dimarts, 27 de setembre de 2016

Percepció motivada


Això és un bodeguer andalús, ens vam enamorar d'una gosseta d'aquesta raça de la gossera de Mataró. No sé que hagués passat si no l'haguessin agafada unes hores abans...

La percepció motivada és aquell fenomen que et fa veure tot d'embarassades quan estàs embarassada o cartells d'immobiliàries quan busques pis. Doncs bé, jo he viscut aquest fenomen durant dues setmanes veient gossos pertot arreu. M'he adonat que el parc del Canòdrom és una mena d'àgora per a gossos (li escau el nom), entre els quals he identificat un bitxó maltès (es veu que Frank Sinatra en va regalar un a la Marilyn Monroe). També he après tot de coses interessants, com ara que l'Snoopy és un beagle i que els beagles tenen un caràcter molt tossut. Sé que si vols comprar un cadell canitxe has de desembutxacar més de 600 euros, però que el pots trobar d'oferta si ja té 8 o 9 mesos. També sé que a les gosseres, els gossos que no vol ningú són els grans de mida i els grans d'edat. I els que tenen malalaties o problemes de comportament.

I bé, tot això ho sé perquè hem estat dues setmanes meditant si tenir un gos a casa, per petició entusiasta de la Sara i amb la tolerància resignada del Joan. Així que jo estava una mica al mig. I sé que els gossos són fantàstics per als nens. Vaig tenir el Jack als 3 anys i em va acompanyar tota la infantesa. Però... em llevaria d'hora per treure'l a passejar? I tindria paciència amb els pipis i les caques? Avui, parlant amb una amiga m'he acabat de convèncer: s'ha posat de part de l'hipotètic gos i m'ha dit, seriosa: però el podreu cuidar bé? 

Posar-se de part de l'animal no treu que la renuncia sigui egoista. Li hem dit a la Sara i s'ho ha pres força bé. A més, tenim la gossa dels avis i la de la tieta. Les convidarem a passar algun cap de setmana a la gran ciutat.

25 comentaris:

  1. Com no, jo et recomanaré els gats. Són molt més malparits, però per això són més graciosos també. Si n'arreplegues un de mimós com el meu, també fan molta companyia, de vegades potser massa, però no s'ha d'estar tant per ell. No diré que no se l'ha de cuidar, que sí, però no l'has de treure, i si es queda un parell de dies sol, no passa res mentre li deixis menjar i aigua. Jo sóc maniàtic i no he deixat que passi cap vegada més d'un dia sencer sol, sempre ve algú cada dos dies si nosaltres no som a casa, però el gat aguantaria, només és perquè no s'avorreixi tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenint el Blog, qualsevol no recomana els gats! Però no, si ens decidíssim per un animal tindríem un gos, és el que conec i el que sempre he viscut, i m'agraden més que els gats, que tampoc és que no m'agradin, eh? Gràcies, igualment, XeXu.

      Elimina
  2. Confirmo el que diu el Xexu dels gats.
    Tot i no haver tingut mai cap gos a casa, els conec bé. la meva germana tenia una gossa que quan anàvem d'excursió, semblava que ens comptava a l'inici, i mai deixava que ningú es quedés sol al final.
    Vull dir que un gos és més interactiu. A casa tenim gat, i segur que ens entén i ens estima, però no ho demostra.
    El gos sempre demostra l'amor envers els "amos".

    ResponElimina
    Respostes
    1. També m'ho sembla, Xavier, que el gos és més interactiu, més afectuós... no sé, si al Joan i la Sara els agradessin els gats, potser ens ho replantejaríem, però tampoc és el cas.
      Segur que us estima, el gat, i tant, però a la manera felina ;)

      Elimina
  3. Em sembla ben encertada la pregunta de la teva amiga. El podreu cuidar bé?

    No acabo de veure que sigui egoista no voler tenir un gos. Potser és que jo sóc molt egoista i no me n'adono. Però el temps que tenim el podem dedicar al que ens sembli millor. I no veig perquè t'hauries d'estressar per llevar-te més d'hora i treure el gos, si no tens ganes de fer-ho.

    A casa meva quan es va plantejar aquest tema amb els meus fills i el meu home, eren tres contra una, jo. Vaig dir que no m'hi oposaria, però que jo no hi dedicaria temps. Que el meu temps ja estava prou ocupat treballant i cuidant-los a ells. Si volien un gos que se n'ocupessin ells. Van fer-se enrere... Egoista o no, m'alegro moooooolt del meu plantejament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, de sobte em va fer la pregunta des del costat de l'animal, seria bo per ell?

      No sé per què vaig dir això de ser egoista, suposo que tinc un punt de pensar que amb el meu esforç i sacrifici sí que el tindríem (perquè la Sara encara és petita i el Joan no és de gossos), però no seria contraproduent?

      Crec que a moltes cases es planteja aquest tema un moment o altre, sobretot pels nens, veig que vau arribar a la mateixa conclusió i que tu tenies la clau de volta. Crec que hem decidit bé, sí.

      Elimina
  4. Per molt estès que estigui el costum, no crec que la ciutat sigui un bon lloc per als gossos. Igual que els zoos no em semblen el millor hàbitat per a la majoria d'animals.

    I sé que emocionalment ens poden aportar molts beneficis però tampoc entenc que ens hàgim de convertir en servents d'altres espècies animals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La ciutat i un pis petit i moltes hores que estaria sol... perquè jo quan era petita tenia un gos en un pis, però la meva mare no treballava i el podia treure i estar per ell.

