dissabte, 5 de gener de 2013

Regals i dilemes reials

 
Ens pensàvem que ens portaria hores i trajectes i suades i no, amb dues hores ens hem polit l'encàrrec dels Reis Mags d'Orient (s'han despertat tard, trobo!) d'ajudar-los amb això dels regals, que van curts de màgia. Bé, la Frankie de les Monster High ja fa dies que dorm en un racó d'un armari, hi ha joguines que no es poden deixar a la improvisació, l'atzar o el destí. I també ens hem enfrontat amb alguns dilemes, com per exemple:
 
Dilema 1: Davant de la safata de xocolatines, la dependenta pregunta: amb carbó o sense?
- Pensament incorrecte: si li agafem amb carbó potser pensarà que els Reis la renyen i potser té un disgust i fins i tot un trauma...
- Pensament correcte: escolta tu, que a mi també em portaven carbó i no tinc cap trauma (crec).
 
Dilema 2. Trobes el regal d'un concepte demanat, però no de la subespècie desitjada, per exemple ni rastre del Maquillatge de la Nancy, però trobem el de les Monster:
- Pensament incorrecte: peregrinarem per a totes les botigues i centres comercials de la ciutat fins que el trobem.
- Pensament correcte: però si les Monster li encanten! encara li agradarà més i tot! és que els Reis saben més que la pròpia criatura!
 
En fi, Sara, si llegeixes això algun dia, quan siguis més gran, quan ja sàpigues la GRAN VERITAT, pensa que tot ho hem fet amb il·lusió, amb la il·lusió que sabem que et farà a tu. Que tot és un joc, una festa. I ara anem a veure els Reis de Veritat a Premià de Mar, que com tothom sap és on comencen la seva gira mundial.
 
 
PS. Al final, "per casualitat" hem trobat el Maquillatge de la Nancy.
PS 2. També hem trobat un Maquillatge de la Nancy per a un altre nen/a:  www.capnensensejoguina.com
PS3. Hi ha un cert risc que la Sara acabi jugant amb el tamagotxi virtual al mòbil del seu pare. És un risc que assumim

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Resultat de la jornada (frases per recordar)
"M'encanta aquest dia!"
"Si veiés un Rei li diria gràcies"

Recomanacions per als futurs Reis (especialment per als de 2014)
1. Evitar els errors de coherència. No es pot regalar la mateixa llibreta de les Monster que ja té.
2. Millorar la coordinació entre els diferents Reis. Realment li calen 5 jocs de maquillatge i/o perruqueria?
3. Anar a comprar abans, per minimitzar riscos.
4. Trobar d'una punyetera vegada una explicació convincent a la pregunta "i per què no els puc veure"?
 
 

42 comentaris:

  1. Una gran il·lusió i un dia màgic aquell dels reis mags que quan de xicotets fruïem amb els nostres pares i germans sota la llar de foc o l'estufa de butà a la fresqueta de l'hivern.
    Tot era possible, tots els regals podien venir-te de dalt, d'eixos reis mags que prompte estaran en aquesta nit màgica amb nosaltres, amb tu i amb la Sara per a fer-nos feliços un any més.

    Una forta abraçada d'un amic que també els espera, Gemma i Sara.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és màgic, és fantàstic! abans de dormir li han vingut tot de preguntes "quina llengua parlen els Reis?" "Els Reis que vindran són els mateixos que van portar regals al nen Jesús?" (un Jesús desteologitzat molt maco que tenim a casa), "els nens d'Orient veuen els Reis quan no és Nadal?", "què fa que el Tió sigui màgic?" (és que avui hem fet cagar el tió de casa, el suplent, que només caga un cop).

      Bé, Vicent, no sé quines preguntes deuries fer de xicotet (alguna sobre el discurs del rei :-), però segur que acompanyaven la vostra il·lusió, dels petits i dels grans!

      Una forta abraçada i que et portin les coses que desitges i més!!!

