Acabo de dir a cal XeXu que estic molt blogairament mandrosa i mira, m'ha vingut un rampell (esperit d'autocontradicció, es diu). I he d'anar ràpid perquè l'ordinador va fatal.
Només volia dir que l'altre dia, la Sara va veure el meu primer diari (el que vaig fer quan tenia 12 anys) i va voler que li comprés una llibreta per fer-ne un (té 7 anys, la mossa). I senyors, va escriure 3 frases, de les quals només me'n va llegir 2. I, no contenta amb això, va voler amagar el diari a la seva habitació. Això és fantàstic, no?? No sé si és molt esperit blogaire (per la cosa de compartir), però todo se andará. Ella ha començat per un blog i ha continuat amb un diari, a veure com segueix!!!
Per cert, el dia 16 de gener vam fer 5 anys de blog!! Però mira, no sabia com celebrar-ho. Ara sí!!!
I jo que he respost el teu comentari fa un moment (en privat, ja publicaré les respostes més endavant), confirmo el que allà he escrit, que llegir-te a tu és acabar sempre amb un somriure. La Sara ens segueix sorprenent amb les seves sortides, i que duri! El diari deixa'l per ella, però d'aquí a no massa temps jo la veig fent posts per ella mateixa, jo de tu aniria pensant en separar el nom del teu perfil, donar-li permisos i que aneu la Gemma per una banda i la Sara per un altre (encara que per mi sempre seràs Gemma Sara!). Però escrivint les dues en aquest genial espai, un blog compartit a parts iguals entre mare i filla, la bomba! Però de moment, que vagi fent. I tut també, fora la mandra!
ResponEliminaMaleïda pressa! Que m'ho deixava, moltes felicitats per l'aniversari blogaire! 5 anys ja, déu n'hi do! Si fem cas al que vaig/vam decidir un cop al meu blog, això equivaldrien a 30 anys humans, el 'Truquem...' ja és tot un adult!
ResponEliminaJo també vaig fer un diari quan tenia no se... potser 9, 10 o màxim 11 anys. La cosa es va quedar com a anècdota amb unes quantes entrades fins que amb 14 anys vaig fer un diari en un word, amb l'excusa de practicar mecanografia. I també va quedar abandonat fins que any més tard vaig obrir el bloc.
ResponEliminaFelicitats pels 5 anys!! T'he dit mai que els blocs que fan anys al gener em cauen molt bé? ^^ El motiu? Potser el descobreixes el dimecres vinent :P
Quina il·lusió més gran per la Sara, encara que ella ha començat a l'inrevés que la majoria, tenint un blog, en el qual ens captiva amb tot el que diu i fa.
ResponEliminaFELICITATS a totes dues per aquests cinc anyets!!
Aferradetes :)
Felicitats per l'aniversari! M'ha fet molta gràcia això que vulgui amagar el diari, a mi la meva iaia me'n guardava les claus i em sembla que se'l llegia d'amagat. I de vegades com que ho sabia hi escrivia coses expressament perquè les llegís. Aquí va néixer el meu cuc per escriure. Espero que la Sara en gaudeixi molt i que quan creixi també participi al blog (tal com pensa en Xexu). Seria genial!!! Molts petons
ResponEliminaPos em sembla bé que porti un diari. Tu redactes bé, ella fa les afotos i tothom content. :-)) O un blog, que no costa tant... (depén del dia...)
ResponEliminaFelicitats, xiqueta.
Una abraçada de secà ara mig moll.
És una gran notícia que una xiqueta jove comence un diari, fan falta moltes veus que ens diguen el que tothom estem passant, des de les vivències personals en forma de diari o poesia fins la futura, que de ben segur hi arribarà, prosa compromesa. Esperem el millor per aquesta xiqueta que ja comença. Enhorabona!
ResponEliminaVicent
És fantàstic que tinguin aquesta voluntat per escriure, sempre quedarà alguna cosa. Potser hi ajuda molt el fet del que veu a casa.
ResponEliminaFelicitats i endavant.
Està molt bé que la Sara comenci de petita a fer coses que a mesura que creixi, pot anar perfeccionant i ves a saber, potser arriba lluny...
