un blog visualment molt bonic que potser m'animi a conèixer més (pista: l'autora comença per "c")

3. Què tenen en comú l'Òscar, l'Eduard, el XeXu, la Sílvia i la Cantireta?
A. Són alienígenes
B. Han estat detinguts per comportament incívic en estat d'ebrietat sostinguda
C. Han fet algun post inspirat d'alguna manera en el nostre blog (i la il·lusió que ens ha fet!)

III. FICCIONS I PUNT!
Molts heu endevinat la triple A. Encara que sembli mentida, el programa doble peli de terror i peli classificada S va ser veritat, és que no és fàcil ser programador cultural dels teus fills!

1. A quin llibre pertany aquest fragment? "Hay otros universos. No podemos darnos por vencidos porque nuestro universo claudica."

A. Los propios dioses de l'Asimov

B. 2001: una odisea del espacio d'Arthur C. Clarke

C. Ubik de Philip K. Dick

(pista: li agrada molt a la Gemma)

2. Amb quines dues pel·licules es va relacionar el tema de la perfecció el 4 de març del 2011?

A. Black Swan / Some Like It Hot

B. Manhattan / Blade Runner (no és la resposta correcta però podria ser-ho)

C. Los Bingueros / Los Energético

3. L'any 1977, la mare de la Gemma va portar-la a ella (9 anys) i les seves cosines a un programa doble de cinema que li va semblar que era per a nens. Quin era?

A. Quién puede matar a un niño / Niñas al salón
B. Blancanieves / La Bella Durmiente
C. Dersu Uzala / El séptimo sello

(pista: ma mare té altres virtuts)

IV. SI ESCOLTEM MÚSICA ÉS QUE SOM

Molts encerts, també. Dyango hagués pogut ser, però no... l'excel·lent de la Sara l'heu encertat tots

1. A la Sara li agrada molt cantar. De fet, a les notes de l'escola, en el concepte "interpreta de memòria les cançons treballades" ha tret un:

A. Bé
B. Notable
C. Excel·lent
(pista: home, quina ha de ser?!!

2. Quines són les cantants favorites de la Sara i la Gemma, respectivament?

A. Teresa Rabal / Rocío Jurado

B. Amy Whinehouse / Janis Joplin

C. Parchís (hi havia dues noies) / Azúcar Moreno (també)

3. En l'arbre genealògico-musical de la Sara, quin era el cantant preferit del pare del Joan?

A. Dyango

B. Lluís Llach

C. Bonet de San Pedro

(pista: Raskayú, cuando mueras qué harás tú?)

V. APUNTS DE FILOSOFIA QUOTIDIANA
Veig que ningú ha escollit la Sanchéz-Camacho com a autora de la frase... El sentiment-actitud filosòfica es podria dir que té les tres coses (crec que el XeXu ha interpretat "a mi plim" en plan estoic, i té raó... però és més l'astorament i la interrogació, bé, és una mica subjectiu, ho reconec! bé, aquí està l'origen de la pregunta, no posaré cap més link!

1. Amb quin tema es va relacionar el Gegant del Pi en el primer post de la saga?

A. Amb les tradicions catalanes

B. Amb Déu

C. Amb la deforestació de l'Amazones

(pista: m'atreveixo a afirmar que no existeix)

2. Quin és el sentitment/actitud més genuinament filosòfic davant el món?
A. Ohhh! Per què?
B. A mi plim
C. How much?

3. De qui és l'aforisme: "l'idealista és incorregible, ja el pots fer caure del seu ideal que farà tot el possible per fer de la derrota un altre ideal".

A. Alicia Sánchez-Camacho
B. Eduard Punset
C. Nietzsche

VI. FENT LO MÓN MILLOR

Aquí volia fer un aclariment una mica més seriós: A la pregunta sobre els diners donats als bancs, tothom ha marcat A, 92 vegades, i el Pons la B, amb el comentari "("només" son 54 vegades... o durant 92 anys)". La correcta és l'A però la confusió és que els 2,7 bilions són els que es va emportar Lehman Brothers: "Aquest va ser el cas ocorregut el 2008 quan els països desenvolupats van argumentar que no podien fer front als 50.000 milions de dòlars en inversions que calen perquè els països pobres siguin autosuficients en recursos agrícoles i, en canvi, pocs mesos després, els EUA va destinar fins a 2'7 bilions de dòlars per rescatar el banc Lehman Brothers, “això és 54 vegades la xifra que proposava l'ONU pels països pobres”.
http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=11079. De fet, en Pons l'encerta quan parla de 92 anys, però no amb la xifra, bé sigui com sigui, un escàndol.

 

1. Segons l'Arcadi Oliveres, amb els diners que s'ha donat als bancs des del principi de la crisi s'hagués pogut eradicar 92 vegades la fam al món.

