És fascinant això d'aprendre cada dia una lletra amb lletra lligada. Avui la "o". És molt útil aquesta lletra, tant si és amb forma de pal (de pal rodó) com amb lletra lligada (encara que de moment no lliguis res).
Cada dia se'ns presenten disjuntives, algunes s'acaben allà mateix, altres tenen més conseqüències i presenten noves disjuntives i cadascuna té diverses ramificacions possibles que al seu temps tenen altres ramificacions, de manera que anem fent un camí eliminant un munt de camins possibles (anem fent retallades, per utilitzar una paraula de moda).
La Sara quan està contenta es dóna cops al cap, en un gest molt seu. I fa tonteries. La Sara és una nena molt alegre i molt pallassa.
La Sara sabrà escollir el seu camí, eliminant camins possibles, i ajuntant camins, per què no, en comptes de "o", jugar amb les "i".
El Lluís dels Mil Dimonis m'ha fet pensar en Cioran. Aquí va un fragment de Précis de décomposition: "Disserter sur la liberté, cela ne mène à aucune conséquence en bien ou en mal; mais nous n'avons que des instants pour nous apercevoir que tout dépend de nous... La liberté est un principe éthique d'essence démoniaque."
I per acabar aquesta mena de post, "Pale Blue Eyes", dedicat a la Sara (que té els ulls blaus) i que hem escoltat aquesta nit en el disc que li vam gravar el seu pare i jo quan encara no havia nascut. I a totes les "o" i a totes les "i"... i a tot l'abecedari, de pas.
Sometimes I feel so happy,
Sometimes I feel so sad...
En el proper post no parlaré de la llibertat, que us estic donant la llauna :-).
Compte amb en Lluís, que és tòxic. "Pale blue eyes" o "Jesus" són recomenables a totes les guarderies de l'estat. Espero que la Sara en tregui profit.
ResponEliminaTambé pot ser un pneumàtic que es converteix en roda de jugar, en flotador, en garlanda ( veure alguna pel·lícula de Tati )... O una boca que badalla, vet aquí el meu dimoni poètic ;-)
ResponEliminaNanit, maques!
Allau, vigilaré amb el Lluís, gràcies ;). "Jesus" també és una de les meves cançons preferides de tots els temps (seria fins i tot un motiu per fer-me creient). La Velvet és recomanable des del bressol a la tomba... la Sara en treurà profit, segur.
ResponEliminaMmmmm, tens raó, aquesta lletra dóna molt de si, no hi havia pensat, també és un sol i una lluna, una lluna que badalla?
ResponEliminaNanit, Cantireta!!!
Una de les coses que trobo no reeixides és que es confon amb el zero.
ResponEliminaI, pel que fa a la llibertat de triar, un dels temes recurrents en la ciència-ficció és l'especulació sobre la creació d'universos paral·lels que es pot obrir en cada tria obligada del nostre destí (terme que es contraposa a llibertat, en sóc conscient). I és que triar també significa descartar...
I el tema que sona: just després de les frases que reculls, ve la de "però més sovint em tornes boig". Sí, que tiri endavant, que tiri endavant la teva nena d'ulls blau pàl·lid...
M'agrada la la lletra de pal...i també la lligada...Cioran! me'l vaig llegir ara aniria bé ..és temps de pessimisme....llibertat? no ho sé...cada vegada som menys lliures...
ResponEliminaPenso en els nens xinos que aprenen les seves lletres també fent dibuixets o els japonessos...
ResponEliminaEduard, sí que és confon amb el zero, sí, ara no sé si amb el zero lligat o amb el zero de pal (de fet, els números sempre m'han semblat bastant pal en comparació amb les lletres i de fet, també, hi estem molt lligats!)
ResponEliminaÉs fascinant això dels universos paral.lels, segur que un dels móns paral.lels de la Sara és de Nocilla (que no sempre li deixo triar).
Tira endavant, la mossa, i tant!
Elfree, a mi també m'agraden les lletres, com li deia a l'Eduard, de tota mena i condició.
ResponEliminaSe m'acut que podrien posar Cioran de lectura obligatòria a Esade, podrien sortir coses interessants...
No sé si som menys lliures, vull pensar que tenim un marge de llibertat, no?
Aris, també ha de ser bonic aprendre a escriure fent dibuixets, tens raó, bé i la gràcia de desxifrar signes, també, de sobte s'obre tot un univers...
ResponEliminaI un ull de bou, i una finestra en un barco, i el fons d'una olla. I la boca d'un volcà mut. :)
ResponEliminaI una ensaimada, i un flotador, i un senyal de trànsit, i els anells de Saturn... ;)
ResponEliminaoooooooooooooooooooooo!!!! xulo el post! sempre havia vist la lletra O com un ou, o sigui que massa rodona no la devia veure...la recordo sempre com una leltra divertida quan m'avorria prenent apunts a la facu, les O sempre acabaven amb ulls orelles, pigues i cuetes ....feliç diumenge!!
ResponEliminaGràcies, Marta, ets un sol. La "o" sí que fa de bon pintar, tens raó, I pot ser com un ou, com un coco obert, com una rentadora de càrrega frontal, com una canica... (m'agrada aquest joc que s'ha inventat la Cantireta).
ResponEliminaPetooooooons i feliç dilluns!
Si la Sara segueix per aquest camí, pot acabar escrivint con un “escriba” egipci (tot un art).
ResponEliminaUdols.
Mira, seria una assignatura maca de fer, la dels jeroglífics...
ResponEliminaUdols, Llop.