 |
| La marieta mandrosa |
La qüestió és que la mestra de la Sara ens ha renyat (bé, el pare ha sortit pràcticament il·lès), perquè la Sara és molt llesta i molt intel·ligent, però molt mandrosa. I la mandra li ve de tenir-ho tot fet. I té raó, si no s'acaba el menjar li dono jo, si no s'acaba de vestir la vesteixo jo, estic amb ella fins que s'adorm... fatal.
Doncs ni curta ni peretzosa he muntat un programa insipirat en Aristòtil (que vulguis que no, tenir un filòsof en el programa també ha de ser garantia d'èxit) i que consisteix en dos moments: esforç i plaer. Diu Aristòtil a l'Ètica a Nicòmac (tradueixo del castellà de l'edició de Gredos): "La vida feliç, d'altra banda, es considera que és una vida conforme a la virtut, i aquesta vida té lloc en l'esforç, no en la diversió" i: "Donat que les activitats difereixen per la seva bondat o maldat, i unes són dignes de ser cercades, altres evitades, i altres indiferents, el mateix passa amb els plaers, ja que a cada activitat li correspon el seu propi plaer".
I això com es tradueix? Doncs bastant fàcil, si ho penses, en comptes del fins ara clàssic: "vaaaa fes aixòò, que ja tens 4 aaanys", passem al "fes això, jo no ho faré" (esforç) "veus? ho has fet, t'estàs fent gran!" (plaer). I està funcionant!
Però, ai, hem dit que era un programa intergeneracional... L'altra generació sóc jo (el pare supervisa). Em fan mandra vàries coses, com ara carregar i descarregar el rentaplats o, encara pitjor, cuinar, la qual cosa em fa sentir culpable. Doncs bé, gràcies a aquest programa això s'ha acabat i per demostrar-ho em comprometo a fer croquetes aquest dimarts dia 15 de març. Començo per aquí perquè a la Sara, al Joan, a Aristòtil i a Les Luthiers els agrada, i a mi també (les croquetes, quan són bones, són molt bones, màxima número 12 de Gemma Sara Glaukopis).
P.S. Tenir mandra és un luxe que en molts punts del Planeta no es poden permetre, està clar.
P.S. Tenir mandra és un luxe que en molts punts del Planeta no es poden permetre, està clar.
Aristòtil fou, i és, el meu mentor a l'hora de tractar amb els meus cadells, i amb mi mateixa, of course. Dels Les Luthiers ... bé, si existeix l'Olimp ells també hi són, i en vida! :)
ResponEliminaUn programa d’aquests a mi m’aniria d’allò més bé! Segurament no recordes que la primera vegada que vaig pesar per aquí et vaig dir que estic pe d’imperfeccions!
ResponEliminaM’han recomanat un llibre d’auto ajuda (“Como tener la casa como un cerdo”), però sembla que no avanço gaire.
Salut
Clídice, m'alegro que coincidim en el tàndem Aristòtil & Luthiers. És clar que de just mitjà, els Luthiers, poc ;) És fantàstic veure'ls en directe, per cert!
ResponEliminaJordi, l'avantatge d'aquest programa és que és obert, inclusiu i multidisciplinari. Aquest llibre d'autoajuda que dius potser l'haurem d'afegir com a inspiració al costat d'Aristòtil (el pensament de vegades és animal). Si t'animes a seguir-lo, company, ens informes dels resultats :-)
ResponEliminaEscolta, escolta!!!! mandrejar és una de les activitats més estupendes que hi ha, i perdre el temps una altre activitat d'allò més desestressant, i fer sofà!!! és a dir sofatejar!!!! A mi també em fan mandra cuinar, però bé jo el que faig com diu en Quim, cuina de supervivència, i l'altre opció és anar a una botiga estupenda que es diu la Sirena, a vegades els hi pregunto als de casa Què faig per dinar? i contesten Sirenetegem avui! Es necessari perdre el temps i mandrejar!!!! Pensaràs que sóc una vaga! Tres Petons! T'he deixar un escrit en el meu bloc!
ResponEliminaJo no sé si a l'Aristòtil li agraden les croquetes, però en el meu cas són una "filosofia" de vida.
ResponEliminaEm convides????
Dona, dona... això d'acabar-li la feina no està gaire bé, no!!!
ResponEliminaFaig un advertiment: Estàs aplicant el programa Fora mandra! en època superperillosa!!! Que arriba la primavera! Jo ja em noto l'astènia primaveral...
Ostres, Marta, amb lo contenta que estava jo amb el nostre programa i em dius això!! Sí que ve de gust una mica de mandra però és que a mi només em ve de gust fer amanides i no pot pas ésser! De tota manera la Sara és qui en treu més profit de tot plegat. Ella no ho sap però així aprendrà a volar, com la Marieta Mandrosa (conte que li agradava molt quan era petita, per cert...) petonets
ResponEliminaPorquet, la Sara diu que et vol convidar a croquetes, que els porquets es mosseguen la cua (???).
ResponEliminaSí, Eulàlia, però hem de ser fortes i si cal el Fora Mandra! ara, és que cal. A més, jo no tinc "arrestos" per tornar davant de la mestra de la Sara i tornar a confessar l'inconfessable... I ara anem a sopar, amb aquella alegria! fins ara!
ResponEliminaCom acabo de comentar en un altre blog "siguem improductius, ni que sigui només per fastidiar els paladins de la competitivitat, paraula espectacularment horrorosa". Ja em disculparàs que faci plagi de mi mateix, però és que estic molt mandrós com per improvisar.
ResponEliminaNo, no ho aconseguireu, seguiré amb el meu pla anti-mandra!!
ResponElimina(m'ha fet gràcia això de plagiar-se un mateix per mandra, em sembla que ho fem tots una mica...;)
Ara que dius això de produir menys... consumir menys... un planeta millor?
ResponEliminaUn planeta sostenible i un ésser humà menys stressat. El decreixement és urgent!
ResponEliminaEm temo que això de la mandra i demés és un roducte cultural molt estrany. Jo solc admirar les frases d'Aristòtil, però quan em vull llegir un llibre seu m'agafa un atac de mandra i acabo per llegir un Tintin. Estic d'acord amb la Sara: Fora caca!
ResponEliminamandra i Aristòtil! un còctel ben barrejat! com va el programa antimandra?
ResponEliminaLluís, sí, ja sé que el lema de la Sara és el que tots pensem en el fons del fons del nostre profund interior, però hem de fer com si fóssim persones grans i respectables... o no?? (Em faig mandra jo mateixa, de vegades)
ResponEliminaElfreelang, el programa va déu n'hi do. Per la banda de la Sara, anem insistint en allò de l'autonomia i, amb queixes, anem fent. Crec que passarem la ITV amb la mestra. Per la meva banda, encara que una croqueta no fa estiu (ei, un èxit, ma mare ha dit que això són croquetes i el porquet no ha deixat ni una engruna), ho estic intentant (almenys amb aquests reptes menjarem bé de tant en tant!). Ens veiem!
ResponEliminaConclusions del post:
ResponElimina1. Per atacar la mandra cal esforçar-se i trobar el plaer a l'activitat.
2. També hi ha una mandra bona, la que et fa sofatejar, llegir Tintin en comptes d'Aristòtil o contribuir al decreixement del Planeta.
3. L'esforç-plaer també té recompenses, per exemple, les croquetes, que per a molts són una filosofia de vida (i no són incompatibles amb el decreixement).
4. Sempre ens quedaran Les Luthiers.