-No passa res, mama.
Estic contenta perquè he tingut ganes d'entrar al Facebook i al blog després de molts dies. He estat baixa, decaiguda, sense ganes de res. Fins i tot un dia la Sara se'm va abraçar i em va dir "no passa res, mama", va ser al·lucinant. Potser no que no passava res, però a mi m'ho semblava i vivia aquell malestar espectral, fantasmagòric, fins al moll del cervell. Amb les pastilles i a little help from tothom estic molt millor, em trobo bé, pràcticament bé del tot.
-Què trobes?
Això ho diu la Sara quan vol dir "Què busques?". Bé, crec que en realitat té una bona intuïció i fon buscar i trobar en una sola paraula. M'agrada aquesta idea. No sé per què la relaciono amb la malaltia i la recuperació. Potser és perquè ara estic en aquest estadi intermedi en què em vaig trobant un altre cop, sense aquella sensació persistent i desagradable de la qual sembla que no et podràs desempallegar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada