dilluns, 20 de desembre de 2010

De lletres i números

-Els números també tenen lletra lligada?

-És que l'espanyol no l'entenc. Entenc el català i el castellà però l'espanyol, no.

Aquestes són de la Martina, que té 5 anys.

M'agrada la idea de tenir números lligats, que serien diferents dels normals, serien per a l'economia domèstica, quotidiana, lluny dels macronombres amb majúscules (o a l'inrevés), o deixar els números en majúscules per als números "bons", els que es destinen a l'educació, a les ONG, els que les ONG destinen al desenvolupament, i en minúscula els que vénen del tràfic d'armes, per exemple, o de l'especulació financera (o a l'inrevés). I els números petits, com la lletra petita, també tindrien la seva funció, la d'amagar i fer trampes... De tota manera, la mare de la Martina, per no decebre-la, li va dir que hi havia uns altres números: els números romans, i crec que a ella li va fer il·lusió descobrir-los.

La segona, la de la llengua, també és bona. Jo tampoc m'he acabat d'aclarir mai si s'havia de dir castellà o espanyol, del castellà o espanyol. Ara, entendre un i no entendre l'altre em sembla fantàstic. A la Martina l'espanyol li sona llunyà, estrany, a mi també, m'agrada més el castellà. Atenció, acabo de fer una consulta al Joan, que d'això en sap, i em diu que es poden utilitzar els dos indistintament. Per cert, per què en anglès la inicial de la llengua va amb majúscula? (Spanish).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada