dilluns, 23 de març de 2020

Descol·locada pel corona

M'observo i veig que en un moment de descol·locament pel corona em faig la ratlla a l'altre costat, porto pantalons amples (sempre els porto estrets) no puc llegir ni mirar pel·lis (acostumo a fer-ho amb fruïció), plego roba compulsivament i teletreballo més del que em toca (treballar per objectius, diuen: el meu objectiu és no tornar-me boja i no col·lapsar encara més el sistema sanitari).

També posem junts el rentaplats amb el Joan (abans, només després de rondinar), la Sara fa bromes ironicosarcàstiques de les seves (abans ja les feia), però, atenció, està més carinyosa, en el seu estil més punki que bavós.

I encara més variacions de la vida quotidiana, menys quotidiana que mai.

El bitxo no podrà amb nosaltres, em dic, i no deixo de trucar a ma mare per monitoritzar el seu perfil baix amb la vida. Un perfil que no aixeca cap, que no treu relleu, que no agafa forma. Però l'agafarà, que no hem arribat fins aquí perquè vingui una cosa minúscula amb forma de sol de teletubbie i s'ho emporti tot per davant. Una cosa que ha viatjat gratis amb nosaltres per terra, mar i avió, un autèntic paràsit invisible que només vol sobreviure per perpetuar-se, perpetuar-se per sobreviure, de manera cega, només això. Una vida absurda, que ho sàpigues, corona. Per això la meva germana, que està a primera fila del camp de batalla, fent jornades de 12 hores amb la mascareta i els guants, t'esclafarà, a tu i a tots els de la teva espècie, i després se n'anirà a fer bici, mentre nosaltres l'aplaudirem.

No, ni ho saps ni t'importa, corona, però jo ja m'he desfogat, per una estona (rima involuntària, ni rimar vull).

Cuidem-nos-vos-los-les.


17 comentaris:

  1. Comparteixo el teu estat d'ànim. Aquest "descol·locament" en la vida de cada dia que, de sobte, se'ns ha tornat menys quotidiana que mai. Però igualment comparteixo l'esperança que ens en sortirem i per això m'agafo la restricció de moviments imposada com una cosa necessària que cal fer per ajudar a gent com la teva germana a fer la seva feina perquè aquesta és la millor manera d'ajudar-nos tots plegats. Cuideu-vos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descol•locar-se pot ser bo, fer les coses d'una altra manera. I sobretot, sí, que la gent com la meva sister pugui fer bé la seva feina! Teleabraçada, Mac!

      Elimina
  2. Tots d'alguna manera o altre estem tocats per la corona. Els ànims ens posen a prova, però si som capaços de mantenir-los guanyarem segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els ànims són importants, Joan, perquè l'estrès baixa les defenses... take care.

      Elimina
  3. Sí, el virus acabarà pillant, el farem fora. El que no sabem és què s'emportarà per davant abans. A qui... bé, molts quis, malauradament, però també altres coses que ens costarà recuperar. En canvi, si després es mantenen una mica les distàncies de seguretat, tampoc estarà malament. Cuideu-vos molt, i amb compte, això sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tu que ets científic ho dius, et crec, el farem fora. Per cert, molt bé el Macip aquesta tarda sobre el bitxo. Cuidem-vos-nos tots, i tant, el Blog inclòs, que no li cal sortir per res!

      Elimina
  4. Crec que el duc a sobre des de fa 5 dies, que és quan vaig començar amb la febre i algun altre símptoma.
    Un gran reconeixement a persones com la teva germana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, ànims, segur que ets molt més fort que ell, que fas una vida molt sana amb la teva càmera! Abraçada!

      Elimina
  5. Tots estem una mica descol·locats, fins hi tot jo que sóc poc social trobo a faltar el contacte humà, quines coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, tu no, Pons!? A veure si ens tornarem humans, al final, pel déu de l'espaguetti!

      Elimina
  6. Moltes coses fem diferent i moltes potser ja no les tornarem a fer con abans. Diuen que la normalitat tornarà molt poc a poc i segurament que alguns nous hàbits ja es quedaran.

    M'agafo al teu "Cuidem-nos-vos-los-les"
    Vosaltres també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que els bons hàbits es quedin, els higiènics seran bons per a tothom. Abraçada graan, Carme!!

      Elimina
  7. Cuidem-nos molt Gemma! Una abraçada ben gran, i desfogar-se cal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sisí, desfogar-me és el que necessitava. Portava uns dies dormint malament i ara ja estic millor (també, per les pastilles que espero tornar a deixar). Ptonets saludables, rits, segur que t'estàs cuidant.

      Elimina
  8. Que els canvis que tinguem, siguin per millorar-nos a nosaltres mateixos i als demés.
    Aplaudeixo el teu desfogament i la teva profecia... en sortirem bé !!
    Una abraçada per vosaltres !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur, hi ha una part tràgica que no podem salvar però sí que podem millorar coses, quasi sense voler (el rentat compulsiu de mans potser no serà compulsiu però segur que durarà més).
      Abraçada back!

      Elimina
  9. Moltes gràcies a tots i totes, em va sortir a xorro, aquest post, i feia temps que no em passava. Sort que mantinc aquest raconet i que hi sou, vosaltres també.

    ResponElimina