dilluns, 3 de desembre del 2012

Jorge Boix

Som uns cracks!
 
Això ens hem dit a nosaltres mateixos els papes i mames de primer de l'Escola Mestre Gibert, que vam organitzar una festassa dissabte, la tradicional Festa de la Solidaritat de l'escola que organitzen cada any les mames i papes de primer. Hi ha hagut tallers, jocs de pista, botiga gastronòmica (amb pastissos nostres, bé, per sort el meu brownie no va arribar a veure la llum), mercat solidari, bricolatge, paella, extraescolars solidàries, dansa solidària (els nens de primer amb una mare ballarina, un clàssic), xocolatada, rifes, animació...
 
Jo em vaig apuntar al mercat de segona mà, és el que vaig pensar de seguida: pulsió consumista + pulsió solidària = mercat solidari. I allí que em vaig passar gran part de la jornada, a la nostra paradeta de tot a 0'50, 1 euro, 2 euros i 3 euros (bé, hi havia 3 bicis a 5 euros, que una bici és una bici). I no va ser fàcil posar preus, eh? teníem les variables: envergadura, bon estat i interès. En llibres vam acabar per posar un euro a pràcticament tots, perquè prioritzes un Vargas Llosa voluminós en bon estat sobre la Metamorfosi de Kafka una mica vellet?, un llibre de l'Asimov sobre els egipcis per sobre de La cuina de l'amor? I les joguines, després de comptar els puzzles que tenien un nombre de peces raonable (pels que passaven d'aquest nombre confiàvem en la bona fe del proveïdor), havíem de decidir si un o dos euros, sabent que probablement faríem alguna injustícia irreparable. I els de tres euros? els de tres eren joies excepcionals, joguines pràcticament noves d'aquelles que quan les compres et mires el full d'instruccions amb cara incrèdula, coooom, que diu que hem de fer quèèè? Nosaltres ens vam autocomprar una casa per jugar la Sara (un trastot), dues boles de colors, dos llibres (Filosofia dels drets humans i La natura no té drets, ara me n'adono que va de drets, la cosa), un Tatano, un joc de mates, un tupper del Barça (que van tenir molt èxit, eren de primera mà, no sé d'on van sortir), uns llapissos i tres contes. És el que té treballar en una botiga, que tens la temptació a prop, com deia una mama, no sé que passaria si treballés al Maxipan.
 
Hem descobert que entre nosaltres, papes i mames, hi ha, per exemple, un dibuixant de còmics professional, una crack en la captació de patrocinadors (caldo Aneto mmm), un parell de mames "born to coordinate", un papa (el nostre) que ha aconseguit el regal més preuat, un llibre sobre el Guardiola, i sobretot la revelació de la jornada, el Jorge, un showman i ballarí cubà que va fer ballar a tope les mestres i el director de l'escola, entre expressions de joia i admiració, un bon rotllo total. 
 
I hem recaptat més de 2.000 euros, es veu que el president de Bankia ens vol demanar una festa solidària, que passen un mal moment i els ajuts públics no els arriben. S'haurien d'adaptar els tallers, però, "Taller de blanqueig de diners", "Joc de bitlles: a veure qui es carrega més gent", en comptes de "Xocolatada", "Caviarada".... Però hem dit que no, que només treballem per bones causes. En aquest cas, els diners són per al departament d'oncologia infantil de la Vall d'Hebron, a través de l'Associació Espanyola Contra el Càncer i per als 25 anys de l'escola. Potser és un pèl estrany que ajudem la sanitat pública des de l'escola, o potser no. El que està clar és que com La Sopa de pedres en versió de Xesco Boix, que van representar els de l'extraescolar de Teatre, ho hem aconseguit perquè hi hem participat tots, o una gran gran majoria, i a més amb ganes.
 
Bé, tampoc no hem inventat la sopa d'all, el Joan diu que a la seva escola no feien festes, a la meva sí, i ma mare feia pastissos (bons!) i venia el Xesco Boix i tot. La veritat és que el Gripau blau s'ha convertit una mica en els grans èxits ballables de la temporada, però és impagable veure la mestra de la teva filla i el director de l'escola ballant com locus, i les mames i papes, i els nens, i la teva filla amb cara de felicitat, apa som-hi tots!!!
 
 
 

29 comentaris:

  1. Felicitats!!! Viure l'escola des de l'escola i implicar-se en l'educació dels teus fills a nivell lúdic és preciós. Jo també ho vaig fer, ara a l'institut ja no toca :)
    Sí que he de reconèixer que l'experiència va ser fantàstica però el record que tinc de tot plegat és molt amarg. Bé són coses personals, deixem'ho estar.
    Gaudeix d'aquests moments que com bé dius tu "no tenen preu".
    Un petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ona, cada vegada li veig més la gràcia a això de "fer escola", a més crec que és l'inici d'una o unes grans amistats ;) La Sara ja n'està fent (de vegades hem de fer autèntiques estratègies per separar les nenes després del cole).
      Llàstima que t'hagi quedat un record amarg, però implicar-se tant també té els seus perills, esclar... petons!!

      Elimina
  2. Tu creus que els de Bankia, o el govern mateix, aprendrien a fer les coses tan ben fetes com vosaltres? Tant de bo fos així!

    Felicitats a tots vosaltres!!
    Una aferradeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em temo que ni els de Bankia ni el govern serien capaços de trobar "solidaritat" a l'Apalabrados.
      Moltes gràcies!!! Una aferrada!!

      Elimina
  3. Sí que sou uns cracks, sí! A la meva escola mai van organitzar cap festa com aquesta, ho trobo molt enriquidor i poder compartir amb la canalla i els altres pares tota la preparació i aquests moments ha de ser genial. Enhorabona, Gemma!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat enriquidor i ha tingut moments curiosos, com quan discutíem si hi havia d'haver comissió de neteja o la neteja l'havíem de fer entre tots, en plan solidari (al final, entre tots). D'altra banda, en aquesta festa sempre s'havien donat tots els diners a una ONG, però aquest any són els 25 anys de l'escola i també vam debatre sobre si donàvem tot a la ONG, tot a l'escola o meitat i metitat, al final ha estat meitat i meitat. I els nens també s'han implicat a l'hora de donar joguines, sobretot, que tampoc no és fàcil! Tampoc no és fàcil explicar-los què és el càncer, però bé, saben que és una malaltia molt greu i que els estem ajudant.
      Gràcies, Sílvia!

      Elimina
  4. Molt bona iniciativa, i si podem o podeu ajudar els malalts de càcer molt millor, hi ha persones que ens volen llevar la sanitat pública i hi ha d'altres que ens la restitueixen, així s'ha de fer, si tots hi posàrem un granet de sorra tot aniria molt millor.
    Au! Amunt! i endavant amb la vostra solidaritat, tot i que siguen els diners finibles ens són importantíssims.

    Una abraçada solidària

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, em sembla una molt bona inicitiva, va començar amb el tsunami del 2004 i s'ha instaurat com a tradició a l'escola. La sanitat i l'educació públiques són aquelles famoses línies vermelles de les que parlava l'Herrera.... em sembla que estan una mica trepitjades :(

      Però endavant!! Abraçada solidària (que no solitària) cap a València!!!

      Elimina
  5. Quina festa més xula! M'ha encantat la idea del mercat solidari i a sobre que tot estigui a tan bon preu! Al meu cole quan érem petits feiem festes, però no molaven tant! :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va quedar molt xula la festa, i era entrada lliure per a tothom, hauries d'haver vist "La pelu màgica", semblava una perruqueria de veritat! El mercat, com a bona botiga autèntica, va acabar fent rebaixes, tot a un euro, me lo quitan de las manooooos!!
      (Però ha sobrat material que estem intentant repartir de la millor manera possible)
      Segur que us ho passàveu la mar de bé a les vostres festes, també!

      Elimina
  6. Quines festes que us munteu, tu! Qui diu que no t'ho pots passar bé en festivals d'aquest tipus. N'ets una prova clara. Vinga: 'vaig conèixer un gripau blau, un gripau blau babaaaau...'

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, el més curiós és que t'ho passis millor organitzant-les, no m'ho pensava pas!! que si safates de xocolata amunt i avall, que si hem venut aquell joc de 3 euros que no sabem ni que és, que s'han emportat el de l'Asimov sobre els egipcis que no sabia si quedar-me, que si quasi ens descuidem la rifa del violí... Xexu Xexu, prepara't, que no sé si cantaràs el Gripau blau, però que cantaràs, segur!

      Elimina
  7. Només hem muntat festes escolars per al benefici de viatges de final de curs i coses així. Meravellós que la munteu per a causes bones. Ja ho diueu, la felicitat és una festa!
    Això sí, em temo que avui us deu haver tocat la feina de col·locar tanta compra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La felicitat és una festa, i tant!! i si ajudes i t'ajudes i ajudes a ajudar i ja m'estic fent un liu, encara millor!
      No et preocupis que tot s'acaba col·locant... Ara he trobat un llibret que no recordava que havia comprat també, per 0,50 euros, "El libro minúsculo del Feng Shui en el trabajo". Diu coses sàvies, que tu que ets una mica-molt savi oriental segur que coneixes i potser practiques: "Evita sentarte delante de la pared de un lavabo. Cuando haya un lavabo al otro lado de la pared que tienes a tu espalda, de nada te servirán ni tu esfuerzo ni tus planes de éxito laboral. Debes alejar tu mesa de esta posición" o, "Celebra las reuniones en mesas redondas. Las reuniones que se celebran en mesas redondas suelen ser tranquilas y no presentar obstáculos, sobre todo cuando la sala se encuentra orientada al oeste. Las mesas redondas fomentan las buenas relaciones y el trabajo en equipo, lo que contribuye a que se tomen las decisiones más acertada y a que florezca la buena voluntad." Abraçada!

