divendres, 13 de març del 2009
Sigues rebel dels límits
The hourglass tips. Sand escapes from the narrow opening. I don't see the hourglass, only its mouth, a hole somewhere in my brain and the sand keeps pouring.
Aquest text-poema és de The Sand, de la Clara Hsu (Babouche Impromptu and other Moroccan Sketches). M'encanta aquesta idea del rellotge de sorra en el cervell. Ara diré una tonteria, com moltes de les coses que dic, la poesia, quan és bona, és molt bona.
Doncs una mica més de poesia, vinga. (L'altre dia jugàvem amb la Sara a llegir poesia, ella també, en veu alta i fent una mica de teatre, ella s'ho inventava, jo una mica també).
Antropoètica
He menjat terra,
he begut pluja,
he plorat sal.
L'home no és home
ni mesura, ni ésser.
És verdor,
una verdor pastosa i amarga,
tan poc pràctica
com especulativa.
No vull llegir,
no vull escriure
i tot això, només,
per arribar a trobar
el poema.
Edgar Alemany
Interpreta'm
Invoca l'esclat de la follia,
imposa un règim d'excepció,
abraça'm. I en l'abraçada
sigues rebel dels límits,
parla'm de tu, calla'm les nits
-et demanava.
No marxis, no te'n vagis encara.
Equivoca't abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta'm
-et suplicava.
Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s'acaba
fa allò que no comença.
Mireia Calafell i Obiol
L'ull àtic va plorar mars d'amargor
Mars de plors dels vols dels vulls
dels ulls que ploren
Glòria Julià Estelrich
Diu que no va ser tan cruel
Perquè sap que va abandonar-me
Al millor lloc on podrien mai
Tornar a trobar-me.
Ivette Nadal
Pedra Foguera, Antologia de poesia jove dels Països Catalans, Edicions Documenta Balear, Palma, 2008.
Aquest text-poema és de The Sand, de la Clara Hsu (Babouche Impromptu and other Moroccan Sketches). M'encanta aquesta idea del rellotge de sorra en el cervell. Ara diré una tonteria, com moltes de les coses que dic, la poesia, quan és bona, és molt bona.
Doncs una mica més de poesia, vinga. (L'altre dia jugàvem amb la Sara a llegir poesia, ella també, en veu alta i fent una mica de teatre, ella s'ho inventava, jo una mica també).
Antropoètica
He menjat terra,
he begut pluja,
he plorat sal.
L'home no és home
ni mesura, ni ésser.
És verdor,
una verdor pastosa i amarga,
tan poc pràctica
com especulativa.
No vull llegir,
no vull escriure
i tot això, només,
per arribar a trobar
el poema.
Edgar Alemany
Interpreta'm
Invoca l'esclat de la follia,
imposa un règim d'excepció,
abraça'm. I en l'abraçada
sigues rebel dels límits,
parla'm de tu, calla'm les nits
-et demanava.
No marxis, no te'n vagis encara.
Equivoca't abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta'm
-et suplicava.
Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s'acaba
fa allò que no comença.
Mireia Calafell i Obiol
L'ull àtic va plorar mars d'amargor
Mars de plors dels vols dels vulls
dels ulls que ploren
Glòria Julià Estelrich
Diu que no va ser tan cruel
Perquè sap que va abandonar-me
Al millor lloc on podrien mai
Tornar a trobar-me.
Ivette Nadal
Pedra Foguera, Antologia de poesia jove dels Països Catalans, Edicions Documenta Balear, Palma, 2008.
Etiquetes de comentaris:
poesia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada