Aquest divendres 2 de juny faig 49 anys. Visca. Se m'acuden dos temes, simplificant una mica:
- 1. Em falta un any pels 50. Fer 50 vol dir assolir la maduresa? Què vol dir assolir la maduresa? No ho soc ja, de madura? Associo maduresa a responsabilitat, autoconeixement, un cert grau d'acompliment d'expectatives (no totes), tenir menys inseguretats (que no vol dir tenir tota la seguretat), ser més lliure interiorment encara que potser tinguis menys llibertat de moviment, en definitiva, sembla que són coses positives, però coi, passar del 4 al 5 fa impressió. També és tenir més passat que futur, encara que no vol dir menys projectes, encara tinc projectes, ep!
- 2. La paradoxa és que volia celebrar tot això tan assenyat anant a ballar al Magic amb les meves amigues (a més de més celebracions amb la family i les amigues, per celebrar que no quedi). És a dir, anant a ballar despendoladament com una jovenívola. És veritat que el cos no aguanta tant com abans, però em continua encantant anar a aquell antro i sentir la música i ballar. No sé si té a veure amb alguna edat o simplement amb mi. Però no hem pogut quadrar agendes, perquè les agendes estan saturades i perquè suposo que el pla no les motivava prou. Que tenim una edat. Tornem al punt 1.
O sigui, que dec ser una madura jovenívola o una jove madurívola. Celebrem-ho, doncs. He comprat bombons d'aniversari. Agafeu-ne!!
O sigui, que dec ser una madura jovenívola o una jove madurívola. Celebrem-ho, doncs. He comprat bombons d'aniversari. Agafeu-ne!!
Madurívola, m'encanta. Segurament és la paraula que et defineix, no? Madura pel que posa al DNI (o ho hauries de ser), però jovenívola d'esperit. Quina tristesa el fet d'haver de mirar les agendes per saber si es queda o no, més enllà de l'activitat, que pot atreure més o menys, però el simple fet de no poder quadrar agendes... ains.
ResponEliminaEscolta, no se sap mai si encara et queda per viure més del que has viscut ja. Potser no, i encara arribaràs als tres dígits. Però bé, t'he de dir que em sap greu però no esperis que et feliciti pel teu 100è aniversari...
Hehe, que bé que t'agradi el "madurívola".
EliminaDoncs sí, tenim vides atrafagades, però no et pensis, igual encara trobem un dia, no ho dono per perdut (però tampoc em faré pesada).
Home, és qüestió de probabilitats, però tens raó, no se sap mai. A més, amb el transhumanisme del Sergi igual superem la barrera dels 100. Si hi arribo espero que em felicitis, oi tant, tu en tindràs 90!
Moltes felicitats, Gemma!
ResponEliminajo que en tinc uns quants més et puc assegurar que estàs a la millor edat de la vida... madurívola, és genial, la paraula i el concepte.
Que et duri molts anys la madurivolitat...
Ei, Carme, moltes gràcies! et prenc la paraula amb això de la millor edat :) sí, és una bona edat, petonets, nanit!
Eliminallàstima de les muletes....perquè si no jo mateix et portava ballar a qualsevol antro (ep....amb els permisos corresponents)
ResponEliminaI ja et dic jo que vaig per els 54 que poca cosa canvia entre el quatre i el cinc, el que no aguantem per el cos ho compensem amb experiència.
És veritat que et veig bailongo, Joan, gràcies! :)
EliminaM'agrada aquesta frase que el que no aguantem pel cos ho compensem per l'experiència...
Per molts anys Gemma.
ResponEliminaQuina sort arribar tan bé als 49, que gairebé són tan bons com els 50.
Trio un bombó de xocolata negra per menjar ara, i un ametllat per després...
Ostres, m'esteu fent agafar ganes d'arribar als 50, eh!
EliminaMoltes gràcies, xavier, agafa'ns tants com vulguis!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPer molts anys Gemma, 49 molt ben portats. El dia que ens vam coneixer, em vas semblar força més jove!
ResponEliminaLa maduresa penso que no està lligada
necessàriament amb l'edat, ja que hi ha joves que ho són molt i gent molt gran que mai ha assolit aquest estadi vital...
I apa , ara cap a ballar que és molt saludable!
Jo també vull un bombó de xocolata negra nyammm...
Petonets.
Gràcies, M. Roser!!
EliminaSuposo que l'edat afavoreix la maduresa però tens raó que no va necessàriament lligada a ella...
Ballar, de moment, no, però he dinat i sopat de celebració amb molt bona companyia!!
La xocolata negra és la millor, paraula de madurívola!
