dimecres, 14 de novembre de 2012

Feina lliure (i altres contradiccions austeres)

- Tu a la teva classe, fa molts anys, feies feina lliure? Si és típic de primer...

 
 
Obviarem això de "fa molts anys"... No ho sé, si és feina no és lliure i si és lliure no és feina, em sembla d'entrada, però més que res això em serveix d'introducció al tema de la vaga de demà, d'avui. Hi ha gent de la meva feina que no fa vaga perquè no s'ho pot permetre. I gent que no pot fer-la perquè no té feina. Bé, doncs jo faré vaga també per ells. Faré vaga perquè és la manera de queixar-me com a personeta i com a col·lectiu.
 
Aquests dies li dono voltes al tema de l'austeritat: d'un banda està clar que les polítiques d'austeritat no funcionen, només creen més misèria, i per això ens queixem. De l'altra, sembla que s'hauria de tendir a l'austeritat en el sentit del decreixement, almenys en les economies avançades. Suposo que la gràcia en la combinació dels dos elements està en la redistribució de la riquesa i la redistribució del treball, que si cal un decreixement perquè la Terra no pot més, que sigui equilibrat i "volgut" i no la conseqüència de l'avarícia financera que cau sobre les espatlles de la majoria de la població (això no vol dir que siguem uns sants, tampoc). Hi ha una dada que trobo molt bèstia i és que amb els diners que s'han donat als bancs des del principi de la crisi, 4,6 bilions de dòlars, s'hauria pogut eradicar la fam al món 92 vegades. Això ja depassa la vaga europea, això és per posar-se en vaga la humanitat sencera.
 
Suposo que com a cosa humana el capitalisme també pot mutar i canviar i fins i tot desaparèixer. Van sortint llibres i veus que parlen d'una superació del capitalisme (que tampoc pot ser el "socialisme real" o també anomenat "capitalisme d'estat"). No ho sé, sembla clar que si és capitalisme no és just i si és just no és capitalisme... De moment, fem passets com el de demà, vull dir avui.
 

40 comentaris:

  1. Aquest post ve força a tomb amb el comentari que em vas deixar ahir a aquestes hores, que ja he contestat parlant de les polítiques d'austeritat i la seva ineficàcia. Sempre des de la perspectiva d'algú que en sap poc d'economia, però hi ha algunes coses que em semblen evidents, i està més que demostrat que el règim establert no funciona. La solució no la tinc, és clar, si no ja m'haurien matat perquè no la fes pública.

    Pel que fa a la vaga, jo no hi crec i em sembla que és una mesura de protesta poc vàlida a l'actualitat i per la mena de feines que fa la majoria. Com he llegir en un blog fa unes hores, tampoc crec que deixar de treballar sigui bona idea per demanar millores en terreny laboral. Una altra cosa en la que el país està dividit, sempre ens costa entendre'ns. Però bé, ens hem de respectar els uns als altres, això sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, ja he vist la teva resposta al meu comentari d'ahir, gràcies, està clar que s'ha de revertir el cercle viciós de l'austeritat, que només crea més austeritat, precisament... S'ha de veure el tema del decreixement, si és viable i positiu (no sé si és contradictori amb el rebuig de l'austeritat). Jo tampoc entenc un borrall d'economia, ho intento però em supera.

      El tema de la vaga, entenc que creguis qué és ineficaç, i segurament ho és, tot i que algunes vagues han aconseguit canviar polítiques, deixar de treballar és un mètode de pressió, entenc, un dels pocs que tenim, encara que en podem inventar d'altres (potser aprofitant les noves tecnologies?), també hi ha la manifestació i està clar que quan és realment multitudinària (11S) té el seu efecte. Bona nit!

      Elimina
  2. Jo que m'he ficat en alguns embolics a la meua faena no puc fer vaga, em jugue el jornal dels propers huit mesos, però estaré amb tots els qui la fan, d'una manera simbòlica, si més no amb el meu bloc i anant a la manifestació, el cert és que hem de fer alguna cosa i el decreixement no és el que plantegen sinó l'austeritat per arribar a un estat d'esclavatge on la ciència s'alie amb el futur discurs de l'amo.
    En el vaivé dels cinc discursos èxtimament i íntima és on rau la Història, i els que pertanyem a l'histèric hem de fer endegar la balança d'alguna manera, però si et val et diré que la darrera vaga vaig ser l'únic dels meus companys de faena amb una altra dona que la vam fer, i és que és complicat diguen el que diguen els amos, fer vaga és com perdre la faena en molts llocs.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, reconec que hi ha gent a qui li és realment complicat fer vaga, i que, com en el teu cas, us podeu jugar el lloc. Jo treballo a l'administració i en aquest sentit sóc força privilegiada, ens retallen el sou, ens treuen dies personals, ajuts socials, però no crec que ningú tingui por a possibles represàlies per fer vaga. En el meu despatx som 5 i 4 hem fet vaga, inclosa la cap, i la 5a no ha pogut per motius econòmics.

      Esperem que no arribem a l'estat d'esclavatge... Una abraçada cap a València

      Elimina
  3. malauradament aquests petits oassos no serveixen de gaire, es veu que fins que no hi han desgracies humanes el poder no mou les mans. Indignat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, sembla que el suïcidi és una "forma de pressió" molt efectiva, perquè espanta el poder, perquè crea alarma social... molt trist.

      Elimina
  4. La primera vaga que faig des de que treballo on estic ara i tinc la sensació que m'han titllat de "bitxo raro" i m'han assenyalat tots amb el dit.... Què collons és un dia de vaga comparat amb tot el que ens han robat, enganyat i manipulat?? Potser un dia de vaga no solucionarà res, però el que està clar és que si no ens queixem una mica sí que no hi haurà res a fer.... Ptonets Gemma!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Alba, jo també penso que s'ha de mostrar la queixa, la indignació, i la vaga és una eina per fer-ho, que et muntin dues vagues en un any deu voler dir alguna cosa... Aquests teus companys de feina poden venir a la manifestació :) Petonets!

      Elimina
  5. Recordo que el meu antic cap el dia de la vaga feia festa, s'agafava hores d'assumptes personals. No jutjaré ningú per fer vaga o no, jo ara mateix treballo des de casa i tant si en faig com no, només m'afecta a mi. Però si treballés en una empresa, en faria. Penso que ara qualsevol moviment serveix per fer-nos sentir, encara que sigui fluixet. Així, que estic amb tu!! Una abraçada :))

    ResponElimina
  6. L'opció de fer vaga o no és igualment respectable, de fet, no m'agraden els piquets, però jo ho tinc clar, no puc no fer vaga, és un dret que vull exercir encara que em descompin pasta i que no sigui gaire bo per l'economia (l'economia de qui?). A més estem intentant que aquests diners que ens treuen vagin a parar a una ONG (ja veurem). Una abraçada de casa a casa, Sílvia!

    ResponElimina
  7. Jo no faig vaga al carrer perquè no m´ho puc permetre, he decidit fer-la des de dintre. És a dir, una vaga de braços caiguts al lloc de treball.
    Són les onze del matí i encara el "boss" no ha dit ni piu.

    Aferrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que si ha dit piu sigui un piu positiu :) Aquesta també és una manera de protestar, ara cal aixecar els braços, al carrer (bé, el temps que em deixi la Sara... potser l'hauria d'haver deixat a casa la iaia, aiii) Bé, fins ara!!

      Elimina
  8. Jo intento ser crític en tots els àmbits i buscar la veritat més enllà dels meus prejudicis.

    En temes econòmics crec que estem tots una mica descol·locats. En aquest post enumeres un seguit de problemes i situacions que són ben patents (bé, en algun podria discrepar. No crec que tenir un 8% de dèficit pugui ser considerat "política d'austeritat". Crec que si no hi ha diners per coses necessàries és perquè s'han malbaratat en coses no tan necessàries però la solució no crec que sigui viure eternament tirant de crèdit) i tu mateixa trobes algunes contradiccions.

    A llarg termini, sembla sensat pensar en un decreixement obligat pels límits del propi planeta. No pot ser que una població creixent demandi cada cop més recursos d'un planeta finit. A més hem de tenir en compte que estem gastant més recursos que altres països i la nostra crisi (dic nostra perquè hi ha països emergents on ara mateix no estan en crisi) també s'explica per una redistribució mundial dels recursos. Com a exemple típic, veiem les fàbriques que s'han traslladat a la Xina, perquè és més barat produir allà. Els llocs de feina que hem anat perdent aquí, que havien estat ocults sota la bombolla immobiliària durant uns anys, ara emergeixen amb força.

    Així doncs, estem fotuts. Volem viure com quan Europa era una regió especial que xuclava els recursos de mig món però alhora volem que el Tercer Món tingui possibilitats de sortir-se'n amb dignitat i oportunitats. Volem drets socials que pagàvem amb els impostos d'unes empreses que han fugit a països on es paguen menys impostos perquè no cal pagar drets socials a la seva població.

