dimecres, 12 d’octubre de 2016

Impost sobre el matrimoni

No, no us penseu que és un nou impost per a parelles casades, és que és una "feminització" de l'impost sobre el patrimoni que he vist en un facebook amic i m'ha fet gràcia.



Però aquest post que estic fent ja ha fet tard, perquè venia d'una notícia de l'Ajuntament de Barcelona: un nou ajut d'entre 100 i 250 euros al mes per a famílies monoparentals i, atenció, famílies monomarentals. "Monomarental" com a família encapçalada per una mare i no per un pare. L'Empar Moliner, amb la seva gràcia habitual, en va fer un article a l'AraQui et va parir!, perquè resulta que "monoparental" ve de "parent" i de "parir", no de "pare", així que la paraula ja venia feminitzada de sèrie, encara que no ho sembli. És aquest el problema, que no ho semblava. Però ara, per documentar el post, he buscat la notícia original i l'han substituït per una nova fórmula: 

"Les famílies monoparentals, el 94% de les quals estan formades per dones amb fills a càrrec i amb ingressos baixos, i les dones grans i amb diversitat funcional que visquin soles, disposen d’un nou ajut per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques".

I em sembla bé l'esmena. No estic en contra de forçar una mica la llengua per visibilitzar la desigualtat i intentar fer una societat més igualitària entre dones i homes, però amb compte. 

També estic a favor de les quotes: potser afavoreixen dones menys vàlides pel fet de ser dones, però fins ara s'ha afavorit homes menys vàlids pel fet de ser homes. Com diu la Natza Farré a Curs de feminisme per microones

"La majoria d'homes que estan en determinats llocs hi són perquè són homes. Ni estan més ben preparats, ni són els més intel·ligents ni els més eficaços ni els més bons. Ni ho estan". 

Així que si hem de forçar una realitat que no ens agrada, forcem-la, però vigilem com ho fem, i que la forma no se'ns mengi el fons.


21 comentaris:

  1. Jo estic molt d'acord amb la total igualtat de l'home i la dona, però a vegades sembla que volem "rizar el rizo" com diuen en castellà.
    Tindrem que començar a pensar una nova formula pels "fills" ?? ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur, hi ha lingüístes com la Carme Junyent que diuen que això s'ha sortit de mare, que primer ve la societat i després el llenguatge, que no canviem la societat canviant la llengua, així que "fills" inclou "filles" i punt. Però trobo que aquest debat també indica que hi ha unes necessitats de la societat que abans no hi eren o estaven silenciades, així que benvingut debat.
      "fills" seria "descendència" o "transcendència" com deia un acudit :D

      Elimina
  2. Això ho han escrit així o és una equivocació??? Perquè em sembla que ens estem passant un bon tros, si algú ho ha fe pensant que era més feminista!!!
    Bon vespre plujós, Gemma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era seriós, però han ficat la pota, està clar...

      Bon vespré plujós i encostipat, M. Roser!

      Elimina
  3. La mare que els va marir, com està la marentela!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau! Ja se t'ha massat l'emmrenyada mel moema?? Visca!

      Elimina
  4. Les ermites de la vall de Boí, com que són femenines són matrimoni de l'humanitat. O de la dunamitat.
    Faig broma, però estic totalment a favor de l'igualtat entre dones i homes. Quant més diferents ens acceptem més iguals serem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, es pot avançar cap a la igualtat acceptant la diferència, es pot i s'ha de fer així... la Sara opina el mateix, això anima!

      Elimina
  5. queda tanta feina per fer que quan estigui feta estarà mal feta per un altre banda.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Joan, potser tinc el cervell espès però no ho acabo d'endendre, vols dir que no s'han de fer les coses ràpid i malament? (ho diu la Sara, que està al meu costat ajudant-me a respondre).

      Elimina
  6. Penso que són molt primmirats en les formes quan l'important és el fons. No per dir amics i amigues, socis i sòcies o benvolguts i benvolgudes arreglarem res, el que s'ha de procurar és el mateix raser per tothom. L'altre és "rinxolar el rinxol"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo, aquest és el perill, quedar-se en la forma, en un canvi de lletra o de gènere. Per això està bé que hagin corregit l'enunciat de l'ajut els de l'Ajuntament (a banda de la ficada de pota terminològica) dient que el 94% de les famílies monoparentals estan encapçalades per dones, s'ha de veure si la pobresa s'acarnissa més entre les dones. He trobat un article que en parla:
      https://directa.cat/actualitat/pobresa-es-femenina

