De tornada, crec

Fa mig any que no escric. Avui podria parlar del relleu reial, ara d'aquí a mitja hora (un moment d'aquells que se'n diuen històrics, històrics i anacrònics). O de la meva millora de la crisi bipolar (em diuen que cada vegada sóc més jo, encara que no sé si això és bo o dolent).  O que fa poc he fet 20 anys al Departament de Cultura (sembla que entre l'atzar i el destí m'he anat situant en un lloc de feina que m'és agradable i de vegades fins i tot em sento útil). O que la Sara em posa nerviosa a l'hora de sopar (en això és l'antimafalda, la sopa li agrada molt, però tota la resta, com costa!).

Que cada vegada em trobi millor suposo que vol dir que s'acaba la sequera blogaire, ja he començat a posar la poteta en alguns blogs, però no sé si tinc massa cosa a dir. Però per què tinc un blog? Ah sí, era per les peripècies maternofilials, sobretot, i el record de les frases de la Sara, però també es creuen altres temes, no ho sé, suposo que de tant en tant vindrà la inspiració...

I això hauria d'acabar amb alguna cançó...

                                 Els Anímic, amb l'alegria que els caracteritza.

PS. I dic jo, demà hem de llevar-nos amb un Felip VI? tinc la sensació de tornar al segle XVIII, deu ser que llegir Victus m'ha afectat el cervell, també. Perquè com diu el meu jefe, en Mascarell, la cultura és símbol i és identitat (i també és econòmicament important, no ho oblidem). La cultura és important per a la societat? No ho tinc clar, potser "de boquilla", però després no es veu, no es nota. En Felip se'l veu un home cultivat, potser pensant en si mateix veurà que no té raó de ser i abdicarà al minut 1. Llavors es concedirà un Premi Príncep d'Astúries, que quedarà com molt simbòlic, molt culte... També diu en Masca que una societat culta és més pròspera i socialment justa. Que així sigui!