dissabte, 24 de setembre de 2011

Futur simple

- Mama, vull anar al futur.



Sí, amics, després de desafiar l'espai amb el viatge a Saturn d'aquest estiu, què no farà una mare, hem desafiat el senyor temps, que encara imposa més, i ens hem plantat, tal com volia la Sara, a l'any 2050. Què com ho hem aconseguit? Primer de tot certifiquem que ho hem aconseguit i que hem desmentit Stephen Hawking quan deia que l'absència de turistes del futur desmentia els viatges en el temps.

Doncs bé, després de mirar a la Viquipèdia viatge en el temps vam veure que això de construir una màquina del temps era ben complicat (que si un forat de cuc, que si uns cilindres rotatoris gegantins, que si una corda còsmica...). Fins que se'ns va aparèixer ella, la Geganta del Temps. Ara feia temps que no hi parlàvem (amb ella sí que hi ha bona relació), però enmig dels preparatius per a la festa d'avui, encara va tenir temps d'enviar-nos 39 anys enllà.


Jo, francament, em veig molt arrugada, però el Joan encara m'aguanta i la Sara ens porta sovint els nens, els dos clonats, un d'ella i un del Dídac, la seva parella des de P4 ("El Dídac i jo serem nòvios per sempre", sí, noia, tenies raó). Tenim un cine brutal al Canòdrom, inaugurat el 2034, quan per fi van saber que és el que s'hi havia de fer, i fem una vida prou plàcida i entretinguda, gràcies, també, al Barack, el robot de casa, que ens fa la vida més agradable.

Al món ara mateix som molts, 9.100 milions de persones, i les desigualtats i la pobresa encara no s'han resolt, però s'ha millorat considerablemet gràcies a organitzacions-partits polítics internacionals, transversals i multilaterals com Justice & Peace, presidit per Arcadi Oliveres júnior, que ha sabut incidir en les principals potències del planeta (la Xina -que ara és una democràcia-, els Estats Units, l'Índia, Brasil i Mèxic -cap sorpresa, no?). Catalunya és independent i interdependent, com tots els països (el tema dels Països Catalans segueix sent complicadot). (Primer havia posat que Catalunya i Aragó formaven el país Zona Nordest, que és com anomena la consultora Nielsen aquest territori per reportar les vendes, és a dir, és un mercat, però m'ha semblat un xic depriment).

En definitiva, aquí estem bé, però avui tornem perquè no ens volem perdre les festes de la Mercè amb ulls de 4 i de 40 i pico. I aquesta tarda, esperem que no plogui, veurem la Mercè, que és la Geganta del Temps, i li direm primer felicitats i després que moltes gràcies, però que de moment ens quedem i farem el nostre camí (bé, intentarem avançar això del Canòdrom, però no volem crear cap paradoxa, tampoc!).




PS. Felicitats a les Mercès, que encara que som ateus, al present i al futur, ens agraden algunes tradicions...
PS2. El futur del Leonard Cohen és força obscur, no?
PS3. En teoria, el Canòdrom és un Centre d'Art Contemporani, però de moment el que hi ha de més contemporani som els veïns (alguns força artístics).
PS4. Això no és un Post Scriptum.

21 comentaris:

  1. A veure si serà veritat ...amb això dels neutrins viatjant més ràpids que la llum, comencen a obrir-se escletxes de possibilitat en aquest viatges en el temps... no està gens malament aquest futur....esperem que per haver tornat per les festes de la Mercè no ens caiguin al damunt les restes del aparell espacial que avui ha de caure damunt els nostres caps...bon present i bon cap de setmana futur i actual!

    ResponElimina
  2. Sí, he intentat entendre una mica la teoria dels viatges en el temps, però la veritat és que se m'escapa (ja em costa entendre que com més t'acostes a la velocitat de la llum més s'alenteix el temps...). Acabo de recordar que tinc un llibre de relats de viatges en el temps, "Cronopaisajes", encara me'n falten per llegir!:-) Sí, segons aquest futur anem cap endavant, mai millor dit,
    Petons i bon present i futur, també!!

    ResponElimina
  3. Jo no espero arribar al 2050 així que gràcies per les notícies del futur, tot i que et veig més optimista que els d'Star Trek. "The future" és de les meves preferides d'en Cohen i això és molt dir! Francament, a ell el veig més realista.

    ResponElimina
  4. Està bé això de tenir bitllet d’anada i tornada. Jo tinc una T-10dues zones. Per això que dius del futur .... creus que m’arriba? (De totes maneres amb Rodalies més aviat sembla que viatgis al passat).
    Udols.

    ResponElimina
  5. Una bona mercè,la que imagines en aquest article. Encara que jo penso que, tal com van les coses, que necessitarem més la Mare de Déu que celebrem demà, la de la Misericòrdia.

    ResponElimina
  6. Òscar, no m'ha agradat això de que no esperes arribar al 2050, si tindràs 80 anyets de res, un xaval! I pensa que llavors, amb un xip que tindrem al cervell, només de pensar, per exemple en "Famous Blue Raincoat" en versió Tori Amos, sentirem la melodia al cap, mola eh? i pensa que la Tori encara estarà per treure discos (digues-li discos digues-li x). Sóc poc punki, és veritat...

