Sara: Mama, per què no truquem al Gegant del Pi de veritat?
Gemma: El de veritat? vols dir el que té un nen a dins que dèiem que era de broma?
Sara: Sí, aquest.
Gemma: I com sabem quin número té?
Sara: És el 32547903
Gemma: ??? Vale, truquem-hi, truca tu.
(truca)
Sara: No diu res.
Gemma: Passa-me'l. Hola, Gegant del Pi, som la Gemma i la Sara i et volíem dir que tenim un blog amb el teu nom i que ens agrades molt, però també ens agrada la Geganta del Temps. Té, parla-hi tu.
Sara: Hola, Gegant del Pi. No diu res.
Gemma: Però de broma, home.
Sara: No, no vull.
No acabo de pillar com entenen els nens això de la realitat i la ficció. A la carrera no m'ho van explicar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.png)
els límits de la ficció al seu món són molt subtils. Ens cal aprendre les seves normes
ResponEliminaBenvingut, segon seguidor. La veritat és que aquest tema de la realitat i la ficció és dels meus preferits de tots els temps, ara des d'aquesta òptica infantil... sí que tenen una relació especial amb la ficció, amb la màgia.
ResponElimina