dimecres, 18 de juny de 2014

De tornada, crec

Fa mig any que no escric. Avui podria parlar del relleu reial, ara d'aquí a mitja hora (un moment d'aquells que se'n diuen històrics, històrics i anacrònics). O de la meva millora de la crisi bipolar (em diuen que cada vegada sóc més jo, encara que no sé si això és bo o dolent).  O que fa poc he fet 20 anys al Departament de Cultura (sembla que entre l'atzar i el destí m'he anat situant en un lloc de feina que m'és agradable i de vegades fins i tot em sento útil). O que la Sara em posa nerviosa a l'hora de sopar (en això és l'antimafalda, la sopa li agrada molt, però tota la resta, com costa!).

Que cada vegada em trobi millor suposo que vol dir que s'acaba la sequera blogaire, ja he començat a posar la poteta en alguns blogs, però no sé si tinc massa cosa a dir. Però per què tinc un blog? Ah sí, era per les peripècies maternofilials, sobretot, i el record de les frases de la Sara, però també es creuen altres temes, no ho sé, suposo que de tant en tant vindrà la inspiració...

I això hauria d'acabar amb alguna cançó...

                                 Els Anímic, amb l'alegria que els caracteritza.

PS. I dic jo, demà hem de llevar-nos amb un Felip VI? tinc la sensació de tornar al segle XVIII, deu ser que llegir Victus m'ha afectat el cervell, també. Perquè com diu el meu jefe, en Mascarell, la cultura és símbol i és identitat (i també és econòmicament important, no ho oblidem). La cultura és important per a la societat? No ho tinc clar, potser "de boquilla", però després no es veu, no es nota. En Felip se'l veu un home cultivat, potser pensant en si mateix veurà que no té raó de ser i abdicarà al minut 1. Llavors es concedirà un Premi Príncep d'Astúries, que quedarà com molt simbòlic, molt culte... També diu en Masca que una societat culta és més pròspera i socialment justa. Que així sigui!

28 comentaris:

  1. Massa ràpid passa el temps, no hagués dit que feia tant que eres fora, suposo que perquè he tingut el cap en altres bandes. M'alegra que no hagis oblidat aquest racó, ni els seus motius de ser. Espero que t'hi quedis molt temps i que ens facis gaudir amb els teus posts genials amb la col·laboració de la Sara, que aviat començarà a escriure els seus propis posts, imagino. També m'alegra saber que estàs bé, però com que no sabia que estiguessis malament, no fa tant efecte. Bentornada.

    Sobre cultura i monarquia estem d'acord, és clar. D'una en falta i de l'altra en sobra, i amb això està tot dit.

    ResponElimina
  2. XeXu, quina alegria veure't per aquí, tan matiner com sempre, i també m'alegra que t'alegris (ara ja estem entrant en un bucle). Sí, la meva intenció és anar seguint per aquí, les frases de la Sara potser no són tan rares/ocurrents, com quan era més petita, però tenim converses interessants sobretot a l'anar a dormir, un dels meus moments preferits.
    D'acord amb cultura i monarquia, els mesos que vénen seran especialment emocionants, i com diuen els Manel (ja sé que no t'entusiasmen...) "tenim una oportunitat, a veure què en fem". Bona nit, i tapa't, criatura!

    ResponElimina
  3. Ben retornada, doncs. M'alegra que siguis més tu, no veig que això pugui ser dolent (a no ser que siguis en Hitler o en Marhuenda, que farien bé sent més altres persones) i que tornis al blog.

    Jo intento seguir amb el meu blog, tot i que aquest any també ha estat mogudet personalment i encara ara tinc les hores lliures molt comptades (i esgarrapades de les hores de son).

    Això de la sopa i la Mafalda, suposo que ja ho havies sentit abans, diuen que és una metàfora de les dictadures llatinoamericanes, amb les que Mafalda no "tragava".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sergi! Sí, m'agrada fer la broma de que no sé si és bo o dolent, però la veritat és que m'agrada retrobar-me i que em retrobin, sentir-me "bien dans ma peau" que diria en aquests moments la Carla Bruni.

      Algú t'ha dit que els teus posts estan molt treballats, i és veritat, t'han de portar força temps, la gràcia és poder trobar temps per fer les coses que ens agraden.

      No sabia això de la metàfora de les dictadures llatinoamericanes, aquest Quino és un crack!

      Elimina
  4. Em va sorprendre veure't l'altre dia passejant pel meu bloc, vaig pensava que ara feia dies que no donaves senyals de vida. Vaig pensar que hauria sigut la Sara que s'hauria queixat que la Gemma tenia la comunitat virtual abandonada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per trobar-me a faltar, la veritat és que he sigut més jo la que ja tenia ganes de tornar a la vida blogaire, la Sara és més de Disney Channel (ep, tens unes quantes sèries per puntuar, hi ha una que es diu "Mi perro tiene un blog" que li agrada molt, però encara li agrada més una que es diu "Las sirenas de Mako", en fi, això dels gustos va variant i evolucionant, espero...)

      Elimina
  5. Primerament bentornada als blocs i dir-te que potser ens llevem amb més o menys cultura hui o demà però que la cultura és més ue un simple munt de llibres, és l'ànima, el Jo de la Història, com el nostre Jo o la nostra consciència ho és de nosaltres.

    Així que ànim i endavant, que tens tot un món infinit i finit, màgic per començar a desbudellar, a escriure, vinga, au!

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Vicent, dius unes paraules molt boniques, un món màgic per començar a desbudellar, a escriure.... és veritat que la cultura té a veure amb l'ànima, amb allò que som però no sabem definir molt bé, a mi bàsicament la cultura m'ajuda a viure, i no només perquè em paga a final de mes. Abraçada cap a València.

