Però aquest any és diferent (sempre ho és), faré objectius sòlids i versemblants:
1. Aprendre a cuinar. Tornem-hi. S'ha acabat la cuina de subsistència. A partir d'ara farem croquetes casolanes i verdura amb imaginació. Ja friso amb el nou llibre de cuina que ens portaran (bé, que em portaran) els Reis. (I, sobretot, tinc fe en el taller de cuina que farà la Sara a l'escola...).
2. Jugar més amb la Sara. Voldria que veiés menys dibuixos, sobretot menys dibuixos de la Barbie (!). De fet, depèn més de mi que d'ella, així que no hi ha excuses. Ep, els Reis ens portaran un Bingo (la mar d'educatiu, podrem practicar els números :-).
3. Sobreviure el millor possible a la crisi i a les retallades, especialment les de la feina, que ja comencen a treure la poteta. Aquest és més abstracte, però no per això el traurem de la llista.
També hi ha que tots estiguem bé i que siguem feliços, el mateix que us desitjo a tots els blogaires (l'any passat per aquestes dates encara estàvem una mica soles, la Sara i jo). Així doncs:
Bon 2012, amb bons propòsits o sense!!
Com a il·lustració del que no ha de passar aquest any, aquí va la boníssima escena final de El increíble hombre menguante (The Incredible Shrinking Man) (no puc insertar el vídeo): http://youtu.be/l1b69tfOfAs.
P.S. Bertrand Russell deia algo així com que no tenir tot el que desitgem és condició de la felicitat, però també podria estar equivocat.
Recordo haver vist aquesta pel•lícula fa molts anys en una sessió d'aquelles rares dels bons temps de "La 2". Jo per aquest nou any no em proposo res de res (de moment) a banda de tornar a bloguejar de tant en tant, o sigui que... fàcil! Aprendre a cuinar a mi em sona a propòsit difícil, o sigui que voluntat i sort! A mi el concepte "felicitat" mai no m'ha interessat gaire, crec que se'l va inventar algun desgraciat per tal de fer-nos sentir malament a la majoria de la humanitat. A la vida hi ha moments de tota mena, estables, creixents i menguants, i es tracta de prendre-se'ls tots, dins del possible, amb sentit de l'humor i voluntat de tirar endavant, això sí. Molt bon any 2012 per la Gemma i la Sara!
ResponEliminaEl que deu voler dir en Bertrand Russell, suposo, és que tenir-ho tot fa que ens manquin les il·lusions per aconseguir allò que desitgem. No hi ha res a desitjar quan ho tens tot! Per sort, els humans solem voler sempre més coses. Alguns, aquells que t'obliguen a plantejar-te el teu tercer propòsit, les volen materials. D'altres, les volem d'un altre tipus. Per això poden estar bé aquests propòsits d'any nou, sobretot si sabem dur-los a terme. Que tinguis sort en l'intent, i ja ens explicareu els progressos a la cuina. Bon 2012!
ResponEliminaBona peli la del increïble home minvant....fa pensar això de quedar al final diluït en l'univers....espero que aquest any si aprenguis a cuinar o no...de moment el gas no s'apuja però si tens cuina elèctrica o de butà potser sortirà més a compte menjar entrepans....en realitat quan desitgem el que no tenim la felicitat es fa del tot sinó impossible poc probable perquè quan acompleixes el desig te'ns busques un altre i mai arribés a la satisfacció...i referent a Russell l'entenc si algú ja té tot el que desitja potser no és feliç perquè quin al·licient li queda? benvinguda crisi que ens farà descobrir la vertadera felicitat! molt bon 2012 per a tu i la Sara i de pas pel pare de la Sara....Bon any!
ResponEliminaBon any nou!!!!
ResponEliminaestà molt bé tenir propòsits. Cuina de subsistència ja és un què, eh!
Òscar, a mi m'agrada molt la peli, al passadís de casa tenim el pòster penjat i tot!
ResponEliminaSegur que compliràs el teu propòsit de bloguejar, tens "sang blogaire", els meus són un pèl més agosarats però em vénen de gust, m'animen. De fet, parlant de felicitat (a mi sí que m'interessa el concepte) el Russell parla de "zest" (ànim, gust per les coses, crec que seria) "for women and for men zest is the secret of happiness and well-being" ("The Conquest of Happiness"). Però com tu dius hi ha moments de tot i s'ha de prendre amb humor i ganes de tirar endavant... Ens veiem!!
Gràcies pels ànims, XeXu. Sí que la frase del Russell devia anar per aquí. Si ho tens tot, què pots desitjar? On queda el "zest"? la il.lusió? Però com que tot i tot segur que no ho tindrem mai, ens anem fent aquests propòsits més o menys abastables (per cert, en una primera llista més àmplia havia escrit "acabar els llibres", no ho descarto :-)). Bon any, de nou!
ResponEliminaElfree, me n'alegro que també t'agradi la peli, és una petita joia que emociona i angoixa (com el futur proper? No no, no quedarem diluïts pas!).
ResponEliminaNo crec que em converteixi en una gran cuinera en aquest miraculós any, però si vull aprendre alguns plats de ma mare, per exemple, cosa que hauria d'haver fet fa moooolts anys. I d'altra banda vull aprendre jocs de la meva filla...
Mira que si gràcies a la crisi descobrim la vertadera felicitat! ;) (No diuen que tota crisi és una oportunitat? Això si no estàs molt fotut, suposo).
Bon any i records del pare de la criatura!
Ei, rits, la cuina de subsistència està bé però crec que la meva família agrairà una mica més d'esmero... ;-).
ResponEliminaBon any, fins aviat!
Jo vaig aprendre a cuina amb el llibre de la Simone Ortega 1080 recetas de cocina d'Alianza Editorial...si jo ho vaig aconseguir, tu ho tens facilíssim...
ResponEliminaA casa la meva filla i jo juguem molt. De vegades es pesat i li diria que no, però faig l'esforç. Ara, el jo que més li agrada no es la play ni la nintendo, si no EL MONOPOLY. ¿?
i en quan a les retallades, en fi, resistirem! sobreviurem!
Molt bon any!
Cuinar i jugar fan de bon combinar (rodolí!) :) Bé, jo ho feia amb els meus dos descendents directes :) Això i anar a museus, a trepitjar bassals, a collir caragols, bolets, espàrrecs ... la TV és un aparell fantàstic, sobretot perquè té un botonet que, si l'apretes, fa que deixi de funcionar :D
ResponEliminaAh! i no t'oblidis de desitjar coses possibles, així, si es van acomplint, et sentiràs més satisfeta :) El iot i la mansió a Mauritio oblida'ls ^^
Que tingueu un any immillorable :)
No sé per què sóc incapaç de fer bons propòsits per a un temps superior a un parell de dies. Si he de fer cas al meu psiquiatre de capçalera , Mafgnus T. Pfaff, és una virtut meva que em permet ser feliç sovint. Un cop li vaig dedicar un post sobre la infelicitat a aquest inefable i apòcrif autor d'aforismes (http://antiartistes.blogspot.com/2010/11/el-soroll-del-silenci.html), potser li hauré de dedicar un sobre la felicitat... i preparar-me per als aguts comentaris de l'Òscar!!!
ResponEliminaLa cuina és, certament, un espai molt apropiat per trobar moments que es poden apropar a aquesta concepte tan esquiu de la felicitat.
Sobre la tele, la meva encara és millor que la de la Clídice: s'apaga ella soleta quan li dóna la gana, encara que estiguis veient una final del Barça ;-C
Salut i molta felicitat...o el que sigui de més bo sense retalls, per al nou any!
Jo crec que cap d'aquests propòsits hauria de minvar. Has de lluitar per a maximitzar-los! Especialment, el de les croquetes, ja que si tens excedents de producció, moooooolt amablement m'ofereixo a passar-les a recollir! ;p
ResponEliminaMolt bon any nou, Gemma i Sara. Espero que aquest any ja no us trobeu tan soletes! Abraçada!
a mi em minva la son i em creixen l'edat i els malucs. Però he de ser realista, hi ha lo que hi ha... Bon any, xicotes, i que poguem escriure amb seny.
ResponEliminaAris! El clàssic de la Ortega també el tinc jo! Algun cop l'he fet servir amb més o menys gràcia (p. ex croquetesss). Hi he de tornar, sí. De moment tinc per fer un tall rodó amb bolets de ma mare (que curiosament cada cop compra més menjar preparat...).
ResponEliminaEl Monopoly és un altre clàssic, hi jugàvem força amb ma germana, és curiós que a mi em fa mandra posar-m'hi però després estem la mar de bé, ahir ni es va recordar de la Barbie, bien!
Petonets a la teva filla i bon any nou de nou!
Hola Clidice, això de collir espàrrecs no ho hem fet mai (bé, bolets i cargols tampoc, ara que ho penso, caram!) Però sí que hem collit tomàquets i figues... hem de fer més natura... Una activitat que sí que fem amb la Sara sovint és ballar, perquè li encanta i a mi també. I li agrada que la imiti (per cap d'any va fer unes coreografies espectaculars).
ResponEliminaTens raó que s'han de demanar possibles, aquests ho són :).
Que tinguis un súper bon any també!! (que
li costi millorar-lo al 2013, no?)
Ei, Eduard, després d'estudiar-me l'obra completa de M.T. Pfaff (em recorda a La mansión de los Plaff), especialment el seu opuscle "El desgraciat" (Der Unglücklich), hem de donar la raó a l'Òscar, la felicitat la va inventar aquest desgraciat de l'opuscle, que també es va inventar la psicoteràpia, com tu molt bé apuntes. Després d'aquesta revelació, com queden els propòsits en relació a la felicitat? Ai, xiquet, això no ho sé pas, forma part d'una tendència molt humana... com diu la Clidi, d'entrada no piquis gaire alt. Al Pfaff li podríem dedicar una plaça, no? i al Desgraciat, també ;)
ResponEliminaQue siguis molt Feliç aquest any, Eduard!!!
Porquet, Suposo que les croquetes de pernil no et deuen fer gaire gràcia (ai, tinc sensació de déjà écrit), però les de pollastre i les de lluç em surten prou bones quan volen!!
ResponEliminaBon any porcaire! Ens veiem pel barri!
Cantireta, que bonic que ho dius, sobretot això dels malucs (i la panxetaaaa). Benu, ja he arribat a Premià, a veure a què juguem aquesta tarda! (tele, no, gràcies).
ResponEliminaMolta sort i molta poesia per aquest any!!!
aquest any res de bons propòsits, ja fa anys que soc massa bo, aquest any em proposo mals propòsits, aquest any haig de ser més malparit...
ResponEliminaPons007, si els bons propòsits són minvants (acostumen a ser-ho), els mals propòsits són creixents? Ho preguntaré als Reis, que ja sento els camells com pugen...
ResponEliminaGemma, Saraaaaaaa !!!!!Jo encara no he aprés a cuinar..hi ha un llibre de cuina: Cocina para vagos, jo el faig servir sovint. Millor jugar que mirar la tele!. A nosaltres ja fa temps que les retallades ens afecten, ja saps quan la crisi entra per la porta la cultura surt per la finestra!. Que ens continuem veient pels blocs!!! Feliç 2012!!!!!!Dos petons!
ResponEliminaMartaaaa!!! M'apunto el llibre aquest, a veure si demà el trobo a l'Hipercor, que hi anirem a comprar ingredients per fer un pastís!! Sí, un poc de dibuixos i un molt de jugar. Nosaltres hem demanat que els interins (que porten més de 3 anys) els facin laborals indefinits, perquè surtin menys perjudicats, però hi haurà retallades per a tots, esclar.
ResponEliminaAvui he tingut una petita crisi, però segur que ens veiem per aquí, sí! Feliç 2012 i dos petons!!!