divendres, 4 d’octubre del 2013

El màrqueting o la vida

Ahir vaig anar a una xerrada sobre la dependència cada vegada més gran (i més greu) dels mitjans de comunicació respecte del poder, sobretot dels bancs. I avui em plantejo que jo a la feina també em censuro o acato ordres que fins i tot arriben a ser ridícules. Com per exemple, no penjar unes dades de taquilla de cinema a la web, perquè "no són bones". El que seria estrany és que fossin bones, ei, que les dades corresponen a personetes que han estat per aquí en els últims 5 anys... Potser "els de dalt" se senten responsables d'aquestes males notes (i aquí "només" parlem de cultura, ai, ai, ai).

I com que lo cortés no quita lo valiente (l'autocensura no treu la il·lusió per fer-ho bé), ara faré propaganda d'una acció en què estic implicada (i tinc unes companyes que encara ho estan més directament i amb molt entusiasme): Escena 25Es tracta de facilitar vals de descompte de 25 euros a joves que tinguin entre 18 i 25 anys, perquè els utilitzin en un o dos espectacles (concerts, teatre, circ, dansa) durant el mes d'octubre. (Els 25 euros els posen els teatres i sales, és a dir, ells posen les butaques a disponibilitat dels joves, i nosaltres posem la organització, la plataforma web, i el seguiment de les dades -això em toca més a mi). Ja s'ha tuitejat que és una operació de màrqueting de la Generalitat. I?? La qüestió no és aquesta, la qüestió és si a més del màrqueting (ça va de soi!), serveix per alguna cosa, si pot servir d'estímul per als joves o fins i tot per generar debat sobre com promoure la cultura avui, que no és poc.

De vegades dic que treballem al Servei de Propaganda de la Generalitat. Fer-ne broma vol dir que encara mantenim una certa distància crítica, crec. També està bé deixar-se portar per la il·lusió, i si hi ha polèmica, doncs benvinguda. De vegades també dic que prefereixo treballar al Departament de Cultura (l'any vinent farà 20 anys!), que al d'Agricultura. M'agrada treballar amb material sensible (que no tinc res contra les patates i les cebes, ans al contrari!). Si no pots escapar del màrqueting, que sigui a fi de bé...


"La revolució no serà tuitejada", un dels espectacles disponibles a Escena 25. Jo hi vaig demà, pel TresC (el lífting no ha colat).

PS. Crec que necessitem aire, altres canals d'informació, altres visions, altres possibilitats de vida. La gràcia de la cultura (que treballa amb material sensible, intel·ligible i imaginable) també és aquesta. Que el poder pugui promoure cultura que pugui anar contra el poder (tot és un suposar) no deixa de ser paradoxal...

36 comentaris:

  1. Al meu avant-penúltim article també parle de l'autocensura, que és una eina dels poders atiats pels mass media per a que la gent no arribe a la comunicació que ens faria ¿humans? No és que hi haja una voluntat al darrere d'un grup d'homes o dones i que tinguen una voluntat clara de fer el que fan, de fet ho fem tots nosaltres i cadascun pel seu compte tot i que també hi ha la positura conspiranòica. I el cert és que treballar per la cultura és una manera de sentir que l'ésser humà ha entrat en nosaltres, no és el mateix treballar en la neteja de Mercadona que amb una faena en què l'ésser humà és el centre i el mitjà.
    Molt bona aquesta iniciativa, llàstima que ací a València la cultura estiga tan i tan malmesa, però cal ser sempre optimistes i pensar que amb la xarxa entre tots fem via, via de la que es fa amb un granet de sorra cadascun, per exemple amb els blocs, jo no sóc un gran escriptor, però com diu la Montserrat Aloy si escrius relats xicotets algun te n'ixirà bé i això és el que faig fóra de la tasca burocràtica o d'organització que sempre és d'allò més important i interessant.