      Elimina
  6. Què contenta que estic de veure't per aquí de nou i més contenta em fas si dius que estàs millor, que deu ser la "bomba" perquè abans ja estaves bé.
    Cada edat té el seu què, encara trobarem coses que ens sorprenguin de la Sara. Que per cert, dóna-li molts bessets de part meva.

    Bentornada, nina!!
    Aferrradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La "bomba", ja m'agradaria... no, el que passa és que vaig tenir un episodi maníac de trastorn bipolar al Nadal, i al gener encara estava una mica bé, però al febrer-març estava bastant ansiosa i deprimida, una combinació francament lletja. Llavors a la primavera m'he començat a recuperar i quasi es pot dir que estic bé del tot, quasi.

      Demà li dono bessets de part teva a la Sara, que ara clapa com un angelet, bessets de part meva, també, lluneta, i gràcies!!

      Elimina
  7. Caram noieta , tu tornes a la feina an els altres aviat agafaran vacances...Si tu dius que estàs millor , jo que m'anelegro, però et veia prou bé! Crec que ser un mateix sempre és important.
    Ja ens explicaràs alguna frase divertida de les que surten de l'enginy de la Sara.
    Ben-tornada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, avui la Sara m'ha dit que és republicana però que troba molt maca la Sofia, però esclar, si algú ha de regnar després del Felip serà l'Elionor, cosa que és injusta, només perquè ha nascut abans... en fi, és bonic veure les coses a través dels ulls (i les orelles, i la boca) dels nens, eh?

      Gràcies per alegrar-te'n, a mi també em fa il·lusió tornar a córrer per aquí...

      Elimina
  8. Aquí estem tots esperant llegir a altre gent, a tots ens interessa saber i tenir oportunitat d'opinar. Ja veus que ets ben vinguda i esperem que de tant en tant et veiem en el blogroll......això del blog com altres coses, només quan ve de gust. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan, sí, aquest temps no tenia ànims de bloguejar, ha vingut quan ha vingut, i seguirà venint, espero!

      Elimina
  9. Bentornada! T'hem trobat a faltar, Gemma. Ara, que estàs més en forma, no ens abandonis. Treu la poteta pel blog de tant en tant,quan et vingui de gust, que estem encantats de veure't.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, moltes gràcies, no, jo crec que no us abandonaré, que això de bloguejar m'agrada (de fet en algun moment s'acosta perillosament a l'addicció :-). Una abraçada!

      Elimina
  10. No saps l'alegria que he tingut de veure avui el teu post!
    Celebro que et retrobis a tu mateixa.
    i que posis el teu gra de sorra en aquesta cultura que, sí, jo crec que és important. vaja, que és fonamental. Potser no la notem moltes vegades, però tendeixo a sospitar que és aleshores, quan no la notem, quan funciona com això que és: fonament, ciment cohesionador, eina de vehiculació de totes les nostres relacions (tan complexes, vivificants i esgotadores). Com l'aigua , és la que no bevem la que ens constitueix, la que forma part de nosaltres.
    Ben retrobada/es. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carambes, moltes gràcies, Eduard!
      Sí, cada dia poso el meu granet de sorra, amb més o menys fortuna segons el dia, també, en això de la cultura, de la manera que tenim de fer-ho des de l'administració, més centrats en els números que en les lletres, em temo (però avui hem organitzat una jornada on es parlava, de cinema)... fonament, ciment, és veritat, és tot això també, forma part del que som.
      Abraçada! ens veiem pel barri!

      Elimina
  11. Gemma! M'agrada molt llegir-te, sobretot perquè això sempre és un bon senyal. Ara sóc jo que estic una mica absent però per sort és per un bon motiu, tinc feina :)

    una abraçada blogaire!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, i a mi m'agrada llegir-te, també, aquí i a ca teva.... no estiguis molt absent, encara que tinguis un bon motiu, i me n'alegro! la societat t'ha d'aprofitar i nosaltres també :)

      Abraçada blogaire back!

      Elimina
  12. Ja vaig veure que participaves als meus blocs! Estic contenta que et trobis bé. M'agrada molt el que dius del nou rei, molt bona ironia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies, Helena, és un plaer llegir els teus poemes, li podríem enviar un al rei :)

      Elimina
  13. jo que me' alegro molt , no no pas de la cosa aquesta de la reialesa.....me n'alegro per tu, que estiguis millor i que facis aquesta aparició pel blog
    una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfree, en aquesta casa almenys, només hi ha lloc per a una reina.... gràcies i una abraçada, ens veiem!

      Elimina
  14. Gemma! M'alegra que estiguis millor i que tornis a treure el nas per aquí... Jo també he estat una mica "out", i potser en continuaré estant... vés a saber!

    I referent a la monarquia... què dir! Se'n podria dir dictadura i no notaríem pas res...

    ResponElimina
  15. I jo també me n'alegro, Alba! Ara has fet un post, així que no estàs tan out, guai.
    Dictadura potser no, però una democràcia poc democràtica segur que sí... petonets

    ResponElimina
  16. Molt bentornada!!!! celebro moltíssim que estiguis millor i que reprenguis l'activitat blocaire!!!!
    Ja veus, jo tb estic poc. Vaig acumulant i acumulant posts, però bé, hi ha temporades per tot. L'important és, de tant en tant, fer-nos la pregunta que tu t'has fet. Xq tens blog? i voler tornar.

    Petonets!!!!

    ResponElimina
  17. Gràcies rits, estic contenta d'haver tornat però tampoc vull que se'm mengi, que sóc fàcilment blogaddicte... :)

    ResponElimina