ResponEliminaJo, ni de joveneta no he fet mai cap diari, però si que ja feia poemes...Recordo que una vegada a l'escola em van demanar si en volia fer un per fi de curs, i vaig dir que no, perquè l'havia de fer en castellà i jo els sentiments els vivia en català...
Petonets i felicitats.
Molt espavilada la teva mossa! Em sembla fabulós que tingui el seu diari...i els seus secretets.
ResponEliminaEnhorabona per aquest 5é aniversari. Ja teniu una edat, eh?
Em permeto el luxe de treure el nas i felicitar-vos per l'aniversari! 5 anys en són una colla, ja!
ResponEliminaI pel que fa al diari... És una idea fantàstica el fet de voler-lo tenir i també el voler amagar-lo. Tots ho hem fet una mica, no? En forma de diari, en forma de carta... Ai, m'has fet recordar un diari que tenia jo, amb candau i miniclau inclosa, quan era petita. El guardava dins un barret de llana, i aquest era dins un calaix de l'armari, ensorrat sota les bufandes. Tanta seguretat... Alto eh, que allà dins hi deurien haver secrets inconfessables!
Per molts anys d'aquests 5 anys! quin munt!!! :) Escriure diaris és bonic.... jo crec que no he parat mai, encara que avui en dia enlloc de ser "diaris" són "mensuals" o "trimestrals".....
ResponEliminaMoltes gràcies per passar per aquí. L'ordinador està rebel i escric des del mòbil....
ResponEliminaNo sé si la Sara continuarà amb el diari. Ahir em va dir que avui escriuria, però em sembla que el que li fa més gràcia és que sigui secret. Ahir em va reptar a trobar-lo (impossible) pel joc en si, i després el va deixar a un lloc més o menys visible, però prohibint-me mirar-lo (llegir la tercera frase, vaja).
He de dir que tinc temptacions de llegir la tercera frase, però m'estic aguantant. Em sento com la iaia de la Sílvia, que va caure totalment a la temptació. I com la Laia, perquè el primer que vaig posar al meu diari als 12 anys és que només el podia llegir jo i ningú més sense el meu permís. Per cert, molt benvinguda, un cop et vaig venir a veure, hi tornaré.
Pons, t'imagino parlant de bola de drac i puntuant-la... o potser parlaves d'alguna nena?
Alba, es veritat que ja no són diaris de cada dia, imagino que eres tan prolífica com jo, cada dia escrivint i escrivint i si passaven més de 3 dies semblava que t'havies d'excusar a tu mateixa i tot!
En fi, us vull esmentar i donar les gràcies també a la resta: cantireta, Glòria, Vicent, sa lluna, M. Roser, Joan, i last but not least, al XeXu: per les floretes que ens llences (m'ha encantat això de Keep calm and truquem al gegant del pi), perquè el teu blog és molt inspirador, i perquè ets un comentarista de primera (i dels primers).
Com diu el Joan, també hi compta el que veu a casa, però he de dir que a la Sara li agraden més les mates que les lletres, almenys de moment, ohhhhhh
Però mentre ella es deixi, aquí seguirem :D a veure fins a quin aniversari celebrem!!!
De primera no ho sé, però dels primers segur! Sobretot des que no escrius a les tres de la matinada, hahaha. Bé... llavors sí que era el primer, cosa que no diu massa de mi tampoc...
EliminaAquests noctàmbuls... :)
EliminaPerdóóó, déu dels diaris secrets, HE LLEGIT LA TERCERA FRASE!
ResponEliminaI m'ha encantat, hahaha, que bona, ho sento però us la puc dir, que és secret! Ai, no el llegiré més, eh?
Això vol dir que ma mare llegia el meuuuuu???
Ostres, crec que faré un blog que es digui "Encontres en la tercera frase", ja independitzada de la Sara, no ho sé, se m'acaba d'acudir.... O "Quatre punts suspensius...."
ResponEliminaés fantàstic!!!!!
ResponEliminano el busquis, eh! :)
I moltíssimes felicitats per l'aniversari blogaire!!! per molts més!!!
