Això m'ho va dir la Sara l'altre dia, quan estàvem al teatre veient Aladí. I on era aquesta realitat més real que la que estàvem veient? A Disney, el geni de color blau sortia a l'Aladí de Disney. Curiós que pensés que el geni de Disney era l'autèntic geni. Per què? Perquè el va veure primer? Perquè el cinema és més realista (curiosament) que el teatre? Perquè Disney té un prestigi que no tenia aquell grup de teatre? (per cert, ja van dues obres de teatre infantil en què els actors es peten de riure a l'escenari, no m'ho imagino en el teatre d'adults, però quin bon rotllo, això sí).
Segons això, Disney seria com el món de les idees platònic, del qual participen totes les obres de teatre, còpies voluntarioses i sovint amb mitjans limitats d'aquella "versió original": "Esto es, por cierto, la reminiscencia de lo que vio, en otro tiempo, nuestra alma, cuando iba de camino con la divinidad, mirando desde lo alto a lo que ahora decimos que es, y alzando la cabeza a lo que es en realidad" (Plató, Fedre).
Ara penso que després de l'obra no li vaig dir a la Sara que allò no s'ho havia inventat Disney, que en realitat el geni no sabem de quin color era o que pot ser de molts colors. Tampoc no tenim molt clar si existeix o no realment. Una hipòtesi és que existeix però està en un altre planeta. Si aconseguim arribar-hi li demanarem tres desitjos:
- Que els animals salvatges com els hàmsters (tenim un hàmster bastant salvatge) siguin més tranquils, perquè no facin por al papa.
- Menjar només molles de pa i aigua i sopa i iogurt per beure (diu molt de la meva qualitat com a cuinera).
- Tenir una guitarra de veritat (recordem que la guitarra de la Dora la Exploradora no té cordes).
Un xic allunyats dels desitjos de Plató-Sòcrates...:
"SÓC.- Oh querido Pan, y todos los otros dioses que aquí habitéis, concededme que llegue a ser bello por dentro, y todo lo que tengo por fuera se enlace en amistad con lo de dentro; que considere rico al sabio; que todo el dinero que tenga sólo sea el que puede llevar y transportar consigo un hombre sensato, y no otro. ¿Necesitamos de alguna otra cosa, Fedro? A mi me basta con lo que he pedido.
FED.- Pide todo esto también para mí, ya que son comunes las cosas de los amigos.
SÓC.-Vayámonos."
Llàstima que actualment no faig classes de Filosofia sinó hauria fet ús del teu post , segur, una bona analogia entre Disney ,el món de les idees i el món de les coses sensibles i la reminiscència ....i si hi ha geni segur que és de color blau! els hàmsters malcarats mosseguen !
ResponEliminaDoncs he de dir que jo mateix tinc al cap les pel·lis de Disney i tendeixo a pensar que els personatges són com ells els pinten. És una manera fàcil, que està a la vista de tots. Però no tenim tots al cap els actors que van fer 'El Senyor dels Anells'? I això no s'ho va inventar en Peter Jackson, ni el seu director de casting.
ResponEliminaAra, sublim la comparació amb el món de les idees de Plató, que ben vist. Vaja, a mi m'ha semblat un gran exemple.
Bé, i els exemples... què dir. Sempre que marxo d'aquí ho faig amb un somriure. M'he imaginat un hàmster molt salvatge!
No hay un genio tan genial!!! m'estàs fent cantar la cançó del geni!!!
ResponEliminaNo recordava gens les idees de Plató. carai!
Gràcies, Elfree! Plató em va donar bons moments plaerosos a la carrera, per això de tant en tant (molt de tant en tant) me'n recordo d'ell :-).
ResponEliminaLa veritat és que el geni de l'obra era un dels personatges més aconseguits, però esclar, el geni blau deixa petjada...
El Jerry, el nostre hàmster, només em mossega a mi, a la Sara no la mossega i el Joan ni s'hi acosta...