      No es tracta de ser serents, tampoc. Si es poden cuidar bé, les espècies animals entre elles, es positiu.

      El tema zoo... no ho sé, fins ara pensava que si els animals tenien unes condicions dignes, feia la seva funció d'apropar-los a la gent, a les criatures. Però últimament no ho sé, si ens posem un altre cop en el punt de vista de l'animal, no és el millor lloc per a una bèstia.

      Elimina
  5. Qui coi vol tenir un gos tenint un fantàstic peix, eh? Els peixos no s’han de treure a passejar, no borden ni fan cap mena de soroll, no fan pudor, no et deixen ple de babes, no et demanen cap mena d’atenció, per tan no es posen trists si els ignores, el pot de menjar pel peix et dura per tota la seva vida, i el més important de tot, quan s’acaben morint (perquè espoiler, al final tots els animals sempre es moren) no et fa ni la meitat de pena que es mori, perquè ja saps, es un miserable peix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó que els animals es moren. Quan es va morir el Jack, li vaig fer un poema, un dels 2 o 3 poemes que he fet a la vida (per sort no el va llegir mai). No m'imagino fent un poema a un peix!
      Quasi em convences, eh? Però seria un peix d'aquells d'"El sentido de la vida" dels Monty Phyton, que s'anaven donant el bon dia ;)

      Elimina
  6. El meu pare diu que és un suplici per a un gos de viure en un pis. Però bé se l'ha de tenir en algun lloc o altre! Jo agafaria un gos de la gossera si no afectés la meva sensibilitat de veure'ls tancats allà i no saber quin escollir.
    Milan Kundera elogia les persones que llegeixen i tenen gos per sobre de cap altra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hi ha gent que diu que no té gos perquè viu en un pis. Jo el tindria, perquè n'he tingut a casa dels meus pares i no se'l veia infeliç, és més el fet d'haver-lo de baixar 3 cops al dia, i que et condicioni la mobilitat, perquè la bèstia ha de sortir, està clar, i tota la responsabilitat que comporta.
      Nosaltres dubtàvem entre compra i adopció, anàvem mirant, tot té avantatges i inconvenients, però al final hem decidit que ni una cosa ni l'altra...
      No sabia això del Kundera, llegir i tenir gos... si pots tenir les dues coses, perfecte!

      Elimina
  7. A mi tothom em diu perquè no adopto un gos, però malgrat que m'agraden molt els animals i faig festes a tots els gossos que em trobo, tinc molt clar que en un pis no vull ni gats ni gossos. No penso ue això sigui ser egoista, sinó més aviat responsable si no pots garantí el tenir-ne cura tal com es mereixen. Que els gats no els has de treure, però cada dia has de netejar la caixa i ho sé perquè durant un mes vaig cuidar el de la veïna quan se'n va anar de vacances i a sobre encara em bufava...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix, encara et bufava, això un gos no ho fa ;))
      Els meus pares viuen en un pis a Premià amb una gossa i la meva germana també (són aquestes gosses que també són una mica nostres), però les treuen sovint, no veig que els animals pateixin. Això sí, t'han d'agradar molt i que els "sacrificis" compensin.
      Petonets!

      Elimina
  8. Per cert, el de la foto és preciós...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és, aquests dies hem vist gossos molt bonics, això que ens emportem!

      Elimina
  9. jo no sóc d'animals, però trobo una decisió molt encertada la vostra, si es té una cosa és per cuidar-la i tal com anem de temps hi ha moltes prioritats. Jo sempre dic que als animals són per els espais oberts i amb molta llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'ideal són els espais oberts i la llibertat, i tant, cada família ha de mirar de quin espai i quin temps disposa per poder cuidar l'animal, nosaltres hem vist que no podem. De tota manera, encara hem deixat una porteta oberta per si d'aquí 5 o 6 anys, la Sara se'n vol fer responsable i ens ho podem muntar, bé, ja ho veurem.

      Elimina
  10. M'agraden molt totes les besties, però adoptar-ne una és un compromís que ara, ja no puc assumir. Un gos es fidel, lleial, t'estima, et va companyia, et defensa... Però et compromet responsabilitzar-te d'ell. I això és molta feina, molta despesa i molta obligació. S'ha de ser conscient abans de adoptar un animal, sospesant els pros i els contres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, per una banda m'estava il·lusionant i per l'altra he vist que la càrrega me l'emportaria jo. Potser d'aquí 5 o 6 anys, si ens ho tornem a plantejar, la cosa canviï (però ho dubto!). De moment, tenim les dues gossetes de la família, que veiem sovint, sense obligacions :), les dues de caràcter totalment diferent, per cert! Petons.

      Elimina
    2. L'ideal és que alguna de les teves filles tingui un gosset :)

      Elimina
  11. Està clar que tractar bé les bèsties és un signe d'humanitat. Potser en comptes de dir-se "animalistes", els animalistes, s'haurien de dir "humanistes", però em sembla que aquest copy right ja està agafat.

    ResponElimina
  12. en el temps que vivim amb estres pisos petits i horaris estranys tenir un gos tancat a casa pot ser una mala cosa per a ell ; crec que heu encertat .....a mi m'agraden els gossos però són una gran resposabilitat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em passa com a tu, Elfree, això és el millor per a tots, almenys de moment, quan tinguem una casa al camp i tot el temps del món serà una altra història! :))

      Elimina