dimecres, 2 de febrer del 2011
Amb la Barbie i el Nietzsche
- L'important és veure-la així de contenta.
La veritat és que m'ha deixat bastant tranquil·la. No és que m'entusiasmi la Barbie, precisament (de fet el que li ha fet més gràcia són els accessoris), però no m'hi podia negar gaire, perquè jo m'acabava de comprar... atenció... la revista Filosofía Hoy. Quina descoberta, és el primer número i ha estat una agradable sorpresa. Val 5,90 i et regalen l'Así habló Zaratustra (en castellà, això sí) del Nietzsche. A més també et pots comprar per 5,90 euros el llibre La gran historia del capitalismo, amb el prometedor subtítol: Para entender qué pasa hoy y qué va a pasar mañana.
Total, que ens hem posat les dues a llegir les respectives revistes, ella immersa en el ric vestuari de la Barbie i les seves amigues, que "quieren estar guapas y elegantes", retallant tot el retallable, i jo immersa en la gran pregunta "¿Existe Dios?" i altres preguntes sobre la felicitat, el capitalisme, un especial Nietzsche (uau) (i retallant, també).
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
consumisme,
culpabilitat,
Déu,
felicitat,
filosofia,
Nietzsche
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Uf! no hi ha color! o si? ai, que tinc el dia tontu. Apa que també el titular! Ara m'he imaginat algú que es compri la revista per que l'informin de si existeix déu o no. Potser serà millor saber fer una capseta per posar la bijuteria ;)
ResponEliminaAhhh, no saps què escollir, eh? potser el millor seria un mix de les dues revistes. Crea una cajita per posar els teus dubtes existencials, ¿Existe el modelo perfecto para ir a una fiesta?, Gana fantásticos premios como por ejemplo, un viaje a Sils-Maria, en els Alps suïssos, que tant va inspirar a Nietzsche... i mils de combinacions possibles per fer de la nostra vida un lloc de bellesa i poder...
ResponEliminaNo sé per què he dit "poder", si per la voluntat de poder o per aquella sèrie de la tele tan cutre. Seria més aviat "bellesa i saviesa", això sí.
ResponEliminaAra m'has recordat que fa temps que no em compro la Playboy. Serà que m'he tornat escèptic: aquelles dones no existeixen realment.
ResponEliminaHola princeses del castell del gegant del pi!!! A veure Gemma! saps quins són els els llibres més pretats a la mainada a la nostra biblioteca (inclou tot tipus de mainada des de 4 fins a 13 anys nenes) Les Witch (són unes bruixetes, la Revista Winx tan de bo en tinguéssim a milers!!! Les Spiders....Les pel·lícules de la Barbie són les més prestades, això que en tenim d'en Babar, Rovelló, les Tres Bessones, els teletubb....ja ho veus Gemma, però el més important és llegir..."Llegir és un xarop que cura la soledat davant les grans respostes de la vida...llegir és una medecina que, com poques, es pot compartir!! i que té efectes secundaris i no són perjudicials per la salut" Del llibre M'agrada llegir d'en Joan Portell
ResponEliminaNo, no, Òscar, la Playboy no, el Playmòbil t'has de comprar, que estem en horari protegit. Per cert, la Playboy sí que és una revista Profunda.
ResponEliminaMarta, ja veig que seguim els gustos majoritaris de la mainada (que en si tampoc és dolent). La Sara també té Tatanos i Cuquesferes, però mira, ens agrada més la Barbie, què hi farem. Sí, no em sap greu comprar-li revistes, després de tot. És aquella part del consumisme (com els llibres o les pelis) que se'm fa més simpàtica. Com deia la nostra campanya institucional, aquest xarop que diu el Portell et fa més gran i et fa més lliure... crec!
ResponEliminaEi, ni idea d'aquesta "Filosofia hoy". Davant d'aquestes publicacions soc escèptic per naturalesa, però haurè de comprar-me al menys el primer número per poder opinar amb coneixement de causa :)
ResponEliminaAixí que gràcies per compartir la troballa!
I no et preocupis per les lectures de la Sara: jo he llegit milers de tebeos de superherois, d'aquells que s'estan fotent llenya tota l'estona, i t'asseguro que no he pegat mai a ningú -ni quan era nen- i soc hipermegapacifista i dialogant. O sigui que estic convençut que, a la que creixi, canviarà la Barbie per Kandinsky; això com a mínim :)
Doncs la revista aquesta està en un punt mig entre el Dirigido Por i el Fotogramas, per exemple (més tirant a Dirigido), està equilibrat allò "sesudo" i allò "lleuger" i està bé que hi hagi una revista de filosofia així.
ResponEliminaRealment, si tu ets hipermegapacifista amb aquest passat, la Sara pot acabar Kandinskyana. Per si de cas, li regalaré la Barbie Pintora, que alguna influència tindrà (la Barbie Filòsofa no li cal, que ja n'és).
A mi també em demanaven aquestes revistes a tothora, l'important és que llegeixin.
ResponEliminaAra que la teva... també Déu ni do!
Hola jomateixa! Que llegeixin, sí, o que els llegim, i si després enllaça amb el Súper Pop tampoc és tan greu, jo ja he passat per aquí (John Travolta, Leif Garret, Me sucedió a mi -mítica secció) i tampoc he sortit tan malament (en tot cas no per culpa d'això) i ara vaig a veure les Winx que porto uns dies d'un enganxat al blog que no pot pas ésser!!!
ResponEliminaMmmm, és que he vist que en la Barbie pots guanyar una bicicleta i això dona molts punts!!!
ResponEliminaTens raó, Maria, què pot competir amb una bici??? A més, l'alegria de viure de la Barbie no la trobes en aquest senyor que es mira al mirall, ara que penso...;)
ResponEliminaAvui l'he vist a un quiosc, m'ha donat "porai" i m'he comprat la revista aquesta que deies de Filosofia. Quan l'acabi de llegir ja us diré si existeix Déu o no.
ResponEliminaJo ja l'he llegida i ja ho sé, elis elis...
ResponElimina