No, no, ha de ser el màxim de secret possible :)
ResponEliminaMoltes gràcies, rits!! sense tancar el blog de les dues, m'està rondant pel cap fer un spin-off que es digui "Encontres a la tercera frase", però amb la calma!
Jo fa set anys que vaig començar un diari, però poc després vaig obrir el primer bloc, i ho vaig deixar estar olímpicament.
ResponEliminaI vas fer bé, Helena, no té molta gràcia quedar-se les poesies per un mateix... a més, això del secret és una mica infantil, millor compartir, si es pot.
ResponEliminaEl blog és en puritat contrari conceptualment al diari: nascut per a la publicació a l'exterior, l'un, i per a la més zelosa intimitat, l'altre.
ResponEliminaÉs clar que tot en la vida pot trobar punts comuns: un blog tan avorrit on no hi entri ningú, un diari que és xafardejat per tothom... De fet, amb el temps, molts blogs quedaran potser amagats en l'anonimat de ser dins una enorme blogosfera en estat latent o somorta -en el millor dels casos-, mentre els diaris de la gent famosa solen ser peça cobejada d'editors.
Suposo que serà el cas de la Sara i el seu diari acabat d'estrenar.
Felicitats pel quinquenni!
El diari i el blog són contraris pel fet de la privacitat/publicitat, és veritat, però en el fons són un bon tros d'intimitat (confessions/reflexions/invencions) abocat en un paper/pantalla. Realment la Sara és molt petita per fer un diari i a més li agraden més les sumes, però em fa il.lusió que li hagi entrat el cuquet...
ResponEliminaMoltes gràcies!!!!
He pensat que millor no obro un altre blog, que tenim un nom que el sap tothom... és broma, requereix un temps i una energia que no tinc. A més, he parlat amb la Sara i diu que vol continuar ("el tenim des dels dos anys, i tu en tenies quaranta, no?"), de tota manera, la majoria de les terceres frases són seves! més endavant ja veurem, de moment, llarga vida al Truquem!
ResponEliminallarga vida al blog! felicitats! la Sara ....ho trobo genial que tingui un diari .....el blog és de les dues !
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree!
ResponEliminaArs longa, vita brevis... no, no, vita longa!
Sí sí, ho tenia previst en algun racó del meu cervell...
ResponEliminaHolaaa guapes!! Jo encara guardo uns diaris escrits de fa un grapat d'anys, d'aquells diaris amb claueta i tot!!, una claueta petita i daurada. Encara els tinc!! i encara a vegades (cada 15 anys + o -) quan faiig endreça del calaix els llegeixo. I t'he de dir que les meves neures quan tenia 12 -15 -17 anys són estupendes i espectaculars. Hi ha escrit algun drama que quan els llegeixo em descollono de riure, parlo d'enamoraments, de nois, dels amics, però el millor és que totes aquelles històries han estat un trocet de la meva vida, i la vida està feta de molts trocets! Un petonàs!!
ResponEliminaHola Marta, m'ha fet gràcia això que parles d'enamoraments, de nois, d'amics, és el mateix del que parlava jo (la Sara encara no, eh?). Sí, tot són trossets i alguns els anem revivint, es força màgic. Petonàs cap a Torroella!!
ResponEliminaMi blog es casi ya adolescente... Felicidades.
ResponEliminaGracias, jordim!
ResponEliminaEncontres a la tercera frase és immillorable!!
ResponEliminaEncontres a la tercera frase és immillorable!!
ResponEliminaEncontres a la tercera frase és immillorable!!
ResponEliminaRegalo la idea :)
EliminaGemma, Gemma, Gemma.
ResponEliminaLa Gemma està en hores baixes, la Sara, per sort, no. Abraçada!
Eliminaadmirada per aquells capaços de dur un diari (ho he provat mil vegades, o sigui que tinc mil llibretes amb una pàgina encetada). tard i malament per felicitar-te per l'aniversari. no m'ho tinguis en compte. una abraçada :)
ResponEliminaGràcies, Clidi, bona la imatge de mil llibretes encetades... abraçada!
ResponEliminaAixò és una prova, a veure si surt Gemma Sara o Dreamchild, fa tant temps que no entro al blog que no sé com es fa per canviar-ho!
ResponElimina