dissabte, 28 de desembre de 2019

Canvi d'any

Ep, fa un munt que no bloguejo.

Aquest any ha estat complicat. Ma mare ha passat de ser una dona força independent (i de jove molt activa i implicada amb les causes socials; era de la JOC), a força dependent. Hem demanat l'ajut de la dependència i l'ajut de teleassistència. He fet un munt de quilòmetres a l'Hospital de Mataró, un munt de papers i fotocòpies, i un munt de càlculs en full excel a veure com ens ho muntem. El repte és que pugui tornar a viure sola amb ajuda. Hem fet un horari tetris perquè estigui sola el menys possible, tendint a zero. 

Estrany, això de fer de mare de la teva mare. Hi ha tendresa, també ràbia i incertesa, i tristesa i tot de coses. D'altra banda, sembla que he de fer "menys" de mare de la meva filla, o d'una altra manera. La Sara està en aquella època de "deixa'm estar" o, en una formulació extraordinària que va fer un dia: "mama, t'odio, per això t'estimo tant". Quin embolic, això de l'adolescència, filla meva. (De vegades també està carinyosa, tot s'ha de dir!).

I aquí estem, fent equilibris. Sort que tinc la meva sister que encara que és un caos estressat, ens ajudem. I el Joan, que encara que és un estrès ordenat, també ajuda.

I em venen al cap els Manel i el "de vegades ens en sortim", i també la Rosalia amb "Fucking Money Man" (heu vist el preu de les residències i dels centres de dia??). I penso que sí, que el tetris sortirà bé, que millorarà i es farà més forta. I, a l'altre flanc, em vaig preparant per un "t'estimo, per això t'odio tant".

MOLT BON ANY 2020!!!!





                                  M'encanta aquesta foto :))

18 comentaris:

  1. No hi ha situació més complicada que aquesta, la dependència dels pares. Ens en sortim, tots plegats, com podem. Horaris tetris i més, però sembla que mai, cap solució no acaba de ser prou bona per a tothom.

    Potser això ens ajuda a relativitzar, les adolescències i totes les seves circumstàncies? Ves a saber. L'equilibri de la vida sempre és inestable i a vegades em sorprèn que no s'ensorri tot.

    Pel 2020 us desitjo que trobeu la millor manera amb el mínim desgast-estrés. I que no prdis mai el somriure, Gemma. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Potser sí que ens fa relativitzar l'adolescència, ara que ho dius, Carme. Ens hem de repartir més i no podem dramatitzar gaire ;)
      Crec que sí, que anirà bé, darrerament la veig millor, a ma mare, i només té 75 anys, encara té corda, només que l'hem de cuidar bé, aquesta corda!

      Una abraçada i un 2020 (el número ja és bonic) bonic per a tu, també!

      Suprimeix
  2. És complicat fer encaixar aquest tetris vital que expliques però, a diferència del joc, podem anar passant pantalles malgrat que les peces no quedin ben posades del tot i d'aquesta manera anar tirant endavant que és el que compta.

    Els millors desitjos per aquest any nou. Feliç 2020!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant, les peces encaixaran d'aquella manera, però aniran encaixant, sí, fins a la pantalla del Game over, que es veu que sempre arriba (fins i tot li va arribar al Punset), però mentrestant, tirem endavant!
      Feliç 2020, Mac, a veure si vinc més per aquí, abraçada!

      Suprimeix
  3. Em sap greu que estiguis passant per una etapa complicada. Jo últimament no estic per gaires festes, així que senzillament t'enviaré molts ànims i bons desitjos per l'any que comença.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ostres, Sergi, espero que aquest canvi d'any ens ajudi... acostumem a canviar d'any animats, després hem de fer un esforcet (i un poc de sort!) perquè els desitjos es facin realitat. Bon any! parlem-nos!!

      Suprimeix
  4. Son èpoques de la vida, que toca viure i que son ben complicades i difícils , hem de tenir paciència i afrontar-les de la millor manera. Ànims i força per aquest repte i pel nou any ! M'agrada llegir-te de nou , una forta abraçada ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Artur, amb tu ens anem veient pel face... a veure si et visito per aquí també. Tinc bones vibracions, a veure si no és només la il·lusió del canvi de número. A veure, també serà difícil, haurem d'estar a l'aguait, però per sort, ens ajudem. Una abraçada i que tinguis un súper any!

      Suprimeix
  5. T'entenc molt bé Gemma, jo hi he passat dues vegades i tot i malgrat la tendresa que ens poden oferir, és molt dur...Jo ja començo a pensar amb mi, que hi farem!
    Petonets bonica.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí que és dur, perquè l'hem vist millorar i després decaure un altre cop (no ho he explicat, però tot ha estat arran d'una caiguda al març que va enllaçar amb una depressió de la qual no s'ha curat del tot, amb deteriorament cognitiu a causa dels electroxocs -que no hauríem hagut de fer, pensem ara).
      Jo et veig (des d'aquí) molt bé, M. Roser, no vulguis córrer! Això sí, cuidem-nos, que a partir dels 40-50 és el que toca. Petonets!!

      Suprimeix
  6. Vegi que has tingut una temporada mogudeta, difícil per dalt i per vaig, però amb els teus fulls excel te'n vas sortint. Espero que tot es normalitzi i que la mare estigui ben cuidada i atesa. I la Sara... quina edat té ja? Deu ser tot un perill. Encara mantinc l'esperança que algun dia es digni a escriure'ns un post de la seva mà.

    Comenceu l'any 2020 millor que ha anat aquest 2019, a veure si tots els desitjos es complixen, inclòs el de fucking money man!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Mogudeta, sí... A veure com va aquest any.

      La Sara ja en té 13 (perill controlat, de moment ;) No crec que ens escrigui, eh, un dibuix encara, que apunta al disseny.

      Gràcies!! Igualment per a tu!!

      Suprimeix
  7. Et comprenc perfectament Gemma. La meva sogra va morir avui fa exactament 2 mesos, i no vam arribar a rebre mai cap ajuda. Deien que es valia sola i era evident que no.
    Ma mare té 90 anys però de moment es val per sí sola.
    I del que dius de l'adolescència... fa uns vint-i-i-cinc la meva filla ho era.
    Bon any!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ostres, sap greu. És important l'ajuda: econòmica, familiar... Abans ens han ajudat molt ells a nosaltres!
      Que bé que la teva mare sigui autònoma amb 90 anys, això val un imperi.

      Sí que tens una filla gran! No deu ser tant dutxa escocesa (una de freda i una de calenta), suposo :)

      Abraçada de bon any!

      Suprimeix
  8. A 56 anys encara busco l'edat perfecte d'aquesta vida per quan em reencarni. De moment no he trobat cap any perfecte, per això segueixo buscant.
    Bon any i pocs problemes

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Haha, que bo, Joan, i si ens reencarnem uns anys amb 22 i uns amb 40 i uns anys amb 15 i uns 10... coi, sí que és difícil.
      Bon any, també!! Gaudim-los, mentrestant!

      Suprimeix
  9. De moment, l'any arrenca molt bé, veig que ma mare s'està empoderant (ja ha entrat al Diec, la paraula?), està fent neteja, ha anat a la pelu sola (hem comentat que les pelus tenen caràcter terapèutic?)... Tic contenta!

    ResponSuprimeix
  10. Es un rotllo això que els pares es facin grans i perdin facultats, i més quan un servidor es fill únic i s’ha d’espavilar sol.
    Bon any!

    ResponSuprimeix