Tal dia com avui van morir Nietzsche i Hume, però no parlarem d'ells ni tampoc de transcendència, que en tenim sobredosi, sinó que ens lliurarem a les emocions fortes i veurem una batalla entre Hobbes i Rousseau, que m'ha fet gràcia.
Elfree, tant de bo haguessis tingut aquest vídeo quan ensenyaves filo, no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La veritat és que fins ara portava la mar de bé la meva licantropia. L’home i el llop s’entenien prou bé. Amb aquest post m’has fotut un problema a sobre, les conseqüències del qual en aquests moments no soc capaç de valorar. Segurament dependrà de qui hagi llegit l’apunt. L’home o el Llop.
ResponEliminaDe moment, un udol.
Tot i que la idea em sembla clarament inspirada en el famós partit de futbol dels Python, trobo que té molta gràcia aquest vídeo. Tota una petita lliçó de filosofia, que no de boxa. La meva opinió és que hi ha homes-home, homes-llop i llops-llop, per si li serveix de res a l'estepari. Fins a quin punt ens influeix la societat, les circumstàncies i el govern en ser una cosa o l'altra és un tema molt complicat. Evidentment crec que ens influeixen molt, però crec que mai totalment i, segons en quins individus, ni tan sols decissivament. L'empat tècnic del combat em semblava un resultat just!
ResponEliminaDoncs si m'hagués anat molt bé aquest vídeo! avui doncs l'aniversari de la mort de Hume i Nieszthe? els dos m'agraden!
ResponEliminaQuan dic circumstàncies em refereixo a les socials, en aquest cas. Les personals inevitablement sempre ens afecten i condicionen. "Yo soy yo y mi circunstancia", que va dir Ortega i Gasset. "Jo no seria el mateix sense el meu bigoti i sense la Gemma Sara Glaukopis", segur que diu Nietzsche des del més enllà.
ResponEliminaHome-llop, segur que tens el millor de les dues espècies, jo no patiria gaire... però a casa teva s'hauria de dir que el llop és un home per al llop, que no sé si és bo o dolent, hauries de fer una enquesta entre els teus... (per cert, també deveu tenir lobitos buenos al que maltrataban todos los corderos, no? En això Hobbes no hi va pensar).
ResponElimina:) Nitxe, en el més enllà deu estar ballant amb Dionisi, que li estira del bigoti, i no se'n recorda ni poc ni gens de la Glaukopis...
ResponEliminaM'he tornat a mirar el partit de futbol entre filòsofs grecs i alemanys, que bo! Sòcrates seria el Messi de la filosofia? No és cap tonteria, no.
No em decideixo entre Hobbes i Rousseau. Si mirem els nens petits (un cop em van dir que l'ontogènesi reprodueix la filogènesi, és a dir que l'evolució d'un individu reprodueix d'alguna manera la història de la humanitat), els nens petits no tenen malícia, però han d'aprendre les paraules màgiques "sisplau" i "gràcies", perquè naturalment ja et dic jo que no els surt. Així que un empat tècnic està bé, sí, tot i que la partida d'escacs la guanya Hobbes. Jo tinc tendències més russonianes, em sembla, però Rousseau també tenia la seva part fosca, va enviar els seus fills, em sembla que eren 5, a l'hospici, el paio... Potser m'hauria de mirar amb carinyo la seva biografia, a veure quines eren aquestes circumstàncies!
Elfree, vaig saber que Hume i Nietzsche van morir el mateix dia, perquè volia fer un post dedicat a Nietzsche i se'm va ocórrer mirar amb quines efemèrides coincidia. Així, vaig saber també que un 25 d'agost van néixer, espero no equivocar-me ara, Tim Burton, Elvis Costello, Leonard Bernstein i Truman Capote, però no em vaig veure capaç de fer un apunt de tot plegat ;) Tot i que encara vaig pensar posar una cançó de West Side Story per il.lustrar la crítica a la metafísica en Nitxe i Hume...
ResponEliminaNo, Truman Capote va morir un 25 d'agost, però també van néixer aquest dia Sean Connery i Frederick Forsyth (no sé si s'escriu així).
ResponEliminaElfree, sobre vídeo se m'acut que es podrien fer més coses d'aquest tipus, trobar-li la vessant lúdica a la cosa...
ResponEliminaAi, que no és Dionisi, que és Dionís... (estic pesadeta avui, eh?)
ResponElimina