      Elimina
  2. Una mica de carbó sempre, no fos cas! O és que hi ha algun nen o nena que es porti perfectament be durant tot l'any? Segur que no (des d'aquí reclamo un post de les maleses de la Sara!!), així que ja que tindran de tot i més, no va malament una mica de carbó per recordar aquests moments no tan lluïts!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, l'hem comprat amb carbó, que no cal que tot sigui tan tan rematadament bo (que no ho és, efectivament). Intentaré fer un post sobre el costat fosc de la Sara, però ja et dic jo que molt fosc no serà, una mica griset i gràcies :DDD Gràcies!!

      Elimina
  3. Suposo que aquests dies a les cases o nhi ha menuts, també hi ha molts dilemes, que de vegades costa trobar o encertar el regal pertinent...
    Els teus pensaments correctes els trobo, això, molt correctes...I espera, que la Sara potser jugarà amb les capses dels regals, si és així no et traumatitzis...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, aquests dilemes del post són poc importants, de fet, ha de ser més dur no poder fer tots els regals que vols fer, per exemple (dilema: retallo una altra despesa o retallo il·lusió?). També crea dilema, encara que menys angoixant, pensar que potser estàs regalant massa. De fet, aquest any hem intentat fer entendre a la Sara (crec que ho hem aconseguit) que el Papa Noel no ha vingut perquè s'han repartit el món amb els Reis (té Reis i 2 tions, ens sembla que ja és prou...). Que normalment ja jo fan, això de repartir-se el món (i els dibuixos de la tele ens ajuden: a les sèries americanes només surt el Papa Noel!).
      Petonets, M. Roser, gràcies per venir, bons Reis!!

      Elimina
    2. Millor retallar despeses...
      I tens raó, massa coses, i el Pare Noel no és pas una tradició nostra...
      Més petonets.

      Elimina
    3. Sí... de fet amb uns quants regals ben trobats ja estan contents, petons!

      Elimina
  4. quan la Sara descobreixi la gran veritat en trobarà una altra que encara li farà més il.lusió; que els seus pares van fer-ho per ella, i això, els que també som fills ho portem gravat a foc i sang en el nostre cor.
    Veure'ls cada dia és el nostre regal!!!!

    un petó per tots tres.

    Pd.- torna´m a enviar l´adreça please. No sabia que els gmail esborren els missatges al cap d un temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, enric, aquesta veritat és ben veritable, com dèiem en el post anterior, la il·lusió no desapareix sinó que es transforma.

      Que sigueu molt feliços, també, amb l'Albert!! (no sé si tens més fills...).

      Un petó triple, t'envio l'adreça, gràcies!

      Elimina
  5. el carbó de sucre mola molt!!! :-))
    Quan ens fem grans sempre recordem la nit de reis com una cosa ben especial.... la màgia perdura!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que votis pel carbó, la vida és dolça i complexa :-)))
      Espero que sigui especial també per a tu, alguna cosa et portaran, no?? Em sembla que t'has portat prou bé!
      Petons, Alba!

      Elimina
  6. Giragonses per aconseguir tot lo de la carta dels Reixos... des que van néixer! No veguis!! Però s'han portat bé. Els nens tenen allò que desitjaven i la il·lusió de sorprendre'ls també ha vingut. Per tant, saber què emocionats estan amb les joguines, i sentir les converses entre àvia i néta de com es juga a fer parelles és inesborrable (Jo, en canvi, he estat molt nerviosa... i a casa m'han dit que em posi bé, que no cal atabalar-se tant...)

    Un petonàs per a tots 3, i visquen les nines!

    ResponElimina
    Respostes
    1. haha, sí, cantireta, Giragonses és el que fem, sense tornar-nos bojos del tot, si pot ser...
      M'alegro que s'hagin portat bé (els nens i els Reixos, entenc). També ens agrada sorprendre, crec que els Reixos tenim dret a una mica d'iniciativa!

