diumenge, 29 de gener de 2012

Douze points: un altre món és possible

Sara: Quant em poses?
Gemma: Sobre què?
Sara: Sobre la cançó.
Gemma: No, sobre què, sobre 10?
Sara: Sobre 1.009.


Això em passa per fer preguntes tontes. I és que no es fàcil puntuar en el nostre festival de la cançó (lleugera). Normalment guanya la Sara, perquè sóc incapaç d'igualar títols com ara "Suc de taronja", "La carta de los sueños" o "El ojo es para ti", la majoria en castellà, perquè diu que els que li fan les cançons parlen en castellà, és el que té la cançó lleugera.

Per compensar tanta lleugeresa, ahir vam anar a la manifestació contra la dictadura financera, que traduït a llenguatge sarià és que hi ha uns pocs rics i molts pobres i que els rics cada cop són més rics i els pobres més pobres. La Sara va calcular que érem mil mil-cents vint, però em sembla que ni que haguéssim estat 7 milions hauríem pogut canviar res.


O potser sí, hem fet una mica de brainstorming com si fóssim al Fòrum Social Català i hem arribat a la conclusió que els rics han de donar diners als pobres, i com que els agraden tant els diners, als rics, nosaltres els en donarem una mica i així ells donaran diners als pobres... em sembla que encara hem de donar un parell més de voltes al tema... (ara, la gràcia seria que ningú hagués de donar res a ningú o tots a tothom), tenim temps de presentar "propostes per fer possible un altre món" fins al 23 de març.

Em sembla que tenim més possibilitats si ens presentem a Eurovisió.


PS. El manifest que va llegir l'Arcadi Oliveres a la mani.
PS2. La versió del La la la que Eurovisió es va perdre.
PS3. En properes entregues veurem si la Sara evoluciona cap a la cançó protesta: és quan canto que hi veig clar :-).

27 comentaris:

  1. De moment, envia la Sara cap a Davos.

    ResponElimina
  2. No vaig anar a la mani i no me'n sento culpable, m'estaré tornant neoliberal? Allò de Jimmy Jump a Eurovisió em sembla una de les coses més grans que ha fet aquest país darrerament.

    ResponElimina
  3. Jo li veig futur, té una cara molt reivindicativa. Ha de començar pels seus hits, però acabarà com a cantautora protesta. Ara, el seu sistema de puntuació té tela! Quines sortides, mareta.

    ResponElimina
  4. Ha ha ha, Allau, vols dir com a activista amb el xiulet o com a participant? No sé si ja hem fet tard per Davos, però la puc enviar a la cimera europea de demà, vull dir d'avui...

    ResponElimina
  5. Neoliberal, Òscar, estàs mutant? Me pareix a mi que no, que el que passa és que ets un descregut...
    Pobre Diges, quin disgust, jo no li veig molta gràcia al personatge aquest del Jimmy Jump, la veritat.

    ResponElimina
  6. XeXu, gràcies, de moment no la traiem de la canción ligera, no sé si li hauria de posar discos del Raimon, com feia la meva mare amb mi :-). (També és veritat que el rotllo friki eurovisiu ens agrada i això es paga...).

    ResponElimina
  7. la Sara és optimista, però potser és l'edat... Vaja, que dient lalala potser és cançó protesta, perquè qui no protesta no val, oi? Cantem, doncs, que els rics no en saben gens. Un petó per a totes 2, saleros!!

    ResponElimina
  8. al final, com què els pobres no poden pagar, i els rics no volen pagar, ja ho saps qui pagarà, oi? Bé, qui està pagant.

    ResponElimina
  9. Si de ben petits ja els ensenyem a protestar el que volem.....potser si a la llarga ens en sortirem

    ResponElimina
  10. efectivament, el problema es que els rics tenen molts diners i els pobres no, però el rics no els volen donar. Però es que els pobres, no tots son tan pobres, i els que son una mica pobres...bé, deixem-ho córrer
    Roial dumini, sis poua
    Andorra 12 points!!!

