Vinyeta de David Horsey, d'aquí
- Començo a pensar que és molt avorrit que el papa treballi tant
La Sara té tota la raó. Com diu el gran Oliveres, s'ha de repartir la feina, i més si és una feina com la dels periodistes, amb estrès, horaris intempestius, incertesa pel futur de la professíó, i una alta taxa d'atur.
Si no, et pots trobar amb un periodista apassionat de la seva feina, però esgotat, i una dona i una filla que han de demanar l'ingrés al Club de mares desesperades amb fills únics. (Creiem que ens acceptaran, perquè la Sara és molt simpàtica i alegre i això sempre ajuda).
Ara que està de moda això del Win-Win, guanyem tots, estem pensant la manera de guanyar tots, amb un repartiment més equitatiu del temps: el cap del diari se sentirà més satistet amb si mateix (a ningú li agrada explotar, en el fons), el periodista més tranquil, la dona i la filla més contentes, i la societat, amb una informació encara millor, Win-Win.
Els Shocking Blue ja ho advertien el 1970: mai et casis amb un ferroviari ni amb un periodista
- Juguem a córrer i jo guanyo?
Aquesta és de la Duna, la filla preciosa de la meva amiga Lali, de 3 anys (la Duna, no la Lali). Hi vaig pensar ahir perquè reflecteix una mica la mentalitat empresarial habitual (inconscient, segurament). El que passa és que l'organització jeràrquica habitual es veu desfassada i s'intenta que sigui més horitzontal, com passa a la meva feina. Ara mateix hi ha una situació força estranya, amb caps que ara són menys caps i altres que ho són més, i tenim una graella que em sembla que torna a ser jeràrquica però d'una altra manera.
La part còmica és que ahir havia d'enviar un e-mail col·lectiu que envio periòdicament amb una informació i em vaig col·lapsar: a qui li he d'enviar com a destinatari principal i a qui amb còpia? per ordre alfabètic? de jerarquia? però no havíem quedat que corríem en horitzontal? Total, que he proposat (a un cap) de penjar la informació a la intranet i que la consulti qui vulgui (la poesia és de qui la necessita, deien a El cartero y Pablo Neruda; la informació, també).
Si tinc èxit, tothom tindrà accés a la informació i jo tindré la satisfacció d'haver fet un passet (minúscul, s'ha de dir), en l'horizontalització de la meva feina (calla, que d'aquesta igual m'ascendeixen). Win-Win.
El Quino ja ho deia, també, estem o no estem tots a la mateixa barca? (que s'enfonsa).
ja ja, que bo. El que passa es que el tema de la feina està tan malament, que ens fan treballar més hores pel mateix sou. Es difícil oposar-se perquè al millor et foten al carrer. Es boníssim l'acudit del quino, ara, encara que no t'ho sembli, els rics ho passen malament (jo ho he vist) perquè tenen més a perdre. Jo com em conformo en menjar i un sostre, encara que acabo el mes sense ni cinc, soc feliç. Però ells necessiten canviar de cotxe, les vacances a america, els sopars, la roba cara...cuidado!
ResponEliminaSí, és difícil oposar-s'hi, ens aferrem a la feina que per sort tenim.
EliminaCaure de més amunt deu fer més mal, però com la barca s'enfonsi del tot, ja veurem què farem, l'estat-flotador cada cop flota menys...
sempre he pensat i ara més que mai que enlloc de fer-nos treballar més als pocs que encara treballem el que s'ha de fer és repartir-nos la feina i el temps....un plaer immens llegir-te ! bon cap de setmana!
ResponEliminaHe mirat de trobar balanços de l'experiència francesa de les 35 hores i sembla que no hi ha gaire acord, encara que es van crear 350.000 llocs de treball (la previsió era de 700.000). He trobat alguns articles, per exemple aquest:
Eliminahttp://quoi.info/actualite-societe/2012/10/25/35-heures-bilan-1118120/
Acaba dient: "Toutefois, cela reste la mesure politique contre le chômage qui a créé le plus d’emplois depuis au moins vingt ans"
Gràcies, Elfree, petons!!
