dilluns, 16 de gener del 2012

Festa!

La Sara comença moltes frases amb "una coseta...": "una coseta... vull Nocilla", "una coseta... em poses els dibuixos?", "una coseta... et puc dir una cosa a la orella?"

Una coseta us volíem dir... Avui és el nostre aniversari! Avui fem 3 anys de blog!!


         Il·lustració de Rosa Sández Abella, de Gegants i Capgrossos, ed. Barcanova

Vam començar fortes, parlant de l'existència de Déu, però també hem parlat de gelats, de festes, de noms, del temps, de la llibertat, de somnis, d'animals... i fins i tot hem tingut una petita crisi. També hem fet experiments de patchwork, hem escrit al Gegant del Pi i a la Geganta del Temps, i hem tingut un lector fidel del qual fa temps que no en sabem res :-(. En el darrer any ens hem obert al món i hem conegut molts blogs i personetes darrera els blogs, que encara ens han enganxat més :-). I pel camí ens hem empescat unes quantes màximes (si més no, ens divertim).

Algunes frases i diàlegs estel·lars:

2 anys:

Truquem al gegant del Pí?

Joan: Què fas?
Sara: Estic pensant.
Joan: I en què penses?
Sara: En la feina.

Sara: I en castellà?
Gemma: Fuerte.

Sara: I en anglès?
Gemma: Strong.
Sara: I en groc?

Sara: Vull ganxitos.
Gemma: No, que no són bons per la salut.

Sara: Buenu, me'ls menjaré quan no tingui salut.

No t'enfadis, mama, que estem de vacances!

Tatimu, mama.

3 anys:

Tinc una idea: compartim els diners entre tots!

La meitat per a mi i la meitat per a mi.

Sara: Tinc por!
Gemma: De què?
Sara: De res!


Jo sé 22 coses, ai no, 23 coses.

Sara: Quan sigui gran et compraré un regal.
Gemma: Ah sí? Que bé!
Sara: Quin regal vols?
Gemma: No sé... m'agraden els llibres.
Sara: I quin llibre no tens?

Vull nedar fins arribar a una estrella.
Gemma: Què és la felicitat?
Sara: És tots contents en una festa!

4 anys
Joan: I tu per què ets tan guapa?
Sara: Perquè t'estimo.

No me'n recordo del gust de la Nocilla.

Mama, vull anar al futur.

Creus que estic preparada per aquest llibre?

Va, mama, anem a prendre la nit.

M'agradaria anar a un planeta que no sigui el planeta terra.

Mama, tu què fas per divertir-te a la feina?

Gemma: Sara, podem fer un món millor?
Sara: Sí, però s'ha de fer el dilluns.


Sara: Mama, l'Albert d'on ha sortit, del papa o de la mama?
Gemma: De la mama, de la tieta, tots els nens surten de les mames.
Sara: I què passa amb el papa?


Algú és el meu nòvio

Sara: Què vols, cua o trena?
Gemma: Trena.
Sara: No, trena no pot ser.


També hem tingut estrelles invitades, com la Martina (no entenc l'espanyol; el català i el castellà, sí, però l'espanyol, no).

I per celebrar-ho, estem fent una FESTA (això ho ha escrit la Sara), hi esteu convidats!! Hi ha globus (el més important segons la Sara) i garlandes, aigua, sucs, coca-cola i cerveses, patates i olives, entrepanets de formatge, de pernil i de Nocilla, i molta música, començant per...

Bailando d'Alaska y los Pegamoides, actuació al mític programa Aplauso, dóna bon rotllo, no?

Rehab de l'Amy Winehouse, una de les cançons preferides de la Sara.

Al Mar! dels Manel, una cançó en estat de gràcia, que ja és com de la família.

Come On Eileen de Dexy's Midnight Runner, molt bona elecció del Joan.

C'est comme ça de Les Rita Mitsouko, un toc francès sempre va bé, i fa ballaaaaar.

Una coseta, el Gegant del Pi no s'hi posa mai, però ens és igual, perquè mentre no s'hi posi, nosaltres podrem seguir trucant-li... Gràcies a vosaltres per ser-hi!!

PS. Li he preguntat a la Sara si estàvem fent una festa de veritat i m'ha dit "crec que sí!", i ha afegit "aquesta festa és súper xuli!".

42 comentaris:

  1. Doncs bona festa!!! Tots junts i per una bona colla d'anys i uns quants planetes més!
    (Pregunta per a disc-jockeys: potser a la Sara li agrada Rehab pel recurrent "no, no, no" de la tornada?)

    ResponElimina
  2. Bona festa i felicitats per els tres anys del blog i les curioses frases que vas recollint.
    Felicitats a les dues...per descomptat

    ResponElimina
  3. Ui, els Rita Mitsouko! M'hi quedo!

    ResponElimina
  4. Col·lectiu, gràcies!! Diu la Sara que sí, que li agrada el no, no, no (carai, quina vista/oïda que tens!)

    ResponElimina
  5. Gràcies, Garbí! sí, em sembla que li farà gràcia a la Sara recuperar aquestes frases quan sigui gran!

    ResponElimina
  6. Allau, és que donen molt bon rotllo, a mi m'encanta la cançó!

    ResponElimina
  7. Em trec el barret. M'he fet un fart de riure amb les frases de la Sara, la rialla cada cop anava a més. Per tant, sí que deu ser una festa, m'ho estic passant de conya! N'hi ha moltes, però m'encanta la de 'tu què fas per passar-ho bé a la feina' i el diàleg de la trena del final, genial! La Sara és una crack!

    Moltes felicitats a les dues, a la Glaukopis i a en Joan, que jo em quedo amb la seva cançó. A seguir endavant amb el blog, i seguiu trucant al Gegant del Pi, seguiu...

    ResponElimina
  8. Eeeeei!!! PER MOLTS ANYS, CAMPIONES!

    3 anys de bloc! Diria que això ja és la majoria d'edat blocaire, no?

    Ostres, el recull de frases i situacions és boníssim. Algunes em sonaven d'alguns posts, i d'altres no, però totes m'han fet riure molt. La Sara... quines idees! =) Jo vull una filla així de desperta! (però d'aquí 10 anys, eh!).

    Au doncs, espero que totes dues (i el Joan, si vol, també) gaudiu molt de la vostra FESTA!

    ResponElimina
  9. Entro a la festa com un camió de 16 tones!!! He llegit triangles de Nocilla!!!

    Per molts anys i per molts posts que puguem gaudir de la vostra companyia a través del vostre blog i dels vostres comentaris arreu!

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies, XeXu, la Sara és una crack :-), però em sembla que ho són tots els nens d'aquesta edat (les de la Martina també són molt bones!). La gràcia està en anar guardant les frases (i a més, fer-ne posts, que m'ho passo molt bé). Seguirem trucant aquest bon home!

    ResponElimina
  11. com la festa es virtual podré menjar nocilla virtual. Es el bó que tenen els blogs que no poden donar colesterol! Moltes felicitats!
    uuuuuuuaaaaaaaaoooooo!
    (us acabo de fer una "ona")

    ResponElimina
  12. GRÀCIES, YÁIZA!

    Potser sí que tres anys ja són majoria d'edat... però encara som jovenívoles, eh?

    Segur que tindràs una criatura desperta! 10 anys però més, no, eh? no ens adormíssim!

    La festa ja ha derivat cap a jocs de mòbil més o menys educatius... Ara està escrivint, ja va bé!

    ResponElimina
  13. Porquet, sabia que t'agradarien els entrepanets de Nocilla, encara en queden!

    Gràcies!

    ResponElimina
  14. Aris! gràcies per les felicitats i per la ooooonnnaaaaa!!

    Sí, aquestes festes virtuals són molt sanes i maques que són, també :-).

    ResponElimina
  15. Moltes felicitats! El meu blog és només 10 dies més vell que el vostre, gairebé van néixer al mateix temps. I puc afirmar que el vostre blog és un dels que em té més enganxat a la xarxa (després del meu, és clar). Per molts anys!

    ResponElimina
  16. Ostres, el Gegant del Pi! ara sí que flipo, perdona Òscar, però aquest moment és històric. Xe, i ara jo què dic, després de tres anys!! No estaré a l'alçada! Mira, estimat gegant, encantada de tenir-te aquí, però com que era la meva filla la que volia parlar amb tu, si de cas demà li dic que et respongui.

    Records a la Geganta del Temps i a la Gegantona de la Parla!

    ResponElimina
  17. Òscar, ja veus que no hi ha res de segur ni de definitiu en aquest món!

    Moltes gràcies! tenim blogs pràcticament bessons i l'enganxamenta és mútua. Ara ja han arribat a la majoria d'edat, que deia la Yáiza, a veure si continuen creixent...
    Bona niiiit.

    ResponElimina
  18. Per molts mil·lenis!

    ResponElimina
  19. LA Gegantona de la Parla17 de gener del 2012, a les 0:05

    Diria moltes coses, però segur que no superaria la Sara. Felicitats!

    ResponElimina
  20. Una coseta.........Per mooooolts anys!!!

    ResponElimina
  21. Gegant del Pi, la Sara tampoc sap què dir-te ara mateix, però hem recordat perquè et volíem trucar el primer cop, per desitjar-te un bon 2009!! Així que bon any passat, present i futur, et seguirem trucant, una mica com knocking on heaven's door, amb el teu permís!

    ResponElimina
  22. Geganta de Temps, se't veu estupenda, moltes gràcies! Un dia d'aquests ens agradaria fer un altre viatget en el temps... Sense presses...

