dimarts, 6 de setembre de 2011

Edat recomanada

-Mama, creus que estic preparada per aquest llibre?

Ja ens estàvem estancant entre el llibre de mites i llegendes del món i el de la Disney. El de mites a mi m'encanta perquè aprens mitologia i geografia d'una tacada, però la Sara ja en té un tip, ara quan li dic "va Sara, d'on vols que t'expliqui el conte avuiii?" (i li faig que assenyali un gran mapamundi que té damunt del llit), em diu "no, no vull, vull el llibre de sempre". El llibre de sempre és el de la Disney (amb les seves princeses com a cap de cartell). Els altres contes se'ns han quedat petits o no ens criden prou. Així que aquesta tarda hem anat tots a l'Abacus, on a més s'hi estava fresquet i fèiem temps perquè la Sara pogués llençar-se amb la tirolina.

I remenant remenant (jo he remenat per a mi, també, i fins i tot he perdut un llibre que m'anava a comprar a la llibreria mateixa, el que suposa una nova marca en la meva capacitat per perdre coses), remenant, doncs, m'ha dit aquesta frase que m'ha fet riure, perquè fa de personeta gran i indica confiança en el meu criteri, que sempre és d'agrair.



Però m'ha semblat que encara no estava preparada, que era una novel·la il·lustrada més per nenes de 10 o 11 anys, i a més em feia mandra, literalment, el tema princeses. Ara penso que potser m'he passat, que segurament no s'allunya gaire de les Winx, que la mandra me l'he de menjar, i que de tota manera, tot ho entén a la seva mida, que el mateix conte el pot llegir ara i d'aquí 3 anys. Bé, la propera vegada hi tornaré a donar un cop d'ull.

Escrivint ara això he recordat una anècdota de quan jo era petita (ho vaig explicar en un post, però no el trobo, també el dec haver perdut). Quan tenia 8 o 9 anys, la meva mare ens va portar a les meves cosines i a mi a veure un programa doble format per, atenció, Quien puede matar a un niño i Niñas al salón. Quien puede matar a un niño no l'he tornat a veure sencera, perquè encara em fa posar els pèls de punta. Niñas al salón m'ha fet gràcia recuperar-la ara pel youtube, perquè almenys és inofensiva. Em sembla que és el programa doble més desencertat de tota la història de la programació infantil. Quan li he comentat algun cop a ma mare, no se'n recorda, però jo sí. Recordo com em va agafar de la mà i vam sortir les dues de la sala a corre-cuita amb les darreres escenes de la peli del Chicho Ibáñez Serrador, ho recordo perfectament.







I després d'aquest contraexemple tan entranyable (ei, ma mare també em va portar en aquella època a un concert del Raimon, per compensar :-), tornant a aquesta tarda, finalment ha/hem escollit un llibre d'una mona, un d'un rellotge i el recull de contes L'hora del conte.

Jo també m'he firat, tot i que no sé si estic preparada.

27 comentaris:

  1. ja ja ja!!!!! encara ploro de riure. Jo tampoc estava preparat per aquest post. Una de terror i una eròtica... millor que 'Un globo, dos globos, tres globos, sens dubte!!! M'ha agradat molt

    ResponElimina
  2. Sí sí, ara fa riure, suposo que només es va fixar en el terme "nens" i va obviar els termes "matar" i "salón", ma mare és un cas...

    ResponElimina
  3. Opino que sempre estem prou preparats pels llibres que no ens aporten res, i els llibres que ens aporten alguna cosa ens preparen pel proper llibre que ens aporti alguna cosa. L'edat és irrellevant crec jo, un factor de gust en qualsevol cas com ho pot ser qualsevol altre. És clar que de nens no hi entenc gens ni mica. Em pregunto de què hi entenc gens i mica després de tants llibres llegits i no en tinc ni idea de la resposta. Caldrà continuar llegint, doncs. Suposo, eh?

    ResponElimina
  4. Odio que els llibres portin recomanacions d'edat, es perd la possibilitat de formar el criteri del nen mitjançant l'assaig i l'error, a l'estil de ta mare ;P Per cert jo he arribat a estar desesperada buscant un llapis ... que duia a la mà. Podríem muntar un club de desastres amb potes ^^

    ResponElimina
  5. je je, que bo, la peli del Narciso Ibañez es molt bona però per nenes de 12 anys... i l'altre es inofensiva, per 8 anys ja fa...
    El tema de l'edat es una mica relatiu però jo el segueixo...encara que la meva te 12, li deixo veure el fringe de 16.
    Les que posa 18, de moment no, perquè les gore després li fan tindre mals somnis.

    ResponElimina
  6. Aquestes mares!!!! i les princeses i les coses roses..., a la biblio tinc usuàries que són bones lectores i de tant en tant em fa gràcia s'agafen una novel•la rosa i em diuen "agafo això per desintoxicar-me" de tanta tristesa, o sigui que tot acaba bé!, com la vida dels contes de les princeses, a més ja descobrirà que hi ha una "princesa manca"...una princesa del pueblo que és dolenta, dolenta, dolenta...i lletja, lletja, lletja, també hi ha una princesa tuerta...... Gemma el més important és que et demani un llibre, són xulíssimes les fotos amb el croissant i reflexionant! Espero que t'agradi la Montserrat Abelló. Em sembla que era Charles Dickens que estava enamorat i es volia casar amb la caputxeta vermella quan era petit i mira on va arribar. Dos petons i disfruteu de la lectura!!!

    ResponElimina
  7. Òscar, l'edat és relativa, sí (tot i que hi ha casos bastant objectius com el de l'Ibáñez Serrador...). Pel que fa a la preparació o no... suposo que has d'estar prou preparat com per tenir la ment receptiva i tan poc preparat com perquè allò t'estressi en el bon sentit i t'aporti coses, com tu dius, un just mitjà, que diria Aristòtil (em sembla que l'utilitzo una mica de comodí, això del just mitjà, sorry). Seguir llegint, i tant, encara que sigui a trompicons o en diagonal, com llegeixo jo de vegades -un dels llibres que m'he comprat és "La veu de les places", de l'Oliveres i companyia, a veure què tal.

    ResponElimina
  8. Clidice, no sé si estic d'acord amb això de les recomanacions. A mi em va bé per fer-me'n una idea, i després ja me la saltaré o no... en el cas del llibre de la Sara, he decidit que li encarrego, i si veig que sí, li donarem una sorpresa (en el cas que encara se'n recordi, que potser no ;).
    Ai, això de les pèrdues, podem muntar aquest club ja mateix, i podríem fer lectures comentades de L'home (o la dona) que es va perdre, si el trobem!

    ResponElimina
  9. Aris, 12 anys? em sembla que l'edat recomanada per aquesta pel·lícula és 44 anys, que és l'edat que tindré l'any que ve :D (poso l'emoticon de riure, però és veritat...:D).

    Veig que poses seny en això de les edats, no he vist mai Fringe, però de moment encara no em toca. El que sí que no em perdo és el Bob Esponja (exemple de programa que es pot veure a diverses edats amb diverses lectures i molt agradables).

    ResponElimina
  10. Marta, no sabia que la novel·la rosa tingués tant d'èxit com a desintoxicació de la tristesa quotidiana, esclar que és una continuació dels contes de princeses (per cert, veig que domines molt el tema, la princesa del pueblo sí que sé qui és, per desgràcia, però les altres no...). Em sembla que aquesta princesa que volia la Sara, que m'he documentat, és del tipus alternatiu, que ja m'agrada.

    La Montserrat Abelló m'està agradant, és fantàstic quan veig que m'agrada una poesia, un gènere que em costa (l'he acompanyat del Margarit i la Maria Mercè Marçal, així que tinc un bon trio poètic ara mateix). Dos petons, que marxem al cine!!

    ResponElimina
  11. Tornant al gore, un d'aquests contes infantils tradicionals que trobo particularment gore és el del cigronet. Resulta que una mare troba tot de fills a l'olla i "amb una cullera grossa va començar a clavar cops i els va matar tots" (i se salva el cigronet, que el posen a treballar a l'hort). No ho sé, deu ser que no és recomanable per a adults...

    ResponElimina
  12. Definitivament la teva filla és un geni! jo la recomanaria al FMI segur que sortirien de la crisi! i per cert com dius els contes infantils no són aptes per tots els públics

    ResponElimina
  13. Sí, d'acord, però que a l'FMI li donin de sopar, també, eh? :-).
    Jo amb alguns contes faig objecció de consciència...
    També descobrim coses xules com un llibre de versions japoneses de la caputxeta vermella o un de conills savis on fins i tot hi ha un conill filòsof!

    ResponElimina
  14. La princesa manca és el títol d'un llibre de Gustavo Martín Garza, i la Princesa Tuerta (princesa d' Éboli), personatge històric que m'agrada el seu aspecte friki (1540-1592, ja que sempre que he vist alguna il·lustració d'ella surt amb un pedaç a l'ull, tipus pirata. Bon cap de setmana! prepararé un post sobre princeses i contes, m'he inspirat!

