dissabte, 29 de gener del 2011

Knockin' On Heaven's Door

Aquest post no m'està sortint com jo voldria. Resulta que he vist una frase, vull dir una cita, que m'ha agradat força, no sé ben bé per què, i que és aquesta:

"El lenguaje es el alma de los ateos"
José Lázaro, citat per Julio Quesada a Ateísmo difícil, Anagrama, 1994.

Voldria escriure alguna cosa amb sentit inspirada en aquesta frase, però no la veig. Per què seria el llenguatge més propi, més de l'ànima, dels ateus? (entenent ànima en un sentit ampli, esclar). Serà per què no es poden referir a una instància superior i per tant d'alguna manera el llenguatge ho és "tot"? Una mena de transcendència en la immanència? (sempre m'ha fet gràcia aquesta fórmula tan rimbombant).

Per altra banda, tenim els nostre particular Olimp. Els nostres dos gegants, el Gegant del Pi i la Geganta del Temps. El Gegant del Pi representa la força, el poder, diria jo, i la Geganta del Temps, que en realitat es diu Mercè, representa el Temps, això ja ho tenim.

I mira per on, ens hem empescat un altre gegant, concretament una gegantona: la Laia. La Laia ens va fantàsticament bé perquè és bonica, té nom i representa la bona parla. (I tinc una amiga de l'ànima que es diu Lali i que l'hi puc dedicar). Fins i tot li he deixat escollir a la Sara què preferia: "llenguatge", "llengua" o "parla" i ella, amb molt bon criteri, ha escollit "parla". La Gegantona de la Parla.


(Per cert, llegeixo que originàriament la Laia va ser una il·lustració de Carme Solé per a les Festes de Santa Eulàlia del 1997 i que es va estrenar com a gegantona l'any següent).

Resumint, i per ser coherents amb el blog:

1. El Gegant del Pi representa Déu però també el déu de la Força. Tots tres existeixen com a metàfores, com a éssers mitològics, com a ficcions.

2. Tenim dos gegants més que també són déus a l'estil grec, com els que li agradaven a Nietzsche (a nosaltres ens agrada Nietzsche).

3. La nova adquisió, la Gegantona de la Parla (no quedaria millor de la Llengua, ?), té un paper molt important en l'ecosistema. El llenguatge és molt important per als ateus (que no teòfobs), perquè... No, mira, ara que hi penso, "en el principi va ser el verb", aquest José Lázaro deu estar equivocat.

9 comentaris:

  1. A nosaltres també ens agrada Nietzsche, i els gegants (Guillem i Emma) que sortiran per Santa Eulàlia, i ves què hi farem si gràcies a Déu que som ateus! "En el principi va ser el verb" és la frase guanyadora del concurs: "Explica la humanització en 7 paraules" :)

    I ves, perquè res ha d'estar tan i tant classificat no? I por ànima no me viene nada, oiga ;)

    Ah! i els capcirons de Montserrat estan nevats i això em fa feliç :)

    ResponElimina
  2. Que bé, Clidice, que coincidim tant!

    La Sara ens demana d'anar a la neu i nosaltres només fem que portar-la al teatre. Menys cultura i més natura, com em va dir un cop una amiga de la feina. I saps què acabem de decidir? que anirem un cap de setmana a Andorra, que hi ha neu (espero) i fa un sol que enlluerna! Un petó.

    ResponElimina
  3. Jo em considero més aviat agnòstic que ateu i diria que no sé quina és l'ànima dels agnòstics( ja ho tenim això els agnòstics, que no sabem, no contestem). Gran cançó!

    ResponElimina
  4. Ja esteu en el bon camí, ja... només us falta un passet més... ei, de bon rotllo!

    ResponElimina
  5. Que bonica la Gegantona de la Parla! No li havia vist mai la cara i la trobo pressiossa!

    I tant, que té cara d'haver sortit del llapis de la Carme Solé...no en tenia ni idea, però ara que ja ho sé, li reconec clarament l'autoria! Ja sé que és una mica trampós dir-ho ara, però ho veig claríssim...

    T'agraeixo la informació!
    Besets :-)

    ResponElimina
  6. Sí que és bonica...

    La veritat és que li estic agafant el gust a això dels gegants. Qualsevol dia demano plaça a una colla castellera. Aquí a Sant Andreu tenim el Colom i la Coloma, però, fent una mica de recerca, he trobat alguns gegants interessants: el Perot Rocaguinarda, el Torradet, la Gresca, la Rosa del Paral·lel, Pepa la peixatera, i atenció amb els de Gràcia: Pau i Llibertat!!

    T'imagines convertir en gegant algun dels teus dibuixos?? la geganta de la maleta!

    ResponElimina
  7. Parlant de gegants, el tió va cagar a casa un llibre: Gegants i Figures Festives a Mataró. Cercavila per la història i plantada al segle XXI us passo enllaç: http://www.gegants.cat/2010/12/23/els-gegants-i-les-figures-festives-de-mataro-ja-tenen-llibre/

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies per la informació, Marta. Tenim mitja família a Premià de Mar i hi anem cada dos per tres, així que som mig maresmenques (a Premià hi ha els cosins petits de la Sara, que són com germans). Potser me'l compraré i tot. Veig que hi ha la família Robafaves...

    ResponElimina