    ResponElimina
  23. Gegantona de la Parla, gràcies! Començo a pensar que us veieu amb la Sara d'amagatotis... ;).

    ResponElimina
  24. Una coseta, Carme... Moooooooltes gràcies!!

    ResponElimina
  25. Gegant, perquè d'arreglar el món i aconseguir la immortalitat (bé 230 anys estaria bé), res, no?

    ResponElimina
  26. Queda alguna cosa? faig tard, faig tard (últimament semblo el conill de l'Alícia) :(

    Per moltíssims anys! :)

    ganxitos? hi ha ganxitos dels que no són bons per la salut?

    ResponElimina
  27. Jo arribo tard a la festa!!! ahir estava de curset! però segur que queden quatre "ganxitos" d'aquests que novan massa bé per la salut. He posat l'Alaska i faig una ballaruca a la vostra salut! El post és genial! Ha tornat la inspiració! de fet mai l'havieu perduda. Per molts i molts anys!! i que continueu fent passar bones estones! aaa! i una coseta, els comentaris que hi han al post no deixa de ser la definició de la Sara, sobre la felicitat "tots contents en una festa"! Apa doncs! que la festa continui i per molts anys! Dos petons!

    ResponElimina
  28. Heu trucat al telèfon del Gegant del Pi. En aquests moments no m'hi puc posar. Estic investigant com arreglar el món, i que els mortals pogueu viure 230 anys o així. Si ho esbrino d'aquí 230 anys o així, disculpes pel retard. Podeu deixar el vostre missatge després d'escoltar el senyal. Pííí!

    ResponElimina
  29. Clidi-conill d'Alícia, moltes gràcies!!

    Aiiiixx, no vam comprar ganxitos (ni la Sara hi va pensar!), però encara queden patates fregides (que van molt millor per a la salut, on vas a parar! :-).

    ResponElimina
  30. Marta! Moooltes gràcies! La festa continua si tu vols, per aquí encara hi ha algun globus que es resisteix a marxar i si al damunt balles Alaska, fantàstic!! Seguim contents a la festa virtual-real!

    2 petons i una abraçaaaada.

    ResponElimina
  31. Aquí un lector fidel del qual fa temps que no sabíeu res, malgrat que us llegeix sempre!!! (i disculpeu el retard!!!)
    Felicitats pels 3 anys a la Sara i a sa mare...
    Jo també recullo frases de nens, en aquest cas de nebots diversos, com ara les primeres paraules que va dir l'Aina: "carn, carn, carn" (ella tenia clar, es veu, que el més important devien ser les proteïnes). I més: "estira't aquí que et quirofo", quan jugàvem a metges, i una pregunta recent (3 anys): "aquest cagatió com ha trucat a la porta si és un tronc?"... i tantes i tantes d'altres...
    Molts petons d'una col·leccionista de frases. Que per molts anys seguiu amb la mirada fèrtil!!!

    ResponElimina
  32. Ostres, quina il.lusió, lector fidel!!!!!

    Són molt bones les frases dels teus nebots, la de l'Aina de la carn és ben curiosa (bé, l'estrany és que hagués dit "verdura, verdura, verdura"), i el verb quirofar també és útil (em recorda una de la Sara: "em dintres a l'aigua?", d'això se'n diu economia del llenguatge! I la del tió la trobo molt avançada per 3 anys, aquesta criatura s'ha de vigilar de prop!

    Moltes gràcies i molts petons!!!

    ResponElimina
  33. totes son molt bones, però em quedo amb:
    "Sara: I en castellà?
    Gemma: Fuerte.
    Sara: I en anglès?
    Gemma: Strong.
    Sara: I en groc?"

    ResponElimina
  34. Sí, aquesta és bastant surrealista, em va deixar descol.locada... :-).

    ResponElimina
  35. perdoneu que faci tard! ENHORABONA I FELIÇ ANIVERSARI! sou genials les dues!

    ResponElimina
  36. MOLTES GRÀCIES, ELFREE, et trobàvem a faltar!!!

    ResponElimina
  37. El papa de la Sara entra per una vegada (no us acostumeu) per felicitar a les meves dues somiadores i als fidels del blog. I de pas, i si la Gemma em contesta, tindrem 40 comentaris, que són numeros rodons.
    I una abraçada a la iaia Gude, allà on estigui, que ja sabem nosaltres de què va.
    Petonets

    ResponElimina
  38. Ostres! Ara sí que estem TOTS contents en una festa!, fins i tot la iaia Gude, que ens està mirant des d'on sigui, ja amb ganes d'esmorzar... GRÀCIES, JOAN!!!
    Petonets!

    ResponElimina
  39. Quina cucada :) La criaturada és molt curiosa

    ResponElimina
  40. Hola Pau, M'alegro que t'hagin agradat les ocurrències de la criatura, ens veiem!

    ResponElimina