L’Administració coincideix amb Van Gaal i amb la nova espiritualitat en les bondats de parlar en positiu. I per a mi és molt útil, perquè ho aplico amb la Sara i 3 de cada 10 cops em funciona (que és millor que 7 de cada 10, no).
La paraula “no” és lletja. Per això, els pares faríem bé de canviar el clàssic “t’he dit que no i quan dic que no és que no” per una cosa així “has de fer el que jo dic, que coincidiria amb el que tu vols en un món ideal on els nens fessin cas del que diuen els papes”.
I també em penso comprar un rentaplats (abans s’ha de fer la instal·lació i convéncer el Joan, no sé si per aquest ordre) i la Thermomix, perquè amb més recursos, menys negativitat ambiental (això es veu molt bé quan gestiones subvencions).
Vaig sentir que un 0,5% del capital que hi ha en els paradisos fiscals serviria per eradicar la pobresa en el planeta. Em sembla tan al·lucinant que no sé si creure-m’ho. Ara ho miro.
Doncs sí. Diu la web del programa 60 minuts (Paradisos fiscals, la gran evasió): "L'ONU necessita 50.000 milions de dòlars per eradicar la pobresa del planeta, però no els troba. I 50.000 milions de dòlars són només el 0,5% dels diners privats que hi ha dipositats als paradisos fiscals."
Potser estan acumulant recursos per fer un bon projecte per acabar amb tota la misèria i el sofriment (per causes econòmiques) que hi ha en el món. Que bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada