diumenge, 14 d’agost del 2011

Dream a big dream

Fa poc la Sara em va dir que havia somiat que volava per les estrelles, amb el seu pare i amb mi.

Aquest somni també l'he tingut jo i és fantàstic. I m'ha fet pensar en els somnis autoconscients. Així és com anomenava jo els somnis lúcids en una època en què en tenia sovint (entre els 20 i els 25 anys, més o menys).

Un somni lúcid és aquell en què saps que estàs somiant. La sensació és genial perquè saps que pots fer el que et doni la gana, perquè per això és un somni, el teu somni. És com estar en una pel·lícula de gènere fantàstic en què tu n'ets l'autor i el protagonista. I a què et dediques?

Com diu la Dra. Consuelo Barea en el seu llibre El sueño lúcido (Océano): "El principal motivo para querer tener sueños lúcidos suele ser el potencial de aventura y fantasía. Volar es una de las actividades lúcidas favoritas de la gente, igual que el sexo; pero también hay personas motivadas por el crecimiento espiritual o los estados de conciencia".

Òbviament, el meu interès principal era el creixement espiritual. Per això, invocava per exemple Brad Pitt, gurú de reconegut prestigi, per adonar-me de seguida que pel·lícules, sí, però de baix pressupost. Les estrelles deurien estar en altres somnis lúcids. Però les estrelles de l'univers de veritat sí que estaven al meu abast. Bé, a un nivell bàsic, perquè com diu la Barea "Sólo los soñadores lúcidos muy expertos pueden plantearse la visita a otros planetas habitados de nuestra galaxia", quina sort.

Els somnis lúcids també serveixen per curar prejudicis, per exemple, "si tienes una ideología sexista o racista, sé mujer de color". Estic temptada d'enviar el llibre a l'Anglada, ara que té el cotarro revolucionat.

En fi, que tenir somnis lúcids és un xollo, però requereix temps i pràctica (o tenir 20 anys, en el meu cas). Normalment, entres en un somni lúcid quan hi ha alguna cosa que t'estranya en el somni (un "signe oníric", s'anomena), de vegades el fet mateix de volar "ei, estic volant, això vol dir que és un somni, uau, puc volar!" Aquesta consciència del somni em segueix semblant fascinant. Sigui com sigui, el llibre apunta uns quants exercicis. En reprodueixo un, per a qui li pugui fer servei:

"Dar la orden a cualquier hora
Este método se basa en la intensidad de la voluntad y en una atención extrema durante un breve período de tiempo:
1) Llena tu boca de saliva fluida i agradable.
2) Con los ojos cerrados y en una postura cómoda, conecta con el recuerdo de un momento de tu vida en el que lograste lo que te habías propuesto. Recuerda el esfuerzo, la decisión y el momento del triunfo. Mantén tu boca llena de saliva muy fluida.
3) Repite tres veces una frase que sintetice tu intención de lucidez, por ejemplo 'Esta noche voy a tener un sueño lúcido'. Mantén la boca llena de saliva fluida. Siente tu voluntad en el vientre, igual que los practicantes de artes marciales concentrándose en el hara, punto situado unos dos dedos por debajo del ombligo.
4) Repite los pasos anteriores hasta que pasen diez minutos."

Bé, ho he intentat un parell de nits però no prou seriosament, em temo (em sento ridícula i no entenc això de la saliva, és un conductor de somnis o què?). De moment, li enviaré el llibre a l'Anglada, a veure si es queda sense parròquia definitivament.

El vídeo és bastant friki-kitsch, m'ha semblat que lligava amb el tema (la cançó és preciosa):



P.S. El llibre també parla del ioga tibetà del somni, segons el qual en realitat no hi ha diferència entre la vigília i el somni. La vida és un somni i els somnis s'acaben quan hi ha una comprensíó absoluta. Des del somni lúcid s'arriba a la Unitat, en què no hi ha més que una consciència. Està clar que s'ho prenen seriosament.

20 comentaris:

  1. Què curiós, això que expliques!! Jo de molt petita, amb 5 anys, diria, també vaig somniar que volava. Però no era conscient que era un somni. Era alguna cosa així com que practicava pel passadís de casa per aprendre a volar, perquè en la meva realitat del somni resultava que els humans apreníem a volar al volt dels 5 anys. I jo anava fent els meus progressos, eh!

    Més endavant sí que he tingut algun somni lúcid, com tu expliques. No és quelcom que em passi sovint, i tampoc crec que els hagi pogut controlar mai, en sentit de dir "com que és un somni, ara vull que passi això". Això no m'ha sortit de fer, crec.

    M'has fet pensar en un altre fenòmen estrany del son que sí que he viscut tot sovint, i que sempre he pensat que vull explicar al blog. Aviam si m'animo i ho faig aviat!!

    ResponElimina
  2. Hola Yáiza, m'alegro de veure't per aquí! Jo no sé si volava de tan petita, em sembla que no, però de joveneta un munt de vegades i encara de tant en tant però poquet... I encara menys somnis lúcids...:(

    Sí, explica la teva experiència al blog, que el tema dóna de si (almenys a mi m'apassiona). Una altra cosa força curiosa són els falsos despertars, quan et sembla que ja t'has despertat i encara estàs somiant, curiós, el cervell!

    ResponElimina
  3. Ja m’imagino l’Anglada en roda de premsa: “Avui he tingut un somni lúcid on jo era una dona negra i ara puc afirmar encara amb més coneixement de causa que són gent desagradable”. Ara seré desagradable jo també, però no faré l’exercici que proposes perquè ja bavejo prou involuntàriament a l’hora de dormir. Ara seré misteriós, però la nit del 29 al 30 de març de 2005 vaig tenir un somni molt i molt intens que crec que va resultar doblement premonitori, i ja em pot explicar la ciència que va ser casualitat o la meva interpretació mental, que jo sempre pensaré que va ser premonitori. He tingut altres somnis molt intensos, però em penso que d’aquests lúcids on controlo i sé que somnio i puc fer el que em roti, no. Precisament, però, acostumo a adormir-me fent servir un truc amb el pensament: que m’enlairo volant, llavors noto un progressiu desplaçament de la consciència i m’és fàcil abandonar-me al son. Normalment m’enlairo amb ala delta, o en avioneta, però de vegades també faig servir un pterodàctil.

    ResponElimina
  4. M'oblidava del comentari musical, el vídeo m'ha semblat bollywood a la portuguesa.

    ResponElimina
  5. M'has fet riure amb aquesta imatge de l'Anglada! (i amb la del baveig involuntari, tendra imatge).
    Ara m'has deixat intrigada amb això del somni premonitori. Es pot explicar?? Jo em sembla que no n'he tingut mai cap. També és una altra variant de l'apassionant-món-dels-somnis.
    No sé què és un pterodàctil, després ho busco, però no és més fàcil moure els braços i cap amunt? Ara,trobo que és una bona idea per agafar el son. M'ho apunto.

    El vídeo és patètic però té el seu què, eu penso.

    ResponElimina
  6. Parlant de pterodàctils, ara he recordat que per aquella època dels somnis lúcids vaig fer un curset de parapent, i al principi molt bé, però quan li vaig agafar confiança em vaig fotre una hòstia considerable, per sort no va afectar a l'altra línia de vol. Va ser xulo, però.

    ResponElimina
  7. Un pterodàctil és un animal prehistòric volador. Després vaig descobrir que era massa petit com per carregar un home a les espatlles, però la imaginació és lliure, tot i que no prou lliure en el meu cas com per volar sense ajuda, en plan superman, ja veus quina bestiesa. És que em va una mica la cosa prehistòrica... Del somni que et deia ja em perdonaràs que no entri en detalls. És molt personal. De fet no el recordo massa bé més enllà d'algun fragment i d'una imatge molt concreta que després es va calcar a la vida real, i d'una intensitat en les sensacions poc habitual.

    ResponElimina
  8. Ok, respectem la intimitat del somni premonitori, bona nit i bons somnis!!!

    ResponElimina
  9. Els somnis de volar , és curiós, però es veu que són universals, és a dir que gent de totes les edats, sexe i altres condicions els tenen sovint ( els de somniar adormit....) ara bé el somiar desperts estar prou bé perquè podem imaginar a voluntat tot allò que desitgem....a mi aquests llibres no sé ...no m'acaben de fer el pes....però si serveix perquè els de la colla de l'Anglada tinguin somnis lúcids i vagin abandonat el partit ja estaria prou bé...de fet ja fa temps que es sap que el cervell no diferencia entre si estem imaginat o fent allò que imaginem...si tens ocasió et recomano un llibre :
    ¿Es real la realidad? - Paul Watzlawick
    Bé doncs que tingueu bons somnis lúcids o no...la Sara i tu !

    ResponElimina
  10. Elfree, tens raó que somiar despert també és un gran invent perquè pots imaginar el que vulguis i més a l'abast. Però aquella sensació de realitat del somni (paradoxalment) és difícil aconseguir-la amb la imaginació. Amb el somni lúcid tens un 2 x 1, saps que allò és fruit de la teva ment i per tant hi tens un cert control, com en la imaginació, però la sensació de realitat és brutal, com en qualsevol somni. Llàstima que sigui tan difícil d'aconseguir, per molta Barea que tinguem.
    Gràcies per la recomanació, l'autor em sona, però no n'he llegit res. M'intriga molt tot el que té a veure amb la ment i el cervell. Bons somnis, també, i una abraçada!

    ResponElimina
  11. Doncs a vegades sí que he tingut un somni lúcid (molt poques) però lúcid en el sentit que m'adonava que estava somiant. Ara, d'aquí a controlar el somni... això, que jo recordi, no ho he aconseguit mai. Ells em dominen a mi, per bé i per mal!

    ResponElimina
  12. Porquet, veig que hi ha diversos graus de lucidesa, adonar-nos que estem somiant ja em sembla fantàstic, i a partir d'aquí va creixent el grau de control. El llibre aquest dóna idees: anar a una època del passat, anar al teu propi passat, millorar el teu anglès (no way!), anar a un club de jazz de Manhattan, transformar-te en algú altre, o fins i tot transformar-te en una pedra (que no li veig molt la gràcia), a més de volar, el gran clàssic.
    Sigui com sigui, vas per bon camí!

    ResponElimina
  13. Ah, ja sé qui m'ha ajudar a millorar l'anglès, en Brad Pitt! (ja deia jo que alguna utilitat havia de tenir, a més de la de gurú espiritual...)

    ResponElimina
  14. Com que veig que el veus molt en somnis el Brad Pitt, dóna-li records per la seva dona de part meva.

    ResponElimina
  15. D'acord, d'acord, l'hi donaré, el mateix et dic, quan en tinguis ocasió.

    ResponElimina
  16. La Sara ha somiat que volàvem en un llibre gegant que parlava, com mola, a la meva consciència inconscient no se li hagués acudit!

    ResponElimina
  17. Ostres! m'has fet pensar en un curs que vaig fer de Nidra Ioga, que treballaves amb un Sankalpa (resol·lució) que havies de repetir-te tres vegades al començament i al final, va ser molt interessant..Recordo un somni fantàstic que baixava escales volant i cada vegades més escales, primer dues, tres, quatre, cinc, cada vegada més quantitat i no em feia mal i jo era conscient que era un somni, el què ignorava és que era un somni lúcid..ara quan més somnio és quan llegeixo aquí si que volo!!!! Dos petons!

    ResponElimina
  18. Un altre somni de vol, m'agrada, m'agrada (es veu que una de cada tres persones diuen haver tingut un somni d'aquest tipus, com també deia l'Elfree), records a Ícar, des d'aquí.
    Això sí, tens raó, amb un bon llibre pots volar, i amb una bona peli!
    Un petó meu i de la Sara, que encara se'n recorda de les orenetes (parlant de volar ;)

    ResponElimina