dimarts, 8 d’octubre de 2013

Minuts musicals

Després de l'estrès del capítol anterior, ens ve de gust una mica de relax... i un diàleg d'aquests que fotografiem de tant en tant al blog:

- Mama, per què canto tant tant tant?
- Perquè t'agrada molt molt molt?
(classes de lògica elemental avançada, nivell 1 i mig)


             "Viure amb tu" d'Isaac Ulam, com m'agrada aquesta cançó


"Enséñame a cantar" de Micky & girls a Eurovisió 1977, me'n recordo perfectament. Per a mi, l'argument definitiu per a la independència de Catalunya és poder votar Espanya a Eurovisió. Per cert, la parrafada de presentació ara dura 10 segons.



Els Beatles tocant en directe "Don't Let Me Down" dalt d'un terrat, un dels grans moments de la humanitat.



        Quins grans concerts, els dels Azucarillo Kings! Amb la Carme!


No hi ha manera de trobar la versió original al youtube, Bob, Bob, ja saps com és d'important aquesta cançó per nosaltres i ja l'hem comprat unes quantes vegades...


              In the beginning there was Otis Redding

16 comentaris:

  1. Sara, jo també canto molt molt molt, perquè la música és genial. Aprofita ara que encara no et fa mal, perquè la música pot arribar a fer mal, saps? Però també et pot fer molt feliç! No deixis de cantar mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que la música és de les coses més genials que s'han inventat, encara que faci mal de vegades, i de vegades fa molt de bé! gràcies, XeXu, passo el missatge a la criatura.

      Elimina
  2. Perquè m'agrada! perquè vull que dirien Nietzsche i l'Ovidi Montllor.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. És a dir: L'essència de la vida!
      Molt bona reflexió la de la Sara, petons de tiet per a ella.

      Vicent

      Elimina
    2. Hahaha, saps que sempre se cita la frase de Nietzsche "sense la música la vida seria un error"... doncs no he trobat mai el text original, tu saps de quina obra és? Més que un error, jo diria que seria una pena, però qualsevol corregeix Nietzsche! D'acord amb ell i Ovidi, perquè vull, pura vida, sí, gràcies, tiet! petons de tornada cap a Russafa :)
      Per cert, tenia un casset amb peces del bigotut al piano (tocades per algú altre, em temo), no sé on coi és!

      Elimina
    3. M'ha encantat la teua resposta tan joiosa i, m'ha posat alegre, hui tindré un bon dia i, ja s'ha alçat la meua dona amb un somriure a la boca.
      Per cert, jo vaig llegir Nietzsche als tretze anys i ara l'estic rellegint, si la trobe ja t'ho dic, de totes les maneres miraré per la xarxa.

      Petons d'amic

      Vicent

      Elimina
    4. Que bé, espero que avui també et llevis alegre...
      Trobo que Nietzsche és molt clarobscur tot ell, i aquesta és la seva gràcia. I la seva desgràcia... Petons

      Elimina
  3. doncs a cantar s'ha dit...ara que encara no hem de pagar per fer-ho

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, com diu l'Alba, les millors coses de la vida són gratis! Ei, bloguejar també, encara no m'ho puc creure, no ens diran que era una promoció i a partir d'ara hem de pagar? calla, calla, no donis idees...

      Elimina
  4. Jo també sóc molt cantaire, perquè m'agrada i perquè vull...Diuen
    que qui canta tot el dia, té cent anys d'alegria...Qui si apunta???

    "Viure amb tu, és com trobar una flor", Maca la cançó...mentre la flor no sigui un card!!!

    Petonets, de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, et veig de cantaire, et veig... ens hi apuntem, i tant, per això molta gent comença cantant a dutxa (i després sota la dutxa).
      Home, si hi ha algun card no passa res, mentre les flors guanyin per golejada!
      Petonets de bon dia!

      Elimina
    2. I després sota la pluja, volia dir, no es pot anar ràpid!

      Elimina
  5. I es clar, cantar dona molta alegria!
    A cantar s'ha dit!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, ja ho deia el Micky a Eurovisió jo tenia 9 anys i tu no gaires més :) (acabo de penjar el vídeo, digue'm impulsiva). "Enséñame a cantar, enséñame a cantar, que tengo triste el corazón y necesito amar".
      I ara, amb alegria, a currar :D
      Petons, encara m'he de mirar el post de la presentació, d'avui no passa!

      Elimina
  6. La meva iaia sempre deia "quien canta, su mal espanta". I si, quan cantem deixem anar molt i donem moltíssim més.

    A continuar cantant.

    No havia sentit mai aquesta cançó de Isaac Ulman. Tb m'encanta!!!

    ResponElimina
  7. Descobrir cançons maques és de les millors coses que hi ha, eh?
    La teva iaia era sàvia, com acostumen a ser les iaies... ;)

    ResponElimina