Ja fa 4 dies de l'empresonament dels titellaires Raúl i Alfonso. Em sembla indignant i ratllant el surrealisme que hi hagi dues persones a la presó (incondicional sense fiança, no sigui cas que s'escapin a fer titelles al país veí) per un espectacle en què un personatge adjudica a un altre el cartell de "Gora alka-ETA". Un espectacle que a més estava erròniament programat per a tots els públics (i de la qual cosa els titellaires van avisar abans de començar).
He llegit un article sobre el tema que diu que la identificació entre ficció i realitat, entre literatura i literalitat, és pròpia dels règims dictatorials. M'ha semblat una reflexió interessant. De fet, el menyspreu de les dictadures per la cultura deu tenir a veure amb aquesta incapacitat. L'article és "El cambio y los titiriteros", de Santiago Alba Rico i Carlos Fernández Liria, creadors del mític programa "La bola de cristal". Diu que "en uno de los libros de Svetlana Aleksievich, una víctima del gulag cuenta que, entre los condenados, algunos lo estaban por haber contado un chiste sobre Stalin, otros por haber pronunciado el nombre de Stalin e incluso uno por "parecerse" a Stalin (...) Si las mismas palabras significan siempre lo mismo, en un teatro y en un parlamento, el propio juez Moreno, mientras redactaba el auto de encarcelamiento de Afonso y de Raúl, incurría, al igual que ellos, en un delito de enaltecimiento y apología del terrorismo (...).
Els autors se sorprenen i s'escandalitzen del silenci generalitzat dels intel·lectuals davant aquest atemptat contra la ficció i contra aquesta incapacitat per diferenciar realitat i ficció, que és la base de la cultura i de la democràcia mateixa (bé, la base de la democràcia són els drets humans).
Em sembla que vincular la llibertat creativa a la democràcia té tot el sentit del món, i em fa pensar en la polèmica d'aquella obra del MACBA on apareixia el monarca en postura poc galdosa. Però en aquest cas parlem de presó, són paraules majors.
Demà hi ha una concentració a les 19.30h a Plaça Sant Jaume. Intentaré convèncer la Sara, a veure si hi podem anar. Potser podríem projectar un episodi del Barrio Sésamo on s'ensenyés la diferència entre realitat i ficció, no?
No sé si hi aniré, perquè la meva vida social darrerament està sent fantàstica; però m'indigna com ens maltracten aquests capullos (des del ministre d'Interior Jorge Fernández Diaz) fins el filòsof feixista Fernando Savater, gent que confon realitat i ficció: un error que mai cometria un boy-scout assenyat.
ResponEliminaDoncs m'agradaria llegir un article del Savater sobre el tema, encara que amb la seva obsessió malaltissa (i mira que m'agradava quan estudiava) ja imagino com anirà.
EliminaDesprés d'unes dures negociacions, he convençut la Sara per anar-hi, a veure.
Em sembla surrealista aquesta situació
ResponEliminaJo deia que ratllava el surrealisme, però crec que la teva apreciació és més encertada... Han sortit molts memes i acudits sobre el tema, no m'estranya, com el de la detenció d'Epi i Blas per defensar el matrimoni homosexual...
EliminaMentre van empresonant titellaires per ximpleries, prestem menys atenció a gent que es mereixeria no tornar a veure el sol en sa vida. Se'ns pixen a la cara. Ofesos, farem manifestacions per aquests nois, que són els caps de turc, víctimes propiciatòries, perquè al govern li fa molta falta ETA i el terrorisme, com l'aire que respiren. Sense poder desviar l'atenció cap a aquests temes sense importància, els veiem massa les costures. I nosaltres seguim dormint.
ResponEliminaPer altra banda, és evident que vivim en un món totalitari en el que no et pots sortir de la ratlla per res. Tret que el teu compte corrent tingui quantitats de 8 xifres o més, que vol dir que el que no declares té molts més zeros que això, que llavors pots fer el que et doni la reial gana, i notis això de reial, que no et passarà res.
Confondre realitat i ficció? No et perpetues al poder tant temps perquè no sàpigues distingir aquests conceptes. Ho fas convertint-ho tot en ficció i amagant la realitat tant com puguis a la gran massa adormida.
Aquesta també és una bona manera de veure-ho, XeXu, convertir-ho tot en ficció i amagar la realitat, sobretot si és una realitat carregada de zeros (què passa amb el judici a Millet i Montull, m'he perdut alguna cosa??).
EliminaLes manifestacions per aquests nois no ens haurien de tapar la resta, és veritat, però no deixen de ser greus, no diria que estem en un món totalitari, sobretot per comparació amb altres que ho són clarament, però sí que la nostra democràcia té molts tics, rèmores, com li vulguis dir, totalitàries. Així estem.
Hi ha hagut crítiques al jutge que ha empresonat els titellaires, però la veritat és que sí que es troba a faltar una mica més de contundència per part de la intel·lectualitat.
ResponEliminaPotser a la concentració de la Plaça Sant Jaume es corregeix aquesta anomalia.