    Porto molt de temps intentant escoltar alternatives més justes per sortir del pou on estem ficats però, sincerament, no n'he trobat cap que sigui aplicable a escala estatal i que no tingui contradiccions evidents. A petita escala, doncs sí que crec que es poden fer coses: consumir productes de proximitat que donin feina als nostres veïns, orientar l'economia a sectors amb futur, reduir la despesa energètica... però polítiques màgiques que ens treguin de la crisi de forma ràpida i sense dolor encara no n'he sentit cap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sergi, m'ha encantat llegir el teu comentari.

      Elimina
    2. A mi també m'ha encantat, és molt lúcid. M'encantaria trobar alternatives més justes, com tu dius, però tampoc sé gaire on agafar-me. En Jordi Garcia Jané diu en el seu llibre "Adéu capitalisme 15M-2031" que no hem d'esperar que la gent es torni santa o revolucionària per canviar el món, sinó que cada cop ens anirem tornant més conscients i altruistes i això ens portarà a una ecodemocràcia cooperativa (que ens farà ser més conscients i altruistes).

      No sé si hi arribarem, però tens raó que el que podem fer són accions a petita escala (de fet és el "pensa globalment, actua localment"), consum de proximitat, banca ètica, etc. I això pot anar creixent, com diu l'esmentat Jordi "A mesura que les reivindicacions obtenen els seus objectius, es multipliquen i més sectors es mobilitzen, les lluites defensives donen pas a les ofensives i la mera resistència es converteix en disputa per l'hegemonia. Aleshores es compleixen les condicions perquè conflueixin els sectors en lluita en un programa comú de mobilitzacions, la qual cosa exigirà un treball d'apropament entre sectors per construir ponts, i la síntesi de les reivindicacions parcials en un programa de canvi global. Un programa d'aquesta mena hauria de contenir objectius relacionats amb els nous drets polítics, socials i laborals, la radicalització democràtica, la reconversió ecològica de l'economia i el desenvolupament d'una economia social i solidària.". I ja situats en la (u)topia: "El diner s'ha democratitzat i es considera un bé públic, com ho és també el sistema financer, convertit en propietat púbica o cooperativa. L'interès sobre el diner comença a ser un anacronisme."
      Tindré 63 anys el 2031, així que segurament veuré si hem pogut realitzar aquesta (u)topia. Tinc els meus dubtes...

      Elimina
  9. La dada que esmentes és esfereïdora... sembla clar que el capitalisme ha arribat a un punt de no retorn, de perversió absoluta del sistema, i està condemnant a un cada cop major nombre de gent a la pobresa, misèria i fam, mentre un petit percentatge s'està enriquint cada cop més. La solució? Complicada. Jo no tinc prou bagatge ni hi entenc tant com per plantejar res, però sembla clar que, mica en mica, estem caminant cap a un nou estadi del capitalisme (no sé si aconseguirem superar-lo del tot, almenys de moment). Però el que tinc clar que si la població, nosaltres, la gent del carrer no tiba amb força cap estructura es mourà, doncs els de dalt, els que remenen les cireres, les remenen i se les foten, i això no interessa que es mogui... sempre i quan el poble no tibi amb força (que per cert, tinc els meus dubtes que aquest ho faci, i ho faci a la una).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, em sembla que sí, que hem de tibar des de baix, i confiar que cada vegada tibem més i més gent (cadascú intentant superar les seves contradiccions i prejudicis, perquè el capitalisme també ens dóna comoditats als d'aquesta part del planeta). Se m'acut un eslògan (que potser he sentit): No es pot especular amb la vida de la gent. A més d'immoral hauria de ser ilegal. No es pot morir la gent de gana en ple segle XXI, si he de viure austerament, que ja em fot, perquè a mi m'agrada viure bé, com a tothom, almenys que sigui perquè pugui viure millor la gent que viu pitjor. Segurament això és hipòcrita, com crec que deia el Sergi, perquè durant anys no ens ha afectat tant la misèria aliena, és veritat, ara ens emprenya (o m'emprenya) més. Potser és que veiem clarament com els de les cireres se les foten davant dels nostres morros i nosaltres no en tenim.

      Elimina
  10. jo faig vaga però es com si no en fes perquè soc autònom i cada dia tinc menys feina. Concretament, des del divendres passat que no he aconseguit cap comanda o sigui que estic aturat a la força. Potser sembla que no serveix de res la vaga, però mira els desnonaments, quan s'ha vist que era molta gent la que es queixava han començat a buscar solucions. Les retallades passa igual

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, els autònoms esteu ben fotuts, no? Em sap greu, de moment aquesta vaga sembla que no fa modificar cap política, però és veritat que el tema dels desnonaments dóna una mica d'esperança en que les coses poden millorar...

