Aquesta tarda hem anat al Circ Raluy. La Sara s'ha passat tota la segona part creant planetes amb el seu planetador. El planetador és un artefacte amb llums de colors que gira molt depressa i que venien allà mateix. Primer ha dit que estava creant planetes, després planetava directament (jo planeto, tu planetes, ell/ella planeta...).
Els planetes han estat molt variats. El primer l'ha fet per als dolents (uns dolents molt dolents, com els rics que roben els pobres -aquí l'he influenciat una mica) i es deia Irmiapispe. El segon i el tercer eren móns a l'inrevés, les cases a dalt i el cel a baix, però un era per a papes i l'altre per a nens (al planeta de pares hi ha unes atraccions de pares i al planeta de nens, de nens -és bo saber-ho). També n'ha fet un on tot era groc i es deia algo així com Grogatista. N'hi ha un de petit tan petit que no hi cap ni una nena com ella, es diu Miniatura (no per obvi, menys encertat). I hi ha un món tot ple de xocolata (no per infantil, menys universal).
El millor de tot, la frase que ha dit quan tornàvem cap a casa:
Avui ha sigut un dia xuli piruli.
Dues versions de dos planetes diferents, em sembla:
Gemma, la versió dels Calatrava supera l'original! Salutacions!
ResponEliminaDoncs la penjo, salutacions!!
ResponEliminaHe de discrepar amb l'Òscar Roig, fa relativament poc que he descobert aquesta cançó de Bowie i m'agrada molt. Sempre em passa que no em fa gràcia que ridiculitzin les cançons que m'agraden, però la versió comença bé, m'agrada l'adaptació, fins que comencen a fer una mica el ximple.
ResponEliminaReferent a fer planetes, quin privilegi! Ja voldrien molts déus! Ah, i m'agrada el verb planetar!
Ostres, impagable la versió dels calatrava, ja l'havia escoltat per en el seu moment no vaig caure que era del Bowie (jo soc una mica lent d'idees)
ResponEliminaDiria que una de les grans tragèdies de l'ésser humà és que de petit construeix móns de fantasia, i quan creix... els crea de veritat.
ResponElimina(Tot i que alguns constructors de móns han creat la ciutat vella de Praga, els Champs Elysées, Venècia...)
en general ens queda la sensació del comandant Tom: som a milers de quilòmetres d'allà on volíem ser, abandonant-mos a la còmoda idea que la nau sap bé quin rumb hem de prendre.
Proclamo presidenta planetària planetant planetes nous i vells la teva filla Sara!
ResponEliminaQue crack, la Sara...! I si li ho demano, em pot crear un planeta a mida? Prometo no ser massa exigent... ^^
ResponEliminaPetons per totes dues!
(ara escolto la cançó, que no conec..)
XeXu, a mi també m'agrada molt la canço del Bowie, però la dels Calatrava em fa gràcia, perquè desbarren molt i em retrotrau uns quants anys enrere!
ResponEliminaM'agrada que t'agradi el verb planetar... és el que té tenir 5 anys, et fan un número de circ i t'inventes un planeta!
Aris, jo la vaig descobrir fa uns anys en un disc que es deia Spanish Bizarro, on hi havia noms de referència com Andrés Pajares, Manolo Otero o Susana Estrada, un clàssic :-).
ResponEliminaEduard, sí, de vegades més val deixar els planetes en l'estadi imaginari (no em puc imaginar un món groc real, bé, a part del de l'Albert Espinosa), per cert, Venècia, quin planeta més fantàstic, realment sembla irreal.
ResponEliminaI de vegades ens sentim com el bo d'en Tom, "Planet Earth is blue and there's nothing I can do".
Elfree, contentes estem amb aquesta proclamació! La Sara sabrà estar a l'alçada d'aital càrrec!
ResponEliminaYáiza, la Sara diu que amb el seu planetador pot fer el planeta que tu vulguis, demana, demana, que els teus desitjos es poden fer realitat (com a mínim, realitat imaginària) :-).
ResponEliminaPetons, també!
ResponEliminaAra, unes vacances al Planeta Xocolata, passant pel Planeta a l'Inrevés, tampoc estarien malament, se m'acut ara mateix, bona nit!