Crec que tots hi estem d'acord en això de treballar menys hores perquè hi hagi treball per a tothom...bé tots no, els empresaris volen menys personal, que treballem més hores pel mateix salari o menor, que treguin les festes, els ponts i si pot ser les vacances també .... Pobrets, què farien ells sense els seus viatges, "reunions de treball"!! ... Així que això nina no té pinta de tenir cap solució. Segurament no et caurà cap gratificació per la teva brillant idea, tot el contrari, potser algú es molesti per la teva decisió.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Bessets.
Si, exacte, si pots fer anar la màquina amb menys personal, perquè complicar-se la vida? i festes, per què? descansar? quin luxe! Però, de fet, per treballar millor s'ha de descansar, em sembla que tot el que estem perdent serà difícil de recuperar, no ho sé, sóc optimista de mena però de vegades ho veig tot bastant negre. I això del mailing... també s'ha d'entendre que com més estigui a l'abast de tothom, la informació, millor per tothom, a veure.
EliminaBona setmana, lluna, bessets!
Ja que estàs en el tema, em pots fer una llista completa dels oficis que no ha de tenir la meva parella? Gràcies ^^
ResponEliminaAi, pons, et diria que no ha de ser informàtica, però em sembla que les advertències no serveixen de gaire, mira jo el cas que li he fet a Shocking Blue!
EliminaJo això del win win no sé de què va i crec que no ho acabo d'entendre gaire.... hehehe! Sóc fan de la frase de la Duna! ;-)
ResponEliminaBé, és una tècnica de negociació, es veu (i una peli que estava força bé, amb el Paul Giamatti), en realitat crec que es tracta de col·laborar, cooperar, perquè tots surtin guanyant d'una situació, es veu que han agafat una idea hippie i l'han col·locat a ESADE :DD
EliminaLa frase de la Duna és boníssima!!!!
No sé pas si ens en sortirem d'això de voler "horitzontalitzar", l'organització jeràrquica...Em sembla que és difícil evitar que uns pocs manin i uns molts siguin com els antics vassalls. I jo no crec pas que els rics s'ho passin malament, ja que amb la crisi, cada dia són més rics...I és clar els pobres , cada dia més pobres.
ResponEliminaI penso que tal com van les coses treballar més del compte, gairebé és un luxe ( jo en conec molts que firmarien rápidament) encara que se'n ressenti la vida familiar, que és una pena sí, però...
Bon cap de setmana.
Bé, horitzonal total potser no cal (rodolí), el Joan mateix és un cap intermig, i segur que fa molt bé de cap (pobre d'ell), però sí que hi ha massa jerarquia, en general, a l'administració mateixa, on treballo. De vegades em fa l'efecte que estic a "Un món feliç", amb els Alfes (A), els Betes (B), etc.. Així que el que volen fer em sembla molt bé, però de moment sóc una mica escèptica (i optimista alhora :).
EliminaTreballar més del compte abans de no treballar, sí, però vigilem, que som personetes...
Petons, M. Roser!
Gemma, escrius molt bé.
ResponEliminaJo tampoc sé massa de que va això del Win-win però entenc que és una manera de repartir la feina perquè n'hi hagi per qui no en té.
Si és així ho trobo una molt bona idea i un primer pas per solucionar la situació actual d'atur.
Bones vacances Pasquals!
Gràcies, Glòria!
EliminaRepartir i col·laborar, fent tots el que millor sabem fer i que podem fer (perquè de vegades te n'adones que pots fer una cosa quan te'n donen l'oportunitat).
Bones vacances, igualment!!
Ara m'agafes desprevingut amb això del win-win, no sé de què va, o m'ha fugit de la meva ment. Sembla que si ens posem a parlar de feina fins i tot se'ns obliden les entranyables frases de les nenes. Estan aconseguint que la feina ens posi de mala llet, per mil i un motius. I mira que hauria de ser només un mitjà per poder viure de la manera que vulguem, però ara és una preocupació que ocupa massa pensaments al llarg del dia. I no m'agrada passar per això, les prioritats de la vida han de seguir sent unes altres.
ResponEliminaEl win win és aquesta tècnica de negociació que li deia a l'Alba, mira, aquí ho explica una mica:
Eliminahttp://es.over-blog.com/Bases_de_la_teoria_win_win_win_en_los_negocios-1228321767-art195600.html
Doncs sí, la feina pot ser una font d'angoixa (o satisfacció) important, perquè és amb el que et guanyes la vida però també té a veure amb l'autoestima, amb com et veuen els altres, etc.
No oblidem les frases de les nenes ni dels que estimem i ens estimem, i si tenim temps per gaudir-les, millor! Una abraçada.
Moltes gràcies pels vostres comentaris, hem fet la gran clapada i marxem volant a Premià a celebrar l'aniversari de ma mare (una prioritat d'aquelles que diu el XeXu). Aquesta nit responc, que tingueu un molt bon diumenge!
ResponEliminaJo tampoc sé gaire de què va això del Win-Win però, per si de cas, ja he agafat tiquet per ser a la llista d'endollades si t'ascendeixen. Preferiria veure'm beneficiada per un major repartiment de la feina dels periodistes, però ho veig una mica cru. Em sembla que als de dalt no els agrada gaire això que diu n'Oliveres...
ResponEliminaEl Club de mares de fills únics desesperades (desesperades pel fill únic, que quedi clar) segur que us acollirà amb els braços oberts ;) I estic segura que gràcies al teu post es farà famós i acabarà celebrant una trobada nacional en un karaoke, i sinó temps al temps.
Un petó per les dues!
M.
Mercè, series un endoll que la societat m'agrairia, n'estic segura. A veure si tenim sort i entra una mica de racionalitat (no cal que sigui bondat, només racionalitat), en alguns caps amb poder per repartir feina.
EliminaSí, sí, ja ens sentim acollides, la idea del karaoke no l'hem de deixar perdre!
Petons per als dos!
La lògica ens diu, com em penso que ja han fet anteriors conspicus comentaristes d'aquest conspicu article, que hem de repartir-nos la feina, el salari i el temps. Llàstima que no fem les coses amb cap lògica.
ResponEliminaVivim temps en què les institucions jeraquitzades es veuen sacsejades per crisis periòdiques. L'estabilitat i la seguretat trontollen, i potser s'obren així espais per a una societat més cooperativa, més solidària i més justa, sobre la base d'aquest buscar el benefici comú, que en definitiva és la més intel·ligent de les decisions egoistes. I probablement la més barata per al planeta. Segurament l'única alternativa al win-win a llarg termini és el everybody lose.
Em sembla que ho has lligat tot molt bé, Eduard, i és veritat, ni que sigui per egoisme, hauríem de col.laborar per al benefici comú, o la barca s'enfonsa. Jo faig 32 hores des de fa 4 anys, però no ho vaig fer per repartir el treball, sinó perquè acabava de sortir d'una crisi, el que no em sembla sa és fer 60 hores a la setmana, però qualsevol es queixa (efectivament, la motivació primera és egoista, observo).
ResponEliminaUna abraçada cap a Reus!
Jo tp conec això del win-win, suposo que és un guanyem tots, no?
ResponEliminaBen pensat!! has tingut èxit?
ànims i a veure si el pare us acompanya en les vacances!!
Sí, sí, és un guanyem tots, d'una banda em sembla que és evident que per guanyar hem de guanyar tots i de l'altra em sembla molt utòpic, potser a petita escala sí, però a gran escala és molt difícil, no?
ResponEliminaÈxit relatiu, a veure si ens en sortim :)
Sí, alguns dies coincidim i tot! Bones vacances, rits!
Amb Còpia Oculta no hi ha prioritat que valgui ;) Massa dies em penso que sóc una pobra èpsilon (soooomaaaa, vull soooomaaaa)
ResponEliminaQuina ràbia, això de la còpia oculta, sort que no s'utilitza gaire... Clidi, sortint del post a mà dreta tens una ració de soma ;) gràcies per passar-te, guaps
ResponElimina