divendres, 14 de juliol del 2017

Del logos al mythos

                 El Partenó, dedicat a Atena, la deessa de la saviesa (també guerrera).


Hem arribat avui d'Atenes i estic com borratxa de mitologia. Com si els déus grecs se m'haguessin enganxat durant aquests dies. He fet una regressió a l'època d'abans del logos i he observat unes constants:


- Profecies que parlen de fills que destronaran els seus pares i mesures dràstiques per evitar-ho, com ara la ingesta del fill en qüestió: Cronos es menja els seus fills, menys a Zeus, que és salvat per la seva mare Rea. Més tard, Zeus farà que Cronos vomiti tots els seus germans, que surten ben vius del tràngol. Una altra variació: menjar-se la dona embarassada del fill-amenaça. Zeus es menja Metis, que està embarassada d'Atena (que després naixerà del cap de Zeus). Per cert que Atena no destronarà sinó que ajudarà Zeus. I també la versió de fer matar el fill per un sicari: la famosa tragèdia d'Èdip (encara que en aquest cas es tracta d'un heroi).

- Les aventures extramatrimonials de Zeus amb deeses i humanes, sota formes divines o animals. I la desesperació d'Hera, la seva germana i dona oficial, experta a martiritzar les amants de Zeus i perseguir els seus fills. Alguns exemples són Zeus transformat en cigne que sedueix Leda i creen Helena (la bella Helena, el rapte de la qual per part de Paris desencadenarà la Guerra de Troia). O l'aventura amb Leto, que tindrà com a fruits Apolo i Artemisa, quasi res.

- Profecies que es compleixen de la manera més rocambolesca: la peripècia d'Èdip fins que mata el rei i es casa amb Iocasta, o Perseu, que llença un disc amb tanta mala sort que ensopega i mata el seu avi Acrisi, com deia la profecia.

- Naixements fabulosos: el naixement d'Atena del cap de Zeus, amb l'armadura (una mica com Wonder Woman). El naixement de Dionís de la cuixa de Zeus, que el vol protegir d'Hera (en aquest cas la mare és Sémele, que acaba molt mal parada). O el naixement d'Afrodita: per ajudar la seva mare Gea, Cronos secciona els genitals del seu pare Urà, els llença al mar i se'n fa una escuma d'on apareix Afrodita.

I encara podríem parlar de Teseu, de Medea, d'Electra, d'Odisseu-Ulisses, en fi, que no ens els acabem. I com que són immortals, els que ho són, sospito que encara estan per aquí, estimant-se i barallant-se perquè ens els puguem beure ben fresquets.


               Una cervesa Mythos ben fresqueta, ideal per al mes de juliol a Grècia.


 Aquí respirant l'esperit d'Atena, una deessa que ens cau bé (2.500 anys són un sospir).

                     Dionís, déu del vi (i de la cervesa), tan panxo al Museu de l'Acròpòli.

Bé, la borratxera ha arribat al punt que m'he comprat la Ilíada i L'Odissea, que no les tenia. Es veu que són d'un jove autor revelació anomenat Homer... 




20 comentaris:

  1. Als déus que es mengen els fills se'ls pot considerar déus-caníbals?
    Un autor revelació que es diu Homer? No crec que aguanti ni un parell d'anys...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, xavier, no sé quines categories s'haurien d'aplicar a aquests déus, d'una banda tan humans i de l'altra tan bèsties (o tan bestialment humans).
      Tampoc sé quina categoria li aplicaríem a aquest jove autor Homer, ficció o no ficció? És una cosa que em fascina bastant, perquè la Guerra de Troia ha estat datada cap al 1194-1184 aC, i se n'han trobat les restes, tot i que no hi ha certesa històrica. I els herois i els déus es barregen amb tota naturalitat (per exemple, la idea del cavall de Troia va ser inspirada per d'Atena), en fi, que millor categoritzem Homer com a clàssic instantani ;)

      Elimina
  2. M'encantava la mitologia grega a mi, recordo que vaig fer un treball a l'insti sobre el mite de Prometeu. Vaig agafar l'EATP de mitologia grega que oferien, ja veus. Però Atenes no em va impressionar massa. Va estar bé, però tampoc no em va apassionar. M'agrada la mitologia perquè són històries, però les pedres no m'agraden tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina gràcia que agafessis una optativa de mitologia, XeXu, m'hagués agradat fer-ho a mi.
      Les històries són fascinants però les pedres a mi també m'agraden, és qüestió de posar-se en situació mental transitòria i dir-se "per aquí va passar Sòcrates...". Total, que m'ha encantat Grècia, no sé com hem trigat tant a anar-hi!