      Elimina
  11. em consola saber que els directius dels bancs rescatats no podran dormir pensant que els calers que els hi han donat podrien haver servit per una cosa molt millor. Perqè no poden dormir, oi...?

    ResponElimina
    Respostes
    1. molt bo l'acudit...ja ja...dormen com nens petits...

      Elimina
    2. Bona aquesta, pons! Doncs penso com l'Aris, que dormen com nens petits, com el tio Gilito...

      Elimina
  12. continuo pensant que les vagues no serveixen per absolutament res. Es trist i es una llastima pero nomes ens queda el seu sentit romantic i que alhora es cada vegada mes reduit i intim.
    S´ ha de trencar l´ ordre i pelar.ne algun, perque l´ evolucio nomes pot venir de la revolucio.
    Bernard Shaw deia que l´ home raonable s´ intenta adaptar al mon mentre que el no raonable fa que el mon s´ adapti a ell, per aixo, qualsevol progres substancial es deu a l´ home no raonable....
    amb paraules, reflexions , quatre pancartes i tres crits no s´ aconseguira res...pero si algun dia trobem penjats a quatre banquers sense escrupols, reallotgem als desnonats a les seves finques de Begur i posem a la garjola al primer politic que menteixi amb cadena perpetua no progressarem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Enric, que jo sóc del rotllo "happy flowers"... no ho sé, la meva idea era anar poc a poc però implicar a molta gent i tu dius revolució... un altre sistema seria suïcidar-nos en massa, més que res perquè ja no tindrien consumidors. Bé, bé, no descartem la revolució, si pot ser sense pelar ningú, lo de reallotjar els desnonats a les finques de Begur em sembla una gran idea, i lo de les garjoles per a polítics i banquers, també. L'evolució sempre ve de la revolució?

      Elimina
  13. El que passa, gemma, és que la tal austeritat és falsa: és només redistribució, sí, com la que demanes, però a l'inrevés: de les butxaques dels contribuents als especuladors financers.
    La clau és, penso com tu, decréixr, però de manera intel·ligent, o, si tu vols, créixer cap a on la riquesa pugui ser sostenible i compartida. Just el contrari del que es fa ara. Per exemple, quan el govern espanyol ha reajustat el mercat de l'energia, el primer a rebre ha estat el de les renovables, que és cap on se suposa que hauríem d'apostar, per crear una economia neta i llocs de treball.
    Una cosa que cada cop que hi rumio tinc més clara -crec-: els estudis monetaris de l'economia, siguin de la banda que siguin, de dretes o d'esquerres, no fan més que caure en el parany d'una economia que no té en compte el valor d'aquesta sostenibilitat i de la veritable riquesa que podria salvar-nos a tots plegats. Per no allargar-me: en el càlcul del PIB s'inclou el "producte" financer, que e´s precisament la font d'aquesta crisi, i en canvi es negligeixen molts treballs reals que estan aportant una mica de benestar i esperança a la gent.
    Quant a la jornada d'ahir, crec que el que falta ara és que la mobilització se centri en projectes clars i realitzables. A mi em va semblar una repetició -innecessària- de la vaga de març. cal apostar per la imaginació i er les formes de mobilització que sumin quanta més gent millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord. L'austeritat no és per a tothom, està clar, perquè no es deriva dels límits del planeta sinó de l'avarícia ilimitada de botins i companyia. Això del PIB que dius és important, crec, també ho diu l'amic Oliveres i el llibre aquest que comentava, que no esmenta directament el producte financer però la idea és la mateixa: "La llei sobre el nou indicador de riquesa global adopta un nou mesurador del benestar humà de la societat. Mentre que el PIB no distingia entre la producció de coses necessàries i producció de coses supèrflues o, fins i tot, perjudicials, el nou indicador, d'una banda, descompta el cost de pal·liar mals individuals (per exemple, accidents de circulació) o col·lectius (per exemple, una catàstrofe climàtica) i, de l'altra, afegeix una estimació del valor del treball reproductiu i comunitari."
      Jo vaig fer la vaga convençuda, però sí, estaria bé trobar noves formes (l'Enric n'apunta algunes) i projectes concrets...
      PS. Què vol dir treball reproductiu?

      Elimina
    2. Suposo que el treball reproductiu és el que va de la Gemma a la Sara, i la transmissió de cultura i intel·ligència que això implica :-)

      Elimina
    3. hahaha més aviat va de la Sara a la Gemma!

      Elimina
  14. L'austeritat porta la població a situacions del passat ...mentre uns quants segueixen enriquint-se.....jo em pensava que sí, que la crisi hauria de servir per liquidar el sistema capitalista...de moment veig que no anem pas per aquí....