    ResponElimina
  11. Ostres, quines converses més profundes! Després es deu avorrir al pati parlant de coses banals com els dibuixos animats o les joguines... li va la conversa profunda!

    Li has de demanar si ens vol gravar algun gran hit per als seus seguidors del bloc..!! =P

    ResponElimina
  12. Està clar, o això es desprèn del post, que la sara està destinada a ser una cantant-protesta, que si els meus càlculs no fallen, d'aquí que ella tingui divuit anys serà una figura que ja s'haurà posat de moda altre cop, tornat a passar de moda i retornat a posar de moda.
    Abraçades i ànims!
    PS-Ah, i em sap greu dir-vos que això de provar de dinar diners als rics per generar una dinàmica positiva, mena de cadena de favors, ja ho van provar alguns governs, com el de Zapatero: donant milions i milions a la banca. Ja veiem el resultat...

    ResponElimina
  13. Al final, el què passa, com a Eurovisió, és que els països amics es van traspassant els vots i els favors, més o menys com els d'allà dalt, que entre favors, vots, diners i posar la mà a la caixa, s'aplaudeixen entre ells, es riuen les gràcies i a nosaltres ens deixen en la desgràcia.

    ResponElimina
  14. M'encanta la cara que posa a la foto. Boníssima!!

    ais, ni idea on anirem a parar, millor cantar la, la, la.

    Per cert, gràcies pel manifest. No hi vaig poder anar, era fora.

    ResponElimina
  15. Llegint els vostres comentaris he mirat una mica per internet i he trobat aquestes frases d'EL ROTO que m'han semblat boníssimes:

    -"¡el capitalismo se hunde!, ¡los banqueros y los ricos primero!"

    -"a ver si vuelve la sensatez a los mercados y podemos seguir con la locura"

    -"hay que buscar posibles alternativas al sistema para evitar que prosperen"

    -"no os preocupeis, el sistema capitalista renacerá de vuestras cenizas"

    -"estamos utilizando sus ahorros, permanezcan asustados"

    -"para acabar con la crisis sólo teneis que invadir cualquier paraiso fiscal"

    -"¿qué nos hicieron para que vieramos en pilas de ladrillo montañas de oro?"

    -"no salgais del tunel, fuera todo es todavia peor!"

    -"apadrine un banco"

    -"si la prosperidad era falsa, ¿cómo sabemos que la crisis es auténtica?"

    -"si ayudan a los bancos, ¿porque no a las huchas?"

    -¡"a nosotros nos obligan a clasificar las basuras,
    y ellos son incapaces de supervisar los bancos!"

    -"¡asustadles con la crisis para que no reclamen!"

    -"están contra el proteccionismo pero siempre viven rodeados de guardaespaldas"

    -"si abaratan el despido podemos crear millones de puestos de asustados"

    -"hemos creado un comité de expertos para que analicen la crisis
    de forma que NO se entienda"

    -(dibujo: isla de paraiso fiscal, y patera de millonarios)

    -¡"tanto luchar para derribar el sistema y al final se cae solo!"

    -"tuvimos que mover la mesa para deshacernos de algunos jugadores,
    pero pronto volverán las apuestas"

    -"es necesario recuperar la confianza de los inversores en los estafadores"

    ResponElimina
  16. Cantireta, em sembla que hi ha lloc per a la cançó protesta i pel la la la (i potser per al la la la com a protesta). Esperem que cantar serveixi per gaudir, per millorar i per canviar, petons!

    ResponElimina
  17. Clidi, paguen, paguem... els del mig, no? a veure com ho fem perquè la cosa sigui més justa!

    ResponElimina
  18. Garbí, vull pensar que li puc inculcar (bé, inculcar potser és massa fort, traspassar, donar) una mica de consciència social (bé, consciència social potser és massa fort, bé, ja m'enteneu) a la Sara, a la seva mida (que també és una mica la meva, que em sento bastant nena quan es tracta dels grans problemes del món).