    ResponElimina
  7. Home, Llop (Home-llop), M'haguessis dit una zona o tres zones, no, però dues zones sí que et permet anar i tornar del futur, perquè vas a Premià, lloc multiculti per excel·lència, on es fa la festa dels Pirates i sobretot la Cursa a pèl, què hi ha de més futurista???

    ResponElimina
  8. Eduard, gràcies, la veritat és que la Mare de Déu de la Misericòrdia no la tinc gens controlada, demà hi pensaré... no m'entusiasma el terme però si té a veure amb fer un món millor, demà la invoquem, cap problema!

    ResponElimina
  9. Jo crec que al futur em ficarant a un a residència a la lluna perquè no els hi doni la vara...

    ResponElimina
  10. Ai, ai,.... em penso que ja va bé que sigui difícil viatjar al futur, perquè si realment veiéssim com estaran les coses d'aquí tants anys, ens podria donar un patatús. Més val que anem veient els canvis de forma progressiva i que no ens alterem massa! Snif... a tot s'acostuma l'ésser humà!

    ResponElimina
  11. Aris, he fet cas a l'Eduard i hem invocat la Misercòrdia i la Mercè (treball en equip) i hem tornat a 2050 i ara és millor, tu, ja no t'enviaran a la residència a la lluna, perquè ara la mitjana de vida és de 230 anys i sense arrugues. A més, imbuïts de l'esperit Buffett i de Justice & Peace, els rics i poderosos del planeta han fet un pensament i s'ha eradicat la pobresa del tot, de fet Àfrica és la primera potència mundial en felicitat, seguida de Catalunya. Total, que no sabem si tornar...

    ResponElimina
  12. Yáiza, segurament sí que ens donaria un patatús... A veure si tindrà més poder Nielsen que Justice & Peace... Potser podrien treballar junts, no? No ho sé però em costa de creure de l'any 2050 estarem igual o pitjor, sóc optimista-ingènua de mena! De tota manera, ho veurem, espero!

    ResponElimina
  13. Ah no! de cap manera, jo el futur l'espero asseguda! I ara! per viatjar prefereixo Torredembarra (serà perquè té més "r" que cap altre) :P

    ResponElimina
  14. Fas bé, Clidice, perquè això dels viatges en el temps cansa, i més si cada vegada que hi anem ens canvien el futur (coi de móns paral.lels...), més val platgeta en mano... :-)

    ResponElimina
  15. Bé, cansat cansat, no tant, perquè amb la Geganta del Temps viatgem bastant còmodes, és més l'estrès emocional. El fet és que hem tornat al futur per emportar-nos en Barack. Ens ha sabut greu deixar-lo allà, li hem agafat carinyo. És un robot, com us ho diria, que vol plaure tothom, i això no és fàcil. Té molt integrades les lleis de la robòtica:

    1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà ni, per inacció, permetre que un humà prengui mal.

    2. Un robot ha d'obeir les ordres impartides pels éssers humans, excepte quan aquestes ordres contradiguin la Primera Llei.

    3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència, mentre aquesta protecció no contradigui ni la Primera ni la Segona Llei.

    Ara mateix el tinc aquí assegut, llegint "L'home bicentenari" de l'Asimov, un dels seus relats preferits...

    ResponElimina
  16. Ostres, un viatge el futur! amb la geganta del temps!! i quasi m'ho perdo, veig que malgrat tot el que passa avui, estareu força bé!!!! amb arrugues, seràs àvia,....per cert vas poder preguntar a la màquina del futur si marxaran els xenòfobs de l'Ajuntament de Badalona? aaaa, i els de Mataró? i el futur del català? i la Catalunya independent??? Pel que fa a les Mares de Déus, la meva àvia sempre s'encomanava a la Mare de Déu de la Verruga!!! Dos petons!

    ResponElimina
  17. Hola guapa! Aquest futur és una mica edulcorat (bé, m'he repensat això de la clonació, prefereixo néts naturals) així que... la catalana serà una societat multicultural i multilingüe, amb el català com a llengua principal i el castellà i l'anglès a tocar tocar, pràcticament trilingües. Als xenòfobs els enviarem a Plutó perquè provin la seva pròpia medecina. Bé, estic pensant que la Geganta del Temps en comptes d'enviar-nos al futur ens dóna substàncies psicotròpiques... Petons!

    ResponElimina
  18. Doncs jo també sóc dels que egueixen i admiren el Leonard, i aquesta cançó l'he escoltada una pila de vegades. Més enllà de si endevina el futur o no, la seva poesia és de les que m'arriben i em fan pensar.
    Com que veig molt difícil el viatge al futur, prefereixo els viatges al passat, i vivito llocs antiquats.
    Però darrerament veig molta gent interessada en anar al passat: sense anar més lluny, aquí hem votat CiU perquè governi i després ens governarà CiU+PP: una autèntica immersió en el passat més fosc...

    ResponElimina
  19. Com que els heu mencionat, un acudit una mica freakie (o hauria de ser nerdie?):

    El neutrino! Qui és? Toc-toc.

    ResponElimina
  20. Lluís, m'alegro que també siguis dels tocats pel Cohen.
    Sobre CiU i PP... Sí que és possible que tornin a fer un matrimoni de conveniència (espero que almenys no sigui per amor...).

    ResponElimina
  21. Allau, molt bo l'acudit! (però reconec que no l'he pillat a la primera, que sóc molt poc neutrina).

    ResponElimina