XeXu, és veritat que el cinema és molt potent per això de fixar personatges (un cop veus una adaptació al cinema d'un llibre és difícil desempallegar-te d'aquelles imatges).
ResponEliminaM'alegro que t'hagi agradat la comparació amb Plató, se'm va acudir quasi de seguida, ves a saber per què.
I el hàmster, ja veus que és un salvatge selectiu!
Ja sé que avui no parleu de política (realitat molt allunyada de la genialitat), però avui precisament he llegit en un llibre d'en Punset una cita d'en Plató: "Tots els països estan mal governats i l'única salvació consistiria en que els filòsofs fóssin polítics i els polítics, filòsofs." De fet la cita és més llarga, abans Plató es queixa que ha col•laborat en diversos canvis de règim polític i tots han acabat fent les mateixes injustícies que els anteriors. Llavors, el que no sé és com conclou que els filòsofs ho farien diferent. Fins el dia que no governi el geni de la llàntia... Ah, si teniu massa problemes amb el hàmster el meu gat això ho arreglaria ràpid, que té molt mala idea!
ResponEliminarits, doncs jo no l'he vista, la pel·lícula, la Sara la va veure al Casal, però ja tinc curiositat, a veure si el geni existeix i és el de Disney! (veig que a tu també et va deixar petjada, més que Plató :-)!
ResponEliminaÒscar, no recordo gaire com anava la cosa, però se suposa que el filòsof, com a filòsof, arriba a conèixer el bé (i la veritat i la bellesa) i per tant a portar-lo a la pràctica, però em sembla que aquest pas no és tan evident... Aquesta idea del filòsof rei sembla estranya i potser no ho hauria de ser tant, o serà que no hi ha bons i savis governants??
ResponEliminaEp, sabent que tenim el teu gat en reserva, em quedo més tranquil·la.
això de fer veure que se t'escapa el riure a escena és un trucu!! veig que funciona bé...
ResponEliminaCrec que la genialitat del que va inventar la història del geni de la llàntia va ser demostrar que quan ens creiem que podem obtenir tot el que volem, l'acabem cagant. Del mateix concepte beu aquell fabulós conte gòtic de Saki, La grapa del mico.
ResponEliminaSòcrates ens mostra les virtuts de la contenció.
Ara, no recordo bé com ho fa anar la factoria Disney, a part de pintar-lo bastant amable encara que estrafolari. Blau és trist, en la tradició anglosaxona, però no és el cas d'aquest geni.
El post és genial! ja us trobava a faltar i sou uns genis les dues! Disney té un disseny de personatges increïble que fa que els nens els hi agradin molt, també s'ha de dir que mediàticament, publicitàriament, a nivell de markèting Disney té un pes increïble. Jo ho veig a la biblio, quan els nens trien els llibres de Disney, davant una ventafocs (friki per dir-ho d'alguna manera) i la d'en Disney . Diga-li a la Sara de la meva part que el geni de Disney és blau, perquè qui el va dibuixar el rotulador de color blau va ser el primer que va agafar...si hagués agafat el verd...seria verd! o que els altres colors no tenien punxa i no tenia maquineta! No sé els genis poden ser del color que vulguis per això són genis! Avui que bufa la tramuntana us envio dos petons cap a Barcelona!!! Segur que us arriben!
ResponEliminahehehe, m'has fet posar vermella! doncs si, el geni em va impactar. I crec que més o menys els vaig conèixer a la mateixa època (que per aquesta peli, una servidora ja era grandeta)
ResponEliminala Sara té raó, el geni es de color blau, com els barrufets...
ResponEliminaper això no m'agrada anar a aquestes obres de teatre, acabes comparant i...bé...
clar que l'originari ves a saber de quin color era...
Anònim, vull dir anònima! Així que un truc, eh? Sí que sóc ingènua, doncs eren molt bons actors perquè semblava del tot natural, una festa, vaja (i per què només per a nens?). Petonets.
