dijous, 20 de juliol del 2017
Perseu i Andròmeda: un final diferent
Relats de la Carme: Colors i formes al Cap de Creus: el camell
Després de petrificar el tità Atles amb el cap de la Medusa i de convertir-lo en la serralada que és ara, Perseu va tenir notícia que al cap de Creus el rei Cefeu havia promès la mà de la seva filla Andròmeda. Calia deslliurar el seu regne del Camell, un monstre que xuclava amb les gepes l'energia dels habitants del regne, que no tenien ni esma d'acabar amb ell.
Perseu, a qui començava a agradar el paper d'heroi i sabedor de la bellesa d'Andròmeda, es presentà al rei Perseu amb el seu pla. Cefeu va accedir-hi capcot i Perseu s'afanyà a ensenyar el cap de la Medusa al Camell, abans no es desmoralitzessin. I sí, va convertir aquell camellot afluixaànimes en pedra inert.
Però ai las, Andròmeda no volia donar la seva mà ni cap part del seu cos a ningú. Davant la desesperació, Cefeu i Perseu van invocar Zeus, que va pronunciar aquestes paraules alades:
"Andròmeda, has de complir els teus designis. Perseu us ha deslliurat del Camell afluixaànimes i tu t'has de deslliurar a Perseu".
I Andròmeda va respondre:
"Dius bé, Zeus apleganúvols, Perseu ens ha deslliurat del Camell afluixaànimes. I li estem agraïts, però jo no soc cap premi. Jo el que vull és sortir d'aquí i veure altres reialmes. Vull fer un Erasmus."
Zeus, Cefeu i Perseu es van mirar atònits. Fins i tot la Medusa es va quedar de pedra.
PS. En "realitat", Perseu i Andròmeda acaben vivint feliços i formant dues consel·lacions.
Etiquetes de comentaris:
RC
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ha, ha, ha.... molt bé per Andròmeda, té tota la raó. Ningú no és cap premi i fer un Erasmus si li fa ilu, doncs està molt bé!!!
ResponEliminaGràcies per participar, Gemma, m'enduc l'enllaç.
:) Gràcies a tu, m'ha encantat adulterar aquest mite!
EliminaLes històries d'amor poden ser tant rocambolesques com ens arribem a imaginar
ResponEliminaTens raó, Joan, una altra versió del mite explica que després de fer l'Erasmus, Andròmeda i Perseu es retroben, s'enamoren, viuen feliços i acaben sent dues constel·lacions... (mola això de convertir-se en constel·lació).
EliminaL'Empordà, terra de vents, terra de déus.
ResponEliminaMmm, la deessa Tramuntana? Sona bé!
EliminaMolt bona revisió de la mitologia. Tot el meu suport a la decisió de l'Andròmeda, és clar. :-DD
ResponEliminaMoltes gràcies, Mac! I de part d'Andròmeda, des de la Universitat de Naxos...
Eliminagenial això si és recrear un mite!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree!!
EliminaAixí van viure feliços? Després de l'Erasmus?
ResponEliminaJo crec que sí, en Perseu també farà la seva evolució personal, espero :)
EliminaM'agrada que barregis la mitologia amb trames més actuals, té molta gràcia. On va anar d'Erasmus Andròmeda? Segur que a Heidelberg.
ResponEliminaGràcies, XeXu! Ei, Heidelberg sona molt bé com a opció per a una jove grega amb inquietuds! Ja has tornat? Vinc a veure't
Elimina