A. Cert

B. Fals

2. Un altre cop segons l'Arcadi Oliveres, una de les solucions a la crisi és repartir el treball.
A. Cert. Hem de seguir l'exemple de França, que va passar de 40 a 35 hores i va reduir significativament l'atur
B. Fals. El que cal és fer jornades laborals de 12 hores, com les que fa el Joan

3. Sembla que a la Gemma li agrada anar a manifestacions (a la Sara no tant). Quina és la darrera manifestació a què han anat físicament?

A. Contra la pujada de l'IVA a la cultura
B. Contra els desnonaments
C. Contra la "Llei Wert"
(pista: foto a la barra lateral)

VII. RESPON, SI POTS!

Força bé! el Sergi diu que el T-Rex, en veritat un carronyer, ha agafat més fama per ser americà... ja pot ser!

1. La Draculaura es desmaia quan veu:

A. Peix podrit

B. Un ou de Dràcula

C. Sang
(pista: és una dràcula atípica)

2. Quin dinosaure s'assembla més al T-Rex?
A. Argentinosaure (herbívor, una de les víctimes del Giganotosaure)
B. Triceratop (una mena de rinoceront)
C. Giganotosaure (carnívor, tenia un cap d'1,80 metres i el cervell de la mida d'un plàtan)
(pista: Google Imatges, són una monada)

3. Una olivera pot viure més de 1.000 anys.
A. Cert, no has sentit mai parlar de les oliveres mil·lenàries?
B. Fals, no sabies que això de les oliveres mil·lenàries és un mite?
(pista: també Google Imatges, val la pena, qui diu que no som sensibles a la natura en aquest blog??



O SIGUI, QUE MOLT BÉ, ENS SENTIM MOLT BEN CONEGUDES (quina expressió més rara).

TOTAL  PUNTS: 7 x 3 = 21

El notari ja el tenim, m'estic fent un lio entre el post del passat  i el del present.

Està bé 21 preguntes, Sara?
Mmm són moltes, 20 està bé, però 21....

Un plaer,

Sara & Gemma

Ep, el REGAL consistirà en:
- un conte escollit per la Sara
- un llibre (o pel·lícula) escollit per la Gemma
- un disc escollit pel Joan
Y hasta aquí puedo leer. El que hi haurà segur serà una postal de les Monster High (no ho he pogut evitar...)

Regals i dilemes reials

 

Ens pensàvem que ens portaria hores i trajectes i suades i no, amb dues hores ens hem polit l'encàrrec dels Reis Mags d'Orient (s'han despertat tard, trobo!) d'ajudar-los amb això dels regals, que van curts de màgia. Bé, la Frankie de les Monster High ja fa dies que dorm en un racó d'un armari, hi ha joguines que no es poden deixar a la improvisació, l'atzar o el destí. I també ens hem enfrontat amb alguns dilemes, com per exemple:

 

Dilema 1: Davant de la safata de xocolatines, la dependenta pregunta: amb carbó o sense?

- Pensament incorrecte: si li agafem amb carbó potser pensarà que els Reis la renyen i potser té un disgust i fins i tot un trauma...

- Pensament correcte: escolta tu, que a mi també em portaven carbó i no tinc cap trauma (crec).

 

Dilema 2. Trobes el regal d'un concepte demanat, però no de la subespècie desitjada, per exemple ni rastre del Maquillatge de la Nancy, però trobem el de les Monster:

- Pensament incorrecte: peregrinarem per a totes les botigues i centres comercials de la ciutat fins que el trobem.

- Pensament correcte: però si les Monster li encanten! encara li agradarà més i tot! és que els Reis saben més que la pròpia criatura!

 

En fi, Sara, si llegeixes això algun dia, quan siguis més gran, quan ja sàpigues la GRAN VERITAT, pensa que tot ho hem fet amb il·lusió, amb la il·lusió que sabem que et farà a tu. Que tot és un joc, una festa. I ara anem a veure els Reis de Veritat a Premià de Mar, que com tothom sap és on comencen la seva gira mundial.

 

 

PS. Al final, "per casualitat" hem trobat el Maquillatge de la Nancy.

PS 2. També hem trobat un Maquillatge de la Nancy per a un altre nen/a:  www.capnensensejoguina.com

PS3. Hi ha un cert risc que la Sara acabi jugant amb el tamagotxi virtual al mòbil del seu pare. És un risc que assumim

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Resultat de la jornada (frases per recordar)
"M'encanta aquest dia!"
"Si veiés un Rei li diria gràcies"

Recomanacions per als futurs Reis (especialment per als de 2014)
1. Evitar els errors de coherència. No es pot regalar la mateixa llibreta de les Monster que ja té.
2. Millorar la coordinació entre els diferents Reis. Realment li calen 5 jocs de maquillatge i/o perruqueria?
3. Anar a comprar abans, per minimitzar riscos.
4. Trobar d'una punyetera vegada una explicació convincent a la pregunta "i per què no els puc veure"?