Petonets!
Moltes felicitats. Feliços i vitals 49!!
ResponEliminaJo agafe un bombó negre.
Ei, novesflors, moltes i vitals gràcies!!
EliminaQue vagi de gust, nanit!!
Ets una jove sàvia. El Màgic l'any vinent, promès!
ResponEliminaPel que fa a la maduresa... Encara estic lluny de la saviesa dels 49, però si una cosa impressiona de (començar a) sortir de la joventut -perquè sí, no fotem, no es pot ser adolescent tota la vida, encara que el TNC ens faci descomptes fins als 35 i que el carnet jove potser aviat serà fins als 40...- és precisament que l'edat no t'alleugera les inseguretats, sinó que més aviat te les modifica. Seguretats que guanyes d'una banda, les perds per una altra. Perquè cada cop ets més conscient que no saps res i, a vegades, s'enyora la inconsciència d'aquella edat en què creus que tens la raó, les idees molt clares i que et pots enfrontar a qui calgui. Aquella on la manca de responsabilitats et permet pensar que podràs volar fins on calgui i més enllà. Però suposo que cada edat té la seva part positiva. Jo encara estic a la "depressió dels 30" i li he de trobar (és massa recent i sí, vull ser més Peter Pan que als 25), però als 49 ja li veig; tinc dos bons exemples ben a prop de com portar-los amb alegries i il·lusions.
Per molts anys. Un petonàs.
M.
Que bonic aquest escrit, Mercè!
EliminaTu sí que ets un bon exemple de joventut, amb energia, passió, idees revolucionàries.. i maduresa, amb resposabilitat, seny assenyat, compromís...
Tinc molta sort de tenir-te d'amiga!!
Comento el dia de l’aniversari hi tot! Felicitats!
ResponEliminaJo vaig passar del 2 al 3 i també em va impressionar molt, i també es poden aplicar aquestes connotacions que dius al apartat 1, que si madurar, responsabilitat, més lliure, i mil tòpics més (bé, lo del més passat que futur espero que en el meu cas no), o sigui que ja veus que sempre es diu el mateix i realment la gent no canvia després de celebrar un aniversari, la gent canvia dia a dia.
Per cert tens unes amigues que són en paraules tècniques “unes rajades”.
PS: Els bombons me’ls miraré de lluny com faig sempre.
Ehhh que a les meves amigues només les critico jo!! ;))
EliminaMoltes gràcies, SuperPons, que fort passar del 2 a 3, a cada canvi de dècada ens sembla que arribarem per fi a la maduresa i a la responsabilitat, hahaha, no ho sé, al final, fem el que podem. Mira, hi ha un text del Millás molt maco sobre els adults. Vaig a buscar-lo i el penjo, també el vaig penjar al Facebook, i és veritat, canviem (poquet) dia a dia.
Fue entonces, creo, sí, fue entonces, después de aquella breve conversación en la cocina, cuando comprendí de un modo práctico lo que seguramente ya venía sospechando de un modo teórico: que los adultos eran niños también, que eran personas muy desamparadas, que hacían frente a los ataques de la realidad, más que como debían, como podían. Y que luego se las arreglaban para transformar lo que podían hacer en lo que debían hacer. Los adultos estaban también llenos de pánico, de un pánico que quizá habían aprendido a disimular, pero que una mirada como la mía detectaba sin problemas en la suya.
ResponElimina"Mi verdadera historia", Juan José Millás
per molts anys!!!!! 49 ....ostres jo crec que som joves mentre ens hi sentim ...jo no em sento pas vella , encara que anar a ballar ara ara per ara no em ve de gust ....en faré uns quants més que tu el dilluns 5 nou anys més que tu ...fixa´t que jo el que tinc més a prop és la dècada dels seixanta ...joves i madurívoles les dues !!! salut i segueix ballant
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfreee!! És veritat que estem a propet, en celebru d'anys i de blog!!
EliminaJoves i madurívoles, exacte, "it's all in the mind", com deia el Ringo Starr a "Yellow Submarine"!!
Petonets, et vinc a veure aviat!
Margarit als 53 anys parlava de "el somni clandestí d'un home gran", jo en tinc gairebé 46 i no m'hi veig pas, com a una dona gran, d'aquí poc temps.
ResponEliminaUna dona gran, sí, però en el sentit de gran dona, val? (encara que en català els adjectius van darrera, es veu). Crec que estic arribant a la conclusió que tots més o menys som una barreja del que associem a joventut i del que associem a maduresa i m'agrada bastant aquesta conclusió! Ptns
Elimina