    ResponElimina
  15. Marta, moltes gràcies per la info princesil (ara he vist a la tuerta, fa estrany una princesa amb aquest pedaç com un pirata...).
    La Sara i jo estarem encantades de llegir un post teu sobre princeses i contes, vaig a mirar si ja l'has fet!
    Molt bon cap de setmana, ja et queda menys per les vacances!!

    ResponElimina
  16. Què feries si, sobtadament, trobessis totes les coses que has perdut? Seria, malgrat el complaent moment, excessiu. Se’t giraria feina. No hi pensis.
    Udols.

    ResponElimina
  17. Ostres, quina imatge més bona! Va, m'hi atreveixo, tens el conjur?

    ResponElimina
  18. El conjur és el següent:"Luz de las Tres Cruces, donde estás que no reluces?". Pero compte és un conjur amb mot poder. Cal utilitzar-lo amb cura.
    Un udol.

    ResponElimina
  19. Gràcies, Llop! He dit el conjur i m'he posat a buscar el diari de l'embaràs de la Sara. No l'he trobat, m'hi hauré de posar un altre dia més a fons (per sort tinc uns anyets de coll). El que sí he trobat són uns contes que no recordava, on hi he llegit això:

    Un bou pelós, tinyós, xaiós,
    tot empudegat, ros ronyós,
    rascós, esgarrifós,
    espantallops, merdós i pollós.

    Ull!

    ResponElimina
  20. Quina tela, aquests vídeos que has posat! I això era per públic infantil...? Mare meva!

    I que maca, la Sara, demanant-te consell. No sé quina edat té ara, exactament. 6 o 7? Ja ens ho diràs. De totes maneres, de vegades a aquesta edat és més per la "dificultat" de la lectura que pel contingut en si mateix, no? Jo recordo els llibres del vaixell de vapor... sempre em llegia els recomenats per edats més grans que la meva, perquè els que em tocaven me'ls llegia massa ràpid!

    Una abraçada i bona diada a totes dues!

    ResponElimina
  21. Ah! Ara veig a la barra lateral que diu que en té 4! Havia entès que n'hi faltaven 3 per tenir els 10 per llegir aquell llibre... Quin embolic!

    ResponElimina
  22. Yáiza, no, no eren per públic infantil, la meva mare no sé en què estava pensant... (en el Raimon, probablement ;).

    Tens raó que en aquestes edats hi té importància la dificultat de la lectura i la complexitat del text... per això em tornaré a mirar el llibre... veig que eres tota una lectora de ben petita, jo devorava Los Cinco, però no recordo l'edat...

    Una abraçada!

    ResponElimina
  23. El qui va programar la sessió doble infantil era un anarquista nihilista o bé un pervertit. És boníssim! Aquesta anècdota s'hauria de divulgar més. "QUién puede matar a un niño" l'he vista no fa massa, i és esgarrifosa (apart que em sembla una bona pel·lícula d'angoixa). "Niñas al Salón" ja no l'he vista, però me la imagino perfectament. Al meu barri també hi havia un cinema de sessions dobles i jo amb catorze anyets ja havia vist algun Pasolini, per no parlar de marranades diverses. I no obstant, vès, tampoc no ems vam traumatitzar gaire, no?

    ResponElimina
  24. El programador no crec que pensés en el públic infantil, segur que no, el que passa és que ma mare, com diu el Joan, és Bambi (bé, amb els anys ha perdut ingenuïtat, a la força), i també s'ha de parlar del taquillero, que no va dir ni mu. Home, traumatitzats, no, tens raó, perquè la ficció té un poder traumatitzant bastant relatiu (i si són marranades encara més).
    Però.... va, un dia d'aquests em miro Quien puede matar a un niño, que la tinc en vídeo aquí davant.

    ResponElimina
  25. Hola, noies!
    Tinc 2 fills. La gran fa temps que se'ls tria ella, els llibres. L'altre, té 8 anys, té paràlisi cerebral. Jo els compro, els estimo, i de vegades els hi llegeixo ( sóc profe ). D'altres, els desitjo...
    M'agrada el vostre bloc, crec que el Gegant del Pi em faria falta ;-)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  26. M'ofereixo a portar les teves arracades sense aparellar a canvi de filosofia per anar tirant! ;-)

    ResponElimina
  27. Hola Cantireta i hola als teus dos gegantons! Això de triar llibres i pelis és un petit repte, com conservar les arracades :-)
    D'acord amb el tracte, l'hi diré a la Sara, que és la filòsofa titular!
    Una abraçada.

    ResponElimina