dijous, 6 de gener de 2011

Ai, senyor

Sara: I com es deia?
Gemma: Déu.

Tema delicat. O no. Potser no li ha fet massa cas al concepte perquè no en té necessitat, ni a favor ni en contra. No ho sé, entre Jesús, que encara em veig capaç de presentar com a una figura històrica mereixedora de festes i pessebres, i les esglésies, que són llocs bonics per pensar, se m'ha acudit dir, resulta que he de parlar de Déu a una nena de 4 anys. Jo, que vaig d'atea per la vida... Li he dit, més o menys, que era un senyor molt bo i molt poderós (una mena de Superman, o hauria de dir Gormiti?) i que hi ha gent que creu que existeix i hi ha gent que creu que no (els agnòstics els deixem per un altre dia). Un personatge que té el seu merchandising, també (això no li he dit, però ara que estem a Reis...). Total, que li he dit que ja li explicaria en un altre moment, que és complicat. Jo, que als 4 anys resava jesusito de mi vida eres niño como yo i que als 14 em vaig fer descreient... Ai, senyor, com ens hem de veure.

Això sí, els Reis Mags existeixen, que els vam veure a la Plaça Orfila i ens han portat molts regals. I en honor seu i del nen Jesús posarem aquest tema preciós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada