dilluns, 13 d’abril de 2009

Home Sweet Home, però de veres

-Jo vull amb la mama!

Aquesta frase és de la Sara. M'encanta. La va dir ara fa 4 o 5 dies, quan van venir a veure'm a l'hospital amb l'Esther, el Pere i l'Aina. (El pare estava amb varicel·la, sí).

Com que ja he dit al comentari del post d'abans (una mica jo me lo guis jo me lo com) que l'Albert i l'Aina són com els germans de la Sara, no ho tornaré a dir, bé, ja ho he dit, em faig trampes a mi mateixa.

Doncs sí, i per celebrar-ho penso posar una cancó que li agrada a la Sara (és de grans, sí, però tampoc no passa res). Per què faig comentaris i després dic que sí? És el diálogo del alma consigo misma? (Això és una frase filosòfica). Per cert, el diálogo del alma consigo misma es un monòleg o és un diàleg?

http://www.goear.com/listen/e2ef40f/Tenía-tanto-que-darte-Nena-Daconte

Seria un monòleg però m'agrada més pensar que és un diàleg. En realitat tota la filosofia és una mena de diàleg (de fet, un va arribar a dir que la història de la filosofia eren notes a peu de pàgina dels Diàlegs de Plató). Un diàleg amb el filòsof precedent o amb el filòsof mateix o fins i tot amb el filòsof que vindrà.

Per exemple, a mi Nietsche sempre m'ha semblat en diàleg amb Kant (de fet, tinc un llibre que va sobre això). De fet, jo també volia fer una mena de tesi sobre el tema, però no sé on va anar a parar.

Potser podria dir "jo vull amb el Nitxe", però no sé ben bé què ni com.



Foto de Lori_an (http://www.flickr.com/photos/lori_an/2318759612/in/set-72157594284344459/).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada