Ostres ostres ostres, se m'acumula la feina, queden tres hores per a la fi del món (però a quina hora era, exactament?) i he de preparar l'últim sopar (podria marcar-me un detall i fer espaguetis, que sempre està bé retirar-se amb un èxit), he d'incrustar una foto del nostre tió infrautilitzat, que no infravalorat, he d'explicar l'anècdota de la Sara amb el tió: "li donem una mandarina al tió?" i el moment de suspens que tot pare/mare tem "però menja de veritat?" i en veu baixeta baixeta la seva pròpia resposta "no m'ho crec", i tot seguit, la seva pròpia resposta a la resposta, en contraatac: "però li pelem la mandarina i la posem en un plat, eh?" Sí senyora, de moment no deixarem de creure en la màgia, però li facilitarem les coses, perquè que un tió mengi mandarina, vale, però que a sobre se l'hagi de pelar, això ja no cola!!
Un moment, vaig a penjar la foto del tió en qüestió.
(...)
Doncs no, el tió en qüestió no vol ésser penjat. I és que jo ho entenc, és el tió de reserva, el titular és el de la meva germana, i a aquest no el podem engreixar massa, si volem ser coherents. Total, trista vida la d'aquest tió, qüestionat i menystingut, després de passar-se tot l'any al balcó, amb l'arbre de Nadal. Mengen espaguetis els tions?
I és que tot té la seva lògica, si li saps trobar, una mare m'explicava avui que per fer creure al seu fill allò del Ratoncito Pérez (el nen li va dir que un ratolinet sol no podia portar tants regals a tants nens) li va dir que el ratolinet té un munt de follets que l'ajuden, ah, llavors sí. El mateix nen, aquest any, després que els Reis no li portessin un regal que esperava l'any passat, ha acceptat fer la carta als Reis, val, però de donar-li al patge ni parlar-ne, aquest any farà servir el correu ordinari (i quan faran servir l'e-mail, els nens? no pot tardar....).
I a mi que aquesta fi del món em dóna BONES VIBRACIONS...
(O col·lapsem o evolucionem com a espècie, diu en Jordi Pigem, moment de consciència social-còsmica).
Fins després!! (o no!!). Ja bullen els espaguetis!!!!!!!!!!!!
Després del després:
Després del després:
La hora del fi del món es les 00:00. Però crec que els Tiós, les nenes i les mares de les nenes serant amnistiades
ResponEliminaOstres, crec que ens avorrirem una mica sense la resta de la humanitat, des d'aquí demano una Amnistia General!
EliminaEl meu tió es menjava les mandarines senceres, sense pelar ni res, era un tió de bosc! Ara, si en trobava alguna de podrida ja havies begut oli. Era un llepafils!
ResponEliminaAra que ho dius, recordo el post en què ho explicaves! El que està clar és que hi ha alguna cosa entre els tions i les mandarines, les mandarines i els tions, una cosa que té a veure amb la màààààgia.
EliminaMolt millor el raonament de la Sara, el Tió pot menjar la mandarina, però pelar-se-la no! És evident. Això dels follets està molt vist.
ResponEliminaNo no, mails no faran servir, que això ja és antic. Ara faran la carta per whatsapp.
Mmm, això de la màgia és de cop o és progressiu? els grans som uns descreguts de tot? o encara tenim supersticions enganxades?
EliminaLa carta per whatsapp? Però algú haurà de respondre, no? Ai que se'ns gira feina de la creativa!
la única cosa que s'acabarà serà la nostre paciència envers els nostres polítics....si no s'ha acabat ja. El tió i reis seran savis per adequar-se a la situació de crisi.
ResponEliminaA veure si és veritat, Joan, i deixem de creure en ells o els marquem més de prop!
EliminaLa fi del món sempre arriba amb retard, t'ho dic per experiència. O sigui que encara ens queden alguns tions a compartir amb la Sara.
ResponEliminaDoncs em treus un pes de sobre, Allau, i això que li tenia certa simpatia a aquesta fi del món... ole ole seguirem amb la nostra tradició gore!
Eliminaen qualsevol cas ... puc repetir d'espaguetis? posats a fer, si #aixòsenfonsa, no cal fer dieta!! :D Visca!! :D
ResponEliminaTu sempre veient el cantó positiu de les coses ;) repeteix, repeteix, que ens han quedat especialment bons (ja se sap, en les grans ocasions és quan una cuinera de prestigi se la juga...), petons!
EliminaSaps? M'encanta el vostre tió, no sé si al 2013 el portaré a casa meva...uix i per quan era la fi del món, ahir a les 00:00 oa les 00:00 d'aquesta nit?...sembla que encara estic teclejant, així que imagino que estic en aquest món!
ResponEliminaQue no perdem la màgia mai, fins i tot amb certa dosi d'innocència, que la vida serà més bonica i ens sentirem tots millor!
Besseeeeeeeeeeeeeeeeeets!
Ps: Avui tinc dinar d'empresa, si s'ha d'acabar el món, menjaré de tot i molt ... paga el boss!! ;)
Diu el Joan, que és un periodista informat, que en realitat el món s'acaba a les 12h i 11 minuts, o sigui d'aquí a 10 minuts més o menys, però ja se sap que els periodistes s'inventen la meitat de les coses... També m'ha arribat un programa d'actes que diu que a les 17.00h hi ha un macroconcert del Justin Bieber i a les 23.00h la fi del món (si queda algú).
EliminaQue no ens falti la màgia, sí!!! i que vagi bé el dinar postnuclear, molts besets, guapa!!!
Crec que jo també serien espaguetis l'últim plat que faria abans de la fi del món. Senzill i bo, no cal fer invents. Molt bona! Al tió segur que li agradarien també, deixeu-li un tovalló a la vora perquè es pugui fregar els morros, això sí. Jo també li pelava les mandarines, i només n'hi donava un grill o dos. El teníem a dieta, per això no ens cagava tants regals suposo. M'has fet molta gràcia amb això dels e-mails. Haurem de pensar alguna adreça on enviar les cartes electròniques el dia que a algun nen se li acudeixi enviar-la per internet ;)
ResponEliminaMolts petons, i bones festes!!!
Ei, Sílvia, ehem... no li vam donar espaguetis, al final, al pobre, a veure avui què li cau, és una aventura diària. I feies molt ben fet en pelar-li les mandarines, és el mínim que podem fer abans d'estomacar-lo sense pietat!
EliminaDoncs ja hi pots anar pensant, en això dels e-mails, que els fills de la vostra generació no tindran pietat, ni amb el tió ni amb les noves tecnologies.
Abraçades, petons i bones festes!!
MMMM!!!! Espaguetis per acabar el món!! m'assembla súper bé! jo per això, preferiría els macarrons! ;-)
ResponEliminaEls tions mengen de tot... jo crec que amb uns espaguetis estarà més que content! Que no ens falti mai la il·lusió! Que maco és creure en la màgia...
Bones festes Gemma, Bones festes Sara!!!! Un petonàs!
Alba, guapa, que no ens falti la il·lusió, ara a la Competència diuen que també s'acaba a les 12 i 11, me'n vaig a viure aquest moment amb el Joan, fins ara mateix! Espero!
EliminaJa torno a estar aquí i suposo que vosaltres també, només ens falta superar el concert del Justin Bieber i crec que ja ho tindrem guanyat.
EliminaSúper bones festes, Alba, que facis moltes coses precioses i siguis molt feliç, li passo els teus desitjos a la Sara!
Espero que les trucades al Gegant del Pí no es converteixin en whatsapp!
EliminaOstres, Helena, li haurem de canviar el nom al blog: Whatsappem al Gegant del Pi? i si contesta, què??
EliminaLa fi del món o de la Història pense jo que la venen escatainant cada home i cada dona de cada generació des del començament dels temps, i és que cada persona o a cada persona li arriba la fi de la seua història, la personal, i han de ser les persones gran les que tenen una major sensació de fi del món o de la Història, la seua historia.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Tens raó que la fi del món ens arriba a tots tard o d'hora, això ho sap fins i tot l'Abeja Maia... Em fa certa basarda pensar-hi, la veritat és que això de la fi, sigui personal o col·lectiva, no em fa gens de gràcia, no podríem inventar un antídot?
EliminaUna abraçada ben longeva!
Vosaltres digueu el que volgeu, però això del tió, jo no m'ho crec.
ResponEliminaDoncs sí, Jpmerch, és veritat, tu encara ets jove i descregut però quan et facis gran... hi creuràs.
EliminaLa veritat és que m'he quedat amb les ganes de veure la foto del tió pelant una mandarina. Per què els tions només fan coses interessants quan ningú els mira?
ResponEliminaTens tota la raó, ara mateix es deu estar fotent el torró amb xocolata que li hem deixat per sopar. Tampoc no entenc per què els Reis només deixen regals quan els nens estan dormint... això ho hauria d'explicar la ciència, com a mínim!
EliminaI per celebrar que avui no s'ha acabat el món, ni individual ni col·lectiu, penjarem una escena que m'agrada molt i que un dia d'aquests li ensenyaré a la Sara, amb el permís de la Draculaura.
ResponEliminaLlarga vida a la màgia, als espaguetis i a les mandarines en tota forma i condició!!!!
aquesta tendència a preguntar sobre els espaguetis apunta clarament cap al pastafarisme, m'agrada, m'agrada.
ResponEliminaNo t'equivoquis, Pons, tinc entès que els pastafaris sou gent de moral relaxada i això sí que no!
Eliminavinc després de la fi del món i la veritat no hi trobo tanta diferencia oi?
ResponEliminaLa veritat és que no, Elfre... la dicotomia col·lapse/evolució de l'espècie encara perdura... És que encara que no ho sembli som una espècie molt lenta! ;)
EliminaBé, suposo que ja us parlo des del nou món. El tió és el símbol de la regeneració, un món que declina i en un últim esclat, en la seva combustió, ens promet un de nou.
ResponEliminaQue aquest nou món us porti encara més màgia, més festa i més felicitat!
A veure, a veure, a veure si és veritat, Gràcies, Eduard! Intentarem ajudar el nou món, pelant les mandarines que calgui.
EliminaT'enviem aquesta mateixa energia positiva cap a Reus, per al Nadal i més enllà!!
Fa molta gràcia quan els nanos es comencen a fer raonaments, xò alhora s'autocensuren, hi ha una part que no s'ho vol creure i x això busquen sortides, com pelar la mandarina.
ResponEliminaI que ho puguin fer durant temps! El tio de casa mai ha estat gran menjador, està en dieta permanent. Normalment el tenim fins el mateix dia i caga molt bé i tot! segurament tornarà a menjar el dia que siguem més colla!
L'altre dia em vaig indignar. Anava al bus. Eren les 17.30h d'un dia laborable. El bus ple. I ple de nens. I una senyora parlant pel mòbil, cridant, sobre com no trobava el regal que li faltava per al seu fill. Amb tot de detalls. Em vaig anar posant ben nerviosa, quina falta de tacte! El pitjor, amb tot, és que al voltant tb hi havia mares dels nens i ningú va gosar-li dir res. Em va posar molt trista. Tan costa participar d'aquesta il·lusió?
Ei, rits, precisament ahir la Sara va tornar a fer-se preguntes sobre el tió, que com s'havia fet, d'on venia, si menjava de veritat, i jo intentant ajudant-la en els raonaments i alhora intentant que no perdi la màgia de la il·lusió, la il·lusió de la màgia... Crec que s'ha d'acompanyar l'evolució de cada nen, de moment, la Sara opta per la màgia (amb un toc de racionalitat ;). A veure com va demà a Premià (la cosina de la Sara en té 5 però l'Albert al març en fa 8...).
ResponEliminaAixò del bus... fa ràbia, però pensa que els nens tenen una mena d'escut protector, perquè mira que se'ns escapen frases indiscretes...
Que us cagui molt bé el tió!! (segur que li heu donat una dieta equil·librada!)
Petons, rita!!!
Hola Sara, després d'haver sobreviscut a la gran tragèdia anunciada, és com un alenada d'aire fresc llegir el teu post...És la quotidianitat que ens diu que seguim aquí, fent la nostre via...
ResponEliminaAi,les preguntes dels infants, que la saben molt llarga i no volen que els prenguem per més petits del que són...
Penso que arriba una edat que si comencen a fer preguntes, ja no s'han de forçar tant les coses, ells mateixos van descobrint la realitat de la màgia i no per això perden la il·lusió, simplement canvia, perquè aleshores ja es troben grans ...Normalment, quant fan segon de primària, sol ser el darrer any que alimenten el tió i fan la carta als Reis, tot i que ja n'hi ha molts que despisten, perquè veuen la insistència dels grans, que moltes vegades són els que no volen deixar de gaudir d'unes vivències, que ara ja no els pertoquen...Hem de deixar que els petits es facin grans!!!
Pels petitons, que el tió sigui ben generós...
Gràcies, M. Roser, sí... la gràcia és no forçar les coses ni en un sentit ni en un altre... el cosí de la Sara ja és a segon, a veure què passa, sempre el podem fer còmplice davant les "petites", que també és molt divertit.
EliminaAvanço en primícia que aquest any el tió ve especialment artístic: aquarel·les, fang, lletres d'espuma (sí, sí, alguna cosa de les Monster també, que tonto no és, el tió).
Petonets!
Ei!! Què estem tots vius, tió inclòs! Hehehe! Està bé, no?? Ja ho sabia, la Sara, que potser s'acabava el món?? Espero que s'ho cregués menys que lo de les mandarines del tió... que per cert, jo no sé si és perquè és fruita de temporada o què, però el meu tió també havia menjat mandarines. I plastilina. ;)
ResponEliminaBones Festes a les dues!! (va, als treeessss!)
Sí, li vaig dir que hi havia uns grans que es pensaven que s'acabava el món, ella ja sap que hi ha grans una mica tocats del bolet... ;)
EliminaPlastilina? però en forma de mandarines o de xurros i aquestes coses? Em sembla que no és gaire normatiu, eh?? Esclar que de tions n'hi ha de moltes menes, com de grans!
Bones festes de part de les dues (va, de part dels tres!!!) Bisous!!!
Es confirma que l'Albert sap qui mou els fils del tió, dels reis i de tot plegat. Hi ha hagut un intent de boicot inicial però l'hem pogut reconduir, i tothom s'ho ha passat bé, fins i tot el tió.
ResponElimina(Tenies raó, M. Roser, la il.lusió no desapareix, es transforma).
El que fa l'experiència Gemma, que ja són molts anys, he, he...M'agrada aquest tió tan artístic!
ResponElimina:)))
ResponEliminaSóc aquí!!!! encara no s'ha acabat el món....t'explicaré una de la meva neboda que ara ja té 7 anys, quan li va caure la primera dent, aquell cap de setmana estava amb nosaltres, i em va dir, saps què Marta? Jo prefereixo que em facis un regal tu, ja que això que se'm posi una rata a sota el coixí em fa una mica de por. Fredament tenia tota la raó. Petons i bona entrada any!!!
ResponEliminaEi, Marta, que bé que siguis aquí i que això no s'acabi!
ResponEliminaMolt bona aquesta de la teva neboda, els nens tenen el seu propi criteri i opinions sobre les coses, fins i tot les fantàstiques :o)
Petons! Bon any i tant!!