Atenció: si no has vist i vols veure Cisne Negro/Black Swan, NO llegeixis aquest post.
-Existeix una mica, però no.
El que existeix una mica però no és la perfecció, segons la Sara. Li he preguntat si existeix la perfecció perquè ella és la meva filòsofa de capçalera i de moment sembla que no li és contraproduent.
I li he preguntat això, perquè avui li estic donant voltes al tema de la perfecció, com vaig fer en aquest post fa un any: Tengo el reto de estar siempre perfecta.
La conclusió d'aquell post és que l'argument definitiu contra l'existència de Déu és que la perfecció és una llauna. I si mirem, com vam mirar ahir el Joan i jo, Black Swan, no només és una llauna sinó que és perillós per a la integritat física i mental. Que pot matar, vaja.
L'anècdota tonta és que avui he fet un informe a la feina que m'han dit que era perfecte, la qual cosa m'ha pujat l'ego déu n'hi do, per al cap d'una estona dir-me que no, que hi havia un parell de coses millorables, la qual cosa m'ha tornat l'ego on estava, que és on ha d'estar.
O sigui, que com diu la Sara, era una mica perfecte, però no. Però i què? M'hauria de transformar en informe, en text (home, és maco això de transformar-se en text) per arribar a la perfecció? I aquesta transformació no em costaria la vida? (home, no sé si deu ser dolorós transformar-se en text... i que fa menys mal, transformar-se en lletra de pal o en lletra lligada?).
I aquí tenim a la Natalie Portman que (quasi?) arriba a la perfecció amb el seu paper de Nina (que els seus disgustos li haurà costat, suposo), i la gran frase final: "It was perfect" o "I was perfect" (que potser estava pensant la Natalie de la seva actuació). Per sort la Natalie n'ha sortit íntegra i amb un Oscar a la butxaca.
Un final alternatiu per al tema...
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
Tinc programat un apunt similar al que ens adreces, perquè, és clar, quan te n'adones que l'espifies et fas un munt de preguntes. I hi ha una sèrie de gent que tendim a la insatisfacció constant amb una mateixa. Què hi farem! Mirar de riure més :)
ResponEliminaPer cert que avui, en Daniel Closa, del Centpeus a l'Ara, també se'n fot d'això del "disseny intel·ligent", arribant-hi per mitjà de l'hèrnia discal d'en Guardiola ;)
He entrat disposat a llegir, però he trobat l'advertiment. No he vist el Black Swan, i potser que no et llegeixi. Mira que és complexe, això dels blogs...!
ResponEliminaClidice, m'agradarà veure l'apunt. Sobretot, no pateixis si no et sembla perfecte!
ResponEliminaGràcies per la recomanació. De vegades ens sembla que hem arribat al cim de l'evolució i no, som uns nouvinguts a mig fer (potser el dissenyador era intel·ligent, però mala persona ;).
Lluís, m'agradaria que l'haguessis vista, però no m'atreveixo a recomanar-te-la, perquè ni jo mateixa sé si em va agradar. Més aviat no, però en part sí, m'agradaria haver vist una altra pel·lícula partint d'aquesta, però és clar, ja no seria aquesta. En fi, que si hi vas, m'encantarà que em diguis què t'ha semblat.
ResponEliminauffff! encara com que ens has avisat! jo no he vist la peli, intentaré solucionar-ho este cap de setmana i em tornaré a passar per ací :)
ResponEliminaDesprés de molt de temps de llegir-te, avui m'he decidit a escriure't! Només per dir que segur que transformar-se en lletra lligada ha de ser per força menys dolorós que fer-ho en lletra de pal, tan eixuta ella. Ara que el menys dolorós d'aquests processos deu ser transformar-se en lletra escrita amb tinta invisible, tot i que això potser tampoc no assoliria el nivell de perfecció necessari en una vida on el repte és "estar siempre perfecta".
ResponEliminaI només afegir: jo sí he vist Black Swan, i m'ha semblat memorable! Com els teus informes, segur!!! Petons des de l'altra banda del mirall!!
Maria, t'espero per ací, a veure com ho veus!
ResponEliminaCarambes, Anònim, quina il·lusió que hagis sortit a la llum! Això dels blogs té aquests bons moments. Molts petons des d'aquest costat del mirall!! (textual, de lletra una mica lligada).
ResponEliminaT'apunto un punt positiu (o dos, memorable val per dos) per a Black Swan.
Primer m’ha atret el veïnatge (Premià de Mar). Després el Gegant del Pi. I per acabar m’ha semblat que els imperfectes som benvinguts. Així doncs m’apunto a passar sovint per aquí. Salut.
ResponEliminaPerfecte! Vull dir, imperfecte!!
ResponEliminaEm fa il·lusió trobar algú de Premià, per cert. No vivim a Premià però som mig premianenques, la Sara i jo. Com va dir algú per la ràdio l'altre dia, som d'on participem.
ResponEliminaUfff! Aquest bloc té molt de nivell!!! Gemma! La perfecció penso que es té i s'arriba, quan es coneixen i s'assumeixen i s'integren totes les imperfeccions de totes les coses que fem, que pensem, que sentim...bé però alerta amb la perfecció neuròtica!! Ara tot el que fem té que anar progressant i perfeccionant...és el que estan fent amb el teu bloc!! Felicitats!!i tres petons!
ResponEliminaGràcies, Marta! M'agrada aquesta idea que s'arriba a la perfecció a través de conèixer les imperfeccions... ja ho va dir el senyor Kant, som éssers perfectibles (ara, ell mostrava una puntualitat perfecta cada dia a l'hora de passejar -o això diuen). Petons!
ResponElimina