    ResponElimina
  15. Elfree, sembla que el capitalisme és un bitxo resistent, però li farem una cara nova que no el coneixerà ni sa mare ;) abraçada!

    ResponElimina
  16. Ui mare meva, tot això és un galimaties que no sé pas com ens en sortirem...Jo penso que la societat ha evolucionat en gairebé tot menys en la manera de fer valdre els seus drets. Em sembla que és un contrasentit que es continuïn fent vagues com fa cent anys, s'haurien de buscar maneres de protestar més en consonància amb com és la societat avui dia...A més crec que les vagues d'un dia no serveixen per gran cosa, i són un dispendi que tal com està el país, l'acaben d'empobrir...
    Jo recordo que la primera vaga que vaig fer, va durar quinze dies i realment vam assolir les nostres reivindicacions...
    Aquests dies, mirant la tele m'he posat de malhumor;
    La convocatòria ha estat un èxit deien els sindicats...i després resulta que la meitat de persones que l'ha feta, era per por dels piquets "informatius", sí, sí, t'informen que si no fas vaga et tustaran...Suposo que tothom ha vist per la tele com s'intentava dissuadir els que volien treballar , a cops de pedra, trencant vidres, apedregant autobusos, posant petards sota els camions i un llarg etc...
    Si els sindicats es guanyessin la confiança del personal com a alguns països d'Europa que un 60 o 80 per cent estan sindicats, no haurien de fer vagues perquè ja negocien directament amb el govern... Però aquí, com que no estan a l'alçada, la gent passa i aleshores fan mans i mànegues per posar-se medalles... Dret a fer vaga, però també dret a no fer-ne!!!
    A mi el que més em preocupa ara, són els desnonaments que només de pensar-hi se'm posa la pell de gallina, i que mentre es van salvant caixes i bancs, aquests van collant a la pobre gent que no pot pagar les hipoteques, després de donar crèdits a tort i a dret prometent el món i la bolla...
    No nhi ha un pam de net!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, veig que també critiques les vagues... ara no sé quina vaga dels anys 90 va fer canviar les polítiques del Felipe González, però esclar, la societat ha canviat molt des de llavors, per això potser es podrien utilitzar encara més les noves tecnologies com a forma de protesta, s'ha de mirar com. I tens raó que una vaga en què la meitat de la gent està coaccionada perd molt del seu sentit, però tant per una banda (piquets) com per l'altra (empresaris), però continua sent una manera de "visualitzar" la queixa. Bé, hi pensem.
      El tema dels desnonaments és molt greu, sí, i veig que no s'ha arreglat gaire cosa, de moment. M'admira la gent que s'arromanga i va allà a plantar cara, i tant de bo tots els policies fessin objecció de consciència! anirà a desnonar el de Guindos??

      Elimina
  17. Jo et parlo d'una vaga que vam fer els mestres, perquè cobràvem un sou de misèria i ens el va apujar...El que no recordo és quan va ser, però molt abans de la que dius tu, a finals dels 70 o principis dels 80, potser era l'època de l'Adolfo Suarez...???

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, he googlejat una mica i no he pogut trobar més info sobre la teva vaga, però crec que era una època amb moltes vagues sectorials... La que deia jo veig que és la de 1988 contra la reforma laboral del Felipe González, seguida per un 90% de la població activa i que va fer retirar la reforma i augmentar la despesa social. Potser, més que una vaga, que per tenir efecte hauria de ser realment massiva, ara té més força una gran manifestació, però sembla que hi ha manifestacions que són més voluntat d'un poble que d'altres, no ho acabo d'entendre (o sí). Gràcies i petons!!

      Elimina
  18. La darrera vaga jo estava a l'atur. Vaig anar a la manifa.

    ResponElimina
  19. Em sap greu, Josep, demà tenim una altra mena de manifa, a veure com ho fem!!

    ResponElimina
  20. M'ha agradat molt llegir l'apunt i els comentaris. Només t'ho volia fer saber. Gràcies!

    ResponElimina
  21. Invitación
    Yo soy brasileño, y tengo un blog, muy simple.
    Estoy lhe invitando a visitar-me, y se posible, seguimos juntos por ellos.
    Fuerza, Alegría y Amizad.
    Ven acá, y deja un comentário, para YO, seguí en su blog con facilidad.

    Abrazos, del Brazil.

    www.josemariacosta.com

    ResponElimina
  22. Gracias por pasarte por aquí, José María, muito obrigada, saludos para ti y para tu blog, abraços!

    ResponElimina