diumenge, 28 de maig del 2017
El cavaller irritant (RC)
Aquí un relat conjunt, a veure si agafo el ritmillu!!
M'han ensenyat que he de ser educada i pacient, amable, abans callada que xerraire, abans dòcil que rebel. Porto 10 minuts sentint un xiuxiueig a la banda dreta que m'està taladrant l'orella. Estic perdent la paciència.
Al principi, és graciós que un cavaller en ple segle XIX et proposi aquesta mena de pràctiques, com si fóssim al segle XX! (tinc visions de futur). Però soc una dona vuitcentista i no hi estic preparada.
Per què no em giro i li dic que em deixi tranquil·la? Que la seva proposta és altament inapropiada i totalment anacrònica? Això és ser dòcil o ser rebel?
- Escolti, vol deixar-me en pau d'una vegada? En quin segle es pensa que viu?
- En el segle... dona, almenys fem-nos una selfie, no?
Der lästige Kavalier, Berthold Woltze, 1874
M'han ensenyat que he de ser educada i pacient, amable, abans callada que xerraire, abans dòcil que rebel. Porto 10 minuts sentint un xiuxiueig a la banda dreta que m'està taladrant l'orella. Estic perdent la paciència.
Al principi, és graciós que un cavaller en ple segle XIX et proposi aquesta mena de pràctiques, com si fóssim al segle XX! (tinc visions de futur). Però soc una dona vuitcentista i no hi estic preparada.
Per què no em giro i li dic que em deixi tranquil·la? Que la seva proposta és altament inapropiada i totalment anacrònica? Això és ser dòcil o ser rebel?
- Escolti, vol deixar-me en pau d'una vegada? En quin segle es pensa que viu?
- En el segle... dona, almenys fem-nos una selfie, no?
Der lästige Kavalier, Berthold Woltze, 1874
Etiquetes de comentaris:
RC
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Va, fem-nos una selfie.
ResponEliminaEi, Òscar, quina sorpresa, de quin segle surts? Com va? Petonets
EliminaSi vol que ens fem una selfie, abans li ho ha de demanar al meu pare...
ResponElimina"Jove, de quins recursos disposa?"
És veritat, poca broma amb les selfies! :)
Eliminadivertit i intratemporal! felicitats vas agafant el ritmillo!
ResponEliminaGràcies, Elfree, a vore!
EliminaDesprés de tot no era tan empipador, si es conformava amb un selfi...
ResponEliminaPetonets.
Home, conformar-se, conformar-se, això s'haurà de veure... Petonets, M. Roser :)
EliminaHa, ha, ha... home un selfi, un selfi... que en pensa fer d'aquest selfi¿ no el penjarà pas a qualsevol xarxa? I la meva bona reputació per terra. Però vostè què s'ha cregut?
ResponEliminaLa xarxa de les botigues del barri, la xarxa de jugadores de bridge... quants perills!
EliminaCom sigui amb màquina de retratar del segle XIX poden sortir ben rostits.
ResponEliminahahaha, és veritat, amb aquells flaixos impossibles, oi?
EliminaSegur que aquest tren no és una màquina del temps?
ResponEliminaMmmm, bona idea, te la compro!
Eliminaha de tenir un bon braç aquest paio si vol aguantar una càmera de fusta del passat......
ResponEliminahehe, és que no era gens fàcil fer-se una selfie, quins temps més durs ;D
EliminaNomés hagués faltat que portés lleixiu
ResponEliminaMolt bo, Pons, ets un pou sense fons!
Elimina"chaste, obedient and silent", deien a la carrera que les dones havien de ser abans. Però jo crec que al segle XIX igual que al XXI cap hauria consentit de fer-se una selfie amb aquest pesat.
ResponEliminaBen dit, Helena, no és no des dels australopitecus, o hauria de ser així!
ResponEliminaSelfie!
ResponEliminaHi ha homes que sempre s'han cregut el melic del món i que poden fer el que vulguin, fins i tot un selfie al segle XIX. Per sort, no tots.
Ecco, no tots, no!
ResponElimina