    Salutacions des del barri de Russafa de la ciutat de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, potser el gran poder polític i financer (o financer i polític), en té tant que els fem el joc sense ni adonar-nos, per pur instint de supervivència, a totes les escales.
      M'agrada que t'agradi la iniciativa, està clar que cal reforçar polítiques més de fons a les escoles, etc., però d'entrada serveix per pensar el valor "econòmic" i "espiritual" de la cultura: si regalar entrades als joves fa que la valorin més o menys, etc.
      Dius que "amb la Xarxa entre tots fem via"... sí, són granets de sorra que sumats poden moure coses. Aquest post-granet de sorra almenys em permet expresar-me amb força llibertat.

      Elimina
  2. Jo tinc fe amb les propostes que surten de la població, cada cop és més vist que ho tires endavant tu mateix o poca cosa pots esperar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, pensa que la població també som els que treballem a l'administració i que aquesta inciativa déu n'hi do com s'està portant "des de baix". Però sempre se'n vol treure rèdit, esclar. Tirar les coses endavant un mateix està molt bé però sovint necessites ajut. El problema és que igual no depens de diners públics però has de dependre d'un patrocinador privat. La idea del crowdfunding potser no és ideal però és la que més m'agrada, ara mateix. Bé, ara estem parlant de produir cultura, més que de consumir-la, de les dues coses, de fet.

      Elimina
  3. gran post Gemma. La cultura és el camp base del diàleg i del diàleg neixen la polèmica, la capacitat d´aprendre i per tant el progrés .
    Qualsevol iniciativa cultural hauria de ser premiada amb centenars de petons pel bé que ens procura.
    Aquí t´envio uns quants.
    Enhorabona a tu i a les teves companyes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Enric, m'agrada molt aquesta idea que les iniciatives culturals haurien de ser premiades amb petons. Crec que la polèmica s'enriquiria i de resultes, el progrés ;)
      Petons back i faré extensiva l'enhorabona.

      Elimina
  4. Mica en mica anem aprenent coses sobre els companys blogaires. No sabia que et dedicaves a aquests temes, o no ho recordava. O senzillament estic a la parra, que també pot ser. De totes maneres, molt interessant, com la proposta que ens expliques. Només odiar-te per una cosa, que el rang d'edat acabi als 25! No dona, és broma. Tot el que sigui fomentar la cultura entre el jovent em sembla perfecte, ja que el govern d'Espanya sembla disposat a construir un país de carallots i curts de gambals, almenys ampliem les mires de la nostra gent. Espero i confio que tindrà molt èxit. Cal consumir cultura, en totes les seves versions.

    Per cert, he sentit anomenar l'obra que esmentes. Ja que hi vas, ens en podràs fer cinc cèntims? Bé, si no tens ganes de fer-ne un post ja em diràs què tal en un comentari o on sigui. M'encurioseix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, en realitat estic al consell d'administració de La Caixa, això per despistar... :P

      Tens raó, cultura en totes les seves versions i formats. El tema de l'oferta també és important, els joves no van prou al teatre (a concerts, més) perquè no hi ha oferta per a ells o no hi ha oferta per a ells perquè no van prou al teatre? per això també volem saber què en pensen. I pel que fa a l'edat, al principi s'havia pensat fins als 30, però es va tenir por de morir d'èxit (tampoc no hi entraves, catxis!). Bé, és un experiment, esperem que sigui un èxit, sí!

      Aquesta nit et faig 5 cèntims de l'obra, XeXu, aquí mateix.

      Elimina
    2. Perdó, volia dir, saber que en penseU els joves ;D

      Elimina
    3. Bé, XeXu, resulta que ha passat una cosa: a mi m'ha agradat molt, però crec que en general ha agradat, però sense arribar al meu entusiasme. És una obra per passar-s'ho bé, perquè hem rigut molt, i perquè et fa pensar en com coi s'arriben a produir els grans canvis socials, àlies revolucions, i què hi ajuda i què no. (A més, a mi m'ha tocat la fibra un dels personatges).
      Llavors, he googlejat, esclar, i he trobat un article que està molt bé i que explica, segurament, perquè no ha entusiasmat tant. Te'l passo, per si te'l vols llegir:

      http://www.nuvol.com/critica/la-revolucio-no-sera-tuitejada-una-oportunitat-perduda/attachment/03-larevolucio3/

      L'article en cita un altre (que dóna títol a l'obra) i que contradiu la tesi que les xarxes socials són tan útls per a la revolta social: http://www.newyorker.com/reporting/2010/10/04/101004fa_fact_gladwell

      D'això... camarada follower... ja que tu t'arrisques a recomanar llibres personalment, jo també m'hi arrisco, te la recomano.

      Elimina
    4. Doncs tindré en compte la teva recomanació, però abans de res deixa'm agrair-te la ressenya improvisada. Tampoc no cal que sigui l'obra de la meva vida, no? Si està bé, fa bones reflexions i fa pensar una mica ja pot estar bé. M'ho miraré. Això de camarada follower suposo que és de l'obra, només de pensar-hi ja fa posar els pèls de punta.

      Sobre la cultura, ja es veu que aquest 'no es país para viejos'. No entrava tampoc amb 30, maleït departament de cultura. No hi ha res per aturats? Només faig broma, segueixo pensant que la iniciativa està molt bé i esperem que funcioni perfectament.

      Elimina
    5. "Camarada follower" no fa por, ja ho veuràs...
      La idea és anar cuidant tots els públics.... crec que els bioquímics són un target prioritari ;)

      Elimina
  5. Jo vaig estar a Almagro, al Festival de teatre, i vaig sentir com es criticaven els "Concejales de cultura", davant d'un d'ells, i del PP. Sí que és paradoxal el suport que es fa a la cultura força antisistema, a vegades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, el que passa és que em sembla que per molta cultura que es faci antisistema, el sistema aguanta i metabolitza i la paradoxa es desfà com un terró de sucre... No he estat mai a Almagro, reconec que, així d'entrada, m'agrada més el teatre contemporani. Petonets, Helena.

      Elimina
  6. trobo molt engrescadora la proposta, amb tot el que ens cau damunt la gent ha reduït despeses , per poder viure, la cultura és tant necessària com l'educació i la sanitat , fa pensar, diverteix , i moltes altres coses que sembla estan renyides amb governs totalitaris...benvingudes siguin les iniciatives i tant m'és que siguin des de dalt, des del mig o des de baix...crec que ens cal sumar i multiplicar esforços que de restar i dividir ja anem sobrades....jo et felicito a tu i a aui han tret endavant aquesta idea....

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta el teu comentari, he, he, sumar i multiplicar esforços, vinguin d'on vinguin, perquè segur que en poden venir de bons de dalt, del mig i de baix, you're right. Ara falta que la gent ho aprofiti... Com deia aquella campanya, "si t'ofereixen entrades, digues sí, gràcies".
      Gràcies, Elfree!!

      Elimina
  7. Com que estic una mica pesadeta amb això de la revolta i la revolució (com si jo fos tan antisistema, ha! recomano una peli que no parla d'això, sinó de l'amor (que també té la seva força transformadora.. ai, que se me'n va la neurona!): "Barcelona nit d'estiu".

    ResponElimina
  8. Perdona, m'havia equivocat, mecaxis...

