divendres, 6 de gener de 2012

Els 40 Reis

- No em diguis que hi ha 40 Reis!
- No, no, n'hi ha tres, que van a tot arreu.



I és que tres Reis semblen poc si han de fer el recorregut que diu la Sara: Premià de Mar - França - Japó - Àfrica - Barcelona.

Si tens un nen a prop aquests dies, segur que pots tenir molts moments com aquest. Moments en què la lògica infantil es barreja amb una imaginació sense límits. Per exemple, la Sara troba del tot normal que la bicicleta que surt al conte dels Tres Reis Mags sigui la seva (fins i tot si està pintada d'un altre color, de vegades passa això, en els contes). I també està convençuda que el Rei blanc va obrir la porta de la seva habitació per veure si estava dormida, mentre ella es feia l'adormida.

Altres bocins, que diria la rits, d'aquests Reis:

- La frase de la meva germana quan portàvem una hora esperant els Reis: "I si passem dels Reis, o què?" Més aviat va ser "o què".
- La frase del meu nebot de sis anys quan portàvem una hora esperant els Reis: "De què està feta la lluna?" Després d'uns segons de perplexitat, ma germana va respondre un "de matèria lunar" que va fer el fet.
- La frase de la Sara quan portàvem una hora esperant els Reis: "Em deixes el mòbil"?

- La cara del Joan en adonar-se que havia parlat de "comprar la bicicleta" davant la Sara, que per sort no va captar una frase que trencava tota la màgia.

- La cara de la Sara obrint regals.
- La cara de la Sara obrint el regal de les ulleres de sol de la Hello Kitty.
- La cara de la Sara veient que la guitarra de la Dora no porta cordes. Per què?

Al final, una constatació de la criatura, just abans d'anar a dormir: "M'ho he passat bomba!".

P.S. Jo avui he tingut una crisi blogaire. Últimament no em sento gaire inspirada i a la vegada em noto massa enganxada als blogs. Fins i tot li he dit a la Sara que què li semblaria que tanquéssim el blog. Primer m'ha dit "i quan el tornarem a obrir?" però després m'ha dit que quan estic al blog no jugo amb ella. Intento que no passi això, però de vegades passa. I de veritat que aquest any vull cuinar i jugar. Així que potser no tanquem però sí ho espaiem tot, no ho sé.

34 comentaris:

  1. El més important de tot, és que passessin per Premià de Mar, està clar!

    Que divertits els moments que descrius. Has oblidat de descriure com es va posar de blanc en Joan en veure que l'havia vessada...

    Respecte als blogs, la cosa enganxa més del que sembla. S'ha de trobar moments per tot, però tu saps quines són les coses importants de veritat. A veure si t'ho pots combinar.

    ResponElimina
  2. Hehehe!! Quins moments, eh! Però no ens has dit la cara de la Sara en veure la bicicleta! És la seva primera bici? Aviam si n'aprèn de seguida!

    Dona, tancar o no tancar el bloc... què t'hem de dir nosaltres? No el tanquis! Però com bé diu el XeXu, tu saps quines són les coses importants. Nosaltres no et podem dir "segueix als blocs i no juguis amb la Sara". Juga amb la Sara, que és el més important. I cuina, si és el que vols fer! Segur que de tant en tant, trobes una estoneta per nosaltres!! ;)

    (Pensa que aviat la Sara començarà a tenir deures del cole... pot fer els deures al teu costat mentre tu blogueges! =D)

    ResponElimina
  3. Jo he passat per aquesta mena de crisis blogaires i finalment vaig decidir justament espaiar les entrades, i estar-ne menys pendent. Com que té un element addicitiu, el millor és provar de rebaixar les dosis a poc a poc. Tancar-lo serveix de poc, perquè de seguida penses en tornar-lo a obrir. I posar-s'hi cada dia no és sa. Que tinguis molta sort.

    ResponElimina
  4. Uns moment deliciosos! no dona no no tanqueu el blog....si us plau....ara que també ens havíem enganxat a llegir-vos...cuinar i jugar no han d'estar pas renyit amb publicar al blog .....eeeeh! en fi el blog és teu, vostre, fes el que creguis que has de fer...les crisis són canvis....abraçada!

    ResponElimina
  5. La Sara llegeix el bloc, oi? a part d'escriure-hi, vull dir ;-) Doncs que sàpiga que el Joan, son pare, nés tan ingenu com molts altres pares que conec que pretenen anar a comprar els regals que els porten els Reis!!! ...ingenus o rucs, sigui dit sense mala intenció;-P
    és clar que els regals dels reis no són gratis...s'han de rebre amb l'alegria alsulls que ja m'estic imaginant que tenia la Sara.Que tenies, Sara (que jo sóc una mica mag i l'he vista).
    I la "uefa" del bloc sabrà què fer, però el Lluís ja ha dit just el que jo pensava... Mireu,a mi aquestes decisions sempre em porten al cap els anuncis de separacions de grups musicals, de retirades de toreros, etc... sempre tendeixen a ser reversibles. La veritat és que em sembla que els blocs es tanquen sols, i els autors poden fer-hi poc per tancar-los o obrir-los...

    ResponElimina
  6. han de ser molt patates els reis per què un nen no s'ho passi bomba el dia de reis

    ResponElimina
  7. Veig la Sara reflexionant aquí al costat i me l'imagino amb les joguines i amb els reis,.... moments que perduraran sempre amb vosaltres.

    I si, l'important primer, el blog, per aquí estarem, dedicant-te el temps que puguis gaudir.

    ResponElimina
  8. Hola guapíssimes!! Espero que els reis s'hagin portat bé!!! Màgia!!! clar que sí! Somnis! Imaginació!!! Si deixeu d'escriure al blog us trobaré a faltar, m'agradaria fer-vos arribar un exemplar de "Cocina para Vagos" igual et va bé Gemma! I primer de tot!!! a jugar s'ha dit! la vida és molt curta!! el blog pot esperar, però us de dir que les vostres reflexions m'han arrencat un somriure sempre!!! Dos petons! i pel gegant del pi que fa temps que no en sé res!

    ResponElimina
  9. només cal posar ordre a les prioritats de la vida i distribuir el poc temps que ens toca a cada un per fer el millor o el que ens vingui més de gust sense que ningú ens trobi a faltar......
    No hi ha res com el somriure dels nens....però uns moments per nosaltres també son bons.
    Bon any!!!!!!!

    ResponElimina
  10. No és tan fàcil això d'abandonar un blog! Jo ho he provat diverses vegades amb el meu, però em sembla que té vida pròpia. Crec que al màxim que podem aspirar és a domesticar-los una miqueta, i amb el temps acabaran morint sols, de mort natural, o potser morint amb nosaltres, vet a saber! Sigui com sigui, els meus millors desitjos per totes dues.

    ResponElimina
  11. Primer de tot, gràcies a tots per les vostres paraules. M'ha ajudat a veure-ho més clar.

    Xexu, Premià és la nostra segona casa i esclar, els Reis ho saben, això!

    No recordo si li va quedar la cara blanca, al Joan, però una mica allò de "trágame tierra" sí. Per sort, els nens tenen com una mena d'escut protector contra aquestes relliscades...

    Pel que fa als blogs, el que anat veient clar és que, efectivament, enganxa, que el primer és el primer, però que m'ho vull combinar, sí.

    ResponElimina
  12. Yáiza, tenia una bici l'any passat però es va trencar i aquesta ja l'esperava o sigui que li va fer il·lusió, però encara més les ulleres de la Hello Kitty (???)

    Pel blog, sí, hi ha d'haver temps per tot. És una qüestió de mesura, suposo. Ai, quan la Sara tingui deures... de moment amb els que té ara (llegir) he d'estar amb ella! Suposo que s'anirà fent més independent... (llavors ho trobaré a faltar).

    ResponElimina
  13. Lluís, veig que no sóc l'única amb problemes d'addicció per aquí :-). Haurem de formar un grup de Blogaires Anònims (o més o menys coneguts). Em dic Gemma Barberan (o Lluís Bosch) i sóc blogaire. Ohhh. En fi, que fas molt bé dosificant-te, és el que vull fer jo, no és bo que una afició com aquesta agafi proporcions desproporcionades, en principi, vaja. Gràcies!

    ResponElimina
  14. Gràcies, Elfree. És veritat que podem cuinar i jugar i bloguejar i si ens llegiu ja és massa!

    Una abraçaaaaaada!

    ResponElimina
  15. Eduard,

    Ja fas bé d'aclarir les coses a la Sara perquè encara que en principi no llegeix el blog, no se sap mai per on et pot sortir... Alegria als ulls, sí, espero que duri molt temps, encara que sàpiga la "gran veritat".

    Crec que vaig tenir un moment baix, però de moment no el tancarem... com tu dius, ja es tancarà ell, si vol ;).

    ResponElimina
  16. Pons007, és veritat això que dius, la màgia dels regals (i més si són dels reis) és molta màgia!

    ResponElimina
  17. rits, aquests moments perduraran i a més, amb el blog, també recordarem les millors frases i els millors moments, que aquesta és una de les gràcies (no sé si en té més d'una) que té aquest blog i, de fet, per això el vaig començar...

    ResponElimina
  18. Marta! Si deixés el blog també et trobaria a faltar a tu i a un munt de gent més, així que millor no el deixo :-).

    No he trobat "Cocina para vagos" però sí he trobat "Cocina para torpes", que també m'encaixa, amb il·lustracions de Forges, que sempre anima. He de dir que de moment porto bastant bé aquests objectius no minvants. Avui hem fet una pizza que ha sortit ben bona, ben bona, ben bona (quin gust, amassar). I també estem jugant força. Petons!!

    ResponElimina
  19. Ah, del Gegant del Pi tampoc en sabem gaire cosa, no hi ha manera de parlar amb ell, es veu que és tan i tan important!

    ResponElimina
  20. Garbí, sí que la gràcia està en distribuir el temps i (m'ha agradat) que ningú ens trobi a faltar. Trobar temps per als nens, per als grans, per als reals, per als virtuals, per als llibres, per als diaris, per a... On es compra el temps? Bon any!!!

    ResponElimina
  21. Òscar, no és fàcil deixar el blog perquè ja forma part de nosaltres, abans deia que era una afició, però és més que una afició, crec, perquè hi aboquem molt del que som o del que volem ser... Així que domesticar-lo una miqueta, eh? Això mirarem de fer, gràcies!

    Els millors desitjos també per a tu!!

    ResponElimina
  22. Mira Gemma, l’únic que et puc dir és que les preguntes i respostes de la Sara amb els teus raonaments posteriors s’han convertit en clàssics a casa meva (una mena de d’Homo APM, vaja). No saps les múltiples aplicacions que té, per exemple, el “Cua o trena?.-Trena no potser”, i d’altres.
    O sigui que tu mateixa. Ho pots anar espaiant, però no ens deixis orfes.
    Que aquest udol sigui un estímul: Aauuuuuuuuuuu!!

    ResponElimina
  23. Nooo! no tanquis els blog! Ens quedarem sense gegant del Pi!
    T'entenc, per això, a mi em passa el mateix, m'enganxo i deixo de fer daltres coses...
    Jo a la meva filla li vaig explicar que els reis eren com una gran empresa amb sucursals per tot el mòn i els reis tenen la propietat màgica de poder estar a diferents llocs a la vegada, per això sòn màgics, home

    ResponElimina
  24. Ostres Llop, això de l'APM m'ha arribat a l'ànima! :-). La veritat és que estan molt divertits els nens a aquesta edat, no tancarem, pas, no, gràcies!
    Auuuuuuuuuuuu!!

    ResponElimina
  25. Gràcies, Aris, ens heu ben convençut, intentant combinar-ho bé!

    Està bé això de la gran empresa amb sucursals, de fet, és una mica així, tots els pares som sucursals i també som bastant màgics (per exemple, trobem un regal costi el que costi...). Bona nit!

    ResponElimina
  26. T'expliqeus molt bé. I no hi ha millor tresor que la innocència sana de la mainada...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
  27. La pregunta és si la Sara quan va demanar el mòbil, en veure que no arribaven els reis, era per a entretenir-s'hi o per a fer una trucada d'urgència i moure els fils dels seus contactes per a fer-los moure el cul més ràpid! ;p

    Ja veig que la Sara s'ho va passar bé i va ser la reina absoluta de la festa.... COM HA DE SER!

    Respecte als blogs... No cal que et digui que la teva filla passa per sobre de qualsevol cosa i tot el temps que li puguis dedicar és poc. Això no treu que també et reservis una mica d'espai personal per a tu!

    Així que, si vols, relaxa't, agafa-t'ho de forma més espaiada i si trobes un momentet en que et ve de gust deixar escrita alguna cosa (com aquest post que és preciós) doncs endavant!

    ResponElimina
  28. Gemma, no cal plantejar-se el tot o res, en tema blogaire !!! És tan fàcil o difícil com que vagi al seu ritme i que aquest sigui el més adient per a tu!!! Et tenim fitxada al blogroll i sempre que actualitzis sereu molt ben arribades.
    És quasi com la màgia del reis, està una mica al nostra abast! ¿no?

    Bon any ple d'il·lusions!!!

    ResponElimina
  29. Hola onatge, gràcies, aquests dies es viu molt la innocència de la mainada, com tu dius...

    Bona nit!

    ResponElimina
  30. Porquet, sí noi, va fer una trucada al patge encarregat del tema i la cosa es va començar a desencallar :-).

    Tens raó que també he de trobar moments per a mi. De vegades va bé descansar mútuament!

    Gràcies!

    ResponElimina
  31. Carme, anirem fent al nostre ritme, el blog es fa per plaer, o sigui que mentre hi sigui, hi serem (que raro m'ha quedat això :-).

    Molt bon any, també, amb màgia i il·lusió!

    ResponElimina
  32. Ja t'ho han dit tot, en qualsevol cas el que facis serà ben rebut. La veritat és que estàs fent un bon àlbum per la teva filla :)

    ResponElimina
  33. Gràcies, Clidi! Esperem que li agradi!

    ResponElimina
  34. No trobo la pàgina Llibres del 2012, t'ho dic perquè si no veus el meu comentari, no es perquè no m'interessi, es que cada cop que apreto l'enllaç al blogroll acabo a la dels reis ¿?

    ResponElimina