L'altre dia hi ha haver una concentració davant de la conselleria de Cultura (hi vaig anar, és on tinc la feina, de fet) i el Francesc Lucchetti va dir que hi trobava a faltar gent important, representativa, del món de la cultura. Van sortint articles però sí que falten més veus i més contundència. Veurem aquesta tarda.
Eliminaestà permès robar....però mai podem acollonar.
ResponEliminaRobar està permès a l'engròs, és un clàssic...
EliminaDoncs mira, a mi em fa molta gràcia la indignació de certa esquerra espanyola amb el tema dels titellaires. "Que no han fet apologia d'ETA, que era només una obra de ficció que denunciava la manipulació policial!".
ResponEliminaDoncs sí. Però resulta que dir "Gora ETA" és delicte i dir "Viva Franco" no. I resulta que Espanya es nega a extraditar criminals franquistes a països on SÍ que els jutjarien (aquí no es pot) i al mateix temps Otegi porta més de 5 anys pres per intentar reconstruir un partit polític que va ser il·legalitzat I aquest partit polític va ser il·legalitzat amb una llei feta expressament per il·legalitzar aquest partit polític perquè es veu que no es podia negociar la sobirania nacional mentre hi havia violència terrorista. Però després ha resultat que sense violència tampoc es pot negociar.
I dius, al cap i a la fi, és normal que gairebé ningú es manifestés per l'Otegi que era un etarra. Però en canvi, quan s'imputà Mas per posar les urnes o quan el Ministerio del Interior s'inventà i filtrà que tenia un compte a Suïssa en plena campanya electoral, tota l'esquerra espanyola va saltar indignadíssima amb un munt de manifestacions per tot arreu. Ho recordem tots, oi?
Perquè al final el que estava clar és que si volien mantenir dins d'Espanya a pobles que volien marxar, Espanya havia de ser una presó.
Però estaré ben atent. Perquè segur que ara milers d'espanyols han après la lliçó i quan Mas, Puigdemont, Junqueras o Forcadell vagin a la presó per desobediència rebran el seu suport incondicional.
Sergi, sí, tu vas més enllà del tema de la ficció de l'obra en concret i dius que no és delicte enaltir el terrorisme franquista però sí el d'ETA. Tampoc s'entén que Otegui estigui a la presó quan no ha estat etarra, que jo sàpiga, bé, sembla que està a punt de ser alliberat. Doncs... és el que deia de les rèmores totalitàries evidents, que potser nosaltres veiem més clarament que alguns intel·lectuals espanyols, encara que siguin d'esquerres.
EliminaNo, no hi havia manifestacions espanyoles de protesta contra la imputació de Mas, de Ramons Cotarelos n'hi ha pocs. No sé com creixen i es desenvolupen els Ramons Cotarelos, però que són possibles està clar!
Penso que n'han fet un gra massa, tot i que no sigui un tema adequat per un espectacle infantil...Properament es farà a Barcelona una obra on s'aconsella carregar-se el Mas, suposo que aquesta no la prohibiran, això no és terrorisme!
ResponEliminaPetonets.
Això no és terrorisme, M. Roser, està clar, i qui es va equivocar programant-lo com a espectacle infantil va ser el programador, no la companyia.
EliminaCaram, quina obra és aquesta??
Petonets!
Un amic meu ha escrit aquest article a la revista Núvol sobre el franquisme sociològic imperant:
ResponEliminahttp://www.nuvol.com/noticies/les-titelles-com-a-excusa-del-franquisme-sociologic/
L'important és que aquest parell estan fora de la presó, però amb càrrecs, encara.
ResponEliminaRecapitulant una mica. Està clar que la ficció "protegeix" o hauria de protegir el contingut de l'obra i el seu autor, almenys en societats democràtiques, en el sentit que un personatge pot ser un assassí en sèrie o un enaltidor enfervorit d'ETA, per això l'assumpte dels titellaires és tan surrealista. Però això també fa plantejar el tema de la llibertat d'expressió fora de la ficció, com deia el Sergi. Hi ha límits aquí? entenc que el d'expressar-se amb violència o incitar a la violència. És un terreny relliscós, però com diu el JM Dutrèn en el seu article, a causa del franquisme sociòlogic, l'Espanya del PP sempre jutja pel mateix cantó.
Per això, de l'acte d'aquesta tarda, que ha estat molt bé, em quedo amb la frase de Joan Baixas: els titellaires han de ser lliures no per haver fet una sàtira amb titelles sinó com a ciutadans d'un país democràtic. Ara no sé si m'estic contradient amb el sentit inicial del post... diguem que he ampliat el focus :))
si noia surrealista propi d'un estat totalitari i a sobre ens prenen per imbecils ....mentrestant es passegen impunes corruptes i lladres .....món irreal !
ResponEliminaI els titelles encara són a la presó, el colmo del surrealime!
EliminaI mestres tant la Rita s'ho mira des de la finestra...
ResponEliminaMisteris del sur(realisme), Josep...
ResponElimina