    Ui, avui, després de llegir el post i tot aquest reguitzell de comentaris, hi ha unes quantes qüestions que no acabo de veure clares...Si m'ho permets:
    Dius"prefereixo treballar al departament de cultura, que al d'agricultura"... m'agrada treballar amb material sensible"...Penso que al departament d'agricultura, no nomes hi ha patates i cebes, sinó que també hi ha persones amb la seva problemàtica i sensibilitat..."sinó et pots escapar del màrquetinc, que sigui a fi de bé"???
    Crec que és una bona idea aquesta de promocionar la cultura entre els joves, però dins d'aquest sac crec que hi ha més coses que el teatre...
    Daltra bandapenso que éstanbt important treballar fent la neteja d'un super, com treballar per la "cultura", tot ho fan persones que estan al servei d'unes altres...Potser hem de mirar que el llegir no ens faci perdre l'escriure...
    Perdona però ha estat com una catarsi, sense voler ofendre ningú, uf !!!
    Petonets i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  9. M. Roser, genial que facis catarsi, de fet és el que crec que faig jo en aquest post, amb més o menys fortuna. Allá voy:

    - Cultura abans que agricultura: que jo prefereixi treballar a cultura no vol dir que sigui preferible treballar en un lloc o en un altre, simplement que jo (és molt personal!) prefereixo estudiar, escriure informes, etc. durant 7 hores i mitja sobre pel·lícules, editorials o concerts que sobre productes alimentaris, que evidentment són molt més necessaris per a mi i per a tothom (com ho són les cases o els antibiòtics), simplement és un material que ja m'agradava abans de treballar-hi i per això tinc sort, no parlava pas de les persones!

    - La frase del màrqueting: jo estic en una unitat d'estudis, no de màrqueting. I el màrqueting està molt bé, vendre és fantàstic, a mi m'encanta comprar, el problema és quan vendre es posa en primer lloc, per davant d'altres consideracions com, per exemple, una xifra que és la que és, que igual podria ser més maca? sí, però ja la farem maca si podem, no?

    - Cultura entre els joves: crec que aquesta campanya és "a fi de bé", de moment s'ha fet amb les arts en viu (música i arts escèniques), però es poden fer més accions/més edats... i tant.

    - La neteja del súper: bé, no conec la persoa que neteja, però la caixera del Dia del costat de casa puc dir que està al servei de les persones, a més d'estar al servei de la seva empresa: quan em vaig queixar perquè ja no portaven peix fresc, em va animar a fer una queixa formal (l'empresa ho permetia). No va servir de res, però l'hi vaig agrair.

    Ostres, m'has fet suar la cansalada :) volem llegir i escriure, roser, en això estem d'acord. Petonets i bon diumenge!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que he estat jo? no, no, és aquesta calor que no se'n va, malgrat les tempestes d'aquests dies, he, he...
      Més petonets.

      Elimina
  10. Una iniciativa engrescadora. Desitjo que tingui molt de ressò entre el jovent, que aquests tipus d'espectacles solen sortir cars i s'ho han de pensar dues vegades abans d'anar-hi.
    Bones iniciatives i imaginació, això sempre funciona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, quan no hi ha massa diners, s'ha d'intentar fer coses noves, i els espectacles acostumen a ser cars (encara que hi ha molt teatres que ja fan descomptes), a veure.

      Elimina
  11. Els mitjans de comunicació més "populars" sol ens ensenyen el que volen que creguem i la veritat és que aconsegueixen el seu objectiu... La major part de la gent pensa el que ELLS volen que pensin. És així, no hi ha esperit crític per a res i molta gent s'aconforma amb el que veu o li diuen que han vist. A mi em fa molta ràbia.... i és igual si és cultura o agricultura, a tot arreu ens fan menjar els que hi dona la gana! Ecs!!!!!!!!

    :))) Bona feina Gemma, tot lo que sigui gràtis, és bo! :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, em temo. No sé si tot lo gratis és bo però les millors coses de la vida són gratis (ja ho diu la noia aquella tan guapa en aquell anunci, veus, fins i tot hi ha anuncis que diuen això grrrrr)

      Elimina
  12. Saps que no en tenia ni idea d'aquesta campanya? i és molt greu, treballant on treballo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs s'ha parlat bastant amb Joventut, però no sé amb qui ni fins a quin punt... Bé, no et facis mala sang, ja saps que de vegades a la informació li costa de circular, qui ho diria!