ResponEliminaEduard, com que aquest és un blog d'investigació, ni curta ni peretzosa m'he comprat la pel·li i l'hem vist a casa aquesta tarda, i puc afirmar que efectivament aquest geni de Disney és molt bo (amable i estrafolari, però també divertit, tendre, sarcàstic i gens trist, efectivament) el millor personatge amb diferència de la pel·li, la Sara té raó.
ResponEliminaSuposo que la contenció és de savis, però és difícil ser savi. He mirat de trobar a la xarxa aquest conte de Saki però no l'he trobat (m'he topat amb un conte seu que no sabia que era seu, "la contista"). Si saps on el puc trobar m'ho dius, eh?
Disculpa, em va trair la memòria. El conte és de WW Jacobs. Suposo que el pots trobar a diferents llocs. Prova a http://www.freelibros.com/2011/06/antologia-del-cuento-extrano-%E2%80%93-rodolfo-walsh.html
EliminaTé molt bona pinta aquesta "Antología del cuento extraño", no l'he pogut descarregar però intentaré trobar-lo en paper. Gràcies!!
EliminaPots buscar l'Antologia de la literatura fantástica, de Borges, Bioy Casares i Silvina Ocampo, que és on vaig descobrir el relat. Segur que és més fàcil de trobar que l'altre (encara que jo ara no puc trobar el meu exemplar ;-(, però també el pots llegir a http://www.textosenlinea.com.ar/borges/Antologia%20de%20la%20literatura%20fantastica.pdf )
EliminaOstres, quin conte més terrible, ja tens raó que s'ha de vigilar amb els desitjos... m'ha agradat molt. I aquesta web és una troballa! Gràcies de nou, Eduard!
EliminaGràcies, Marta! ets un sol tramuntanal. Se les empesquen totes, aquests de Disney. Jo encara recordo l'escena dels espaguetis de La Dama i el Vagabundo, per exemple, i la meva sogra encara se'n recorda de quan va anar a veure Blancaneus al cine. No sé quin és el secret, (històries senzilles i emotives, dibuixos ben fets...), però funciona. Li he de dir a la Sara això del geni i els llapis de colors, fins i tot se m'està acudint una activitat... dibuixar un geni :).
ResponEliminaHan arribat els petons en perfectes condicions, te n'enviem un parell nord enllà!
rits, res de vermella, ara t'entenc, a mi també m'ha impactat, me'l demano com a geni, sense cap dubte (bé, ara està difícil, que el tenim alliberat, mals temps per als genis). Una abraçada!
ResponEliminaAris, val la pena veure l'obra igualment, precisament perquè pots comparar i veus la mateixa història de dues maneres, no? El geni de l'obra tenia gràcia, també (de fet, també era el millor personatge, amb diferència). Pel que estem veient en aquest blog, el geni originari era blau (de vegades mutant a vermell o a verd).
ResponEliminaPer què, ara que em surten els "Respon", la lletra és de color verd? M'agradaria demanar-li un parell de desitjos al geni Blogger...
EliminaCaraaaai! Quina por de hamster que teniu! Jo tinc gats molts salvatges, si voleu, fem una presentació formal de les bèsties, aviam què passa! ;) I sí, els gustos culinaris de la Sara em preocupen... Hehehe! Com van els propòsits de cuinar més i millor?
ResponEliminaEntenc que Disney sigui una referència per tothom, encara que no m'agradi gaire. De fet, m'ha agradat que posessis el cartell de l'obra de teatre, perquè conec una companyia que també va fer la seva versió de l'Aladdí (però era una altra companyia!) i pel que em van dir, era una versió molt més apropada al conte real que no pas la que fa disney! No sé si és cert o no... però és interessant, si més no!
Yáiza, la Sara diu que el hàmster em veu com una geganta, en canvi a ella la veu com una gegantona, que sempre fa menys por (per això només em mossega a mi, té tota la lògica, no?). Un dia fem una trobada interespecial, sí.
