dissabte, 9 de febrer de 2013

Fem Xui contra l'Entropia Mental

- Si recolleixes també pot ser divertit, a que sí?


             escultura dedicada a l'entropia (jo la veig bastant ordenada, per cert)

                             
 la cosa aquesta del Feng Shui (bàsicament, només em crec la idea general, que s'ha de cuidar l'espai)

No sé per què coi em falten alguns xips al cervell. Per exemple, el xip de l'ordre. A casa meva tot tendeix al desordre, començant pel meu cap i acabant pels mitjons (per cert, on van els mitjons desaparellats? al famós forat negre dels mitjons desaparellats?). El pitjor és que el meu desordre també afecta la feina. Divendres passat em van picar la cresta per alguns despistes que havia tingut i que potser no hagués tingut si posés més atenció i control. Per acabar-ho d'adobar, la Sara també ha sortit desordenada. La "nota" més alta va ser la de música però la més baixa va ser la de l'ordre (a primer de primària no només compten els "continguts", esclar, també compten els "procediments"). En fi, que el cap de setmana passat ens vam dedicar a recollir i a ordenar com unes possesses (la Sara anava fent descansos de la possessió, però jo no vaig parar, pràcticament). Algunes de les coses que vam trobar:
 
- Un parxís que no recordàvem que teníem.
- Un diari d'embaràs (a mà) que li donaré un dia a la Sara (amb el risc que em digui que sóc una pesada, que també és veritat).
- Un tros de mur de Berlín de quan vam fer l'Interail l'any 1990 amb el meu ex. Uns minuts més tard vam perdre les monedes del mateix viatge.
- Tot de medicaments caducats que van ser eliminats amb ganes.
- Gel de bany infantil que encara podem utilitzar.
- Tornar a escoltar LPs!! (o vinils, com se'ls diu ara), (perquè el plat estava enterrat sota un munt de CDs). La Sara els va trobar molt curiosos. Jo vaig descobrir un LP de Manhattan que era del Joan (ja sabia jo que havia escollit bé...).
 
Va ser tant divertit descobrir coses que no sé si tornar a deixar que l'entropia faci la seva feina (si és que entenc que vol dir "entropia") o dedicar-nos al Fem Xui (sense entrar en detalls) de manera estable i constant. Però si l'ordre mental reflecteix l'espacial i a l'inrevés, crec que em convé una mica d'ordre, ens convé, vaja. Si es van descuidar de posar-me/posar-nos aquest xip, ens l'haurem de fabricar.
 
 

 
PS. Acabo de trobar un proverbi xinès que té la seva gràcia: "abans de començar a canviar el món, fes tres voltes per casa teva".

39 comentaris:

  1. Totes les masses piquen....o sigui que el valor està en trobar el punt just d'ordre, tant material com mental.
    Molta calma i bons moments, és la recepte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobar el punt just em sembla una bon idea, per mi és difícil, o sóc desordenada o em poso a ordenar com una boja, però mirarem de tendir cap a l'equilibri... la Sara encara és a temps d'agafar l'hàbit, a mi em costarà més, gràcies, Joan

      Elimina
  2. L'entropia no existeix. S'ho va inventar un físic per justificar el desordre de casa seva i parar de rebre crítiques. N'estava fins al capdamunt i es va inventar aquest concepte. Pel que sí caldria una llei universal és pels mitjons desaparellats, maleïts, com pot ser que passi això?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però què em dius, XeXu, que no tinc ni l'excusa d'una llei universal??? Ahhhh, ara sí que estic ben fotuda!
      Pel que fa als mitjons desaparellats, crec s'imposa una pregunta a "Grans preguntes que no em deixen dormir" del Sergi, ara mateix l'hi faig i torno. Abraçada entròpica de diumenge al matí ;)

      Elimina
  3. Me encanta este tema, prodía escribir algo enciclopédico ya que tengo opiniones (mías) diversas sobre el; en cuanto a los calcetines, lo peor de todo es que cuando te decides a tirar todos los desparejados que vegetan en el fondo de la cesta de la ropa, milagrosamente aparecen las parejas. Una vez opté por algo muy peligroso, os aviso por si habéis tenido la misma idea, emparejar los desparejos al tuntún: es dramático, entras en una dinámica de totalidad de calcetines desaparejados ya para siempre, ¡ni se os ocurra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pombolita, te invito a que escribas algo enciclopédico sobre el tema, que seguro que es de interés general...

      Es verdad, yo también he tenido esta tentación de aparejar al tuntún (bonita palabra) i a veces lo he hecho ("pues no son tan diferentes...""seguro que son de la misma familia calcetínica..." pero hay que reconocer que nos invade un cierto sentido de la culpabilidad y es difícil volver a la armonía original. Por cierto, que tengo el cesto preparado, ¿me ayudas? :D

      Elimina
  4. A mi tambe em passa a la feina..de vegades les cagades son importants.
    Pero jo crec que el que ens passa es que tenim el cap en coses molt mes interessants i productives per nosaltres mateixos.
    Cal tenir en compte que d´ aixo vivim, aixi que de tant en tant, em d´ abaixar el cap i continuar dissimulant que ens agrada treballar, sense que es noti gaire.
    Una pregunta: des de quan els mitjons van de dos en dos ? Son uns passats de moda. a parells ja no hi va ni la guardia civil!!
    Petons Gemma, Sara i para "il gran capo"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, el que m'ha angoixat aquesta setmana ha estat la feina, realment, tenir desordre a casa no és tan greu i si de tant en tant ordenes, ja està bé. Però a la feina em preocupa més, de fet, "el contingut" de la feina m'agrada (treballo en cultura, o sigui que tracto amb pel·lícules, llibres, etc.) però els "procediments" no són tan divertits (l'excel fins a la sopa, etc.). Sigui com sigui, he d'estar més centrada.
      Tu m'estàs parlant d'una revolució mitjonil i no me n'he assabentat?
      Petons de les nenes i del gran capo :D

      Elimina
  5. L'ordre té la seva gràcia, el desordre també... estaria bé trobar un ordre-desordre acollidor i no estressant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, és el que deia el Joan, una mena de punt mig... acollidor i no estressant (m'agrada l'expressió). Bon diumenge!

      Elimina
  6. jajajaja m'has recordat un episodi de Els joves, un antiga serie de Tv3 iconoclasta, irreverent i a que a mi em feia gràcia , recordo un capítol en que més que ordenar feien neteja i aconseguien trobar una bicicleta a la dutxa( imagina't la guarreria) jajaja jo visc en desordre, i quan ordeno també trobo ...en el fons més fent xui és com un esport d'aventura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bons Els joves, a mi també m'agradaven molt, no he trobat aquest capítol que dius però he trobat un que em feia i em fa molta gràcia: "La festa d'aniversari d'en Neil"
      https://www.youtube.com/watch?v=H-XpRffYklo
      El fent Xui com a esport d'aventura ha ha, està ben vist. Petons desordenats, Elfree

      Elimina
  7. Sembla que el dia que implementaven el xip de l'ordre tu i jo estàvem a la cua del pa :P Una vegada vaig llegir un psiquiatre que deia que l'ordre era mania, o sigui malaltia, i el desordre personalitat. Alguns en patim un excés ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que veig som uns quants els que estàvem a la cua del pa!!
      Això de la personalitat no sé jo si s'aplica en el meu cas, però ja m'agrada, ja! És veritat que l'ordre pot ser malaltís (una malaltia menys que agafarem :-), petonets.

      Elimina
  8. Los mitjons creen comunes hippies amb altres peces desaparellades: guants, sostenidors sense aro, arracades i pircings vàrios i culleres sense mànic.

    Lo de l'ordre... què t'ha de dir una poeta, professora i mama de 2? Que quan endreces sempre descobreixes que t'has fet gran, i que en tens testimonis oculars i tangibles.

    Escriuré un conte sobre els mitjons. Us el dedicaré.

    Molts petons, nenes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de l'ordre és molt relatiu, jo sempre dic que sóc desordenada, però dintre d'un ordre, perquè quan busco una cosa , normalment, sempre la trobo. A la meva feina sempre l'he exagerat (l'ordre) , perquè la mainada no heretés cap mal habit de la Roser...Però Gemma, penso que els "procediments, tenen importància a tots els cursos...
      De tant en tant va bé fer una bona endreça, descobreixes coses que no recordaves, fins i tot algun petit tresor!
      M'encanta el proverbi xinès, primer cal que canviem nosaltres!
      Petons de dissabte.

      Elimina
    2. Cantireta,

      És veritat, el fenomen s'estén a altres àmbits, a les arracades desaparellades (és veritat que a les dues ens agraden molt les arracades), els sostenidors sense aro (em pensava que només em passava a mi)... estan fets un bons hippies, aquests objectes, segur que el JJ Millàs té algun conte sobre això. Esperem el teu conte, quina ilu!!
      (Així..... ens fem grans??)

      Roser,

      Sí, els procediments tenen importància tota la vida, jo crec que la Sara encara és a temps de ser més ordenada, que sigui un hàbit, vaja. Jo m'hi he d'esforçar més, tot i que no renuncio a les grans endreces de cada trienni, més o menys, es veritat que trobes tresors!!
      Segur que la mainada no hereta cap mal hàbit de la Roser, al contrari :-)
      Petons de diumenge al migdia!

      Elimina
  9. ara hi ha una empresa d'arquitectura que m'ha fet un projecte que es diu així, entropia. No savia que volia dir. En quan al desordre jo ho soc molt i pateixo molt a la feina, però en fi, també soc molt simpàtic i divertit, cosa que la gent ordenada no solen ser...je je

    ResponElimina
    Respostes
    1. Simpàtic i divertit segur que ho ets, la pantalla no enganya :))
      Doncs sí, hem de posar un extra d'atenció i d'ordre a la feina, tampoc és tan greu, podríem ser uns corruptes o uns assassins en sèrie...

      Elimina
  10. Quan jo vaig trobar l'ordre a la meua vida em vaig trobar de grat amb mi mateix, però jo crec que és una tasca que no és com endreçar una habitació sinó que és cosa de tota la vida, en el meu cas.
    Mira, jo me'n recorde quan anava a pàrvuls que havia de mirar el meu pupitre un parell de minuts tots els dies, ja ho vaig saber que m'era necessari, perquè en un començament que no ho feia em deixava coses, he, he, he... i és que els que som despistats valem, o no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu parles d'un ordre més intern, més vital, i alguna relació hi ha amb l'ordre extern, tot i que no estic segura de quina. Vull dir que no sé fins a quin punt ser desordenat "per fora" implica ser desordenat "per dins", sembla que aquesta és la idea dels xinesos, tot ha d'estar en harmonia, tot reflecteix l'harmonia o la disharmonia... En tot cas, sembla que es pot ser despistat i mantenir un cert ordre mental... be, m'estic liant. A més, què vol dir ser ordenat per dins? que tens totes les coses diàfanament clares...? Valem, valem, Vicent!

      Elimina
  11. Sempre hi ha un dia que volem posar ordre a casa per sentir que controlem el nostre entorn. Jo ho faig un cop a l'any. No en sé d'ordenar, el que acabo fent es trobar coses que no sabia que tenia (grans descobriments com els teus!) i entaforar-les de nou en algun lloc. Però és divertit de fer, això sí molt de tant en tant. M'agrada molt el proverbi xinès. Bon diumenge, família!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, ordenar implica controlar l'entorn, o sentir que el controles. Les grans endreces les faig més de tant en tant, cada 3 anys, més o menys (potser que em passi a l'endreça anual com tu...), normalment per alguna cosa que m'ha passat, alguna cosa que no trobo molt important, o alguna picada de cresta com aquest cop. La veritat és que és divertit, sí, ja ho diu la Sara! Vaig a fer tres voltes per casa :) Bon diumenge, guapa!!

      Elimina
  12. Jo tinc un truc pels mitjons desaparellats. Tots els meus mitjons son negres sense cap dibuix ni marca. Així qualsevol serveix amb qualsevol. Ja està, ja pots dir que soc un geni ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets el geni, Same Socks Man!
      Ara, un altre sistema (per què no hi he pensat abans??) és fer treballar la teva filla convertint la cosa en un joc, no és explotació infantil, és pel seu bé, com el joc de les diferències però al revés :D Cada parella, un punt, ja en porta 9... (i què voldran dir els punts???)