      No t'atabalis i gaudeix molt!! Un petonàs i visquen les nines (m'alegra veure que la Nancy encara manté el tipus, encara que tunejada).

      Elimina
    2. Et dedicaré un conte amb la Nancy tunejada d'excusa ;)

      Petons, preciosa (ep... farem trobada... vindreu?)

      Elimina
    3. Iep, conte a la vista, m'agrada!! :))

      Petons! A vore si venim... vorem!

      Elimina
  7. Bé, nens i reis blogaires, us desitjo que passeu un dia fantàstic, jo em sembla que tampoc podré dormir... ei, que ja els sento, que són ells!!!! Quins nervis!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  8. Un dia d'estiu, la meva filla morta de risa em va dir "mama ja sé qui són els Reis...però és que us feia tanta il·lusió i us ho passàvau tan bé que em feia pena dir vos què ja ho sabia"...
    I ara que hi ha silenci a casa els Reis entraran pel balcó ;)
    Bon dia de Reis guapes!

    ResponElimina
  9. hehehe, que mona la teva filla!!
    A casa ja han entrat i fa goig! Els camells s'han menjat l'enciam i s'han polit l'aigua (no és fàcil ser camell avui en dia).
    Bon dia de Reis, Ona!!

    ResponElimina
  10. Això si que són dubtes filosòfics! Bona diada de reis i reines mags i magues!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dubtes de primer ordre! Al discurs del mètode ja se'n parla :))
      Hem tingut un dia molt maco, la Sara ha estat molt contenta i nosaltres també i demá més!
      Espero que hagis tingut un dia fantàstic, Elfree!

      Elimina
  11. a mi també sempre m'havien portat carbó i ja ho veus que he sortit ben normal...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Normal, normalíssim, Pons! Bé, com que no venia amb nom, hem deduït que ella ha de menjar millor i jo he de cuinar millor (ehem!)

      Elimina
  12. Nosaltres sempre possàvem una mica de carbó de sucre i una caca també de sucre. Possava mala cara però deiem "home, es que no sempre et portes bé" per de trauma res. A la que veia les joguines s'oblidava del carbó. El dolent hauria estat que només haves trobat carbó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, trobar-se només carbó (o només caca!) ha de ser per posar-se a plorar!
      A veure si el carbó ens ajuda a millorar en això del menjar (tinc uns dubtes raonables...)Espero que hagueu tinguts uns bons Reis, amb la Sara gran!

      Elimina
  13. És que els reis són màgics, per això no els pot veure. Però si que els pot veure a la cavalcada de veritat! Deu estar ben contenta i avui es deu haver passat el dia jugant amb els regals, t'ha pintat amb el maquillatge de les monster? hehe. Ah, i el carbó no pot faltar, a més si es de sucre a mi em feia il·lusió i tot :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta explicació... no sé, no sé, de tota manera s'ho va creient tot, per exemple que mentre sopàvem els Reis s'havien polit tota la Xina! Avui hem anat a intercanviar Reis a Premià, així que ha estat jugant amb la seva cosina a nines (són molt nenes!), però ahir em va pintar i vaig quedar ben empurpurinada! Tenim una mica de carbó de sucre per a tu, si vols, Sílvia!

      Elimina
  14. I tant, els reis en sí ja són tot un dilema. T'expliqués els que he tingut jo, que si fos per mi ni els hagués fet, Tió i prou! :P

    I el carbó... ves, no li passarà res per tenir-ne ni per no tenir-ne. Has de fer el que tu creguis. Ara, penso que els adults hauríem de ser més autocrítics i portar-nos-el a nosaltres de tant en tant ;) No sé pas si fem tot allò que exigim als menuts, ni sé què diríem si haguéssim de seure a la falda d'un patge a explicar com ens hem portat al durant tot l'any...hehe

    Una abraçada la Sara, a les Nancys i Monsters que han ampliat la vostra tribu aquestes festes i a tu també!!

