"Algunos quieren cambiar el mundo... pocos quieren cambiarse a sí mismos".
Hi ha dues històries paral·leles: la de l'equip de rodatge que fa una pel·lícula sobre el Descubrimiento, mentre esclata la Guerra de l'Aigua a Cochabamba, Bolívia, l'any 2000 (la lluita dels indígenes per la recuperació del dret a l'aigua després de la seva privatització i encariment), i la pel·lícula dins la pel·lícula, la del Descubrimiento i el paper de Fray Antonio Montesinos i de Fray Bartolomé de las Casas en la defensa dels drets dels indígenes.
En les dues històries hi ha una relació, doncs, amb els indígenes: amb els actors de la pel·licula, d'una banda, i amb els "descoberts" de l'altra. I se m'acut que encara hi hauria un tercer nivell que se'ns escapa, que és el del rodatge de la pròpia pel·lícula, la relació amb els actors indígenes que fan d'actors indígenes. (Ara tinc un dubte, no sé si els actors són "indígenes" o simplement "bolivians"). És interessant aquest paral·lisme i veure com evolucionen o no els personatges i, si canvien, com i per què. A més els actors estan fantàstics, especialment, crec, el Luis Tosar.
Com diu un eslògan inscrit a les parets de Cochamba (ep, d'inspiració cartesiana): "Bebo agua, luego existo, entonces voto". D'alguna manera la pel·lícula em recorda aquella mítica "La sal de la tierra", sobre la vaga d'uns miners a Nou Mèxic.
Ben mirat, aquest post sí que té a veure amb la filosofia de la Gemma Sara Glaukopis, sobretot amb les màximes cinquena "sigues rebel dels límits" i novena "fem un món millor!" (m'ho prenc seriosament, eh?).
A més, l'aigua és principi de vida, com l'arjé (ἀρχή) grec. L'aigua és essencial i alhora és metàfora d'allò que és essencial. A Tales li hagués agradat la pel·lícula!
(Ara que penso, una de les primeres paraules que diuen els nens és "aigua", Tales sabia de què parlava).
.
Dius un munt de coses importants: canviar nosaltres, segurament el món serà diferent així. I m'ha sobtat que facis la distinció entre "indígenes" i "bolivians", perquè no és gaire corrent que es faci des d'aquí. No coneixia la pel·lícula, però segur que la veig. Tinc una amiga, boliviana, de Cochabamba, que viu allí. En canvi tinc alguns amics indígenes que viuen on d'altres diuen que viuen al Perú. Qüestió de matisos.
ResponEliminaQuina casualitat que tinguis una amiga de Cochabamba! li podries parlar de la pel·lícula a veure si la coneix. He llegit en aquest blog: http://extracine.com/2010/12/estreno-tambien-la-lluvia, que l'estrenaran allà a la primavera (el blogger és de Cochabamba).
ResponEliminaCanviar... em sembla que és difícil decidir canviar, que el que et canvia realment no depèn de tu, és alguna cosa més forta que tu, però que també ets tu, no sé si m'explico. M'agrada la idea de ser rebel dels límits (és un vers d'un poema de la Mireia Calafell), dels límits mentals, dels hàbits mentals... potser així farem un món millor, no?
Quan hagis vist la peli em dius què tal, val?
El poema en qüestió (que més que d'un món millor parla d'un amor millor;):
ResponEliminaInterpreta'm
Invoca l'esclat de la follia,
imposa un règim d'excepció,
abraça'm. I en l'abraçada
sigues rebel dels límits,
parla'm de tu, calla'm les nits
-et demanava.
No marxis, no te'n vagis encara.
Equivoca't abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta'm
-et suplicava.
Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s'acaba
fa allò que no comença.
Mireia Calafell i Obiol
La meva amiga Cochabambesa (?), la Karen, que em sembla més fàcil, em respon: "... bueno si supe lo de la peli, cuando lo vea t digo q tal me parecio xD, lo q paso aca con lo q nosotros llamamos "la guerra del agua" fue todo un evento ... no se como explicarlo, pero hablare con mi padre, el siempre fue un dirigente civico luchando por los derechos de los demas, el estuvo ahi, encabezando la marcha en otro sector d cbba., lo q yo hice durante ese tiempo d paralizacion fue quedarme solo en casa, no tenia permitido salir por nada asi q poco t puedo decir d lo q yo vivi, creo q la opinion d mi padre respecto al hecho real t seria mas util... en cuanto a la peli pues la quiero ver y vemos si refleja lo q realmente paso ... "
ResponEliminaseguirem informant ;)
els dos últims versos me'ls quedo, gràcies :)
Fantàstic!
ResponEliminaJo vaig néixer dient "chervecha". Tothom parla bé d'aquesta pel·lícula, al final l'hauré d'anar a veure! Salutacions!
ResponEliminaÒscar, no pillo això de la "chervecha", si tornes a passar per aquí m'ho expliques? (sense deixar-me massa per tonta, si pot ser...).
ResponEliminaVés a veure la peli, sí! I jo vaig a fer el sopar, que és una altra peli, però d'intriga: s'ho menjarà tot???