      Elimina
  3. Els grecs tenien molta imaginació, no com els Romans que només van fer que copiar-los i canviar alguns noms...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, tots els déus grecs tenen la seva rèplica romana: Zeus-Júpiter, Atena-Minerva Afrodita-Venus, Dionís-Baco... però va ser una sort que admiressin Grècia, això va fer que la respectessin força...

      Elimina
  4. Aquest deu del vi i la cervesa no té una retirada a Ronaldo?
    Unes bones vacances sens dubte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha, el Joan i la Sara diuen que sí!
      Per tornar-hi d'aquí a uns anyets!

      Elimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Caram noia, veig que has tornat amarada de mitologia...Pel què veig tots aquests personatges eren caníbals, incestuosos...Vaja bons per saber-ne la història, però no per imitar-los. Si que has fet les vacances aviat, et queda un llarg estiu a l'horitzó...
    Petonets, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no són exemples gaire edificants, en general!
      Em queda una setmana al setembre, però sí, el gruix de les vacances són ara, que també està bé.
      Petonets, M. Roser!
      I records de Zeus apleganúvols!

      Elimina
  7. Caram, quan vaig estar a Atenes, de mitologia ben poc. Amb les que anava no els interessava i apart de la visita al Partenó, vam fer poca cultura, ens vam anar directes a la platja.
    Celebro que us ho hageu passat molt bé i que hageu après tant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehe, també hem fet platges, que és el que més li ha agradat a la Sara :)
      Gràcies, guapix!

      Elimina
  8. veig que us ho passeu molt bé visca la mitologia grega i visca la cervesa mythos ....jo si me les he llegit ...molt recomanables !!! que els deus i les deesses de l'Olimp us acompanyin!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que te les hagis llegit, jo he començar per la Ilíada i si arribo al final seguiré amb l'Odissea! Crec que sí, m'està agradant, encara que té algun passatge farragós, m'encanta com es barregen déus i humans.
      Que els déus i les deesses de l'Olimp t'acompanyin a tu també, un dia d'aquests fem una libació, Elfree!!

      Elimina
  9. Grècia és un dels molts llocs que no he visitat i això que desitjava fer-ho, potser perquè sempre m'ha agradat la mitologia, amb aquests Deus tan poc exemplars.
    Veig que ho heu passat molt bé. Cultura i platgeta, una bona combinació!

    ResponElimina
  10. Doncs fes-ho, Glòria! Faré publiciat de l'agència grega amb qui hem fet el viatge i que ens ha anat molt bé, perquè era una mica complicadet:
    https://triptailorsgreece.com/
    Hem fet Nàuplia, Epidaure, Hidra i Atenes, i a mi m'han quedat ganes de més! Petonets!

    ResponElimina
  11. Veure les coses de prop sempre belluga la curiositat i fa que ens motivem per aprendre més.

    A mi la mitologia em cansava una mica,però en aquests últims anys trinc una amiga que en sap molta i a vegades m'explica coses i m'agrada més que abans.

    ResponElimina
  12. Sí, la proximitat belluga la curiositat, com dius. Que bé que tinguis aquesta amiga "mitòmana", ja me la presentaràs :)

    ResponElimina
  13. Bé, he llegit alguns fragments en diagonal però m'agradaria deixar aquí per a la posteritat alguns adjectius de la Ilíada:

    Zeus apleganúvols
    Troians/Aqueus domapoltres
    Arquer sotjadonzelles
    Paraules alades
    Troians altívols
    Aqueus de testa cabelluda
    Atena d'ulls d'òliba
    Hera d'ulls de vedella
    Crònida negrenúvol

    I aquest fragment, que m'ha agradat especialment, però és cruel amb ganes:

    "Com els segadors, els uns davant dels altres, segueixen el solc de la terra de conreu d'un home ric, sigui de blat o sigui d'ordi, i els manats d'espigues van caient espessos, així els troians i els aqueus, escometent-se mútuament, s'anaven matant, i ni els uns ni els altres es recordaven de la fugida funesta. La lluita mantenia igualats els fronts, i s'atacaven com a llops. La Discòrdia, causa de molts plors, s'alegrava de veure-ho. Dels déus només ella es trobava entre els qui lluitaven. Els altres déus no hi eren, sinó que, tranquils, estaven asseguts als seus palaus, allí on cadascun tenia contruït el seu bell casalici als replecs de l'Olimp. Tots acusaven el negrenúvol Crònica, perquè volia concedir la glòria als troians. Tanmateix, el pare no se'n preocupava, sinó que, retirat lluny dels altres, estava assegut a part, cofoi de la seva glòria, mentre contemplava la ciutat dels troians i les naus dels aqueus, el llampegueix del bronze i els qui mataven i els qui morien."

    ResponElimina