ResponEliminaLa cuina... així així, l'últim hit va ser un pastís de poma amb sal en comptes de sucre... deliciós, no m'estranya que la Sara opti per la vida austera...
El que passa amb Disney, a més de ser omnipresent, és que és tovet i maniqueu, però mira, forma part del nostre imaginari (ara m'han entrat ganes de veure La Dama y el Vagabundo). Per això s'ha de combinar, per exemple, amb Aardman o amb Pixar (encara que ara és de Disney!).
Doncs m'agradaria veure aquesta versió dels teus amics, de fet, ara vull llegir la història original (no l'he trobat al 1r volum de "Les mil i una nits" que tinc).
Contenta de veure't, Yáiza!
Bé, una avenç a la cuina són les cremes de verdures que faig gràcies a "Cocina para torpes" amb il·lustracions de Forges, un èxit!!
EliminaL'Aladí de Disney és el cel de Plató... i la Sara és neoplatònica, esclar. Com Sant Agustí.
ResponEliminaSalutacions del peripatètic.
Hola peripatètic, sí, en dos dies la Sara ha passat de platònica a neoplatònica, passant per la teva escola (ens nens d'avui en dia van molt ràpids!). Salutacions!
ResponEliminaTinc pocs referents Disney, perquè em sembla que n'he vist un parell o tres de pel·lícules i para de comptar, diguem que a casa ha estat sempre proscrit (encara no he vist Bambi, si més no sencer). Ara aquest Aladín si, i el geni és, probablement, l'únic personatge que em va agradar, per tant que sigui blau em sembla més que acceptable, adjudicat blau per a genis! :) Per cert, oi que Marc Aureli ha estat, fins ara, l'únic governant filòsof comme il faut? No hi tenim tirada, sembla.
ResponEliminaClidi, és difícil evitar Disney però veig que és possible... ep, però també té bons moments, eh? com el geni blau que tant ens agrada.
ResponEliminaCrec que sí, que Marc Aureli seria un dels pocs o l'únic exemple de governant filòsof. Tinc el llibre dels seus pensaments per aquí, en francès, a veure què diu:
"Celui qui aime la gloire met son propre bonheur dans les émotions d'un autre; celui qui aime le plaisir, dans ses propres penchants, mais l'homme intelligent, dans sa propre conduite"
"Celui qui craint la mort, craint de n'avoir plus aucun sentiment, ou d'éprouver d'autres sentiments. Mais, s'il n'y a plus aucun sentiment, tu ne sentiras aucun mal. Et si tu acquiers d'autres sentiments, tu seras un être different, et tu n'auras pas cessé de vivre."
"Tout est en cours de transformation. Toi-mème aussi tu es en état de transformation continue et, à certains égards, de dissolution; de même pour l'univers entier."
Pas mal... D'ell també s'ha dit que és "l'ànima més noble que hagi existit mai", així que adjudicat Marc Aureli com a filòsof rei! :)
Molt oportú, el diàleg socràtic del final. Un punt de filosofia a l'antiga per a rematar aquestes ments filosòfiques de pocs anys, que ens sorprenen cada dia. Fa pocs dies, un alumne (set anys) em va dir que quan ell gira molt ràpid es mareja, i llavors no entenia com les rodes dels cotxes no es maregen. Els nens tenen aquesta visió "animista" del mòn, que possiblement ens ajudaria respectar millor el planeta si no la perdéssim.
ResponEliminaI és evident que has de millorar les teves habilitats com a cuinera.
Hola Lluís, sí, els nens i la humanitat quan era nena (ara no sé quina edat té, sembla que a la il·lustració va arribar a la majoria d'edat...) són animistes. Em pregunto si és possible "reanimar" el món d'alguna manera.
ResponEliminaPel que fa a la cuina, vaig fent progressets :) (ara no sabia si posar una cara somrient o una cara trista).
Ara veig que identifico "humanitat" amb "occident", aixx.