      Elimina
  7. Això els passa per voler ser més guais i progres que ningú, sense tenir punyetera idea del que fan. És evident que s'ha de visualitzar la dona i el seu paper en tots els àmbits, i si calen quotes, que són desagradables i injustes, les posem fins que assolim la igualtat i que llavors hi hagi igualtat real d'oportunitats. Però no fins a portar-ho a extrems ridículs, sobretot en la llengua. Se senten unes ximpleries... el cas és que penso que les discussions, els acudits i les mamarratxades que se senten ens desvien del problema real. Mentre ens en riem d'això, no es fan polítiques reals i efectives, i el govern de l'estat, via TC, tomba la llei catalana d'igualtat entre homes i dones que preveia un munt de mesures força adients per combatre la desigualtat. Així que més anar a mesures fermes i concretes, i menys postureo, que d'això en sabem tots.

    Per cert, aquest llibre que esmentes l'acabaré llegint, segurament. M'encurioseix, i la Natza Farré ens fa gràcia a casa, però no sé si la seva ironia me'n farà en aquest cas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre les ximpleries lingüístiques (no em sembla postureo, em sembla ingenuïtat més aviat) i el mur de contenció del TC em quedo amb les ximpleries, esclar. Però està clar que s'ha de seguir treballant per tenir aquesta llei. Lleis i sensibilització social.

      El llibre està bé, tenia por que fos una mica massa lleuger, però la ironia va acompanyada de força informació i dades. És delirant el capítol dedicat a les cançons, amb la cançó del Bertín Osborne "Señora de las cuatro décadas" Crec que la teva parella riurà molt :D Ja diràs!

      Elimina
    2. Rectifico, el llibre està molt bé!

      Elimina
  8. El llenguatge es totalment arbitrari, està fet per comunicar-se fàcilment segon unes regles estàndards, pensar que canviant el gènere de les paraules canviarà la mentalitat de la gent enfront la desigualtat de sexes em sembla un pensament molt ingenu, o potser l’ingenu sóc jo.

    No hi ha discussió possible que històricament els homes han estat beneficiats per sobre les dones pel simple fet de ser homes, però no penso que la solució passi que ara les beneficiades siguin les dones, no s’arregla una desigualtat creant una altre desigualtat en sentit contrari, o potser si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, em sembla que té molt d'arbitrari, el llenguatge, però també en té de reflex de la societat. El llibre aquest que comentàvem de la Natza Farré diu que no es casual que una cosa sigui "collonuda" i una altra un "conyàs", per exemple. També és veritat que canviant el llenguatge no canvies la realitat, però almenys hi fas pensar, que ja és alguna cosa. Però a la vegada no cal passar-se l'etimologia pel forro.

      El tema quotes és complicadillu, és veritat que són antipàtiques i semblen injustes, però quan es fan per compensar una tendència, potser inconscient, a primar els professionals masculins, quan cada vegada les dones estan més ben formades... llavors potser són un mal menor, fins que la igualtat d'oportunitats sigui real, com diu el XeXu. No ho sé, tampoc ho tinc clar al 100%, però va per aquí.

      Crec que si et llegeixes el llibre de la Natza, el becari, l'ahse i tu tindreu ganes de fer la revolució feminista però ja!

      Elimina
  9. és el que passa quan prevalen polítiques enlloc de cultures....que es mirin sis-plau el diccionari etimològic.....veus? es el que passa quan es carreguen la cultura i el llatí ....ja ´se que no és ben bé igual però quasi per desconeixement històric voler enderrocar el monument a Colom ( com si ell pobre home , i a més de possible origen català hagués estat el causant del genocidi posterior fet per la corona de Castilla, ja que els catalans tenien prohibit participar en la conquesta )

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és igual, però sí que té relació, s'ha de mirar el diccionari etimològic i també la història, però bé, en aquest cas ha estat una proposta de la CUP que no ha recollit l'ajuntament. Mira que jo els he votat, eh, però se me'n van de les mans... Una altra petició que han fet és retirar una escultura que hi ha a l'ajuntament que va regalar Samaranch a Barcelona en nom del COI per la nominació de Barcelona com a seu dels JJOO. Al final la Colau ha decidit mantenir-la però esborrar la llegenda. Un franquista però que va ser bo per la nominació dels JJOO '92, què s'havia de fer? Bé, sigui com sigui, el debat sobre el llenguatge i els símbols és bo, trobo.

      Elimina
  10. Els directors acostumen a ser homes. I els homes acostumen a ser massa durs. Tot i que les dones deixa-les anar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo he tingut de tot, però qui em va fer plorar un cop va ser una dona. Potser les dones han d'anar de dures precisament pel masclisme imperant, no ho sé.
      Fins aviat, Helena!

      Elimina