Dit i fet. Ara mateix. He anat a la Setmana del Llibre en Català amb la peque i he vist el que em temia, molt bé la ficció i l'infantil i juvenil, i molt fluixa la no-ficció. Però m'he comprat uns quants llibres, que s'ha de fer gasto (després em llegeixo trossos i a per un altre, m'he llegit més llibres a mitges que sencers). Doncs faré això ara mateix. Un experiment en semidirecte. Copiaré 4 fragments a l'atzar, dos ficció i dos de no-ficció i els aniré penjant. A veure què surt. De moment publico això.
Val, el primer. Ah, i el títol tindrà una paraula de cada fragment. Comencem per la no-ficció:
"Mis autores favoritos, por un resto de vergüenza, se detenían a mitad de camino de lo sublime. Ni siquiera en Zévaco había un paladín que deshiciese a más de veinte truhanes a la vez."
Vaja, el primer de no-ficció resulta que és una autobiografia: Sartre, Las Palabras.
Ara un de ficció:
"En realidad, estas consideraciones me detuvieron. Hice una suerte de alto y comencé poco a poco a declinar mi proyecto y a considerar que me había equivocado en la resolución de atacar a los salvajes, que no debía entrometerme en sus asuntos a menos que me atacasen, lo cual debía evitar si fuese posible."
Molt bé, un clàssic de la literatura que no he llegit (però que llegiré): Robinson Crusoe, de Daniel Defoe.
Seguim:
"Mais, en même temps, elle ne cesse de faire opérer l'extérieur dans l'intérieur. Elle organise la concurrence, provoque par elle des conflits qui éclatent, entre individus ou entre Éstats. Nouvelle "représentation" au sens théâtral de la "scène primitive": mais, dans les guerres, les États qui s'opposent sont des individus complexes, des "corps sociaux". "
Parla de la llei (ho dedueixo pel paràgraf anterior que acabo de mirar). Aquest és un dels que m'he llegit a trossets i és del meu admirat, anys enllà, Michel Field, Excentriques. Presentador del mític Le cercle de minuit, un programa de cultura molt bó que començava amb una cançó deliciosa de Geoffrey Oryema.
Publico i faig l'últim, de ficció, espero que sigui en català:
"Es va treure l'abric i el va penjar a l'armari. Va entrar al lavabo, va pixar i es va rentar les mans. Després va sopar, va escoltar la ràdio i va jugar (va perdre) una partida d'escacs contra la màquina."
Hombre, si en conec l'autor! i l'he llegit i tot i em va agradar! (tot i que no recordo gaire les històries, les hauria de rellegir... glups): Pell d'armadillo, de Jordi Puntí. M'ha fet il·lusió, mira.
Doncs ja ho tenim: una representació del que és la meva biblioteca i potser la meva ànima, feta de llibres que he llegit i que no he llegit, de gent que conec i que no conec, de pensaments, històries. M'ha agradat molt aquest experiment. El tornaré a fer. Ara penso títol i etiquetes. O no, primer una frase amb tots quatre:
"A meitat de camí, vaig considerar que m'havia equivocat: volia fer operar l'exterior dins l'interior, però, en realitat, era la màquina qui manava. La màquina o les meves ganes de pixar."
Ep, no ha quedat tan malament, jo crec que hi ha un bri de pensament i un brie de literatura.
La foto és de lori-an http://www.flickr.com/photos/lori_an (les germanes Viñas han de fer una expo ja). Espera, que en penjo una de la Blanche i me'n vaig a sopar, que avui he comprat unes gambes.
Doncs ara no em funciona la màquina. O són les meves ganes de sopar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada