divendres, 24 d’abril del 2009

La utilitat de la filosofia per a l'educació dels teus fills

-No ho vull, aixòòòò!!!

A aquestes alçades del blog ens hem de preguntar una qüestió fonamental:

M'ajuda la filosofia a educar i criar i, com es diu, pujar la Sara?

mmm, moments de reflexió, mmmm: Més aviat, no.

I a la inversa, potser?:

M'ajuda la Sara a entendre la filosofia i, encara més i millor, entendre el món i viure millor?

mmm, moments de reflexió, mmm: Més aviat, no. O sí? potser més això que la primera qüestió, penso. Perquè em posa a prova cada dos per tres, perquè em fa qüestionar-me sobre si Estivill o González, que és més important que si Plató o Aristòtil, Spinoza o Hume. `

I al final, només et queda fer el que pots (una altra bonica tautologia made in barberan) i confiar en el teu sentit comú (que és el menys comú de tots els sentits? això ho deia Descartes, no?) (ara acabo de recordar quan vam veure aquell programa a la tele que es deia Descartes i no, no anava del filòsof, o aquell dia que el Pere Lluís Font va dir que aquell tema d'Spinoza era molt espinós... en fi, moment estelars de l'humor filosòfic).

Bé, i aquí acaba aquest blog tant sesudo. I dit això me'n vaig a veure The Reader, avui que puc (per cert, que bona Gran Torino).

Nota per a pares de fills que vulguin estudiar filosofia: ja es veu que he exagerat. I esclar que ajuda la filosofia a viure i a educar criatures! per exemple, quan la meva nena diu que no vol puré de carbassó jo penso que està alimentant-se amb el martell nietzscheà al costat, i que només és qüestió de dies que superi aquest estadi i comenci a crear ella mateixa els llegums i les verdures que necessita. O algo així.

3 comentaris:

  1. Hola guapa,

    no sabia que tenies bloc ni que eres de filosofia (o no ho recordava). Avui tinc un dia molt poc productiu i m'he dedicat a fer allò tan lleig i tan comú de xafardejar al facebook en hores de feina (sssst, no ho comentis). M'ha agradat trobar el teu bloc, espero que no et fagi res que el vagi seguint.
    Una abraçada molt gran des del Pirineu!

    Noemí

    ResponElimina
  2. Hola Gemma,
    Jo no et conec de res, però he trobat el teu blog i m'ho he passat genial. M'encanta com dius les coses. Et visitaré sovint a les nits. Perquè des de que vaig començar a llegir blogs, ja no llegeixo al llit....
    Jo t'envio l'abraçada des de l'Empordà.
    Sílvia.

    ResponElimina
  3. Ostres, quina il·lusió aquests dos missatges! de la Noe i de la Sílvia que no conec (ara una mica), ara que estava parlant de recuperació d'una mala època, això encara m'anima més. petonets!

    ResponElimina