dijous, 21 de febrer de 2013

Cuina Dimensió Infantil


                                                      En Puckie

Aquests darrers dies s'ha donat una confluència astral de factors relacionats amb la cuina, que es poden resumir en tres:

1. Constatació que la Sara ha de menjar més verdura. Com a conseqüència lògica, la Sara i la Gemma diuen que volen fer un llibre de cuina. Amb receptes de verdura i més. Es dirà Cuina Dimensió Infantil (títol de la Sara).
2. La Sara comença el Taller de Cuina a l'escola (dura un mes). Li agrada molt. Dimecres ja tenim sopar. A la Gemma li agrada molt.
3. Ens toca el davantal màgic al post aniversari de la rits. Ens agrada molt.

Total, que hem començat a inventar receptes i a menjar-nos-les (la majoria). Les primeres receptes del llibre són:

1. Barquets d'espinacs
Amb Pringles! és una idea boníssima (de la Sara, esclar).
2. Amanida Sòcrates
Consisteix a preguntar a la nevera què té. L'amanida es fa amb la seva resposta. La fem sovint.
3. La sortida del rat-penat
Consisteix a fer rat-penats amb mongeta tendra i salsitxó.
4. Crema de verdures taronja claret, amb tocs de vermell
Crema amb carbassa, porros i espàrrecs, amb ceba, patata, crema de llet i iogurt, i trossets de pernil salat per damunt, boníssima!! Inspirada en Cocina para torpes, amb dibuixos de Forges.
5Família infeliç de truita a la francesa
Aquesta no l'hem fet perquè és una mica depriment.
6. Patata de truita
Rotllo deconstrucció bulli del barri.
7Composició de figuretes de peix
Figuretes de peix congelades, ehem, i disposades en un bonic dibuix figuratiu o abstracte, al gust.
8Pastissets de fruita a la kantiana
Fes-los de manera que puguis voler que es converteixin en pastissets de fruita universals
9. Consciència de l'Obama
Pastís de xocolata (no excessivament negra), en equilibri.

Us convidem a enviar-nos més receptes, si voleu: fàcils, nutritives i amb orientació infantil, i amb verdura, si pot ser... les tastarem i les incorporarem al llibre!

De tota manera, avui ha sigut un dia verduraless i hem fet una pizza...

                           La Sara amb el davantal màgic de la rits i la massa de la pizza.



I per acabar, entre el Gegant del Pi i l'Elisenda, un nou gegantó per al nostre Olimp: el gegantó Plat(ó)

36 comentaris:

  1. Jo millor que no envii receptes que sóc força negat a la cuina, però m'ha agradat la recepta kantiana, la definició és brutal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que no tens cap especialitat? llibrets i punt? (acudit dolent :)
      M'alegro que t'agradin els pastissets kantians, això de la universalitat a la cuina em fa pensar... a tots els nens del món els agraden els macarrons?

      Elimina
  2. I una pizza de verdures, també podria ser...

    O una lassanya de verdures, boníssima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí... no hem fet mai una pizza de verdures (bé, aquesta és la tercera que fem), ni una lassanya de verdures... mmm podem provar la lassanya, gràcies Carme!

      Elimina
  3. Jo em quedo amb la família infeliç. Ja passareu la recepta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, em temo que la recepta és tan trista com l'enunciat: agafes un ou, t'oblides de la sal, el bats sense passió, el fregeixes a una paella i ja està.

      Elimina
    2. En canvi, si li poses formatge, la cosa canvia. Quedem-nos amb aquesta idea. La vida és pa (o truita) amb formatge, si ja ho diu en Casasses!

      Elimina
  4. No entenc gaire la recepta dels ratpenats però jo feia una recepta amb mongeta tendra, salsitxes i salsa de tomàquet que potser s'hi assembli.

    Després, pels espinacs, cigrons+espinacs+ou dur+ salsa de tomàquet és una bona combinació.

    ResponElimina
  5. Bé, és fer ratpenats amb aquests elements, es deu assemblar a la teva de mongeta tendra, però amb formes.
    M'interessa aquesta combinació que dius. La provaré. Tot sigui per no sentir-me dir "meeeeenja Saaaara". Gràcies!!

    ResponElimina
  6. Bé, a part dels macarrons i els espaguetis, hi ha una cosa que a la Sara li agrada molt, i és la sopa. Potser hi ha algun filó per explotar per aquí... posar verdures a la sopa hauria de funcionar.... sí, ha de funcionar, no sé com no he pensat abans!

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, estamos en ello... :)
      Que maco, Cal Cigronet, l'he vist per internet però no he trobat cap pàgina de la botiga, llàstima que em quedi lluny, per aquí els llegums costen una mica (tot i que a mi les llenties m'encanten i l'humus també). Et comprem la recepta "El cigronet content", a veure què tal!
      Petonets, guapa

      Elimina
  8. Quines receptes més divertides!!!! Amb tant de menjar ara m'ha vingut gana.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la idea, Alba, l'has caçat al vol, divertir-se + menjar = menjar més i millor???
      fins aviat!

      Elimina
  9. En casa los nombres nos daban un poco igual, tirábamos más por el tema estético, eso si algo monotématico pues a menudo había un buen bonito o atún de lata.
    Recuerdo los huevos rellenos de atún con su aceituna de gorrito, una apuesta segura, el arroz blanco con atún, salsa mayonesa y salsa de tomate, más aceitunas, también muy celebrado, y el top ten de las comidas infantiles: las inefables "patates amb llet" receta estrella de mi suegra para sus hijos y nietos.
    Eh! y las tortillas con un quesito de la vache que rit y un poco de pan con tomate, dejan de ser infelices para estar encantadas de que te las comas
    ¡Uf!, tendría que hacer un ejercicio de memoria para recordar con qué más les alimentaba...
    ¡Me encantan los títulos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pombolita, lástima que a Sara no le guste el atún, a los otros dos tercios de la familia nos encanta (y los huevos rellenos!), bueno, de momento, porque los gustos también van variando... Las inefables "patates amb llet"... si vuelves a pasar por aquí y te acuerdas, nos la explicas?
      Sí, sí, a la tortilla a la francesa hay que animarla, y qué mejor que ese gran invento que es el queso, efectivamente...
      Gracias!

      Elimina
  10. oooooh!! quina passada! li queda genial el davantal!!!!

    No sabia que havia cuinat més d'una vegada l'amanida Sócrates! genial!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que li queda bé, hi havia una altra foto molt xula però va dir aquesta perquè es veia el gatet, quin èxit el Puckie, ja li pots dir! Gràcies again.

      L'amanida Sòcrates sempre ens salva, eh? Em sembla que és el plat que més m'agrada fer, per no dir l'únic (!), a casa meva sempre hi havia una bona plata d'amanida enmig de la taula...

      Elimina
  11. Em sembla un idea excel·lent això de fer un llibre de receptes...Tot sigui per motivar la quitxalla a menjar verdura...
    Trobo que són unes receptes molt divertides, jo em quedo amb l'amanida Sòcrates, perquè aquesta la faig molt sovint...Tinc la sort de que la meva nevera és molt amable i sempre em respon amb coses bones!
    Petonets.

    ResponElimina
  12. Gràcies, M. Roser, la motivació és doble, per a la Sara, perquè mengi més de tot, sobretot més verdura, i per a mi, perquè cuini més de tot, sobretot més verdura....
    M'alegro que la teva nevera sigui amable, més o menys per aquí encara tenim neveres amables...

    Petonets!!

    ResponElimina
  13. Deixa'm que li diga a la teua Sara una cosa:
    Saps Sara perquè em vaig fer jo gran i fort, igual que ma mare i mon pare, perquè vaig estudiar i menjar molta verdura, i fruita, sobretot la fruita abans del menjar i despres amb gana o sense em menjava el dinar o el sopar.
    I també feia exercici, però si no s'estudia no val la pena res del que fas, perquè estudiar és estimar.

    Així que fes cas a la Gemma i endavant, que et faràs una dona forta i molt humana.

    ;-)

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets genial, Vicent, potser són aquestes fruites d'abans del menjar... Crec que li ha arribat el missatge a la Sara, menjar, estudiar i estimar em sembla una molt bona tríada!
      Gràcies, una abraçada!

      Elimina
  14. A partir d'aquí a casa cada dia hi ha una amanida Sócrates!!! jaaa! Està molt i molt bé tot plegat, cuinar ha de ser divertit ( una que no li agrada gens cuinar, ni planxar, ni fregar....) Segur que així la Sara tastarà aliments nous, segur que les dues juntes a la cuina, us afarteu d'amanida de somriures, i macarrons amb forma de rialles, espinacs de petons multicolor, espaguetis divertits i ballaruques d'arròs!! Dos petons grossos!!! grossos!! La meva mare sempre em deia que els pèsols eren els caramels de la primaveraaaa, i jo pensava quins caramels més estranys!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Martaaaaa, diguem les coses pel seu nom, si és una amanida Sòcrates, és una amanida Sòcrates!! (així potser us recordareu una mica de nosaltres, tots agermanats davant un enciam, uns tomàquets i un munt d'ingredients especials :D)
      La idea és aquesta, innovar i divertir-se, tot i que ahir, quan li vaig presentar la sopa amb mongeta tendra en comptes d'estrelletes em va dir: "i no pots fer una sopa normal??" ehem, deixem la sopa com estava, el que funciona, funciona!
      M'encanta això dels caramels de la primavera, que bona, la teva mare!!
      Dos petonarros, guapa!! a veure si escrius, que tens el toro bravo totalment arrugat!

      Elimina
  15. m'encanten les vostres receptes! a mig camí entre Ferran Adrià i la poesia visual del Brossa! que maca la Sara amb el davantal màgic!
    abraçades de pèsols en manifestació ( sobretot quan surten corrents del congelador per anar a l'olla)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree!! A veure si fem un apartat al blog per anar afegint receptes i comptabilitzant èxits... de moment, estic especialment contenta dels barquets d'espinacs, perquè mira que li costaven els espinacs!! Sí, li queda molt bé el davantal, gràcies, de fet a la mossa li agrada cuinar, oi que és fantàstic?!
      M'has fet riure amb això dels pèsols en manifestació, crec entre això i els pèsols de la Marta hem de fer un plat, manifestació de pèsols en primavera... amb pernilet, no?

      Elimina
  16. Jo quan no se què fer dinar vaig a al supercook, poso els ingredients que tinc i ell em busca les receptes possibles, es pràcticament màgic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, m'he donat d'alta, ho provaré, gràcies! (està bé fer-ho al revés, en comptes de tornar-te boig buscant els ingredients per fer la recepta, la màquina et busca la recepta adequada als teus ingredients, la tècnica avança que és un primor).

      Elimina
  17. que divertida aquesta cuina! us ho passeu molt bé, jo vull tornar a l'escola! i no tenir que treballar per diners!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aiii, Aris, jo tampoc vull anar a treballar demà, vull dir avui!! Em quedaria cuinant tot el sant dia, jajaja!

      Elimina
  18. Un receptari que promet molt, fins i tot si resulta infeliç.
    Jo faig pizzes (dissabtes, si no hi ha cap esdeveniment que ens obligui a marxar fora), i les adobo amb moltes verdures. La verdura pot entrar a qualsevol plat. és així de fresca i descarada!

    ResponElimina
  19. Sí, bé... de vegades estic tan cansada que només tinc ganes d'obrir una llauna d'espàrrecs (que tenen molta fibra) i fer qualsevol cosa de segon. (Suposo que no només em passa a mi). Això sí, fer una pizza de tant en tant és molt divertit, coincidim, a veure si hi afegim verdures! Abraçada antiartista!

    ResponElimina
  20. Em sembla molt i molt bé aquesta nova dieta basada en la verdura! Jo en sóc un fan, però molt fan. Tot el sant dia menjaria verdura!

    Un incís, bé dos. El primer... segons tinc entès la xocolata, com més negra millor! Menys sucre i més cacau!

    Segon incís. La Sara, amb el davantal de la Rits, està moníssima!!!!! Quina ajudant de cuina que tens tan extraordinària!

    ResponElimina
  21. Carai, et presentaré el Joan, a veure si el fas renegar de la seva religió, que li prohibeix menjar qualsevol cosa sospitosa de verduritat. Quina mala fama té la pobra verdura!

    M'agraden molt els teus incisos, completament d'acord, sobretot el segon. A veure si mantenim aquesta bona predisposició de la Sara, que no tot és pizza a la vida...

    Molts petons, porquet, m'ha fet ilu veure't.

    ResponElimina
  22. Jo, que em pose en la pell de ser pare, pare del meu bloc sé la responsabilitat que suposa ser-ne.
    T'haig de dir que faig un si Déu vol, xicotet descans i que et seguiré llegint. Però haig de descansar d'escriure.

    Una forta abraçada a Sara i a Tu, de

    Vicent

    ResponElimina
  23. Vicent, això del blog pot ser molt absorbent, va bé fer descansos, però xicotet, eh?

    Una abraçada molt gran, també, cap a València.

    ResponElimina