ResponEliminaFem foc nou i comencem amb un nou planeta on no existeixi el desastre ambiental, l'aberració humana i la xocolata no engreixi?
ResponEliminaEm sembla un bon començament, Porquet, parlaré amb la presidenta, se'ns ha girat feina!
ResponEliminaXuli piruli de veritat, que és una passada això de crear planetes. I aprofito: Space Oddity és més que una cançó, és un himne sense fronteres.
ResponEliminaM'agrada això de planetejar!!! síii! des de que el món és món..tot això que tenim damunt el cap és un misteri, el què és més curiós es que els humans no han trobat a l'espai cap planeta més acollidor que la terra. Feliç mega-pont!!!!Aaaaa! si pogués enviaria a forces polítics a un altre planeta, ja que podria ser que en algun lloc de l'univers hi hagués altres planetes com la terra i fins i tot hi podria haver éssers vius..però estan com a mínim a moltes desenes d'anys llum, aleshores m'asseguraria que no tornessin...Petons
ResponEliminaLeblansky, sí que va ser xulo, visca la imaginació! (jo en tinc poqueta, però).
ResponEliminaSpace Oddity com a himne interplanetari... per què no? (versió Bowie o Calatrava? ;). I també Starman m'agrada.
Marta, suposo que en un futur la humanitat començarà a colonitzar altres planetes (els que hi hagi que tenen vida no crec pas que els arribem a conèixer, no...).
ResponEliminaAixò del planeta dels polítics és com el planeta dels dolents que es va inventar la Sara, eh?
Petons i bon pont!!!!!
Si m'ho permeten jo em quedo a viure en el planeta de xocolata ^^
ResponEliminaBona elecció, pons007! Nosaltres hi hem estat de vacances i hi ha unes cascades de xocolata negra impressionants!
ResponEliminaFer-los feliços és la cosa que t'omple més del món (o hauria de dir del planeta...jeje)
ResponEliminaSí, fa feliç fer feliç!
ResponEliminaSempre he admirat el Bowie, de manera que he mirat el seu video però no els dels germans Calatrava. Suposo que si l'hagués mirat hauria entès millor la conya, però no em sentia amb ganes de treure'm el bon gust de boca que deixa en David.
ResponEliminaTal com van les coses, crec que la Sara podria seguir inventant planetes, a veure si en surt un de més interessant que el nostre.
Lluís, li hem posat piles al planetador i la Sara ha creat un planeta de Xinesos Grangers. No sé jo si és més interessant que la nostra pobra i retallada Terra...
ResponEliminaAixò sí, el Planeta Calatrava t'espera. No et preocupis que el David quedarà intacte :-).
Quan sàpigui escriure serà poeta. Quanta imaginació!
ResponEliminaGràcies, Cantireta! Bé, de moment vol ser perruquera o cuinera, que últimament guanya força (la imaginació també li anirà molt bé). Nanit!
ResponEliminaGemma!! Escolta, estic fent una llista al youtube amb les cançons que estan sortint arran del meu post (però ssssht, que és un secret d'estat/sorpresa cutre!). Si vols dir quina és exactament la cançó de la Shakira que li toca a la Sara, també l'afegeixo! (i si no vols, no passa res, però em sabia greu no avisar-te!).
ResponEliminaPer cert, ara he rellegit la resposta que em vas donar en aquest post... ostres, és boníssim. La Sara té moooolta imaginació! Llàstima que nasqués sota la influència de Shakira... però tranquil·la, que segur que això no deixa traces de per vida! Simon&Garfunkel molt millor!
Bona idea, Yáiza!
ResponEliminaLa cançó de la Sara seria "Hips Don't Lie" (no he trobat la que correspondria a la seva setmana, però aquesta és un hit del 2006). I és una festa!
http://www.youtube.com/watch?v=OZUzX4kbtDU
Gemma, Sara i companyia, esperava a veure si sortia un post nou per aprofitar però....us desitjo un serè i tranquil 2012!!!! Dos petons ben grossos!!! sigueu feliços!!!!!!!
ResponEliminaMarta!! Ara n'acabo de fer un... Feliç 2012, igualment! una abraçada i petons, i ara et vinc a veure!
ResponElimina