    ResponElimina
  19. Aris, sí que és una mica lio però hauria de ser molt senzill, no? Un món més just i més equilibrat, un douze points de món, bé deixem-lo amb un ten points, ni un menys.

    Ai, Andorra, quan veurem Andorra a la final!! :D

    ResponElimina
  20. Yáiza, no sé pas quines converses deuen tenir la Sara i les seves amigues (i la Sara i el seu nòvio!) al pati! Potser sí que parlen de com arreglar el món "els Reis m'han portat una taxa Tobin" uaaaalaaa, que xulo!!!

    Li diré això de l'actuació, és capaç de dir que sí :-)

    ResponElimina
  21. Eduard, no t'estranyi perquè la Sara vol ser cantant (i cuinera, i ballarina els dimarts i perruquera els divendres). Així que si va depurant el seu estil, i amb la guitarra de la Dora Exploradora, qui sap on pot arribar!

    Tens tota la raó que anàvem desencaminades amb el nostre brainstorming, que ens ha sortit neoliberal, com diu el Roto, això de salvar els banquers i els rics primer ens ha sortit car. Està clar que s'ha de fer altres polítiques, i crec que l'austeritat tampoc no és bona, però no en tinc ni idea, realment :-(.

    Gràcies pels ànims, una abraçada!!

    ResponElimina
  22. Porquet, em sembla que tens raó, que hi ha molt corporativisme entre els països i entre els rics i benestants. Però, de vegades, almenys abans, a Eurovisió, sortien bones cançons i guanyaven(bé, abans votaven jurats, no votava la gent, no sé si això ho feia més just), això vol dir que hi ha alguna mena d'esperança? no ho sé, em sembla que m'he liat.

    ResponElimina
  23. Gràcies, rits, per això que dius de la Sara, a mi també m'agrada la cara que fa amb el xiulet :-)

    Cantem, cantem, que això no falti!

    El manifest està prou bé, ara falta que es facin propostes i que les propostes es converteixin en accions... pas facile!!


    Bona nit a tothom, m'ho he passat la mar de bé responent missatges!

    ResponElimina
  24. Vigila amb les voltes que li feu al tema, que mentre anem voltant les butxaques ens van escurant.....hem de tirar pel dret i fer una revolució social! La Sara està molt reivindicativa i el la, la, la de Masiel, recordo que jo el cantava quan era petita, va guanyar l'any 68 i el pare sempre m'explica que em posava davant el mirall, amb la mà de morter i au a cantar el la, la, la....Contenta de tornar-vos a veure!!! Dos petons cap a Badalona!

    ResponElimina
  25. Tens raó: potser heu arribat tard a Davos, però sempre us quedarà el Grup Bilderberg. És aquí on has d'enviar la Sara, si pot ser acompanyada d'El Roto. A més, fan poc van venir a Sitges, hi fa més caloreta que a Davos. Sara + El Roto farien un molt bon tàndem i ves que no convencis als rics, foscos, corruptes i egoistes que deixen els seus poders, i els seus fons, als qui se'ls mereixen de veritat. I que ells se'n vagin de dècada, o de centúria, perduda...

    ResponElimina
  26. Hola Marta, la revolució social ja s'intenta, no? amb els indignats i les manifestacions i els occupy..., però el sistema es resisteix. Vaig voler llegir-me un reportatge a l'Ara sobre l'evolució previsible del capitalisme en els propers cinc anys, però em vaig fer un liu amb el compte de l'Ara Premium i no hi va haver manera. No sé si el futur era gaire esperançador, però.

    Deuries estar moníssima cantant el La la la!! Grans moments, aquests de cantar i ballar.

    Petons!!! Però des de Barcelona, eh? :-)

    ResponElimina
  27. Ei, Anònim, tens raó, la combinació infant + humorista seria un bon revulsiu en aquestes reunions exclusives de pastosos i "persones influents".

    Prepararem un pla d'atac per a la propera reunió (les anuncien, les reunions, o les fan per sorpresa?).

    Una abraçada més o menys anònima!

    ResponElimina