      Elimina
    2. Hahahaha! la teva idea també es molt bona! Sobre els punts diga-li que quan en tingui 2000 els pot canviar per un viatge, per exemple

      Elimina
    3. 2000... haurà de ser amb l'Imserso, millor 200 i que sigui a Port Aventura, pobra criatura ;)

      Elimina
  13. A mi també em falta el xip de l'ordre! Perquè no ens el van posar??? Aix..... a vegades penso que no sé que és si desordre o mandra, perquè lo meu té tela! :(((

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fem una reclamació conjunta, Alba??
      Sí, el xic de la mandra també el tinc, ei, que canten PARELLA!!

      Elimina
    2. Sospito que una versió actualitzada del proverbi xinès seria "abans de començar a canviar el món, fes tres voltes per Ikea". Segurament els xinesos han copiat ja Ikea, però potser a les seves llars no li troben sentit, perquè són molt de llençar.
      Jo sóc ben contrari a vosaltres dues, la meva mania d'ordenar em porta per periòdiques i cícliques crisis de reordenació que comporten els inevitables ensurts de no trobar el-que-ahir-estava-aquí-i-ara-vés-a-saber-on-ho-he-recol·locat.
      Tanmateix, amb la darrera gran crisi reordenadora de què vaig parlar en l'article sobre Ikea, encara vaig trobar incunables que el temps havia esborrat.
      Sempre he cregut fermament en la realitat dels forats negres que habiten entre nosaltres.

      Elimina
  14. Molt bona l'actualització del proverbi, i a la vegada, segur que el "redecora la teva vida" està influït pel feng shui...

    Veig que tampoc ho tens fàcil si ets molt ordenat, el que veig també és que d'una manera o altra anem trobant tresors, és com si hi haguessin forats negres, efectivament, que s'empassen objectes i records i que un bon dia regurgiten... Si ja ho dic jo, pura ciència ficció quotidiana. Abraçada post ikeana.

    ResponElimina
  15. Em puc definir com bastant ordenada dins del meu caos. Tampoc tinc molts problemes, perquè al viure sola no hi ha més mans que toquin les coses per canviar-les de lloc. Tinc dos calaixos on van a parar totes les coses que no tenen lloc apropiat, i de tant en tant quan li trobo el lloc, obro els calaixos i els ordeno i ... em porto sorpreses!

    Et juro que tampoc sé on van a parar els mitjons, jo crec que se'ls menja la rentadora! :)

    Aferradetes.

    ResponElimina
  16. Tens sort de ser bastant ordenada, Lluna, a més també et fas sorpreses... (de fet, el diari de la Sara el vaig amagar expressament per trobar-me'l uns anys més tard, quines coses més rares que fem...).
    Crec que la propera peli de l'Spielberg és The Missing Socks and the Washing Machine...
    Aferradetes cap a ses illes.

    ResponElimina
  17. Bé, m'han donat un truc per evitar aital fenomen: posar els mitjons junts en una rejilla (reixeta, xarxeta?). Potser per evitar l'entropia mental fa falta també una mena de xarxeta que concentri i ordeni les neurones perquè no es dispersin. Ho he de provar.

    ResponElimina
  18. Si vius bé amb el desordre és que no hi ha desordre, sinó un ordre complicat per a la majoria de persones... però tu formes part de la minoria que l'enten!

    ResponElimina
  19. Ahhh, aquesta és una bona manera de veure-ho, tenim un ordre complicat, sofisticat, misteriós... sembla positiu i tot! :))

    ResponElimina
  20. m'has fet riure amb això dels mitjons...
    a casa ja fa temps que els meus fills van decidir portar sempre els mitjons desaparellats i així vam solucionar el problema!
    ara tots portem un mitjó de cada color!
    però com que jo sí que devia estar al lloc on tocava el dia que repartien l'ordre (encara que devia ser l'última de la fila i tinc un sentit de l'ordre relatiu i personalitzat, amb una taula d'estudi que és un cau de papers i carpetes i altres galindaines) i els altres tres de casa devien fer-la petar a la cua del pa... hi ha dies que em desespero quan veig que tot dansa per tot arreu... però respiro fons i... així anem fent!
    una abraçada!
    un plaer compartir teatre i riures!


    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, doncs és una bona solució, la dels mitjons aparalletats lliurement!
      Tenen sort a casa teva de tenir una ordenada relativa com tu... sempre és bo que hi hagi algú que ens salvi del caos (el meu marit també es desespera força, però també respira fons!).

      Un plaer, i tant, Marta, espero repetir!!

      Elimina