    Mercè

    ResponElimina
    Respostes
    1. Demà a la sortida del cole me'ls expliques!!

      Amb això de l'autocrítica tens raó, però això deia això de cuinar, esclar que de l'autocrítica a l'acció també hi va un trosset... Això del patge per adults sona a psicòleg :) He dit moltes vegades "això", no?

      Una abraçada per a tu i el Nil, també, fins molt aviat!!!

      Elimina
  15. Nenaaaaa!!! ja tinc el conte!!

    http://cantireta.blogspot.com/2013/01/nancy-tunejada.html

    petonarrrosssss!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, de nou, cantireta!!! Escolta, la Sara ha tingut la pensada que la Bloom i la Stella de les Winx salvin la Nancy i la Lagoona, després passo a veure si ja les han salvat, petons!!!!

      Elimina
  16. Ja dic jo que la feina dels reis és ben galdosa... quins maldecaps! Ja es mereixen ja la corona que duen al cap! ;p

    ResponElimina
    Respostes
    1. ha ha, sí, els reis han de fer d'atletes, d'estrategues, d'actors, de comptables... però després se'ls, se'ns cau la bava quan el nen descobreix aquell regal desitjat, quan diu que s'ho ha passat tan bé... val la pena, porquet!!!

      Elimina
  17. Un 10 per les reines i reis de la GRAN VERITAT!
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, fanal, quina il·lusió, gràcies, ser guardià de la GRAN VERITAT és una alta responsabilitat :). Et vindré a veure, benvinguda!

      Elimina
  18. Quin post tan maco!! t'ho dic de veres. M'ha encantat. Uns reis de veritat!!! i tant!!!!

    Estava convençuda que a la Sara li hauria arribat la Frankie!!! ;) no podia ser d'altra manera!!

    Desitjo de tot cor que hagueu tingut unes bones festes i uns grans reis, gaudits a tope!!!

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. rits, la Frankie va ser la primera joguina que va buscar!!

      Gràcies! Crec que encara podem millorar en això de ser Reis, la Reina s'ho mereix (qualsevol diria que som republicans :-).

      Una bella abraçada, bella!!

      Elimina
  19. Bé sembla que el Reis Mags estan tan decadents com els Borbons que manen a les espanyes, que els heu d'ajudar amb els encàrrecs... No us podrem culpar, doncs, de les errades i incoherències, que Ses Majestats s'han repenjat una mica en la vostra bona fe.
    Però, en fi, el que compta són els comentaris d'agraïment de la canalla. I pensar que no hem d'explicar-ho tot,que hi ha coses que és millor no explicar... i no veure (quin horror aquestes cerimònies de lliurament de regals a la mateixa nit de la cavalcada, amb reis "llogats" de pega!!!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, no em diguis que no és curiós que un personatge que és màgic es pugui equivocar de regal... és que la innocència no té límits.

      També fa il·lusió constatar que els Reis acostumen a encertar el que el nen vol, encara que no en sigui conscient (per exemple, la seva alegria al veure el conte de dinosaures em va fer molt feliç).

      En fi, sí... no cal explicar-ho tot, tampoc no ho necessiten, realment, i segur que la seva imaginació millora de llarg la realitat!

      Espero que els Reis s'hagin portat bé amb tu, que prèviament segur que t'has portat bé amb ells!

      Elimina
  20. Jo una vegada vaig pensar que els reis eren els pares fins que un dia vaig entendre, que com els gran,s els pares, no saben com explicar la seva existència diuen això....que són els pares...ja que moltes vegades s'hi t'instal·les al món dels adults te'n adones que diuen moltes mentides..hi ha un relat de J.J. Millàs em sembla "los padres mienten". Tres petons!!!!

    ResponElimina
  21. M'agrada molt el Millás, buscaré el relat, gràcies, Marta!
    No sé tu però jo en el temps que dura un sopar omplo tota la Xina de regals....
    4 petons!!

    ResponElimina