      Elimina
  13. De vegades perdem de vista que el poder no és impersonal, ni unipersonal, ni transpersonal -o potser això sí, ara no sé on m'he ficat...-. Bé, tots servim el poder, i alhora modulem el poder. Uns governants tenen més poder i altres menys, i uns sistemes són més permeables al que pensa la gent que altres. El que diem cultura, en fi, i per no enrotllar-me més, és la millor forma d'assegurar una certa permeabilitat del poder. Un poble inculte serà sempre acrític i més dòcil .
    I de vegades també perdem de vista que en una democràcia els càrrecs electes han d'estar dirigint els serveis públics però els serveis públics estan en definitiva materialitzats per empleats de tot rang, que tenen una gran responsabilitat en executar, i també en proposar, criticar i -potser!- redirigir les rucades que imaginen alguns directius posats a dit.
    Bona sort amb aquesta iniciativa que em sembla admirable i engrescadora!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també tinc un gran concepte de la cultura, com a element que pot ajudar a posar una distància crítica, perquè la cultura té a veure amb la distància (distància de la natura, per començar), però és una distància que es revela moltes coses nostres, així que pot ser mirall, projecció, deliri.... però de vegades penso que la cultura serveix per passar-s'ho bé una estona i punt. I de vegades penso que la cultura ajuda a viure. De vegades penso, però poques, eh??? ;D

      El poder... uf, em fa mandra dedicar-hi una neurona ara mateix. Em cansa molt.

      Gràcies, Eduard, per ser tan lúcid, i ja estàs portant les teves filles davant la web d'Escena 25, aviam que troben per allà on sou.

      Elimina
  14. Ha mort la cultura, visca la Cultura!
    tot el que sigui per subvencionar a la cultura, bemvingut sia, però de fet certa cultura no deixa de ser un negoci. Potser si que es té que subvencionar els esbarts dansaires o els castellers, perquè al no sé negoci desapareixerien...però, es licit? que va ser abans, la gallina o el ou?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris sempre és molt interessant parlar sobre si s'ha de subvencionar la cultura (tenint en compte que se subvencionen molts altres sectors, eh?).
      En teoria, s'ha de subvencionar perquè, a més d'un bé material, com unes sabates, és un bé immaterial (idees, emocions...) i és un bé que fa bé no només a qui el gaudeix sinó a tota la societat. Per això, encara que tu no et puguis permetre una entrada al Liceu, el sol fet que es puguin representar excelses òperes per a orelles benestants puja automàticament el nivelll cultural del país...

      Bé, una obra que no és negoci té dret a existir? potser el mercat encara no està prou "madur" per fer-la rendible, però té uns valors que val la pena recolzar (una història arriscada, unes formes novedoses, etc.) Suposo que tu mateix fas aquesta distinció quan dius que "certa cultura no deixa de ser un negoci" i tens tota la raó..
      La gràcia, trobo, és facilitar que cadascú, cada públic trobi el que li agrada o li pugui agradar, i si pot ser, que sigui accessible (sort que no m'agrada l'òpera!)

      Elimina
  15. genial, m'acavo de donar compte que ja no soc jove...

    ResponElimina
  16. Fa setmanes que vaig saber d'aquest web i hi vaig donar una volteta. La veritat és que està molt ben parit, tant la idea, com el format de la pàgina. Enhorabona doncs pel projecte! Si nota molta feina i molt ben feta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, porquet! demà m'endinsaré en les interioritats del Google Analytics, a veure què en trec. (Mentrestant, allà fora, espero que uns quants joves s'ho estiguin passant bé).

      Elimina
  17. La gràcia de tot això, també, és que sempre m'han dit que quan jo era molt petita, tenia un o dos anys, el que més m'agradava de la tele eren els anuncis, potser la primera frase que vaig dir va ser "truquem a una agència de publicitat"? :DD

    ResponElimina