      Elimina
    2. Doncs en una fase de la nostra vida familiar vam comprar algun llibre de feng-shui, però ara mateix crec que fa pols en algun prestatge on, efectivament, va quedar col·locat.
      No tinc el lavabo a l'esquena, però sí taula rodona al despatx. Avui, vés per on, he tingut allí una reunió on em proposaven participar en una iniciativa d'aquestes que comentes, d'ajudar a ajudar.
      El que no em queda clar és com es determina cap on s'orienta la sala,perquè és quadrada i té quatre cantons. La taula rodona, és clar, no té cap cantó.

      Elimina
    3. Ajudar a ajudar és un bon invent, i el feng-shui, si hi creus, també deu anar bé, per si de cas no canviïs de taula, per molta oferta de l'Ikea que t'arribi ;) Diu una cosa amb la que estic totalment d'acord: "trabaja con música"!!

      Elimina
  8. Ho trobo fantàstic i meravellós! passar-s´ho bé , recaptar per solidaritat....genial! per cert a bankia ni un euro! felicitats per la festa i la recaptació tot un èxit! ves per on l'altre dia que va morir el germà de Xesco Boix de retruc em vaig recordar d'ell....de les seves cançons ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree! Vaig veure fa poc un reportatge a la tele sobre el Xesco Boix i la veritat és que era un gran paio... no entenc que es pogués suïcidar (sembla que va ser un suïdici, encara que no està clar), em sembla que tenia depressions. Ells sí que era un autèntic crack!!

      Elimina
    2. Sí, feia dos mesos que estava ingressat a la comunitat terapèutica de Malgrat
      http://www.xesco.cat/plantilla1.php?id=37480682

      Elimina
  9. Caram quin bon rotllo d'escola i sobretot els pares i les mares! Amb la sort que tinc, segur que si mai tinc fills em toca una escola sosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cas típic 2310: noi és papa, noi li agrada la Festa del Frikisme de l'escola

      Elimina
    2. calla calla que el 2310 em sembla molt proper encara xD

      Elimina
  10. Ai! (sospir) m'has fet recordar els bons temps en què els meus nens (dos tios amb barba que volten per casa) anaven a l'escola. Una escola fantàstica on els pares ens hi passàvem una bona part del temps, també. Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clidi, em pensava que un dels teus nois amb barba s'havia independitzat (per aquell post tan maco de l'Orzowei que vas fer, potser em vaig perdre el de la tornada...)
      M'alegro que fos un escola fantàstica i que la féssiu fantàstica (perquè sola no es fa...) Veig que l'escola no només és per als nens, és una mica per a tots, que curiós! Gràcies!

      Elimina
  11. Gemma, un text que em porta el record de moltes vivències...M'agrada l'expressió de " papes i mames", darrerament no la sento gaire...Les festes a l'escola, sempre són entranyables sobretot si els papes i les mames hi aporten cadascun d'ells alguna habilitat personal per compartir amb els altres...I si es una festa solidària em sembla fantàstic i no és estrany que ajudeu la sanitat pública, penso que bé prou que ho necessita i entre tots/es...
    Ai, no us deixeu ensarronar pels cants de sirena dels bancs, he, he, que aquests s'apunten a tot...
    Petons balladors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, fa gràcia això de les habilitats, que de vegades coincideixen amb la professió i altres no, em sembla que ara entenc allò que deia la Sara de "feina lliure" ;) i és maco això de conèixe's més, i compartir, com tu dius.
      Veig que hi ha moltes iniciatives d'aquest tipus, petits ajuts que no resolen els problemes, però que la gent vol fer, és com dir, si no es fa "des de dalt" s'haurà de fer "des de baix"... Però no pateixis que no ens deixem ensarronar per senyors encorbatats, les festes de la solidaritat tenen un codi ètic molt estricte! Petons!!!

      Elimina
  12. nosaltres la fem al març, es recull roba es renta i es dona, llibres, tratos varis i fan tallers, gimcama, butifarra popular...es tot un dissabte...es molt xulo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, Aris! I molt millor al març, o a l'abril, crec que feia massa fred, a la nostra, per molta activitat que hi hagués, ho proposaré a la reunió de valoració! (després de l'eufòria, ara és el moment de l'autocrítica ;)

      Elimina