Quan feia primer de carrera, ara fa.... 31 anys! (gràcies, calculadora), vam fer unes vagues i unes manifestacions a la Universitat Autònoma (que es van escampar a la Central i a les altres universitats). Vam començar demanant més busos entre Cerdanyola i l'Autònoma, vam continuar volent millorar la universitat i vam acabar per voler canviar el món.
Ara em sento una mica com llavors. Ahir vaig penjar un cartell (em vaig pujar a una escala i tot, oju!) que deia "Democràcia. Si tu no hi vas, ells guanyen" (que està inspirada en un eslògan del PSC, curiosament). També em recorda al No a la guerra. En definitiva, em recorda a aquells moments en què per poc polititzat que estiguis, la realitat t'"interpel·la". I et fa sortir al carrer.
No sé com anirà l'1-O. Si puc, votaré i votaré Sí, tot i que com ja he explicat aquí, no era pas independentista, i realment soc poc nacionalista o patriòtica. M'hi he tornat i tinc moltes ganes de construir una república catalana (potser federada o confederada amb l'espanyola després, per mi perfecte). De moment, surto al carrer més per poder votar que pel resultat del vot. Això m'interpel·la però de quina manera.
Em sap greu que la meva amiga i la meva cosina que votarien No, no vulguin votar. Que no se sentin interpel·lades (la paraula del mes, junt amb "tumultuosos", "sediciós" i "piolín"). Ni després d'aquests dies de repressió. N'hem parlat, després d'unes hores prudencials, i estem d'acord amb algunes coses, però hi ha un punt que no, que no hi ha manera. Llavors deixem de parlar-ne. S'havia d'intentar. Pensava que hi havia dues realitats paral·leles indissolubles, però la tercera via existeix i també és forta.
També espero que no hi hagi violència. Em fa pànic. Crec que ens passa a tots. Que el que passi abans, durant i després de l'1-O sigui pacífic, plis. Ens veiem al carrer i a les urnes??!!
PS. Vam aconseguir els autobusos ;)
Jo penso que és el què ells volen, que perdem els papers , però no els hem pas de donar aquest gust, com algú ha dit , aquesta és la revolució dels somriures...Però entenc que després de tanta provocació, ens costi tots plegats un gran esforç d'autocontrol
ResponEliminaAra ja no només es tracta de Independència, sinò de Democràcia , de drets humans i civils...
Petonets, Gemma.
I tant, i ens ho estan posant difícil, ara ha sortit la notícia que precintaran els col·legis aquest divendres. No sé com ens ho farem.
EliminaPetonets, M. Roser!
Ho hem de fer possible, ho tenim més que marescut per lo bé que ens hem portat. Som un gran poble i quan siguem lliures farem neteja i serem imparables
ResponEliminaNo sé si arribarem a votar però em sembla que això és imparable. A més estan sortint veus que demanen a Europa què està passant, encara que els estats són cauts, els estats es protegeixen entre ells, imagino. Ho hem de fer possible, sí.
EliminaEm sembla que fa molts anys que s'ha demostrat que si hi ha violència, no ve pas de la banda dels independentistes, ja sigui de cor o amb motius. La reivindicació és pacífica, cívica, i no demana res de l'altre món, poder votar en un referèndum i poder aconseguir un mandat que ens permeti començar a construir una república o, per contra, si la majoria de gent vota no, seguir formant part d'Espanya i veure com ens tracten després de tot això...
ResponEliminaEl que més sorprèn és que després de la reacció de cadascun dels governs, i després que les forces policials actuïn com ho fan, i la ciutadania respongui amb contundència, però sempre pacíficament, encara quedi gent que no sigui independentista. El teu camí, que ha passat altra gent, fins i tot per aquí en els blogs, és ben normal. Perquè ja no es tracta d'una qüestió de sentiment, ni tan sols d'arguments financers, socials o culturals. Ara ja és una qüestió de dignitat. Nosaltres volem ser i volem construir. Ells només ens volen sotmesos i callats, perquè el règim franquista no ha acabat, només va morir un home. Si ens alcem, ens voldran fer caure, no ens deixen volar ni fer les coses a la nostra manera, i si no podem ser nosaltres, perdem la dignitat. L'única solució: marxar i començar a fer la nostra. Ah, i quan dic 'ells', em refereixo a l'Estat espanyol eh? No pas a la seva gent, que també està mostrant rebuig a les actuacions de l'Estat, i que cada cop ho farà més, en part, perquè Catalunya ho està capgirant tot en el règim. I ja era hora.
Està clar que som pacífics, espero que ho puguem mantenir, però ens ho posaran (encara més) difícil.
EliminaNo tothom s'ha fet independentista, tot i la repressió, perquè hi ha gent que no vol separar-se d'Espanya, així de simple, i (almenys a les meves amigues) els fa ràbia que s'identifiqui Espanya amb el PP. I creuen que la seva opció política no està garantida en aquest referèndum. Que el referèndum no té garanties, que s'ha aprovat la llei sense els dos terços, etc. Jo els dic que d'altra manera era impossible, que aquests dos terços tampoc són justos, que legalitat i legitimitat no sempre coincideixen i que per fer avançar la societat sovint la legitimitat ha de passar per davant de la legalitat. I ens enroquem i passem a parlar de la família.
En fi, XeXu, tu ho deus estar vivint encara més intensament, espero que ens en sortirem!
a mi tampoc m'agrada la violència però tinguis pe segur que si n'hi ha no serà per part nostra ....som gent pacifica ....no només és pel allò del 1 del mes següent ( és per la censura) sinó perquè al mateix temps podem de retruc canviar moltes coses al país veí , votarem o no votarem però enim la perseverança d'un poble potser no del cent per cent però i els qui governen ? van obtenir el seu poder amb un minso 37% algú els hi retreu que no governin pel estant setanta i escaig? endavant per dignitat democràcia i la oportunitat de canviar moltes coses
ResponEliminaSí, pot ser un revulsiu per al país veí, pot ser, tant de bo aconseguíssim la república i ells també, però crec que els portarà més temps... Perquè em sembla que tant si votem com si no hem passat no una pantalla sinó un videojoc sencer... bona nit, Elfree
EliminaDiumenge passat a Saragossa, els feixistes van demostrar que la violència l'exerceixen ells, i no pas els demòcrates.
ResponEliminaQue bo el "Revolution" del Lennon, amb els Beatles.
Heavy sí, fan més por que una pedregada, que deia la meva iaia. Bé, no, no hem de tenir por. Revolució pacífica, dels somriures, dels clavells. Això que s'hi pugui ballar ve de la frase d'Emma Goldman: "si no puc ballar, no és la meva revolució". Sóc una mica happy flowers, és veritat :)
Elimina"Revolution" és molt bona, sí!
Com a bon català sóc pessimista, per tan no crec que ens deixin votar. Si, es clar que hi ha gent que creu en la tercera via, hi ha gent rara que no creu per exemple en l’evolució o sigui que hi ha gent per tot...
ResponEliminaAmb això que precintaran els col·legis (què esperàvem, que ens donessin la benvinguda? aix) doncs no sé que passarà, ens haurem d'organitzar a la porta dels col·les?
EliminaSí, hi ha gent que creu en la possibilitat d'un referèndum pactat. Com no vingui d'Europa ho veig cru. Està cru anyway, no s'hi pot fer res des del pastafarisme, Pons??
M'agrada aquesta revolució. Ara som a l'escola, a veure què passa demà, tot és molt incert i emocionant alhora. Fins ara!
ResponEliminaQUIN DIA!
ResponElimina